Cookies: el que tota PIME ha de saber per no quedar-se enrere

En un món digital en constant evolució, la gestió de cookies s’ha convertit en un repte important per a totes les empreses, en especial per a les PIMES que han d’afrontar una regulació aclaparadora. Amb la implementació de noves regulacions en l’àmbit de la protecció de dades, és imperatiu comprendre i adaptar-se a aquestes normatives per garantir un ús adequat de les cookies als seus llocs web i plataformes online.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment guies actualitzades, com la “Guia de Cookies” i la “Guia sobre l’Ús de Cookies per a Eines de Mesurament d’Audiència“, que serveixen com a referència essencial.

Aquí volem proporcionar una visió clara i accessible sobre la nova regulació de cookies, destacant com les empreses poden complir amb la normativa, sense perdre de vista la importància de l’experiència de l’usuari, i seguir generant informació valuosa per a l’empresa.

Conceptes bàsics sobre cookies

Les cookies, petits arxius de text emmagatzemats en els dispositius dels usuaris en visitar llocs web, són fonamentals en l’entorn digital actual. El seu propòsit varia des de funcions bàsiques, com recordar les preferències d’ idioma d’ un usuari, fins a rols més complexos en la publicitat i anàlisi de dades. Vegem els principals tipus que existeixen:

Cookies Tècniques: Són aquelles necessàries per al funcionament del lloc web. Inclouen cookies que permeten als usuaris navegar a través de la pàgina i utilitzar les seves diferents opcions o serveis.

Cookies de Personalització: Permeten al lloc recordar informació que canvia la forma en què es comporta o es mostra el lloc, com l’idioma preferit o la regió en la qual es troba l’usuari.

Cookies d’Anàlisi: Recol·lecten informació sobre l’ús que es fa del lloc web. S’ utilitzen per mesurar l’ activitat del lloc i elaborar perfils de navegació dels usuaris, per tal d’ introduir millores.

Cookies Publicitàries: Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

És important entendre que l’ús de cookies no només facilita una experiència d’usuari més personalitzada i eficient, sinó que també implica responsabilitats significatives en termes de protecció de dades. La nova regulació de l’AEPD posa un èmfasi especial en la transparència, assegurant que els usuaris siguin plenament conscients de quines cookies estan sent utilitzades i amb quina finalitat.

Nova Regulació de Cookies i el seu Impacte en les empreses

La nova regulació de cookies, impulsada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), porta amb si una sèrie de canvis significatius que afecten directament les empreses. Aquests canvis estan centrats a garantir una major transparència i control per part dels usuaris sobre les seves dades personals. Vegem com impacta això a les empreses.

Consentiment Explícit

La normativa exigeix que les empreses obtinguin un consentiment clar i explícit dels usuaris abans d’instal·lar cookies en els seus dispositius, excepte en el cas de cookies estrictament necessàries. Això significa que les empreses han d’implementar sistemes que permetin als usuaris acceptar o rebutjar les cookies de manera senzilla i comprensible, detallant la finalitat de cadascuna.

Classificació i Explicació de Cookies

És essencial que les empreses classifiquin correctament les cookies que utilitzen i proporcionin informació detallada sobre el seu propòsit. Això inclou diferenciar entre cookies pròpies i de tercers, tècniques, de personalització, d’anàlisi i publicitàries. Una política de cookies clara i accessible és fonamental.

Registre del Consentiment

Les empreses han de ser capaces de demostrar que han obtingut el consentiment de l’ usuari. Això implica mantenir un registre de consentiments que pugui ser verificat en cas d’ inspecció per part de les autoritats reguladores.

Impacte en l’ Operativa de l’ empresa

Les empreses han de revisar i, en molts casos, modificar les seves pràctiques actuals en relació amb l’ús de cookies. Això pot implicar ajustos tècnics en els seus llocs web, així com la formació del personal sobre les noves normatives.

La nova regulació no només busca protegir les dades dels usuaris, sinó també fomentar una major confiança en els serveis digitals, una cosa essencial per a les empreses que busquen créixer i consolidar-se en el mercat digital. L’ adaptació a aquestes regulacions no és simplement una qüestió legal, sinó també una oportunitat per millorar la relació amb els clients i la reputació de l’ empresa.

Finalitat de les Cookies Publicitàries

Les cookies publicitàries juguen un paper crucial en l’ecosistema digital, especialment per a les empreses que busquen optimitzar les seves estratègies de màrqueting i publicitat en línia. Tanmateix, amb la nova regulació, és essencial comprendre la seva finalitat i com utilitzar-les de manera que respecti tant la normativa com els drets dels usuaris.

Què són les Cookies Publicitàries?

Les cookies publicitàries són utilitzades per recopilar informació sobre els hàbits de navegació dels usuaris. Aquesta informació permet a les empreses i anunciants mostrar publicitat personalitzada, basada en el perfil de l’ usuari. Aquestes cookies poden rastrejar els usuaris a través de diferents llocs web, creant un perfil detallat dels seus interessos i comportaments en línia.

Importància per a les empreses

Per a les empreses, les cookies publicitàries poden ser una eina valuosa per dirigir les campanyes de màrqueting de manera més efectiva. Permeten segmentar l’audiència, optimitzar la despesa publicitària i millorar la rellevància dels anuncis per als usuaris. No obstant això, aquest tipus de cookies requereix un consentiment explícit per part de l’usuari, a causa de la seva naturalesa intrusiva.

