Una idea molt ximple? No, directament estúpida i poc exemplar

Doncs sí, tal com ha reconegut a la revista Rolling Stone, el CEO de HBO confessà haver trolejat ​​els crítics amb tuits falsos després de publicar-se un informe de la revista. Casey Bloys va explicar que durant la pandèmia va passar una “quantitat de temps poc saludable” a Twitter quan va parlar d’utilitzar un “exèrcit secret” per respondre als crítics. I ja va dir que se li havia ocorregut “una idea molt ximple per desfogar la seva frustració”.

En resum, una conducta, com a mínim, poc exemplar, justificada amb excuses inacceptables. Els fets van ocórrer entre 2020 i 2021 quan era president de programació i responsable de continguts de la companyia. Ara n’és el màxim responsable.

Fets com aquests posen de manifest la importància de la formació i de la comunicació per fomentar la cultura de compliment en les organitzacions. Formació i Comunicació son pedres angulars per fer-ho.

I sí, parlem de protecció de dades però també de més coses. Aquesta cultura ha de arribar a tots els racons de les empreses, i de l’Administració, i a totes les persones que hi estan involucrades. I ha de portar a tot arreu l’ètica i el compliment en general.

Fem un repàs breu als principals aspectes claus a tenir en compte.

  1. Consciència sobre la importància de la protecció de dades.
    La formació continua assegura que tots els empleats, des de l’alta direcció fins al personal operatiu, entenguin la importància crítica de protegir les dades personals i la informació confidencial. Com que estan informats sobre els riscos i les conseqüències d’una bretxa de dades, els empleats poden reconèixer la rellevància del seu comportament diari en la salvaguarda de la informació.
  1. Comprensió de la legislació i normatives.
    Les lleis de protecció de dades, com el RGPD a Europa, la CCPA a Califòrnia i altres legislacions similars arreu del món, són complexes i subjectes a canvis. La formació ajuda a mantenir el personal actualitzat sobre les seves responsabilitats legals i sobre com la legislació afecta els seus rols específics.
  1. Implementació de millors pràctiques.
    La capacitació proporciona als empleats el coneixement de les millors pràctiques en el maneig de dades, incloent-hi la identificació d’informació sensible, l’ús correcte de sistemes de TI i l’aplicació de protocols de seguretat. Això redueix la possibilitat d’errors humans, que són una de les causes més comunes de les bretxes de dades.
  1. Gestió de riscos.
    La formació pot ajudar els empleats a identificar i avaluar els riscos relacionats amb la protecció de dades en les activitats quotidianes, així com a aplicar les mesures de mitigació adequades.
  1. Resposta a incidents.
    La comunicació efectiva assegura que, en cas d’una violació de dades, tots els membres de l’organització sàpiguen exactament com es pot reaccionar, qui ha de ser notificat i quins passos han de seguir per contenir i resoldre la situació.
  1. Reforç del compromís ètic.
    Una cultura de compliment també és una qüestió d’ètica empresarial. La formació ajuda a internalitzar el valor de la privadesa i el respecte per la informació personal, més enllà del mer compliment legal.
  1. Transparència amb les parts interessades.
    La comunicació eficaç no sols és important internament sinó també cap a fora. És vital que els clients, socis i reguladors percebin la serietat amb què una organització tracta la protecció de dades, cosa que pot millorar la reputació i la confiança en la marca.
  1. Adaptació a l’evolució tecnològica.
    La tecnologia i les amenaces de seguretat evolucionen ràpidament. La formació continua assegura que els empleats estiguin al dia amb els desenvolupaments tecnològics i les amenaces emergents.
  1. Foment d’una cultura de informes.
    Els empleats han de sentir-se còmodes informant possibles problemes o bretxes sense por de represàlies. Una comunicació oberta i transparent fomenta una atmosfera on els empleats se senten segurs en reportar incidents o conductes sospitoses (més enllà del Canal de Denúncies).
  1. Millora contínua.
    La formació i comunicació són processos continus que ajuden les organitzacions a adaptar-se i millorar les seves pràctiques de protecció de dades de forma constant i alineada amb els canvis a l’entorn regulatori i tecnològic.

Per que una cultura de compliment sigui efectiva i sostenible, és essencial que la formació i la comunicació siguin vistes com a inversions contínues i no com a requisit d’una sola vegada. Això demostra el compromís de l’organització amb la protecció de dades i reforça la importància de cada individu en el procés de protegir la informació confidencial i del seu compromís amb una conducta ètica.

