El diable està en el detall

En un món on les promocions i sortejos són moneda corrent, la dita anglosaxona “El diable està en el detall” cobra un significat especial.

Aquesta història gira al voltant d’un consumidor la il·lusió del qual per guanyar una bicicleta elèctrica es converteix en una muntanya russa emocional. És un relat que destaca la importància que pot tenir la lletra petita o la falta d’ella, la reacció empresarial davant errors i els drets dels consumidors. Acompanyem-nos en aquest viatge d’expectatives, frustracions i solucions, on un simple correu pot tenir el poder de canviar-ho tot.

Els fets

Era un dia qualsevol quan el nostre protagonista, entusiasmat per la idea d’una mobilitat més sostenible, va decidir comprar un producte participant en una promoció. L’atractiu principal era el producte en si però també l’oportunitat d’entrar en el sorteig d’una bicicleta elèctrica. Amb els ulls brillants d’il·lusió i un tiquet de compra de tan sols 4,45€ en mà, s’imaginava ja recorrent els carrers de la ciutat en la seva nova bicicleta.

No obstant això, en obrir el paquet, el seu entusiasme es va esvair com un miracle. La promoció havia caducat. I aquest detall no s’advertia en l’embolcall. Aquell petit detall, no indicar –per error– la data fi de la promoció, va transformar la seva mínima inversió en un desencadenant de frustració desproporcionada. El que semblava una simple compra es va convertir en un símbol d’esperances truncades i promeses no complertes. La decepció era palpable, i amb ella creixia un sentiment de greuge. Aquest consumidor, amb el seu tiquet d’escàs valor en mà, estava a punt d’embarcar-se en una odissea de drets i reclamacions, subratllant com fins i tot la compra més petita pot desatendre una crisi inesperada.

Primera resposta de l’empresa, fregant la catàstrofe

La resposta inicial de l’empresa davant la queixa del nostre consumidor va ser un clar exemple de com no manejar una situació delicada. En lloc d’oferir una solució concreta o mostrar empatia genuïna, l’empresa va recórrer a un repertori de frases fetes i paraules buides. “Valorem els nostres clients”, “Lamentem les molèsties ocasionades”, eren frases que ressonaven sense substància. Aquesta aproximació genèrica i despersonalitzada només va servir per augmentar la frustració del consumidor, qui se sentia encara més desvaloritzat i ignorat.

La situació estava a punt de desembocar en una crisi de relacions públiques. El que va començar com una petita decepció per un tiquet de 4,45€ estava escalant a un descontentament palpable, posant de manifest la importància d’una comunicació acurada i considerada en el món empresarial.

Segona resposta de l’ empresa i la solució

Després del descontentament inicial, l’empresa va prendre un rumb diferent en la seva segona resposta. Aquesta vegada, van reconèixer el seu error i van adoptar un enfocament més humà i comprensiu. Es van comprometre a retornar els 4,45€ del tiquet i, en un gest de bona voluntat, van oferir enviar un petit obsequi al consumidor com a disculpa per les molèsties causades. Aquest canvi d’actitud va marcar un punt d’inflexió en l’experiència del client.

El reconeixement de l’ error i l’ oferta de compensació van transformar la situació. El que havia començat com una història de frustració i decepció va començar a prendre un matís de resolució i satisfacció. Aquest gest, tot i que petit, va demostrar que l’empresa estava disposada a escoltar i valorar els seus clients, restablint així la confiança perduda. La reacció del consumidor va ser positiva; tot i que encara decebut per no participar en el sorteig, apreciava l’esforç de l’empresa per esmenar el seu error.

Drets dels consumidors sota la Llei espanyola

Aquest incident ressalta la crucial importància del compliment de la llei en les pràctiques comercials, més enllà de les estratègies de màrqueting. Sota la legislació espanyola, els consumidors tenen drets que les empreses han de respectar. Això inclou la veracitat en la publicitat i l’ obligació d’ informar clarament sobre les condicions de les promocions. El cas del nostre consumidor i la bicicleta elèctrica no és només una qüestió de decepció; és un recordatori que les lleis estan dissenyades per protegir el consumidor de pràctiques enganyoses o confuses (encara que sigui per error, com en aquest cas), assegurant així una relació equitativa i transparent entre consumidors i empreses.

