Derechos y libertades digitales de las personas

2.1. El desarrollo de los derechos humanos de “cuarta generación”.
2.2. La libertad de acceso a la información en Internet: exclusiones e inclusiones digitales.
2.3. La libertad de expresión, de asociación y de pensamiento en el ciberespacio.
2.4. El asesoramiento jurídico de Social Media Managers y Community Managers.
2.5. Derecho, menores y familia en entornos digitales.
2.6. La neutralidad en la Red versus monopolios y oligopolios tecnológicos.

Google no oblida. L’AEPD tampoc …

per

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) l’acaba de sancionar a Google amb una multa rècord de 10 milions d’euros per cometre dos infraccions molt greus: una, per cedir dades a tercers i l’altre per obstaculitzar amb un formulari confús que la tecnològica posava a disposició dels usuaris, precisament, per exercir el dret a l’oblit.

Dos infraccions molt greus contra la normativa de protecció de dades que suposen una multa rècord de 10 milions d’euros per cedir dades a tercers sense legitimació per fer-ho i obstaculitzar el dret de supressió dels ciutadans, vulnerant els articles 6 y 17 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).

Pel que fa a la primera, la cessió inconsentida de dades, l’Agència ha constatat que Google envia al Projecte Lumen informació de sol·licituds que li fan els usuaris, incloent-hi la identificació, adreça de correu electrònic, motius al·legats i la URL reclamada. La finalitat del projecte és la recollida i posada a disposició de sol·licituds de retirada de contingut en una base de dades accessible al públic, el que, en la pràctica, suposa frustrar la finalitat del dret de supressió.

Recordem que el dret a l’oblit permet sol·licitar, en determinades condicions, que els enllaços a les teves dades personals no figurin en els resultats d’una recerca a Internet realitzada en el teu nom. L’exercici d’aquest dret no elimina el contingut en sí però, al no estar disponible en els motors de recerca dels indexadors (Google, Bing, Yahoo, etc.), ho fa més difícil.

Lumen Database disposa d’un cercador de reclamacions que s’allotgen a la seva base de dades que es pot consultar per diversos paràmetres (paraules clau, remitents, temes, …)

De manera que, si pots trobar-ho a la base de dades de Lumen ja no existeix el dret a l’oblit.

Pel que fa a la segona, l’exercici del dret mitjançant el formulari que ofereix Google, l’AEPD ha entès que és complex, confon a l’usuari i feia molt difícil que es pogués exercir el dret a l’oblit correctament. El sistema conduïa a l’interessat a través de diverses pàgines per complimentar la sol·licitud, sense mencionar la normativa de protecció de dades de referència, obligant-lo a marcar opcions que se li oferien sense explicacions.

Com resultat d’aquest procediment, queda a criteri de Google la decisió de quan s’aplica i quan no el RGPD, de forma que “acceptar el dret de supressió de dades personals queda condicionat per el sistema d’eliminació de continguts per part de l’entitat responsable”.

Segons Google, ja han començat a “reavaluar i redissenyar les pràctiques d’intercanvi de dades amb Lumen a la llum de les consideracions de l’AEPD”. De les consideracions i, apuntem, de la sanció.

Siguem curosos amb la nostra informació perquè quan aquesta es publica a Internet ja no queda a les nostres mans. Com sempre, cuideu-vos!

‘Fake news’ i empresa, què hem de saber?

per

Temps enrere vam parlar de les deepfakes i ara volem fer una ullada a com les ‘fake news’ poden afectar a les empreses.

Estem, i cada dia més, entrant de ple en l’era de la infoxicació (overload Information). Aquest neologisme fa referència al concepte de sobrecàrrega informativa que té lloc quan la quantitat o la intensitat d’informació excedeixen la capacitat limitada de processament de l’ individu, la qual cosa pot provocar efectes disfuncionals. El terme el devem a Alfons Cornella, fundador del Institut Next.