Compliment de la Normativa

Les empreses s’han d’assegurar que l’ús de cookies publicitàries estigui en plena conformitat amb les directrius de l’AEPD. Això inclou obtenir un consentiment clar i explícit, proporcionar informació detallada sobre quines dades es recullen i com s’ utilitzen, i oferir als usuaris la possibilitat de retirar el seu consentiment en qualsevol moment.

Consells per a un Ús Responsable

  1. Ser transparents sobre l’ús de cookies publicitàries i la seva finalitat.
  2. Oferir opcions clares per acceptar o rebutjar aquestes cookies.
  3. Utilitzar alternatives menys intrusives quan sigui possible.

L’ús responsable i transparent de les cookies publicitàries no només assegura el compliment de la normativa, sinó que també contribueix a construir una relació de confiança amb els usuaris, element clau per a l’èxit a llarg termini de qualsevol empresa.

Cobrament per Rebutjar Cookies a les Pàgines Web

Un dels aspectes més novedosos i debatuts de la nova regulació de cookies és la disposició que permet el cobrament per rebutjar cookies a les pàgines web.

En pocs dies s’han fet famosos els coneguts com a “murs de pagament” en diaris i altres webs amb continguts de subscripció. La idea que subjau és que, si no puc monetitzar les teves dades, he de cobrar per continuar mantenint el mitjà en funcionament. Exemple clar del que hem dit moltes vegades: res és gratis i si no pagues amb diners, pagues amb dades. Aquesta màxima s’exposa ara amb tota cruesa.

Com que les condicions de l’última Guia eren molt restrictives perquè s’exigia el consentiment per acceptar les cookies (i, diguem-ho tot, la importantíssima caiguda de l’acceptació de cookies), l’AEPD ha decidit obrir un resquici legal per poder eximir del consentiment en determinades circumstàncies.

Aquesta oportunitat per a les empreses apareix recollida a la Guia sobre l’ús de les cookies, amb el següent literal: “Podran existir determinats supòsits en els quals la no acceptació de la utilització de cookies impedeixi l’accés al lloc web o la utilització total o parcial del servei, sempre que s’informi adequadament al respecte a l’usuari i s’ofereixi una alternativa,  no necessàriament gratuïta, d’accés al servei sense necessitat d’acceptar l’ús de cookies”.

La finalitat d’aquestes cookies ha d’estar estrictament limitada al mesurament exclusiu de l’audiència del lloc o de l’aplicació. Aquest tractament ha de ser realitzat en nom exclusiu de l’ editor i ser utilitzades per produir dades estadístiques anònimes únicament.

I l’ús està acotat per garanties que imposa la pròpia AEPD i que venen detallades a la Guia d’Ús de cookies per a eines de mesurament d’audiència.

Estratègies de Monetització i Consentiment

Les empreses han de buscar estratègies de monetització que no infringeixin els drets dels usuaris. Això inclou ser transparents sobre qualsevol tipus de benefici o servei addicional ofert a canvi del consentiment per usar cookies. Les tàctiques com els murs de pagament o els beneficis exclusius per a usuaris que accepten cookies han de ser manejats amb cura per assegurar que no es perceben com una penalització al rebuig de cookies.

Informació Clara i Accessible

És fonamental que les empreses proporcionin informació clara i accessible sobre com el consentiment (o la seva falta) per a l’ús de cookies afecta l’experiència de l’usuari al lloc. Aquesta comunicació ha de ser directa, evitant termes tècnics complexos, perquè tots els usuaris, independentment del seu nivell de coneixement tècnic, puguin entendre les implicacions de la seva elecció.

Implementació Pràctica

Per a les empreses, la implementació d’ aquestes directrius significa equilibrar les seves necessitats de negoci amb el respecte a la privacitat de l’ usuari. És aconsellable revisar les pràctiques actuals de consentiment de cookies i adaptar-les per complir amb la normativa, assegurant alhora que l’estratègia de monetització del lloc web continua sent viable i efectiva.

L’enfocament en la transparència i el respecte a l’elecció de l’usuari no només compleix amb la regulació, sinó que també pot enfortir la confiança i la lleialtat del client cap a la marca.

Alternatives a l’Ús de Cookies

Mentre les cookies continuen sent una eina comuna en la gestió de llocs web, les noves regulacions i la creixent preocupació per la privacitat de les dades han portat moltes empreses a buscar alternatives. Eines com Matomo o Fathom emergeixen com a opcions viables, oferint solucions d’anàlisi web que respecten la privacitat de l’usuari.

Avantatges d’ Aquestes Eines

Compliment de la Normativa: En no dependre de cookies que rastregen dades personals, aquestes eines ajuden les PIMES a complir amb les regulacions de protecció de dades.

Respecte a la Privacitat de l’Usuari: Ofereixen una alternativa més respectuosa amb la privacitat, la qual cosa és valorada per molts usuaris conscients de les seves dades.

Dades de Qualitat: Tot i que no recopilen dades a nivell individual, proporcionen informació valuosa sobre el comportament general al lloc web, la qual cosa és suficient per a moltes estratègies de màrqueting digital.

L’ús d’aquestes eines alternatives no només mostra un compromís amb la privacitat i el compliment normatiu, sinó que també pot millorar la percepció de la marca entre els usuaris preocupats per la seguretat de les seves dades.

Conclusions

En resum, la nova regulació de cookies representa un desafiament important, però també una oportunitat valuosa per a les PIMES. Adaptar-se a aquestes normatives no només és una qüestió de compliment legal, sinó també un pas cap a la construcció d’una relació més transparent i confiable amb els clients. És essencial que les PIMES comprenguin no només les obligacions que imposa la normativa, sinó també l’esperit que la guia: el respecte per la privacitat de l’usuari i la transparència en el tractament de dades.