El poder d’un bon correu en la resolució de crisi

La crisi sorgida per la promoció caducada subratlla una veritat universal: les persones detesten sentir-se enganyades, fins i tot si és per error, i exigeixen que les seves queixes siguin ateses adequadament. En aquest cas, el poder d’un correu ben redactat va ser crucial. Una comunicació directa, que reconeix l’ error i ofereix una solució concreta, pot transformar una situació adversa en una oportunitat per enfortir la relació amb el client. Aquest enfocament demostra respecte i comprensió cap al consumidor, elements essencials per restaurar la confiança i prevenir danys majors a la reputació de l’ empresa. I així va ser en aquest cas.

Conclusió

L’odissea del nostre consumidor culmina amb una nota de reconciliació i obertura cap al futur. Malgrat la inicial decepció i frustració, la resposta final de l’empresa va aconseguir suavitzar les tensions i obrir un camí cap a la restauració de la confiança. El consumidor, reconeixent l’ esforç i la transparència mostrada, no descarta la possibilitat de futures interaccions amb l’ empresa. Aquest desenllaç ressalta una lliçó valuosa: els errors ocorren, però la forma en què una empresa els maneja pot convertir un client insatisfet en un lleial. Al final, com sol succeir, el diable estava en els detalls, però també ho va estar l’oportunitat de redempció i creixement.

I com sempre, confieu en la resolució dels conflictes per la via amistosa i cuideu-vos!

No tot seran cookies

A més dels cookies o el píxel de Facebook, hi ha altres tècniques per intentar predir els interessos dels usuaris i fer que comprin el producte, que és el final el que interessa a les empreses. Entre aquestes tècniques apuntem avui l’anàlisi de comportament que té, cada dia més, un gran predicament en l’àrea de ciberseguretat, la salut i la seguretat de les persones i, com no, en el camp dels serveis i el màrqueting.

L’anàlisi de comportament d’usuaris (UEBA, per les seves sigles en anglès) que es fa servir en els serveis d’Internet recullen grans quantitats de dades d’usuaris o entitats, aplicant, gairebé sempre, tècniques de machine learning  (aprenentatge automàtic o d’Intel·ligència Artificial (IA) per generar models de comportament.

I aquesta tècnica també es pot aplicar en l’àmbit del màrqueting per entendre millor el comportament dels consumidors i millorar l’experiència de l’usuari al lloc web o l’aplicació mòbil. No obstant això, la implementació de UEBA en el màrqueting també planteja preocupacions sobre la privacitat i protecció de dades personals dels usuaris.

L’anàlisi de comportament d’usuaris en el màrqueting implica l’ús de dades de registre d’esdeveniments per entendre com els usuaris interactuen amb el lloc web o l’aplicació mòbil. A través de l’anàlisi d’aquestes dades, els especialistes en màrqueting poden identificar patrons de comportament dels usuaris, incloent com interactuen amb la pàgina, quins productes o serveis busquen, quins continguts els interessen, entre d’altres.

Aquestes dades poden ser extremadament valuoses per a les empreses, ja que els permeten personalitzar l’ experiència de l’ usuari i oferir contingut i ofertes que siguin més rellevants per a ells. Per exemple, un lloc web de comerç electrònic pot utilitzar l’anàlisi de comportament dels usuaris per identificar els productes que els usuaris estan buscant amb més freqüència i oferir ofertes especials en aquests productes.

No obstant això, l’ús d’UEBA en el màrqueting també planteja desafiaments significatius en termes de privacitat i protecció de dades personals. Les dades de registre d’esdeveniments utilitzats en l’anàlisi de comportament d’usuaris poden incloure informació personal i confidencial, com adreces IP, informació de navegació, informació de compres i altra informació relacionada amb l’activitat de l’usuari en el lloc web o l’aplicació mòbil.