Mitjans competint per l’audiència i per omplir parrilles i milions d’usuaris que, de cop i volta, ens hem tornat periodistes, comentaristes, influencers i no sé quantes coses més. I, com és natural, les xarxes socials han elevat la infoxicació a l’enèsima potència.

Afegim-li els esdeveniments extraordinaris que d’ençà a uns anys estem vivint: pandèmia, naturalesa desfermada, guerra, crisis climàtica i un llarg reguitzell que afegeix pressió a la caldera informativa.

Tos aquest cúmul de circumstàncies fa que cada cop siguem menys curosos amb la verificació de la informació que rebem, no tenim temps, ni ganes, de contrastar-la ni molt menys de refutar-la. I ja tenim un excel·lent caldo de cultiu per les fake news.

Però tot això, que en l’esfera privada pot tenir conseqüències que van des de lleus (s’anuncia de forma falsament intencionada que un jugador fitxarà per un altre equip la propera temporada) a molt greus (com pot ser l’assetjament sexual), en el cas de les empreses els efectes poden ser devastadors si no es prenen mesures.

En efecte, a l’empresa hi ha dos vessants, com a mínim, que s’han de cobrir. D’una banda, la difusió per part de la nostra empresa de informacions falses: alertar d’una suposada escassetat d’un producte per fer-ne pujar el preu, difondre notícies negatives sense fonament sobre un competidor o fer publicitat denigratòria. En aquests casos podríem estar infringint una sèrie de normatives que van des de la Llei General de comunicació audiovisual (art.61) a la Llei de Competència deslleial (art 27.3), entre altres.

I, a contrari sensu, la nostre empresa en pot ser l’afectada. Sigui per alguna noticia falsa de les esmentades, que totes tindran recorregut en els tribunals amb les conegudes dificultats probatòries, o, i això és més subtil, que una informació no contrastada ens porti a prendre una decisió desencertada amb el conseqüent perjudici econòmic o, pitjor, reputacional.

En aquest punt, cal fer unes recomanacions per intentar minimitzar els possibles perills. Partir del convenciment que no tot el que es publica, amb independència del mitjà, es fiable i aplicar grans dosis d’escepticisme i sentit comú acostuma a ser un bon començament. Recórrer a la font original (i sospitar si no es cita), buscar la informació en altres fonts, distingir entre informació i opinió i no creure per defecte aquella informació que s’adapta al nostre biaix poden ser bones guies per no caure en el parany.

Des de notícies falses per intentar manipular eleccions fins a notícies alarmants a propòsit del COVID estem sotmesos a una pluja de informacions que necessàriament hem de contrastar si volem evitar situacions adverses, tant en el pla personal com en el professional.

Potser ens convindria un ‘detox‘ informatiu. Mentrestant i com sempre, cuideu-vos!

Del intèrfon al Whatsapp?

per

Dic lo del intèrfon perquè encara no el sabem fer anar correctament i ara cada dia hem d’aprendre coses noves. Doncs bé, avui toca repassar el Whastapp, que tots fem servir, perquè hi ha aspectes dels quals potser no en som conscients i ens poden ocasionar problemes. Hi ha conductes, fins i tot, que es poden tipificar com a delicte i tenir conseqüències penals.

Més enllà de qüestions bàsiques com la de demanar el consentiment per afegir a alguna persona a un xat grupal (exemple clàssic són el grup de pares de la classe o el grup de viatge, en el marc de la normativa de protecció de dades) o la difusió d’imatges íntimes, amb o sense consentiment (que vulnera l’article 197.7 del nostre Codi Penal) i ha altres conductes més desconegudes que també poden comportar conseqüències.

Parlem, per exemple, de pràctiques molt habituals com és el compartir fotografies i reenviar captures de pantalla amb converses alienes, i arxius, mitjançant Whatsapp. Són infraccions, sinó delicte, quan es fa sense el consentiment dels afectats i són especialment greus quan les dades es difonen de manera oberta i a un gran nombre de destinataris. Sense oblidar la protecció dels menors i les persones vulnerables.