Com sempre, fem les coses bé i cuideu-vos!

Ay, la (maleïda) còpia oculta!

Ho hem de reconèixer. A tots ens ha passat, per anar amb presses i no fixar-nos o simplement perquè en el moment suprem d’enviar el correu una distracció –truquen al mòbil o algú ens interromp – fa que enviem els correus a un conjunt de destinataris sense posar-los en còpia oculta (CCO). I un cop premuda la tecla d’Enviar, surt, inevitablement del més profund de la nostra gola, un “Ay!” que es fa sentir per tota l’estància. Però, ja és tard. Irremeiablement tard.

Doncs això és el que li va passar a una immobiliària aquí, a casa nostra. I, com no pot ser d’altre manera, amb conseqüències no desitjades (veure resolució AEPD). Per l’empresa i, el que és pitjor, per els destinataris que van veure exposades les seves dades personals. Anem a explicar-ho.

Els fets

Una empresa immobiliària remet un correu electrònic, a una pluralitat de destinataris, sense utilitzar la modalitat de còpia oculta, la qual cosa permet que tercers tinguin coneixement de la direcció de correu electrònic del reclamant. Fàcil d’entendre? Doncs sí. No es poden desvetllar dades personals, ni tant sols el correu, perquè vulnera l’article 5.1.f) del RGPD. I el 32 també, com ara veurem.

Les consideracions de l’AEPD

L’Agència considera que l’entitat reclamada, amb la seva actuació, ha cedit les dades a tercers sense causa que ho legitimi i, per tant, ha realitzat un tractament de les dades personals, la custòdia del qual té encomanada, contrari a dret. L’empresa ha violat el principi de integritat i confidencialitat (article 5.1.f) RGPD), així com no haver adoptat les mesures de seguretat necessàries per garantir la protecció de dades de caràcter personal dels seus clients (article 32 RGPD), al no fer servir la modalitat de còpia oculta del correu electrònic.

Multa per dos conceptes

La primer multa, per la infracció de l’article 5.1.f) RGPD, es quantifica (després de la graduació de la sanció) en 6.000€.
La segona, per infracció de l’article 32 RGPD, és de 3.000€.
Fan un total de 9.000€.

No està gens malament una multa de 9.000€ per una acció que es podria haver evitat només enganxant el llistat en el camp CCO del editor de correu. A més, l’empresa, de forma inusitada, no va contestar al requeriment de l’AEPD ni va presentar cap al·legació (de les comunicacions amb l’AEPD en parlarem un altre dia).

Apunts

Però més enllà del fet puntual, dolorós però assumible, està el bé jurídic que es vol protegir que no es altre que la privacitat de les dades personals. I aquí sí hem de parar atenció. Es tracta de fer un tractament escrupolós de les dades personals que ens encomanen. Aplicar els principis del RGPD com la transparència, la minimització, la integritat, la confidencialitat i la resta, i, sobretot, el de la lleialtat amb l’interessat.

Com sempre, cuideu-vos!

‘Fake news’ i empresa, què hem de saber?

Temps enrere vam parlar de les deepfakes i ara volem fer una ullada a com les ‘fake news’ poden afectar a les empreses.

Estem, i cada dia més, entrant de ple en l’era de la infoxicació (overload Information). Aquest neologisme fa referència al concepte de sobrecàrrega informativa que té lloc quan la quantitat o la intensitat d’informació excedeixen la capacitat limitada de processament de l’ individu, la qual cosa pot provocar efectes disfuncionals. El terme el devem a Alfons Cornella, fundador del Institut Next.

Mitjans competint per l’audiència i per omplir parrilles i milions d’usuaris que, de cop i volta, ens hem tornat periodistes, comentaristes, influencers i no sé quantes coses més. I, com és natural, les xarxes socials han elevat la infoxicació a l’enèsima potència.

Afegim-li els esdeveniments extraordinaris que d’ençà a uns anys estem vivint: pandèmia, naturalesa desfermada, guerra, crisis climàtica i un llarg reguitzell que afegeix pressió a la caldera informativa.

Tos aquest cúmul de circumstàncies fa que cada cop siguem menys curosos amb la verificació de la informació que rebem, no tenim temps, ni ganes, de contrastar-la ni molt menys de refutar-la. I ja tenim un excel·lent caldo de cultiu per les fake news.