Com sempre, dos cares de la moneda. Una avantatge tecnològica que té la creu en la privacitat de l’usuari. Recorda l’AEPD que els principis del RGPD són d’obligat compliment, incloent-hi el principi de transparència. I moltes vegades els usuaris no som informats degudament.

Cal que estiguem sempre alerta. Cuideu-vos!

Protecció de dades: hi ha que filar prim sempre!

En totes les àrees del dret hem de ser extremadament rigorosos com correspon però sembla que la protecció de dades sigui la solterona (o solteró) de l’ordenament jurídic. Així, és una branca del dret, en el marc de la privacitat, a la qual se’l convida amb desgana, es tolera perquè no hi ha més remei i s’obeeix cada dia més, sobretot, per les sancions.

Què ha passat aquesta vegada?

Doncs que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha imposat una multa a una empresa de missatgeria per lliurar una comanda a un veí del destinatari, sense la preceptiva autorització. Tant simple com això amb un resultat dolorós.

Els fets

Des de sempre s’han lliurat paquets a domicili. L’empresa estatal de Correos, sense anar més lluny, ho ve fent des de el mateix dia que es va crear. Però, es clar, amb el començament de la pandèmia l’activitat es va disparar de maner exponencial.

Una persona compra per internet un producte a Media Markt que es lliurat per l’empresa de missatgeria UPS. El repartidor, al no trobar el destinatari en el seu domicili, decideix lliurar-lo a un veí, sense tenir autorització.

L’afectat reclama primerament a Media Markt però l’AEPD considera que és UPS el responsable de garantir les dades del client.

Què diu l’Agència?

L’Agència considera en la seva resolució que la conducta del repartidor ha vulnerat l’article 5.1.f) i l’article 32 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) “al violar el principi de integritat i confidencialitat, així com no adoptar les mesures de seguretat necessàries per garantir la protecció de les dades de caràcter personal dels seus clients”.

El resultat

Doncs l’Agència ha imposat a UPS una multa de 50.000€ per la primera infracció y de 20.000€, per la segona. Es a dir, considera l’AEPD que l’empresa denunciada ha cedit les dades del reclamant a un tercer, sense el seu consentiment.

Ara ve Nadal …

Doncs sí, ara venen les festes de Nadal, període en el que el repartiment de paqueteria arriba als seus màxims de l’any. I a això cal afegir-hi les presses, les comandes d’última hora i el festival de les devolucions. I tenir en compte que, moltes vegades per bona fe o amb ganes d’ajudar, podem estar comprometent dades personals. I si el que deixen a casa del veí és un pernil, doncs encara. Però si el que deixen és l’últim model de “satisfyer” en un embolcall poc discret, potser, a més, ens enfadarem.

Com sempre, aneu en compte amb els paquets i cuideu-vos!

Pot el client tornar un contingut un cop descarregat d’una botiga online?

A propòsit d’un encàrrec fet aquesta setmana per redactar les Condicions de Contractació d’un e-commerce, sorgeix la pregunta del client: hi ha dret al desistiment per part del client o usuari quan es tracta de la descàrrega d’un contingut digital? Parlem del casos en que després del pagament corresponent, el client baixa un e-book, una plantilla, una pel·lícula o qualsevol contingut digital de descàrrega altre similar.

Val a dir que l’e-commerce del que parlem és complex per diferents raons: venda de productes, serveis, cursos on-line, esdeveniments; venda en diferents països (en diferents idiomes); diversos sistemes de pagament i enviament  i un gran volum de clients i transaccions, només per mencionar-ne algunes.

Comencem, primer, per definir el que s’entén per contingut digital en el marc de l’eventual desistiment. Per això ens remetem a la Llei per la Defensa dels Consumidors i Usuaris que, en l’article 103.m, “Excepcions al dret de desistiment”, diu “El subministrament de contingut digital que no es presti en un suport material quan l’ execució hagi començat amb el previ consentiment exprés del consumidor i usuari amb el coneixement per la seva part de que, en conseqüència, perd el seu dret de desistiment.