Com sempre, siguem respectuós amb la normativa i cuideu-vos!

Dia Europeu de la Protecció de Dades 2024

El 28 de gener de cada any, se celebra el Dia Europeu de la Protecció de Dades. En una època marcada per la transformació digital, aquest dia no és només una commemoració; és un recordatori vital de la importància de salvaguardar la informació personal i empresarial. Per als directius de les petites i mitjanes empreses (PIMES) , aquesta data simbolitza una oportunitat per reflexionar i actuar sobre com gestionen i protegeixen les dades en les seves organitzacions.

La protecció de dades ja no és només una qüestió de compliment legal, sinó un aspecte crític que influeix en la confiança i la reputació d’una empresa. En un món cada vegada més connectat i digitalitzat, els directius de les PIMES s’enfronten a desafiaments únics. No només s’han d’assegurar que les seves empreses compleixin amb les regulacions vigents, sinó també preparar-se per als canvis futurs en el panorama de la privacitat de dades. El Dia Europeu de la Protecció de Dades 2024 ens ofereix una excel·lent oportunitat per explorar aquests temes i entendre millor com poden impactar a les PIMES .

La Creixent Importància de la Protecció de Dades

Expansió Digital i Vulnerabilitats de Dades en el Context Actual

L’era digital ha portat amb si un creixement exponencial en la quantitat de dades generades, recopilades i processadores. Aquest fenomen, impulsat per l’ avenç tecnològic i l’ adopció massiva d’ Internet, ha transformat radicalment la forma en què les empreses operen. No obstant això, aquest avanç també ha creat noves vulnerabilitats. Les bretxes de seguretat, els ciberatacs i l’ús indegut de dades personals són amenaces cada vegada més comunes, que poden tenir conseqüències devastadores tant per a individus com per a empreses.

Per a les PIMES, que sovint tenen recursos limitats per a la gestió de dades i la seguretat informàtica, aquest entorn representa un desafiament particular. La protecció de dades ja no és només una qüestió de compliment legal, sinó una necessitat crítica per salvaguardar la integritat empresarial i la confiança dels clients.

Reptes de la Protecció de Dades per al 2024

Nous Desafiaments a l’Era de la Intel·ligència Artificial

A mesura que avancem cap al 2024, el panorama de la protecció de dades enfronta reptes cada vegada més complexos, particularment amb la proliferació de la Intel·ligència Artificial (IA). Aquestes tecnologies, tot i que ofereixen innombrables beneficis, també presenten riscos significatius en termes de privacitat i seguretat de dades. La IA, per exemple, pot processar i analitzar grans volums de dades personals, cosa que planteja preguntes sobre el consentiment, la transparència i el control sobre aquestes dades.

Per a les PIMES, això significa navegar per un terreny encara més complicat. S’ hauran de mantenir al dia amb les últimes tecnologies i les seves implicacions en la privacitat de dades, alhora que s’ asseguren de complir amb les regulacions existents i emergents. L’adaptació a aquests canvis no només és crucial per evitar sancions legals, sinó també per protegir el seu actiu més valuós: la confiança dels seus clients.

Impacte Específic en les PIMES

Les PIMES, en particular, enfronten desafiaments únics en aquest context. Moltes d’ aquestes empreses estan en el procés de digitalització i poden no tenir els recursos o l’ experiència necessaris per abordar eficaçment els riscos de seguretat de dades. A més, el dinàmic panorama legal europeu i espanyol exigeix una constant actualització i adaptació.

Les PIMES han de prioritzar l’ educació i capacitació en protecció de dades, així com la inversió en solucions de seguretat i privacitat adequades. A més, és fonamental que aquestes empreses comprenguin no només les seves obligacions legals, sinó també el valor estratègic d’ una gestió de dades eficaç i segura en la construcció de relacions sòlides i duradores amb els clients.

Conclusió

A les portes del Dia Europeu de la Protecció de Dades 2024, és crucial que les PIMES reconeguin la importància d’estar al dia amb les tendències i desafiaments en la protecció de dades. El compliment no és només una qüestió de legalitat, sinó un factor clau per a la confiança del client i la reputació empresarial. En abraçar aquests desafiaments i preparar-se per als canvis legislatius, les PIMES poden no només protegir la seva informació i la dels seus clients, sinó també posicionar-se com a empreses responsables i a l’avantguarda en l’era digital.

Instem els directius de PIMES a prendre aquest dia com un moment de reflexió i acció. La inversió en protecció de dades és una inversió en el futur de la seva empresa i en el de tots.

I, sobretot, Cuideu-vos!

Una idea molt ximple? No, directament estúpida i poc exemplar

Doncs sí, tal com ha reconegut a la revista Rolling Stone, el CEO de HBO confessà haver trolejat ​​els crítics amb tuits falsos després de publicar-se un informe de la revista. Casey Bloys va explicar que durant la pandèmia va passar una “quantitat de temps poc saludable” a Twitter quan va parlar d’utilitzar un “exèrcit secret” per respondre als crítics. I ja va dir que se li havia ocorregut “una idea molt ximple per desfogar la seva frustració”.

En resum, una conducta, com a mínim, poc exemplar, justificada amb excuses inacceptables. Els fets van ocórrer entre 2020 i 2021 quan era president de programació i responsable de continguts de la companyia. Ara n’és el màxim responsable.