En aquests supòsits podríem estar lesionant el dret a la intimitat o al honor de les persones implicades. També pot ser delicte difondre àudios, vídeos o simplement imatges d’un tercer sense consentiment. En el casos més greus es pot incorre en un delicte de descobriment i revelació de secrets.

Un altre conducta a la que em vull referir és a l’espionatge del mòbil d’una altre persona. Accedir al contingut d’un mòbil aliè i fer-se amb la informació que conté –fotos, vídeos, converses, etc. ­és delicte si no estàs autoritzat  per el propietari del dispositiu. Si a més es reenvia la informació a altres persones també es comet una il·legalitat, fins i tot la cometen els qui la difonen encara que no hagin participat en la seva obtenció. Recordem alguns exemple, de vegades molt tristos, com el de la treballadora d’Iveco o el d’Amanda Todd.

Respecta a l’espionatge, val a dir que el Codi Penal castiga fins i tot la mera adquisició de programes o contrasenyes destinats a facilitar l’accés al dispositiu d’una altre persona. Però si,  a més, s’instal·len i es descobreix la intimitat del propietari, estaríem davant d’un delicte de descobriment i revelació de secrets recollit en el citat article 197 del Codi Penal que preveu penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a 24 mesos. No és cap broma.

Ens deixem en el tinter molts altres conductes habituals que tenen caràcter d’il·lícites com poden ser les amenaces, les injuries, les calumnies, el grooming (entabanar menors perquè facilitin material sexual explícit) , el stalking (assetjament) i altres.

La tecnologia posa en les nostres mans mitjans que fins fa poc eren ciència ficció. Hem d’aprendre a fer-los servir i, sobretot, formar als menors perquè, des de la inconsciència pròpia de l’edat, hi ha conductes que, més enllà del seu retret penal, poden tenir greus conseqüències per les persones afectades. Com sempre, sentit comú i prudència.

Apreneu, també, com funciona l’intèrfon que va sent hora. Cuideu-vos!

Quan la realitat supera a la ficció, un cop més

per

La RAE recull en el seu diccionari, sota la primer accepció de realitat, la “existència real i efectiva d’alguna cosa”. I, en la segona, “veritat, el que passa veritablement”. I per realitat virtual, la “representació d’escenes o imatges d’objectes produïda per un sistema informàtic, que fa la sensació de la seva existència real”.

Ve això a tomb de algunes notícies aparegudes als mitjans en els últims dies referides als “deepfakes”.  El terme es va popularitzar l’any passat arrel de l’aparició a la xarxa social TikTok del compte “deeptomcruise” que en qüestió de minuts es tornar viral amb milions de seguidors.

En el compte es poden veure imatges del famós actor fent trucs de màgia, tocant la guitarra, promocionant productes de neteja industrial i altre activitats, totes elles amb el denominador comú de ser falses o, com es diu ara, “fakes. Això amb un realisme inquietant per les possibilitats, tant bones com dolentes, que se’ns poden ocórrer.

Tant és així que provoquen l’efecte que es denomina “uncanny valley”. Una hipòtesi que afirma que quan les rèpliques antropomòrfiques se apropen en excés a l’aparença i comportament d’un ser humà real, causen una resposta de rebuig entre els observadors humans. Val la pena visualitzar alguns vídeos per fer-nos una idea fins on pot arribar aquesta tecnologia que no ha fet més que començar.

De fet, segons Scientific American, “els humans troben les cares generades per IA més fiables que les reals”. La veritat és que les imatges generades per ordinador amb Intel·ligència Artificial són pràcticament indistingibles de les cares humanes.