Perquè aquesta excepció sigui vàlida, el contingut no s’ha de prestar en un suport material, l’execució (la descàrrega) hagi començat, el consumidor hagi donat el seu consentiment i hagi estat informat que no podrà exercir el dret de desistiment.

No s’ha de confondre, per exemple, amb contractes de prestació de serveis que es poden vehicular a través de mitjans digitals. Posem per cas, una reserva d’hotel que es fa mitjançant la compra d’un pack digital que es descarrega. Aquí el consumidor sí té dret a desistir del contracte durant un període de 14 dies naturals,  sense indicar el motiu i sens cost … (article 102 de l’esmentada Llei).

L’objectiu de l’excepció no es altre que garantir el dret del proveïdor a no acceptar la devolució d’un producte descarregable. Seria il·lògic que, un cop l’has descarregat i tenir-lo a la teva disposició, poguessis tornar-lo, ja que has tingut accés al contingut i, per tant, haver-lo gaudit o haver-lo compartir amb tercers.

Naturalment, cal garantir el dret de desistiment en el comerç electrònic dels usuaris. Però també hi ha que vetllar per els interessos i drets dels propietaris de comerços electrònics per evitar perjudicis indesitjats.

Com sempre, aneu amb compte en el món digital i, sobretot, cuideu-vos!

Indústria publicitària: com afectarà el nou RD sobre publicitat d’aliments i begudes per a menors?

Aquesta setmana, el Ministeri de Consum ha presentat l’esborrany del Reial Decret que regularà l’emissió de publicitat d’aliments i begudes per a menors de 16  anys. El document, que estarà en tràmit d’audiència i informació pública fins el proper 29 de març, té com objectiu “garantir la protecció dels drets a la salut i el desenvolupament integral de la infància”.

Dos són els grans objectius del Reial Decret:

1) Definir un marc regulatori mínim per la protecció de la salut de la infància i l’adolescència.

2) Promocionar acords de corregulació i codis de conducta en l’àmbit de les comunicacions comercials sotmeses a la norma.

A fi de justificar el Reial Decret, el Ministeri fa una llarga exposició de motius, incloent nombroses referencies a estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i altres de caràcter nacional com el que assegura que a España, quatre de cada deu escolars entre 6 i 9 anys pateixen excés de pes, A més l’obesitat i el sobrepès afecta especialment a sectors vulnerables de la població.

La norma limita i redueix l’exposició del públic infantil i adolescent a la publicitat dels aliments i begudes considerats poc saludables. I va dirigida als menors de 16 anys amb accés a contingut publicitari a través de mitjans com televisió, premsa i revistes infantils, pàgines web o xarxes socials.

I quines són les principals restriccions i prohibicions? Per el que afecta a la indústria publicitària, destaquem:

  • Evitar l’ús de elements de fantasia com dibuixos animats.
  • No presentar els aliments i les begudes en quantitats excessives.
  • Prohibir comunicacions que suggereixin que la compra aportarà èxit social, popularitat o qualitats especials de qui apareix en els anuncis.
  • Prohibir comunicacions comercials que incitin als menors a demanar als familiars que els hi comprin el producte anunciat.

El RD també inclou prohibicions específiques de fer publicitat en 5 categories de productes:

  • Xocolata i productes de confiteria, barretes energètiques, cobertures de dolços i postres
  • Pastissos, galetes dolces i brioxeria i altres productes de pastisseria
  • Sucs
  • Begudes energètiques i
  • Gelats

Respecte els productes no afectats de forma específica, es podran publicitar sempre que no excedeixin determinades quantitats de sodi, sucre, edulcorants, greixos totals i saturats per cada 100 gr. de producte.

També s’inclouen prohibicions específiques pel que fa a les comunicacions comercials com que apareguin “mares o pares, educadors, docents, professionals de programes infantils, esportistes, artistes, influencers, persones o personatges de rellevància, notorietat pública o proximitat amb el públic infantil, sigui reals o de ficció, que per la seva trajectòria siguin susceptibles de constituir un model o exemple per les persones menors d’edat”.