Fets com aquests posen de manifest la importància de la formació i de la comunicació per fomentar la cultura de compliment en les organitzacions. Formació i Comunicació son pedres angulars per fer-ho.

I sí, parlem de protecció de dades però també de més coses. Aquesta cultura ha de arribar a tots els racons de les empreses, i de l’Administració, i a totes les persones que hi estan involucrades. I ha de portar a tot arreu l’ètica i el compliment en general.

Fem un repàs breu als principals aspectes claus a tenir en compte.

  1. Consciència sobre la importància de la protecció de dades.
    La formació continua assegura que tots els empleats, des de l’alta direcció fins al personal operatiu, entenguin la importància crítica de protegir les dades personals i la informació confidencial. Com que estan informats sobre els riscos i les conseqüències d’una bretxa de dades, els empleats poden reconèixer la rellevància del seu comportament diari en la salvaguarda de la informació.
  1. Comprensió de la legislació i normatives.
    Les lleis de protecció de dades, com el RGPD a Europa, la CCPA a Califòrnia i altres legislacions similars arreu del món, són complexes i subjectes a canvis. La formació ajuda a mantenir el personal actualitzat sobre les seves responsabilitats legals i sobre com la legislació afecta els seus rols específics.
  1. Implementació de millors pràctiques.
    La capacitació proporciona als empleats el coneixement de les millors pràctiques en el maneig de dades, incloent-hi la identificació d’informació sensible, l’ús correcte de sistemes de TI i l’aplicació de protocols de seguretat. Això redueix la possibilitat d’errors humans, que són una de les causes més comunes de les bretxes de dades.
  1. Gestió de riscos.
    La formació pot ajudar els empleats a identificar i avaluar els riscos relacionats amb la protecció de dades en les activitats quotidianes, així com a aplicar les mesures de mitigació adequades.
  1. Resposta a incidents.
    La comunicació efectiva assegura que, en cas d’una violació de dades, tots els membres de l’organització sàpiguen exactament com es pot reaccionar, qui ha de ser notificat i quins passos han de seguir per contenir i resoldre la situació.
  1. Reforç del compromís ètic.
    Una cultura de compliment també és una qüestió d’ètica empresarial. La formació ajuda a internalitzar el valor de la privadesa i el respecte per la informació personal, més enllà del mer compliment legal.
  1. Transparència amb les parts interessades.
    La comunicació eficaç no sols és important internament sinó també cap a fora. És vital que els clients, socis i reguladors percebin la serietat amb què una organització tracta la protecció de dades, cosa que pot millorar la reputació i la confiança en la marca.
  1. Adaptació a l’evolució tecnològica.
    La tecnologia i les amenaces de seguretat evolucionen ràpidament. La formació continua assegura que els empleats estiguin al dia amb els desenvolupaments tecnològics i les amenaces emergents.
  1. Foment d’una cultura de informes.
    Els empleats han de sentir-se còmodes informant possibles problemes o bretxes sense por de represàlies. Una comunicació oberta i transparent fomenta una atmosfera on els empleats se senten segurs en reportar incidents o conductes sospitoses (més enllà del Canal de Denúncies).
  1. Millora contínua.
    La formació i comunicació són processos continus que ajuden les organitzacions a adaptar-se i millorar les seves pràctiques de protecció de dades de forma constant i alineada amb els canvis a l’entorn regulatori i tecnològic.

Per que una cultura de compliment sigui efectiva i sostenible, és essencial que la formació i la comunicació siguin vistes com a inversions contínues i no com a requisit d’una sola vegada. Això demostra el compromís de l’organització amb la protecció de dades i reforça la importància de cada individu en el procés de protegir la informació confidencial i del seu compromís amb una conducta ètica.

Com sempre, fem les coses bé i cuideu-vos!

Com gestionar les xarxes socials d’una persona que ens ha deixat?

La vida passa i cada dia passa més de pressa. I a mida que va passant, anem deixant, amb millor o pitjor fortuna, la nostra empremta. Fins ara, aquesta empremta era analògica però, des de fa uns anys, s’hi ha afegit l’empremta digital. De forma silenciosa però constant, cada dia afegim més informació nostra a Internet.

Què es una Empremta Digital ja ho vam explicar temps enrere quan ens preguntàvem Què sap Internet de tu?  Podem definir l’Empremta com el conjunt de dades i continguts personals que compartim a Internet, en particular a les xarxes socials. I la pregunta que ens fem avui és què passa amb aquesta informació quan una persona ens deixa.

La mort d’un esser estimat és sempre un moment difícil. I gestionar la seva presència digital pot sembla un detall insignificant però, és un pas important per honrar la seva memòria. Escrivim aquestes notes arrel de la petició del fill d’un client perquè donéssim de baixa la compte del seu pare a Linkedin. Perquè és important eliminar un compte de Linkedin d’una personal que ens ha deixat? I com ho fem? Continua llegint i trobaràs les respostes.

Perquè eliminar el compte és important?

Eliminar el compte d’una persona morta a Linkedin és important perquè pot ajudar a prevenir el robatori d’identitat i protegir la privacitat de la persona morta i dels seus contactes. A més, pot ajudar a evitar que s’ enviïn missatges no desitjats o es realitzin publicacions en nom de la persona morta. I, per descomptat, evitarem que ens arribi un recordatori anual del seu aniversari, amb el dolor addicional que pot suposar per família i amics.

Per últim, és important també des del punt de vista d’empresa per que pot provocar confusió si el finat no contesta a les sol·licituds d’altres membres de Linkedin.

