IA, Màrqueting i Protecció de Dades

IA, Màrqueting i Protecció de Dades

 La intel·ligència artificial (IA), en contraposició a la natural, es la intel·ligència duta a terme per les màquines. Marvin Minsky assigna a la intel·ligència artificial la “realització de sistemes informàtics amb un comportament que en l’ésser humà qualificaríem d’intel·ligent”. Està destinada a resoldre els tipus de problemes que, fins ara, estaven reservats als éssers humans.

Les aplicacions quotidianes de la IA són cada cop més freqüents: quan parlem amb un assistent de veu (Alexa) que aprèn dels nostres gustos, consultem una ruta en temps real a Google Maps, aplicacions de streaming com Spotify o Netflix aprenen de les nostres preferències i de la nostra activitat per fer-nos recomanacions. I que dir de l’inefable Facebook que, un estudi de La Universitat de Stanford va concloure que la xarxa social podia jutjar la nostra personalitat millor que els amics o la família, i fins i tot, millor que nosaltres mateixos. Tot a partir de determinat nombre de likes (i no massa).

Com és natural, la IA té una infinitat de camps de treball. Un d’ells, i un dels més importants, és el màrqueting digital. Entre les capacitats necessàries per desenvolupar una estratègia de màrqueting digital, hi ha una imprescindible que és la capacitat analítica. I aquí la IA resulta imprescindible per, d’una banda, conèixer les motivacions, els objectius, les aspiracions i el comportament dels usuaris i, de l’altre, la anàlisis dels resultats de totes les activitats de màrqueting que portem a terme.

La IA ens pot ajudar, per exemple, en el anàlisis predictiu (podem avançar-nos a les necessitats de l’usuari per oferir-li productes i serveis fins i tot abans que en sigui conscient); en la gestió de clients (CRM) per gestionar leads (clients potencials) i convertir-los, via embut de vendes, finalment en clients; naturalment, podem fer servir IA per publicitat digital nativa fent servir cookies (o píxels de FB), chatbots i tècniques de Machine learning. Fins i tot ens pot ajudar en la generació de continguts gràcies a la tecnologia de Processament del Llenguatge Natural (PLN).

I tot això de la IA parteix de dades, de les nostres dades, per donar resultats. I, com són les nostres dades, ha generat, com diu l’AEPD, molts dubtes entre usuaris, especialistes, autoritats  i la indústria en relació a aspectes de compliment normatiu, respecte als drets dels interessats i seguretat jurídica de tots els intervinents.

No hi ha dubte dels immensos beneficis que ens reporta ja la IA i els que ens reportarà en el futur. Però cal que tinguem present que no tot val i que la nostra privacitat és l’última frontera de la tecnologia. Traspassada aquesta, el futur serà molt complicat.

Cuideu-vos!

Per una Internet segura

A finals de gener, va tenir lloc el Dia Internacional de la Protecció de Dades amb l’objectiu de promoure el coneixement entre els ciutadans sobre quins són els seus drets i responsabilitats en matèria de protecció de dades. Aquest dia està impulsat per la Comissió Europea, el Consell d’Europa i les autoritats de protecció de dades dels estats membres de la Unió Europea.

Els Dies Internacionals són un bon mecanisme per alertar i conscienciar als ciutadans de temes importants que ens afecten a tots. Coneixem dies per temes sanitaris, qüestions sobre els drets humans, el racisme, el feminisme i tantes altres causes nobles. Doncs bé, la Protecció de Dades té el seu dia, 28 de gener, i la Internet segura, també: 9 de febrer. De la primera en vam parlar fa uns dies (veure post) i de la segona en parlarem avui.

El Dia de Internet Segura (“Safer Internet Day”) és un esdeveniment que té el recolzament de la Comissió Europea i que té com objectiu promoure un ús segur i positiu de les tecnologies digitals, en particular, entre nens i joves. No tan sols es pretén la creació d’una Internet més segura, sinó millor, per convertir-la es un espai  on tots fem un ús responsable, respectuós, crític i creatiu de la tecnologia. I dirigit en especial a nens i joves, un col·lectiu alhora molt vulnerable i que resulta imprescindible formar-lo com a futur pilar de la societat.