També es prohibeix fer promocions dirigides al públic infantil que publicitin aliments que no respectin els límits mencionats.

Destacar, per últim, les restriccions sobre la publicitat a Internet dels productes limitats o prohibits. En els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes o xarxes social, només es permetrà en plataformes que disposin de mecanismes eficaços per evitar que les comunicacions es dirigeixin al públic infantil i permetin el bloqueig d’anuncis emergents per part dels usuaris. La publicitat  en pàgines web i aplicacions també queda supeditada a que disposin de mecanismes similars.

Per últim, el règim sancionador remet a la Llei 17/2011, de 5 de juliol, sobre Seguretat Alimentària que preveu sancions fins a 600.000€ per les infraccions més greus en la matèria.

Caldrà seguir l’evolució del text legal durant l’exposició pública i veure com queda la norma definitiva. Però, prenem nota i comencem a preveure els possibles escenaris que es poden plantejar i a pensar en alternatives. La previsió és sempre bona consellera.

Com sempre, Cuideu-vos!

Ets europeu? Doncs la guerra d’Ucraïna no és l’única amenaça

La setmana passada recollíem el conflicte de Google amb la legislació de protecció de dades de la UE. De fet, el Supervisor Europeu acabava, res menys, de sancionar al Parlament Europeu per infringir el RGPD al utilitzar, precisament, Google Analytics. Podeu llegir el post aquí.

I ara toca, no podia faltar l’inefable Mark Zuckerberg. Amenaça amb tancar Facebook i Instagram a Europa. L’advertència s’enquadra en la guerra que Meta, la matriu de Facebook, Instagram y Whatsapp, té amb les lleis europees de protecció de dades.

El problema té la mateixa arrel que amb Google Analytics, MailChimp i una llarga llista d’empreses americanes que no compleixen amb la legislació europea. Tot ve de la sentència  que va anul·lar l’acord denominat Privacy Shield entre la UE i els EEUU el passat estiu del 2020. I ja ho vam explicar en el seu dia (‘Efecte Brussel·les’: cop de puny de la UE sobre la taula). I la UE està disposada a fer valer el Dret de la Unió.

I per si això no ha quedat clar, la UE donar dos passes definitives en el sentit regulador: la recent Llei de Serveis Digitals (DSA) que ha aprovat el Parlament Europeo (que encara no entrarà en vigor fins que es negociï amb la Comissió i el Consell Europeu) n’és una i, l’altre, la Llei de Mercats Digitals.

Respecta a la primera, i en paraules del comissari de competència de la UE, “És hora de posar ordre en el salvatge oest digital. Hi ha un nou sheriff a la ciutat, que es diu DSA”. EL resum de la Llei seria que el que és il·legal a la vida real, hauria de ser-ho online. La Llei es centra en crear un entorn digital més segur per els usuaris i les empreses digitals, a través de la protecció dels drets fonamentals en línia. La Llei aborda, entre altres, el comerç i intercanvi de béns, serveis i continguts il·legals en línia i, molt important, els sistemes algorítmics que amplien la propagació de la desinformació.

I respecte a la segona, complementària de la primera, pretén igualar les condicions per a totes les empreses digitals, independentment de la seva mida. Fixa regles clares sobre el què les grans plataformes de Internet poden i no poden fer dins la UE. Busca promoure la innovació, el desenvolupament i la competitivitat, ajudant a les empreses més petites i a les noves empreses a competir amb les grans.

Com dèiem en el post, Europa és un mercat únic molt envejable, entre altres coses, per el seu gran poder adquisitiu. Serà suficient perquè els gegants tecnològics es sotmetin a les lleis europees? És lo de Facebook una fanfarronada per pressionar a les autoritats europees? Què farà Google amb Google Analytics?

Veurem el que passa en els propers mesos però, el que estar clar, és que la UE vol, i probablement se’n sortirà, marcar el pas. Wait and see.

Mentrestant, cuideu-vos!

Competència deslleial, compte que vénen corbes!