I aquesta tecnologia planteja moltes qüestions a les que se’ls haurà de donar resposta. Perquè això va més enllà del Photoshop o dels extraordinaris efectes especials als que Hollywood ens ha acostumat en els darrers anys. Ara qualsevol pot, de forma molt fàcil i econòmica (a Internet hi ha molts programes per fer-ho), substituir una cara en un vídeo o en una foto i que resulti imperceptible al espectador.

Tecnologia que permet des de fer una broma o divertir-se posant la pròpia cara a un personatge de ficció en el cine (podem ser Rick o Ilsa a Casablanca, per exemple) fins a fer campanyes de desinformació (polítiques o d’una altre mena), creació d’escenes porno falses per fer xantatge o qualsevol altre actuació orientada al frau, a l’abús o qualsevol iniciativa orientada a extorquir a un altre.

Naturalment, com amb qualsevol nova tecnologia, ja han sortit al mercat eines per ajudar a identificar els “deepfakes” i ha començat la guerra entre dos tecnologies oposades. I també, com era previsible, ja surten veus que proposen prohibir la tecnologia per els perills que pot comportar. Prohibició que, òbviament, tindrà poc recorregut. Crec més possible la instal·lació en el dispositiu d’un programari tipus antivirus que detecti els deepfakes, de manera que no siguem presa dels delinqüents.

I això, a ben segur, no ha fet més que començar.

Com sempre, cuideu-vos!

Ets europeu? Doncs la guerra d’Ucraïna no és l’única amenaça

per

La setmana passada recollíem el conflicte de Google amb la legislació de protecció de dades de la UE. De fet, el Supervisor Europeu acabava, res menys, de sancionar al Parlament Europeu per infringir el RGPD al utilitzar, precisament, Google Analytics. Podeu llegir el post aquí.

I ara toca, no podia faltar l’inefable Mark Zuckerberg. Amenaça amb tancar Facebook i Instagram a Europa. L’advertència s’enquadra en la guerra que Meta, la matriu de Facebook, Instagram y Whatsapp, té amb les lleis europees de protecció de dades.

El problema té la mateixa arrel que amb Google Analytics, MailChimp i una llarga llista d’empreses americanes que no compleixen amb la legislació europea. Tot ve de la sentència  que va anul·lar l’acord denominat Privacy Shield entre la UE i els EEUU el passat estiu del 2020. I ja ho vam explicar en el seu dia (‘Efecte Brussel·les’: cop de puny de la UE sobre la taula). I la UE està disposada a fer valer el Dret de la Unió.

I per si això no ha quedat clar, la UE donar dos passes definitives en el sentit regulador: la recent Llei de Serveis Digitals (DSA) que ha aprovat el Parlament Europeo (que encara no entrarà en vigor fins que es negociï amb la Comissió i el Consell Europeu) n’és una i, l’altre, la Llei de Mercats Digitals.

Respecta a la primera, i en paraules del comissari de competència de la UE, “És hora de posar ordre en el salvatge oest digital. Hi ha un nou sheriff a la ciutat, que es diu DSA”. EL resum de la Llei seria que el que és il·legal a la vida real, hauria de ser-ho online. La Llei es centra en crear un entorn digital més segur per els usuaris i les empreses digitals, a través de la protecció dels drets fonamentals en línia. La Llei aborda, entre altres, el comerç i intercanvi de béns, serveis i continguts il·legals en línia i, molt important, els sistemes algorítmics que amplien la propagació de la desinformació.

I respecte a la segona, complementària de la primera, pretén igualar les condicions per a totes les empreses digitals, independentment de la seva mida. Fixa regles clares sobre el què les grans plataformes de Internet poden i no poden fer dins la UE. Busca promoure la innovació, el desenvolupament i la competitivitat, ajudant a les empreses més petites i a les noves empreses a competir amb les grans.

Com dèiem en el post, Europa és un mercat únic molt envejable, entre altres coses, per el seu gran poder adquisitiu. Serà suficient perquè els gegants tecnològics es sotmetin a les lleis europees? És lo de Facebook una fanfarronada per pressionar a les autoritats europees? Què farà Google amb Google Analytics?