Passos a seguir per eliminar el compte de Linkedin d’una persona morta

  1. Visita la pàgina d’Ajuda de LinkedIn i busca “Tancar el compte d’un ésser estimat mort”.
  2. Omple el formulari de verificació de defunció, proporcionant tota la informació necessària, com la teva relació amb el finat (testament, llibre de família, etc.) i una còpia de l’obituari o certificat de defunció.
  3. Envia el formulari i espera que l’equip de LinkedIn revisi la teva sol·licitud. Això pot trigar algunes setmanes, però un cop s’aprova, el compte es tancarà.

És possible que Llnkedin ens demani informació addicional i cal tenir en compte que el procediment és irreversible.

Alternatives

Linkedin ofereix també la possibilitat de convertir el compte estàndard en un compte “in memoriam. Aquest tipus de compte permet als contactes del finat compartir records i homenatges en el seu perfil.

Conclusió

Tancar el compte de Linkedin és important però és una de les coses que cal fer quan ens deixa una persona estimada. Però no és la única. A més de les xarxes socials, hi ha molts altres llocs a Internet on hi pot haver continguts que facin referència al finat. Potser algun d’indesitjable però també molts d’interessants i que caldrà preservar.

La nostra recomanació és demanar un Informe d’Empremta Digital, a partir del qual poder repassar totes les aparicions i actuar en conseqüència en cada cas.

Com sempre, cuideu-vos i cuideu del vostres, fins i tot, dels que ens falten!

Privacitat sense límits?

La pregunta és, Què distingeix a las violacions de la privacitat d’altres danys? Això és el que planteja un paper americà, “Distinguishing privacy law: a critique of privacy as social taxonomy”.

La tesis que sostenen els autors és que durant el segle XX els estudiosos de la privacitat van intentar definir el concepte il·lusori de la privacitat. No van tenir èxit. Amb el canvi de mil·lenni, va arribar un nou enfoc: una taxonomia de de problemes de privacitat basada en el reconeixement social. Hem convertit el concepte amb un catàleg de casos abandonant la definició del seu objecte central. I ja és hora de repensar el concepte de privacitat en un entorn de informació complex i per què, donat un problema social –de la discriminació a la desinformació–, val la pena estudiar-ho en un marc de privacitat.

Privacitat

I què entenem per Privacitat? Doncs no tenim una definició pacífica. Però podem definir-la com el dret que tenim a preservar la nostra vida íntima (dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge com recull la nostra Constitució) i que no sigui accessible a altres sense el nostre consentiment. I aquesta definició inclou el concepte Privacitat Digital que és el be jurídic que la normativa de protecció de dades vol salvaguardar.

I la Privacitat Digital és el dret dels usuaris a protegir les seves dades a Internet y decidir quina informació personal poden veure els demés. I quina informació poden utilitzar i per què. És una expectativa legítima que tenim com persones de poder administrar la nostra “empremta digital”.  Ser, en definitiva, sobirans de les nostres dades. Ens hi juguem la nostra reputació digital, el nostre patrimoni intangible més important.

Privacitat sense límits?

La tecnologia evoluciona cada dia i planteja importants problemes de privacitat. Necessitem experiència per comprendre aquest problemes i trobar solucions imaginatives. Però la privacitat no hauria de prevaldre sobre qualsevol altre qüestió, de la mateixa manera que les altres qüestions no haurien de prevaldre automàticament sobre la privacitat. Ambdós interessos han de fer concessions i trobar un resultat equilibrat.

Nous reptes, noves solucions

Moltes tecnologies existents i gairebé totes les noves plantegen importants problemes de privacitat. Només cal veure, en aquest sentit, l’impacte que ha suposat ChatGPT i aplicacions similars. Ja hem vist respostes de tot tipus, des de prohibir-ne la seva utilització (per exemple, a Itàlia que ja han fet marxa enrere) fins a investigar-ne a fons com, per exemple, l’AEPD que ja va iniciar d’ofici actuacions d’investigació d’OpenAI, propietària de ChatGPT.

Davant els nous reptes, cal articular noves solucions. El RGPD promou la “privacitat per disseny”, es a dir, davant de qualsevol iniciativa considerar les implicacions de privacitat des del principi. Això ha de ser així sense convertir-se en guardians que impedeixin o menyscabin el desenvolupament empresarial.

Per què això no ha fet més que començar. Cal treballar plegats per trobar un equilibri entre el dret a la privacitat i la llibertat necessària perquè el món que coneixem no s’aturi amb una censura desbordada.

Cuideu-vos!

ChatGPT: Àngel o Dimoni

Així es titulava la sessió d’ahir de El Mirador Indiscret, unes sessions de debat que periòdicament organitza el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya sobre temes d’actualitat i interès per els col·legiats.

I la d’ahir no podia ser més oportuna ni de més interès. Oportuna perquè ChatGPT és, sens dubte, la tecnologia del moment de la que tothom en parla. Només veient la velocitat en la taxa d’adopció (mes de 100 milions d’usuaris en dos mesos) ens en podem fer la idea. I d’interès, més que mai, per tota la professió: creatius, copys, directors d’art, … per les implicacions que tindrà en la seva feina.

Veient la inversió de Microsoft i la incorporació de ChatGPT en el seu cercador Bing podem pensar que això no ha fet més que començar. I de la importància que té el fenòmen, en Gerard Olivé va posar dos exemples molt recents.

El primer, el pànic de Google quan Microsoft va anunciar la incorporació que va ser èpic. Tot de sobte, la totpoderosa Google rebia una sotragada de dimensions difícils d’avaluar encara en el seu “core business”, el cercador. Tot d’una, sembla més interessant buscar a Bing amb ChatGPT que a Google. I ningú ho va a veure venir.