Però tot això, que en l’esfera privada pot tenir conseqüències que van des de lleus (s’anuncia de forma falsament intencionada que un jugador fitxarà per un altre equip la propera temporada) a molt greus (com pot ser l’assetjament sexual), en el cas de les empreses els efectes poden ser devastadors si no es prenen mesures.

En efecte, a l’empresa hi ha dos vessants, com a mínim, que s’han de cobrir. D’una banda, la difusió per part de la nostra empresa de informacions falses: alertar d’una suposada escassetat d’un producte per fer-ne pujar el preu, difondre notícies negatives sense fonament sobre un competidor o fer publicitat denigratòria. En aquests casos podríem estar infringint una sèrie de normatives que van des de la Llei General de comunicació audiovisual (art.61) a la Llei de Competència deslleial (art 27.3), entre altres.

I, a contrari sensu, la nostre empresa en pot ser l’afectada. Sigui per alguna noticia falsa de les esmentades, que totes tindran recorregut en els tribunals amb les conegudes dificultats probatòries, o, i això és més subtil, que una informació no contrastada ens porti a prendre una decisió desencertada amb el conseqüent perjudici econòmic o, pitjor, reputacional.

En aquest punt, cal fer unes recomanacions per intentar minimitzar els possibles perills. Partir del convenciment que no tot el que es publica, amb independència del mitjà, es fiable i aplicar grans dosis d’escepticisme i sentit comú acostuma a ser un bon començament. Recórrer a la font original (i sospitar si no es cita), buscar la informació en altres fonts, distingir entre informació i opinió i no creure per defecte aquella informació que s’adapta al nostre biaix poden ser bones guies per no caure en el parany.

Des de notícies falses per intentar manipular eleccions fins a notícies alarmants a propòsit del COVID estem sotmesos a una pluja de informacions que necessàriament hem de contrastar si volem evitar situacions adverses, tant en el pla personal com en el professional.

Potser ens convindria un ‘detox‘ informatiu. Mentrestant i com sempre, cuideu-vos!

Influencers, la legislació que ve (perquè ve)

Temps enrere ja vam parlar de l’entrada en vigor del Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat que recull un conjunt de regles que vinculen als anunciant adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.

 Al marge d’aquesta iniciativa, de caràcter voluntari, la publicitat dels influencers a Espanya es mou en un marc legal encara per desenvolupar. I s’ha d’emprendre el camí, més aviat que tard, perquè el sector va moure el 2019 una facturació global de 8.000€ i la falta de regulació crea inseguretat jurídica que no beneficia, o no hauria de beneficiar, a ningú.

Segons un estudi de la Universitat de Compostela, el 68% dels usuaris espanyols de xarxes socials segueixen a influencers per la qual cosa les marques veuen un canal valuós per prescriure’s i guanyar consumidors.  I el 93% de les publicacions publicitàries a Instagram realitzades per els 25 principals influencers espanyols del sector de la moda –alguns superen el milió de seguidors– oculten que són continguts patrocinats, és a dir, publicitat que podem qualificar com enganyosa.

En aquest sentit, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) proposa incloure l’activitat dels influencers en la futura Llei  de Comunicació Audiovisual. La Comissió proposa incloure la definició dels “prestadors de serveis de comunicació audiovisual que es suporten en plataformes d’intercanvi de vídeos” que, comprendria als influencers els requisits per ser considerats prestadors de de serveis de comunicació audiovisual.

A més de la Llei de Comunicació Audiovisual, hi ha altres normatives en les que ens hem de fixar. Per exemple, la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) que en l’article 20.1 que exigeix que les comunicacions comercials fetes per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals, y també la persona física o jurídica en nom de la que es fan, haurà de ser clarament identificable.

I ja per acabar, mencionar la Llei General de Publicitat a efectes de la qual, anunciant és la persona física o jurídica per compte del qual es realitza la publicitat. I davant d’una publicitat il·lícita, enganyosa o deslleial, les accions a dur a terme són les establertes amb caràcter general per les accions derivades de la competència deslleial, com recull l’article 18 de la Llei de Competència Deslleial (LCD).

En conseqüència, tant anunciants com influencers farien bé en anar acomodant les seves pràctiques professionals en la matèria d’acord amb aquestes previsions legals. Les relacions de les empreses amb els influencers i les d’aquests amb els seus seguidors s’han de forjar al llarg del temps perquè la seva base, com en tants altres casos, és la confiança.

Cuideu-vos!

Revisió Texts legals web