Veurem el que passa en els propers mesos però, el que estar clar, és que la UE vol, i probablement se’n sortirà, marcar el pas. Wait and see.

Mentrestant, cuideu-vos!

Publiques fotos dels teus treballadors a la web o a les xarxes socials?

per

Doncs cal anar en compte. L’AEPD ha sancionat a una empresa amb 9.000 euros per publicar a la seva web i xarxes socials fotos d’un treballador sense el seu consentiment.

Perquè publicar imatges d’un treballador sense permís és sancionable però no fer cas de les peticions per retirar-les encara més. Això és el que li ha passat a una empresa de formació que ha estat sancionada amb 9.000 € per tractar les dades del treballador sense consentiment (6.000 €) i no atendre les demandes per eliminar las imatges de les xarxes socials (Facebook i Instagram), uns altres 3.000 €. A més del cost reputacional, és clar. No és cap broma.

Així ho ha entès l’AEPD en la seva Resolució de Procediment Sancionador. L’empresa va publicar fotografies de la treballadora sense consentiment. I la treballadora va demanar a l’empresa, al menys en dos ocasions, que retiressin les fotografies en les que apareixia, sense que l’empresa atengués la seva petició. Després de intentar-ho una segona vegada, de nou sense èxit, la treballadora afectada va presentar una reclamació, el novembre de 2020, davant l’AEPD.

L’Agència va intentar posar-se, per diferents vies, en contacte amb l’empresa sense aconseguir-ho. Va quedar acreditat que l’empresa havia dut a terme un tractament de dades consistent en haver pujat les fotografies a la seva pàgina web i a les seves xarxes socials. No consta que l’exhibició de les imatges estigués emparada per cap base legitimadora del art. 6 RGPD (per exemple, el consentiment), quedant acreditada la comissió de la infracció.

Per agreujar-ho més si és possible, l’empresa no va atendre el dret de supressió de la interessada, emparat per l’article 17 RGPD, i no va excloure les dades personals del seu tractament. Segons aquest article “l’interessat tindrà dret a obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament la supressió de les dades personals que li concerneixin”. I el responsable estarà obligat a suprimir sense tardar les dades personals quan, entre altres condicions, es doni la que recull l’apartat “d) les dades personals hagin estat tractades il·lícitament”.

Per graduar les sancions, l’Agència considera que els tractaments venen de lluny -des del 2017 al 2020-, la quantitat no és escassa i l’abast és important ja que figuren en dos xarxes socials i la pròpia web de l’empresa. Respecte a la infracció per no atendre el dret de supressió de l’article 17 RGPD, l’Agència relata que es va sol·licitar en dos ocasions, sense obtenir cap resposta, el que posa de manifest un manca de compliment en els deures que li corresponen a l’empresa.

Aprenguem la lliçó. No es poden publicar imatges dels treballadors sense el seu consentiment. Atenguem les peticions de supressió que ens facin. La manca de diligència és imperdonable. I un recordatori. Quan un treballador deixa l’empresa (acomiadat o per voluntat pròpia), recordem suprimir les imatges en les que apareix (web, xarxes, fulletons, anuncis, etc.). Tret, es clar, que no tinguem el seu consentiment exprés.

Com sempre, Cuideu-vos!

L’agressió sexual ja està passant al metavers

per

Meta afirma que els usuaris no ho feien servir correctament. La plataforma de realitat virtual  Horizon Worlds, amb prou feines acaba de presentar-se al públic, i els usuaris ja estan sent assetjats sexualment i fins i tot agredits, segons podem llegir a The Verge.