I el segon, la intensa aplicació de la intel·ligència artificial als seus processos de negoci per part de Shein, la distribuïdora tèxtil, que els ho dona una avantatge competitiva davant d’Inditex, H&M i d’altres competidors. El time to market resulta ser molt més competitiu, tant en temps com en disseny. La seva app va ser la mès descarregada en compres als Estats Units l’any passat. A tenir en compte.

I, és clar, després de glosar les meravelles de l’eina, i sense voler desinflar el soufflé, era necessari tocar el tema de la protecció de dades. Per això, Gina Tost (Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat)  es va encarregar, des del punt de vista de l’Administració, de valorar la irrupció d’aquestes tecnologies, les amenaces que es preveuen, els drets i deures digitals afectats i, naturalment, de la importància del marc regulador i com s’està treballant en aquest sentit.

I en aquest sentit, hem d’assenyalar que el be jurídic a protegir és la Privacitat Digital. És el dret que tenim als usuaris de protegir les nostres dades a internet y decidir quina informació poden veure els demés, quina informació poden utilitzar i amb quina finalitat i com exercir els nostres drets. És una expectativa legítima que tenim com individus de poder administrar la nostra “empremta digital”, entesa com l’allau de dades personals que generem cada dia i que, en definitiva, determinen la nostra reputació digital.

Com dèiem al principi, això no ha fet més que començar. ChatGPT no és, ni molt menys, l’única eina d’intel·ligència artificial al nostre abast. Ara mateix les podem comptar per centenars, amb totes les derivacions imaginables. Fins i tot, ja apareixen feines tant específiques com la de “prompt engineer”,  aquell professional que desenvolupa i optimitza la comunicació amb els algoritmes per obtenir el millor resultat.

En front d’aquest tsunami tecnològic que se’ns ve a sobre, la normativa de protecció de dades és l’instrument al nostre abast per mantenir la sobirania de les nostres dades. Hem de tenir el control perquè, d’altre manera, caldrà repensar si el viatge val la pena.

Com sempre, cuideu les vostres dades i cuideu-vos!

“Sentir el control”. Això és tot el que es demana.

Segons l’últim Informe que l’empresa d’investigació de mercats Ipsos ha fet per Google, “Privacitat des del disseny: els beneficis de donar el control a la gent”, les empreses que basen els seus negocis en l’explotació de les dades personals dels usuaris comencen a valorar l’aplicació de polítiques de protecció de dades que permeti als usuaris tenir la percepció que les seves dades personals seran tractades de forma adequada.

Els usuaris prefereixen veure anuncis rellevants i útils i estan oberts a compartir les seves dades amb les marques, però volen sentir el control de quan ho fan. Millorar la sensació de control que la gent té sobre les seves dades és una manera poderosa perquè les marques generin confiança, augmentin l’eficàcia del màrqueting i obtinguin millors resultats.

Principals conclusions del Informe

  1. Proporcionar una experiència de privadesa positiva pot augmentar la quota de preferències de marca en un 49%.
    Després d’una experiència de privadesa positiva amb la seva marca de segona elecció, el 49% de les persones van dir que canviarien de la seva marca preferida a la segona marca.
  1. Equivocar-se en l’experiència de privadesa té un impacte negatiu tant en la confiança com en les preferències de marca.
    Per a molts dels participants en l’estudi, les experiències de privadesa que no tenien transparència o que no proporcionaven coneixement i/o autonomia al client eren molt perjudicials, tant per a la confiança de la marca com per les preferències dels participants.
  1. Hi ha poderoses pràctiques de privacitat que les marques poden desplegar per augmentar les sensacions de control, i les combinacions més efectives tenen un impacte positiu notable en alguna cosa més que els sentiments de control.
    Per obtenir el impacte positiu més gran en les sensacions de control, les marques haurien de desplegar una combinació provada de pràctiques que creïn experiències de privadesa Significatives, Memorables i Manejables.

L’estudi suggereix que les marques que poden oferir aquestes experiències veuran, amb el pas del temps, un efecte bola de neu positiu: la gent sentirà que té el control, cosa que augmenta la confiança de la marca i augmenta les preferències de la marca. Les marques que descuidin la privadesa corren el risc de l’escenari contrari. El camí cap a l’èxit és clar: adoptar pràctiques basades en les tres característiques mencionades (Significatives, Memorables i Manejables)  per donar a les persones una sensació de control i millorar l’eficàcia del màrqueting.

“Sentir” el control

Per als usuaris, “sentir” el control és alguna cosa més que tenir el control. Les eines de privadesa que permeten a les persones canviar les seves preferències de cookies i donar-se de baixa del màrqueting per correu electrònic poden ajudar-los a mantenir control de les seves dades. Però aquestes eines no són suficients per proporcionar als clients la sensació més substancial de control que necessiten per confiar en una marca. Els clients també volen saber quan i per què comparteixen la seva informació i entendre els avantatges que rebran de fer-ho.

Per concloure, direm que les marques tenen que fer un esforç perquè el client tingui la percepció de que té el control sobre la seva privadesa i que, naturalment, el tingui. Si sabem quines dades compartim i com ens beneficia a nosaltres fer-ho, l’empresa té que ser lleial amb nosaltres. A canvi, tindrà la nostra confiança, el que es traduirà, a ben segur, en millors vendes.

I, com sempre, cuideu-vos!