Referent en aquesta matèria és INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) i el seu portal is4k, INTERNET SEGURA FOR KIDS. EL seus programes, ajudes i campanyes són imprescindibles perquè tots aprenguem a estar més segurs a Internet. INCIBE treballa per afermar la confiança digital, elevar la Ciberseguretat i la resiliència i contribuir al mercat digital de manera que s’impulsi l’ús segur de ciberespai a Espanya.

Coincident amb el Dia de Internet Segura, Microsoft ha publicat el seu informe anual que titula “Índex de Civisme Online” en el portal dedicat a promoure el civisme digital. El titular més cridaner del estudi diu que Espanya encapçala, a nivell mundial, els fraus, les estafes i enganys online. Per ser la nostra primera inclusió en el estudi, els resultats no són gaire esperançadors i tenen força marge de millora. Diu també l’estudi que el civisme a Internet ha empitjorat des del començament de la pandèmia i que un 34% assegura haver rebut contacte no desitjat a Internet i un 26% afirma haver sigut víctima de “sexting” (El sexting és una pràctica que consisteix en enviar missatges amb contingut eròtic a través de dispositius tecnològics de manera voluntària).

Convé conscienciar-nos sobre els riscs que comporta el mal ús de la tecnologia. Tot lo beneficiós que resulta en tants àmbits, imprescindibles a aquestes altures, se’ns pot tornar en contra per ignorància o excés de confiança. No deixem que passi.

Cuideu-vos!

‘Efecte Brussel·les’: cop de puny de la UE sobre la taula

En pocs dies s’han aplegat dos fets que guarden una estreta relació i que són de suma importància per els ciutadans europeus i, m’atreveixo a dir, per molts ciutadans del món. M’estic referint al llibre ‘L’efecte Brussel·les’ d’Anu Bradford i, naturalment, l’anul·lació de l’acord conegut com Privacy Shield amb els Estats Units.

Bradford sosté que és Europa –i no Estats Units o Xina– qui domina el món. Com? Gràcies a l’Efecte Brussel·les o, el que és el mateix, l’externalització involuntària de regulacions a través de mecanismes globalitzadors del mercat. Segons l’autora, aquest efecte acaba influint més en la vida de molts habitants del planeta que el poder econòmic o militar dels gegants americans i xinesos.

Europa és un mercat únic molt envejable, entre altres coses, per el seu gran poder adquisitiu. I les empreses internacionals assumeixen les estrictes lleis de la UE per poder-hi accedir i beneficiar-se. I aquestes empreses imposen aquestes regles a les seves filials a tot el món per tal d’uniformar els procediments, aprofitar les economies d’escala i reduir costos.

I un exemple que avala la tesis és el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) que va entrar en vigor ara fa poc més de dos anys. Ja vam escriure llavors que era una legislació amb vocació  ‘universal’ perquè afectava als ciutadans de la UE i que les empreses que volguessin tractar dades personals –imprescindibles per el tràfic econòmic– estaven obligades a complir amb la normativa. Qualsevol empresa, de qualsevol part del món, sense excepció.

Estats Units ha regulat, des de sempre, de forma molt laxa la protecció de dades i sempre a remolc de la UE. Fins a tal punt que Europa acaba d’anul·lar l’acord denominat Privacy Shield. Es tracta d’un acord signat fa quatre anys que permetia transferir dades personals de ciutadans d’Estats membres europeus als Estats Units. La decisió d’invalidar l’acord es basa en que la UE no confia en que la informació sigui tractada amb les garanties pertinents en termes de privacitat.

De les conseqüències de la decisió –tant pel que fa a les grans tecnològiques americanes o per milers de pymes– en parlarem en una altre ocasió. El que es tracta avui és de posar de manifest el cop de puny sobre la taula de la UE, fent visible l’Efecte Brussel·les’ en matèria de protecció de dades. I no serà l’últim.

Revisió Texts legals web