Comencem per el principi. Què és Meta? El passat mes d’octubre, per els que ho desconeixen, l’inefable Mark Zuckerberg va presentar Meta, la nova marca de Facebook, la finalitat de la qual serà donar vida al metavers i ajudar la gent a connectar-se, trobar comunitats i fer créixer negocis. En la presentació, Zuckerberg va explicar que, a partir d’ara, la seva companyia es centraria en aquesta en fer realitat aquesta idea, la del metavers, i, per tant, tenia sentit canviar el nom per reflectir millor els seus objectius: Facebook ara es diu Meta.

La realitat és que, segons sembla, el canvi de nom representa un intent per desfer-se de lo que els propis empleats consideren una marca tòxica i que afecta, cada dia més, a la percepció dels seus productes. La marca que fins fa uns anys era reconeguda i valorada, ha perdut la seva reputació, val a dir, que per els errors comesos per el seu fundador. Els escàndols de privacitat s’associen cada cop més amb la marca FB. Recordem només el de Cambridge Analytica que, tot i ser dels més famosos, no ha estat l’únic ni molt menys.

I què és el metavers? Podríem entendre-ho com un ciberespai evolucionat. En un sentit ampli, involucra una sèrie de tecnologies, la primera de les quals és la realitat virtual, caracteritzada per mons virtuals persistents que continuen existint, amb vida pròpia, encara que tu no hi siguis. L’accés al metavers es fa a través d’ulleres de realitat virtual com, per exemple, Oculus. El metavers obre nous horitzons i un munt de possibilitats. Com podia ser Internet a finals dels 70 del segle passat. Ningú sabia exactament com seria però tothom (els que estaven al corrent de la tecnologia) tenien la percepció que seria una cosa gran. Bé, al final esta sent una cosa immensa que no es veu on acabarà.

I tot això és per explicar que la plataforma de Zuckerberg ja ha patit la primera ensopegada. En efecte, ja han arribat les primeres denúncies per assetjament i fins i tot per agressió sexual. Segons un testimoni, “No només em van palpar ahir a la nit, sinó que hi havia altres persones que van donar suport a aquest comportament que em va fer sentir aïllada a la Plaça.”

La condició humana no canvia ni tant sols en el metavers. Comportament delictiu en uns i mirar cap un altra cantó, els altres. Està clar que ens hem d’adaptar el que ve perquè és inevitable. De manera similar a que no poden anar contra la llei de la gravetat, tampoc podem anar contra el metavers. Això sí, ja de bon començament hem de assentar les bases de convivència. Si no, se’ns anirà de les mans.

Com sempre, cuideu-vos (en el metavers, també)!

Registre de Jornada i Dades biomètriques, una relació difícil

per

El tractament de dades biomètriques sempre comporta una dificultat afegida com és la de realitzar l’obligatòria Avaluació d’Impacte (AIPD). La identificació biomètrica implica el tractament de categories especials de dades per a les quals el Reglament requereix garanties reforçades. Les identificacions més comunes d’aquest tipus són la facial i l’empremta digital. D’aquesta última i de les conseqüències de fer-ho malament en parlem en aquest post.

I és que l’AEPD acaba de sancionar a una empresa per implantar indegudament un registre de jornada laboral mitjançant l’empremta digital. En la resolució s’imputa a la reclamada que, al tractar-se de dades de categoria especial i existint l’obligació  de fer una Avaluació d’Impacte, va incomplir l’article 35 RGPD. Aquest article diu que quan sigui probable que el tractament, en especial si es fan servir noves tecnologies, pot comportar un alt risc per els drets i llibertats de les persones físiques, el responsable realitzarà, abans del tractament, una Avaluació d’Impacte de les operacions de tractament en la protecció de dades personals.

En la Resolució, l’AEPD considera que l’empresa tractava dades de categoria especial, dades biomètriques, però l’empresa insisteix en que la tecnologia emprada és la de verificació / autenticació biomètrica que no entra en la categoria especial de dades i, en conseqüència, no exigiria la realització d’AIPD. Les dades d’identificació biomètrica que permeten identificar de manera unívoca a una persona física serien les que obligarien a realitzar l’Avaluació, com és el cas que ens ocupa.

