‘Fake news’ i empresa, què hem de saber?

Temps enrere vam parlar de les deepfakes i ara volem fer una ullada a com les ‘fake news’ poden afectar a les empreses.

Estem, i cada dia més, entrant de ple en l’era de la infoxicació (overload Information). Aquest neologisme fa referència al concepte de sobrecàrrega informativa que té lloc quan la quantitat o la intensitat d’informació excedeixen la capacitat limitada de processament de l’ individu, la qual cosa pot provocar efectes disfuncionals. El terme el devem a Alfons Cornella, fundador del Institut Next.

Mitjans competint per l’audiència i per omplir parrilles i milions d’usuaris que, de cop i volta, ens hem tornat periodistes, comentaristes, influencers i no sé quantes coses més. I, com és natural, les xarxes socials han elevat la infoxicació a l’enèsima potència.

Afegim-li els esdeveniments extraordinaris que d’ençà a uns anys estem vivint: pandèmia, naturalesa desfermada, guerra, crisis climàtica i un llarg reguitzell que afegeix pressió a la caldera informativa.

Tos aquest cúmul de circumstàncies fa que cada cop siguem menys curosos amb la verificació de la informació que rebem, no tenim temps, ni ganes, de contrastar-la ni molt menys de refutar-la. I ja tenim un excel·lent caldo de cultiu per les fake news.

Però tot això, que en l’esfera privada pot tenir conseqüències que van des de lleus (s’anuncia de forma falsament intencionada que un jugador fitxarà per un altre equip la propera temporada) a molt greus (com pot ser l’assetjament sexual), en el cas de les empreses els efectes poden ser devastadors si no es prenen mesures.

En efecte, a l’empresa hi ha dos vessants, com a mínim, que s’han de cobrir. D’una banda, la difusió per part de la nostra empresa de informacions falses: alertar d’una suposada escassetat d’un producte per fer-ne pujar el preu, difondre notícies negatives sense fonament sobre un competidor o fer publicitat denigratòria. En aquests casos podríem estar infringint una sèrie de normatives que van des de la Llei General de comunicació audiovisual (art.61) a la Llei de Competència deslleial (art 27.3), entre altres.

I, a contrari sensu, la nostre empresa en pot ser l’afectada. Sigui per alguna noticia falsa de les esmentades, que totes tindran recorregut en els tribunals amb les conegudes dificultats probatòries, o, i això és més subtil, que una informació no contrastada ens porti a prendre una decisió desencertada amb el conseqüent perjudici econòmic o, pitjor, reputacional.

En aquest punt, cal fer unes recomanacions per intentar minimitzar els possibles perills. Partir del convenciment que no tot el que es publica, amb independència del mitjà, es fiable i aplicar grans dosis d’escepticisme i sentit comú acostuma a ser un bon començament. Recórrer a la font original (i sospitar si no es cita), buscar la informació en altres fonts, distingir entre informació i opinió i no creure per defecte aquella informació que s’adapta al nostre biaix poden ser bones guies per no caure en el parany.

Des de notícies falses per intentar manipular eleccions fins a notícies alarmants a propòsit del COVID estem sotmesos a una pluja de informacions que necessàriament hem de contrastar si volem evitar situacions adverses, tant en el pla personal com en el professional.

Potser ens convindria un ‘detox‘ informatiu. Mentrestant i com sempre, cuideu-vos!

Subscriu-te a la Newsletter

Si vols estar al corrent de les últimes novetats en matèria de Dret Digital, subscriu-te a la newsletter.

Compartir

Altres articles