MWC23, reconeixement facial i inquietuds de privacitat

No és cap secret que la tecnologia ens pot facilitar molt la vida a les persones. Per exemple, a l’hora entrar en el Mobile World Congress 2023. Arribes a l’entrada al mateix moment que uns altres centenars de ciutadans i la primera preocupació és imaginar-nos una hora fent cua en els mostradors d’acreditació. Però no, la primera agradable sorpresa és que no hi ha cua. Literal. Si has fet els deures i disposes del teu passi d’accés digital, pots entrar sense aturar-te mitjançant la tecnologia de reconeixement facial. Voilà!

Què es el MWC23?

Segons l’organització, el MWC és l’esdeveniment de connectivitat més gran i influent. I estic segur que ho és. Si, segons la RAE, la pornografia és la presentació oberta i crua del sexe que busca produir excitació en el receptor, podem qualificar l’espectacle del Congrés com de tecnogràfic. Busca provocar l’excitació en l’espectador a base de presentar-li oberta i cruament les més avançades tecnologies. I s’ha convertit en una orgia desenfrenada de llum, de color, d’imatges de proporcions gegantines, de sons, comunicacions, espectacles, relacions professionals, negoci i dades. Sobretot, dades. Desmesurades com a poc.

La qüestió

És molt simple. Hem de respondre a la pregunta següent: a canvi de què estem disposats a cedir, i en quina part, la sobirania de les nostres dades, la nostra sobirania digital.  

La nostra imatge en milers de fotografies, centenars de càmeres de vigilància o, fins i tot, en selfies fets en l’estand de Samsung. Les nostres dades, fins i tot biomètriques, escampades per centenars d’empreses que les faran servir, legítimament, per múltiples propòsits. Tot impulsat per les últimes tecnologies: Big Data, Intel·ligència Artificial, Machine learning, … de les quals encara no tenim una idea clara del seu abast. Fa feredat!

Política de Privacitat del MWC: que aixequi la mà qui l’hagi llegit.

Sí, s’han de llegir, com tot. I, com tot, no és llegeixen. Vagi per endavant que la Política de Privacitat compleix amb tots els requisits que imposa el RGPD. I sorteja força bé totes les dificultats que es presenten per regular l’ús de tantes dades i de naturalesa tant variada. Podríem posar-les, fins i tot, com a model per altres organitzacions.

Això no treu que si parem en algunes de les clàusules, aquestes resulten esglaiadores. Per exemple, la quantitat de dades que proporcionem voluntàriament (incloses les biomètriques del reconeixement facial), les informacions que es recullen automàticament i les que proporcionen terceres parts (a qui hem proporcionat voluntàriament la informació).

Passem després a veure amb qui comparteixen la informació i veiem que ho fan amb empreses afiliades, agents, venedors o proveïdors de serveis, compradors potencials i per imperatiu legal. I a més, amb qualsevol altre persona quan haguem consentit la divulgació.

I pel que fa la transferència internacional de dades (fora de l’Àrea Econòmica Europea, Suïssa i UK), les nostres dades biomètriques estan gestionades per una empresa amb base a Hong-Kong. I si es transfereixen a altres països no adequats, es fa amb el suport de Clàusules Contractuals Tipus aprovades per la Comissió Europea.

En fi, moltes parts mòbils (no és un acudit) en l’esquema. Moltes dades, de moltes persones i que gestionen moltes empreses en una varietat de circumstàncies. Definitivament, molt complex.

Val a dir, també, que ens ofereixen moltes maneres de controlar la nostra informació. Repeteixo, tot conforme a llei. I aquesta Política de Privacitat pot servir de model per altres texts de privacitat.

Què podem fer?

Doncs preocupar-nos nosaltres mateixos per la nostra privacitat. Està bé que les empreses se’n preocupin, és la seva obligació, però nosaltres no podem defugir de la nostra. La privacitat, ben entesa, comença per un mateix (com deia un vell anunci). I la nostra privacitat ha de ser activa, militant, disposats a defensar-la en qualsevol circumstància. No podem tenir cap expectativa de privacitat si nosaltres no som molt respectuosos amb ella. No pot ser d’altre manera.

I per passar a l’acció, el primer que necessitem és saber què sap Internet de nosaltres. Això ho podem fer gràcies al nostre Servei d’Empremta Digital recolzats per el nostre partner Youforget.me. A partir d’aquí, us ajudarem a reprendre allò que mai havíem d’haver perdut: la sobirania de les nostres dades.

De petit, els meus pares sempre m’advertien que no acceptés mai caramels de desconeguts. I ara, de gran, no faig una altre cosa tot el dia. Cuideu la vostra privacitat!

I ara arriba el (maleït) currículum!

Un cop més, una empresa, concretament un despatx d’advocats, ha estat sancionada per incomplir el RGPD en el tractament del currículum d’un candidat. El resultat? una sanció de 10.000 €. No és la primera, no serà l’última.

Ja hem parlat altres vegades del tema currículum. Tant empreses com candidats parteixen de premisses equivocades, obsoletes o directament falses. Els candidats, enviant currículums a tort i a dret, sense reparar que estan exposant les seves dades sense control; les empreses, en més casos dels desitjables, tractant els currículums sense la cura necessària per falta de coneixements, protocols i sovint, d’empatia vers el candidat.

Si hi ha un moment a la vida en què exposem nombroses dades personals, aquest és quan lliurem el currículum a una empresa amb la finalitat que ens contractin. Com  candidats hem d’exigir que les nostres dades es tractin degudament (per la qual cosa ajudaria conèixer mínimament la normativa). I com empresa, faltaria més, hem de complir escrupolosament amb el RGPD perquè és llei i perquè és el tracte correcte amb les persones.