També senyala la Resolució que existeixen mitjans menys intrusius per mantenir aquest tipus de registres i que la tecnologia emprada no superava el necessari judici de proporcionalitat que es tenia que haver fet i que hi ha sistemes alternatius com, per exemple, targetes identificatives.

Des del punt de vista laboral, l’Agència considera que les empreses no haurien d’emparar-se en el consentiment com base legitimadora del tractament, tret que es tracti de casos excepcionals. I això perquè no es parteix d’una posició d’equilibri entre les parts perquè en la relació laboral hi ha una relació de subordinació. El consentiment només pot ser vàlid si l’interessat pot realment triar i no existeix  un element de compulsió, pressió o incapacitat per exercir la lliure voluntat. A més, ha de ser possible retirar-lo en qualsevol moment, sense cost ni desavantatge per l’interessat, i s’han d’oferir alternatives. Per últim, els interessats tenen dret a la supressió de les dades quan el consentiment s’ha retirat.

Com a conclusió, val dir que la tecnologia de reconeixement biomètric és molt invasiva, que cal distingir entre identificació biomètrica (requereix AIPD) i autenticació biomètrica, menys intrusiva, i que hi ha sistemes més proporcionats per portar el control de la jornada horària dels treballadors. I tenir tot això en compte perquè la multa ha estat de 20.000€.

Com sempre, cuideu-vos!

Facebook? Quina sorpresa!

per

Frances Haugen, de 37 anys, que treballava com a responsable de producte a l’equip d’integritat cívica de Facebook, va ser entrevistada diumenge per CBS. Va dir que els documents que va filtrar demostraven que Facebook prioritzava repetidament el “creixement per sobre de la seguretat”. Facebook va dir que les filtracions eren enganyoses i que havien passat per alt les investigacions positives realitzades per la companyia.

Com diu el titular, quina sorpresa! Ja fa molts anys que FB és font de controvèrsies per les seves pràctiques que es poden qualificar, com a poc, de fosques o de delictuoses directament. Recordem el famós escàndol de Cambridge Analytica amb l’ús d’informació de milions d’usuaris sense el seu consentiment per comercialitzar-los il·legalment amb tercers. Des de tractar a les personalitats de manera diferent segons biaixos interessats fins a ser acusat de donar una resposta “feble” a les preocupacions dels seus treballadors sobre el tràfic de persones, passant per afrontar demandes dels seus propis accionistes o fer-se autopublicitat a través dels feeds de notícies dels usuaris per millorar la seva imatge, tot són exemples de mala praxis com poc. Whatsapp, compartint informació dels usuaris amb FB, i Instagram acusada per les adolescents de fer-les sentir malament amb el seu cos, tampoc se’n lliuren.

I, mentrestant, el penúltim ensurt l’hem patit aquesta mateixa setmana amb la caiguda simultània de tota la xarxa de FB (a més de FB, van caure Whatsapp, Instagram, Messenger i Oculus) i la interrupció dels serveis que ha afectat a milions d’usuaris. Fins i tot a treballadors de FB que no es podien comunicar entre ells i que van tenir que fer servir eines alternatives de la competència. Estar clar que  això deu ser una qüestió del karma. No hi pot haver-hi un altre.

I deia penúltim ensurt perquè, i no ha acabat la setmana, ahir es publicaven informacions que asseguren que estan a la venda dades personals de més de 1.500 milions d’usuaris de FB en fòrums de hackers. Si la noticia es confirma, sempre convé ser cautelós amb aquest tipus d’informació, definitivament, aquesta no és la setmana de Marck Zuckerberg.

