L’agressió sexual ja està passant al metavers

Meta afirma que els usuaris no ho feien servir correctament. La plataforma de realitat virtual  Horizon Worlds, amb prou feines acaba de presentar-se al públic, i els usuaris ja estan sent assetjats sexualment i fins i tot agredits, segons podem llegir a The Verge.

Comencem per el principi. Què és Meta? El passat mes d’octubre, per els que ho desconeixen, l’inefable Mark Zuckerberg va presentar Meta, la nova marca de Facebook, la finalitat de la qual serà donar vida al metavers i ajudar la gent a connectar-se, trobar comunitats i fer créixer negocis. En la presentació, Zuckerberg va explicar que, a partir d’ara, la seva companyia es centraria en aquesta en fer realitat aquesta idea, la del metavers, i, per tant, tenia sentit canviar el nom per reflectir millor els seus objectius: Facebook ara es diu Meta.

La realitat és que, segons sembla, el canvi de nom representa un intent per desfer-se de lo que els propis empleats consideren una marca tòxica i que afecta, cada dia més, a la percepció dels seus productes. La marca que fins fa uns anys era reconeguda i valorada, ha perdut la seva reputació, val a dir, que per els errors comesos per el seu fundador. Els escàndols de privacitat s’associen cada cop més amb la marca FB. Recordem només el de Cambridge Analytica que, tot i ser dels més famosos, no ha estat l’únic ni molt menys.

I què és el metavers? Podríem entendre-ho com un ciberespai evolucionat. En un sentit ampli, involucra una sèrie de tecnologies, la primera de les quals és la realitat virtual, caracteritzada per mons virtuals persistents que continuen existint, amb vida pròpia, encara que tu no hi siguis. L’accés al metavers es fa a través d’ulleres de realitat virtual com, per exemple, Oculus. El metavers obre nous horitzons i un munt de possibilitats. Com podia ser Internet a finals dels 70 del segle passat. Ningú sabia exactament com seria però tothom (els que estaven al corrent de la tecnologia) tenien la percepció que seria una cosa gran. Bé, al final esta sent una cosa immensa que no es veu on acabarà.

I tot això és per explicar que la plataforma de Zuckerberg ja ha patit la primera ensopegada. En efecte, ja han arribat les primeres denúncies per assetjament i fins i tot per agressió sexual. Segons un testimoni, “No només em van palpar ahir a la nit, sinó que hi havia altres persones que van donar suport a aquest comportament que em va fer sentir aïllada a la Plaça.”

La condició humana no canvia ni tant sols en el metavers. Comportament delictiu en uns i mirar cap un altra cantó, els altres. Està clar que ens hem d’adaptar el que ve perquè és inevitable. De manera similar a que no poden anar contra la llei de la gravetat, tampoc podem anar contra el metavers. Això sí, ja de bon començament hem de assentar les bases de convivència. Si no, se’ns anirà de les mans.

Com sempre, cuideu-vos (en el metavers, també)!

Octubre: Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021)

A punt de deixar enrere el proclamat Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021), aprofitem per fer algunes consideracions respecte un tema que, tot i les evidències que tenim dia a dia, no acaba d’arrelar en la consciència dels usuaris, de les empreses ni fins i tot de l’Administració Pública.

El lema de la campanya d’enguany és “Abans de fer clic, pensa”. És un eslògan simple però, precisament per això, fàcil de recordar i carregat de sentit. La seguretat comença per no fer clic sense saber que pot tenir conseqüències. A partir d’aquí, hem de ser conscients que la seguretat comença per un mateix.

“Els ciberatacs posen en risc els nostres negocis, les nostres infraestructures crítiques, les nostres dades i el funcionament  de les nostres democràcies”, assegura el Vicepresident europeu per la Promoció del nostre Mode de Vida Europeu.

Estem abocats, cada cop mes, a viure en un món digital (un altre dia parlarem dels “metaversos”, entorns on interactuarem social i econòmicament com icones, a través d’un suport lògic en un ciberespai; al pas que anem, les pel·lícules de ciència ficció que hem vist fins ara es quedaran molt curtes en les seves expectatives) i els ciberdelinqüents aprofiten qualsevol vulnerabilitat del nostre entorn digital per aprofitar-se’n.  

Segons l’últim informe de l’asseguradora HISCOX, la proporció de víctimes d’un ciberatac va augmentar del 38% al 43%; una de cada sis empreses víctimes d’un ciberatac diuen que la seva supervivència està amenaçada; els pressupostos de TIC dedicat a la seguretat ciber ha pujat un 63% i que el ransomware s’ha convertit en una cosa freqüent: més del 50% de les empreses afectades van pagar un rescat.

La pandèmia ha fet augmentar els riscos exponencialment. El teletreball, dut a terme de forma precària obligats per les circumstàncies, ha suposat l’exposició de vulnerabilitats de les empreses. Falta de protocols, de cultura de  la ciberseguretat i de recursos TIC han portat al límit a molts autònoms, empreses i, fins i tot, a l’Administració Pública (recordem l’atac al SEPE del març passat que es va repetir el juny).

I encara hem de ser més cautelosos que mai amb el telèfon mòbil donat que ja són la principal via d’entrada de ciberatacs corporatius a Espanya (aproximadament el 41% del total dels produïts en el 2021).

Els atacs són de diversa naturalesa: des del clàssic virus informàtic fins al cada cop més present ransomware, passant per comprometre el mail corporatiu, atacs DDoS i pèrdues de dades. I el phishing continua sent l’estrella.

A Espanya, INCIBE, el CCN (Centro Criptològico Nacional), la OSI (Oficina de Seguridad del Internauta) i is4k (Internet Segura for KIDS) són els principals recursos públics en matèria de ciberseguretat. A Catalunya, a més, disposem de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Com sempre, i ara més que mai, cuideu-vos!