Dues parts que haurien d’estar en equilibri. El candidat vol, òbviament, que el contractin i aconseguir un lloc de treball d’acord amb els seus mèrits i l’empresa vol contractar talent que li aporti valor.
Fem, per tant, que, independentment del resultat, l’experiència resulti satisfactòria per tothom.

Els fets

El reclamant va enviar el currículum en resposta a una oferta de treball i va ser convocada per una entrevista, sense informa-la en cap moment del nom de l’empresa ni cap dada identificativa.

Al arribar a la sala de l’entrevista, l’entrevistador va entrar amb el currículum de la candidata imprès. No se li va advertir del tractament que es pensava donar a les dades personals, ni del tractament que ja s’havia fet. No es va oferir cap tipus d’informació en compliment del RGPD.

L’única manera de saber qui la va entrevistar va ser gràcies a unes enganxines que hi havia dins l’oficina. A més, a la web corporativa tampoc consta cap informació relativa al RGPD.

Les consideracions de l’AEPD

Doncs segons l’AEPD, el despatx va obtenir dades personals dels usuaris de la pàgina web sense consentiment previ, en un formulari on introduir nom, correu i assumpte i pitjant l’opció “Enviar” per enviar-lo, sense més requisits.

Pel que fa a la Política de Privacitat, ens trobem que es proporciona una informació totalment insuficient, mancant, per exemple, la identitat i dades de contacte del responsable; les dades de contacte del delegat de protecció de dades, en el seu cas; els destinataris de les dades personals i de la informació necessària per exercir els drets que assisteixen als usuaris i com i on exercir-los.

Què hem de fer?

La llista d’incompliments del despatx dona per escriure un llibre, sense comptar que la conducta és la d’un despatx d’avocats que, per la seva naturalesa, hauria de posar-hi més cura en el tractament de les dades personals.

La nostra recomanació és que l’empresa disposi, al menys, d’un Protocol de tractament del CV (des de la publicació de l’oferta fins a la desestimació del candidat) i un conjunt de documents bàsics que permetin recollir el consentiment per el tractament i per l’entrevista de treball y circulars informatives del tractament (i del no tractament). I recordar que si la selecció es fa a través d’un portal d’ocupació o una agència de col·locació serà necessari tenir firmat el preceptiu contracte d’encarregat de tractament.

Tot això, en el benentès que l’empresa està degudament adequada a la normativa de Protecció de Dades. Si no, estarem incomplint i no servirà de res.

Com sempre, cuideu els currículums i cuideu-vos!

Ay, la (maleïda) còpia oculta!

Ho hem de reconèixer. A tots ens ha passat, per anar amb presses i no fixar-nos o simplement perquè en el moment suprem d’enviar el correu una distracció –truquen al mòbil o algú ens interromp – fa que enviem els correus a un conjunt de destinataris sense posar-los en còpia oculta (CCO). I un cop premuda la tecla d’Enviar, surt, inevitablement del més profund de la nostra gola, un “Ay!” que es fa sentir per tota l’estància. Però, ja és tard. Irremeiablement tard.

Doncs això és el que li va passar a una immobiliària aquí, a casa nostra. I, com no pot ser d’altre manera, amb conseqüències no desitjades (veure resolució AEPD). Per l’empresa i, el que és pitjor, per els destinataris que van veure exposades les seves dades personals. Anem a explicar-ho.

Els fets

Una empresa immobiliària remet un correu electrònic, a una pluralitat de destinataris, sense utilitzar la modalitat de còpia oculta, la qual cosa permet que tercers tinguin coneixement de la direcció de correu electrònic del reclamant. Fàcil d’entendre? Doncs sí. No es poden desvetllar dades personals, ni tant sols el correu, perquè vulnera l’article 5.1.f) del RGPD. I el 32 també, com ara veurem.

Les consideracions de l’AEPD

L’Agència considera que l’entitat reclamada, amb la seva actuació, ha cedit les dades a tercers sense causa que ho legitimi i, per tant, ha realitzat un tractament de les dades personals, la custòdia del qual té encomanada, contrari a dret. L’empresa ha violat el principi de integritat i confidencialitat (article 5.1.f) RGPD), així com no haver adoptat les mesures de seguretat necessàries per garantir la protecció de dades de caràcter personal dels seus clients (article 32 RGPD), al no fer servir la modalitat de còpia oculta del correu electrònic.

Multa per dos conceptes

La primer multa, per la infracció de l’article 5.1.f) RGPD, es quantifica (després de la graduació de la sanció) en 6.000€.
La segona, per infracció de l’article 32 RGPD, és de 3.000€.
Fan un total de 9.000€.

No està gens malament una multa de 9.000€ per una acció que es podria haver evitat només enganxant el llistat en el camp CCO del editor de correu. A més, l’empresa, de forma inusitada, no va contestar al requeriment de l’AEPD ni va presentar cap al·legació (de les comunicacions amb l’AEPD en parlarem un altre dia).

Apunts

Però més enllà del fet puntual, dolorós però assumible, està el bé jurídic que es vol protegir que no es altre que la privacitat de les dades personals. I aquí sí hem de parar atenció. Es tracta de fer un tractament escrupolós de les dades personals que ens encomanen. Aplicar els principis del RGPD com la transparència, la minimització, la integritat, la confidencialitat i la resta, i, sobretot, el de la lleialtat amb l’interessat.

Com sempre, cuideu-vos!

Revisió Texts legals web