A propòsit de tot això, podem fer un parell de reflexions sobre la marxa. La primera, obvia, és que el model de negoci de FB necessita regular-se. Sembla evident que l’autoregulació per part de les big-tech (no parlem sols de FB) no funciona. Aquestes companyies han experimentat, en vint anys, uns creixement exponencials que els hi ha proporcionat uns poders i una influència (sobre usuaris, empreses i, fins i tot, governs) extraordinaris, sustentats amb uns rendiments econòmics fabulosos. No havia estat mai a l’abast de ningú poder dirigir-se simultània i instantàniament a milers de milions d’habitants amb qualsevol missatge sense cap trava. I, a més, poder fer amb les dades personals, literalment, el que els hi interessi en cada moment. No és fàcil però convé que posem peu a paret lo abans possible.

La segona reflexió, també obvia, és que, en aquest estat de la qüestió i a tall individual, hem de posar els nostres mitjans per preservar la nostra privacitat. Conductes adequades, protocols, eines i tot allò que estigui al nostre abast ho hem de posar en marxa per el nostre compte.

Com sempre, cuideu-vos!

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades no s’en va de vacances

per

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) no s’en va de vacances. Només el mes de juliol ha iniciat 20 procediments sancionadors que sumen un total de 2.719.000 €, destacant dos en particular, un a Mercadona i l’altre a Podemos. I en el que portem d’agost ja ha imposat una sanció a un Club Nàutic.

Concretament al Club Nàutic el Estació, i li han posat 3.000 € de multa perquè “l’entitat ha publicat en el seu web la convocatòria i l’Acta de la Junta Ordinària del Club, exposant dades personals sense restriccions d’accés”. Hem de vigilar amb aquesta mena de publicacions, ja que probablement són pràctiques que portem temps fent, però que amb la nova normativa europea (ja no tan nova) ara poden incórrer en delicte. És recomanable revisar tots aquests tipus de procediments per tal d’adaptar-los a la normativa.

Una altra sanció molt comuna és la que li han posat recentment a la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA). Un total de 3.000 € per enviar un correu publicitari a una persona que havia sol·licitat prèviament la supressió i oposició al tractament de totes les seves dades per part de UDIMA. És important revisar els procediments interns de l’empresa de manera que, si un tercer fa una petició per a suprimir el tractament de les seves dades, s’activin tots els mecanismes necessaris perquè es compleixi aquesta petició.

D’altra banda, els que sembla ser que no aprenen són Telefònica i CaixaBank, que tornen a ser sancionats aquest mes de juliol. Com ja vam comentar en un altre post, l’AEPD és l’òrgan europeu que més sancions ha posat. No obstant això, els seus homòlegs europeus, encara que han obert menys expedients sancionadors, els imports de les multes són majors.

La palma se l’emporta Luxemburg. La Comissió Nacional de Protecció de Dades de Luxemburg (CNPD) ha imposat una sanció de 746 milions d’euros a Amazon Europe Core en considerar que el tractament de dades per part de la multinacional no complia amb la normativa sobre protecció de dades de la UE. Les lleis europees de protecció de dades contemplen la possibilitat de multar fins amb el 4% dels ingressos anuals a les companyies que vulnerin les normes.

Per tant, no podem baixar la guàrdia, encara que sigui estiu, ja que l’AEPD no ho fa tampoc. Vigilem el que publiquem en el nostre lloc web i revisem els procediments interns respecte a les sol·licituds de baixa de tractament de dades per part d’un tercer. Demanem ajuda si fa falta a un expert en protecció de dades, ja que a la llarga ens sortirà més barat que pagar la sanció, tant a nivell econòmic com a nivell reputacional.

Com sempre, cuideu-vos!

CCN – Consultoria de Compliment Normatiu
CDT – Consultoria de Dret Tecnològic
PJT – Perícia Judicial Tecnològica
LBD – Legal Business Development
ICL – Intel·ligència Competitiva Legal

Contacte

Serveis

Twitter

© 2024 Tots els drets reservats

Revisió Texts legals web