Poc a poc, sense pressa però sense pausa, la legislació es va posant a to pel que fa a Internet. Davant de nous reptes, el legislador, tot i que amb retard, va ajustant el dret a les conductes que necessiten regulació. I aquest és el cas amb el nou Reial Decret-Llei 24/2021 que, entre altres coses, introdueix noves mesures per prohibir la publicitat encoberta en xarxes socials i evitar les  ressenyes falses en els béns o serveis en la venda a través de Internet.

El Decret, que transposa diverses directives de la Unió Europea, modifica tant la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris com la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial. Les modificacions entraran en vigor el 28 de maig de 2022, a excepció de l’apartat setzè de l’article 82 relatiu a les dades personals del consumidor o usuari, l’entrada en vigor del qual està prevista per a l’1 de gener de 2022.

Pel que fa a la primera, defensa de consumidors i usuaris, s’afegeixen dos nous apartats a l’article 20, relatiu a la Informació necessària en l’oferta comercial de béns i serveis. El primer fa referència a nous requisits de transparència en els motors de recerca ja que serà obligat facilitar els criteris que s’han tingut en compte per posicionar els resultats i la seva rellevància. La informació ha de mostrar-se junt als propis resultats.

El segon es refereix a les ressenyes i indica que s’haurà de informar al consumidor si es garanteix que han estat fetes per compradors validats del producte i cal explicar com es processen.

Quan a les modificacions en la Llei de Competència Deslleial es reforma l’article 26 que fa referència a les Pràctiques comercials encobertes. A partir d’ara ho seran aquelles que no especifiquin que es tracta  d’un contingut publicitari les  informacions destinades a promocionar un producte o servei pagant l’empresari o el professional encarregat de la promoció. I en l’article següent, s’afegeixen com pràctiques enganyoses afegir ressenyes de consumidors i usuaris sense garantir que són reals o contractar a tercers per incloure valoracions de consumidors falses amb la finalitat de promocionar productes o serveis.

En definitiva, més mesures de seguretat per augmentar la protecció del consumidor a Internet. Moltes vegades, per presses o perquè prenem decisions veient la informació en el mòbil, els consumidors i usuaris estan desemparats i s’equivoquen amb conseqüències imprevisibles. I a les empreses i als professionals de la promoció enviar-los el missatge de que, a banda de complir amb la legislació vigent, convé que vagin desestimant pràctiques que contradiuen la bona fe imprescindible per el tràfic comercial pròsper.

Com sempre, ¡Cuideu-vos!

Texts webs, legals o il·legals?

Tothom parla, i aquests dies més que mai, dels texts legals de la web. Entre el rebombori de les cookies i la normativa aplicable al comerç online, imprescindible en aquestes dates, hi ha, per una banda, una certa confusió en saber quins texts es necessiten i, per l’altre, hi ha diferents pràctiques esteses al sector que comporten seriosos riscos. I aquests riscos són per als empresaris que encarreguen la pàgina web però també per a alguns dissenyadors web, per als quals, tot sovint veiem que la privacitat o les condicions de compra no són una preocupació prioritària perquè no és la seva responsabilitat.

 Els texts legals web estan subjectes a normatives diferents. A més dels relatius a la Protecció de Dades derivats del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la LOPD (com la Política de Privacitat), dels quals n’hem parlat en diferents ocasions (A part dels texts legals a la web, que més haig de fer?  o Em puc refiar de la teva web? ), estan els que són conseqüència de la LSSICE (com l’Avís legal o la Política de Cookies). I naturalment els que es refereixen a les Condicions de compra quan el site disposa d’un e-commerce (Llei d’ordenació del Comerç minorista i RDL de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris).  I d’això últim en parlem avui.

Ara vénen les Festes de Nadal en les que les compres online es disparen. Totes les compres estan subjectes a unes condiciones de contractació específiques per cada cas que necessàriament han d’estar exposades en el site web, a disposició dels usuaris. En conseqüència, totes les compres, com a compravenda que són, estan subjectes a aquests contractes vinculants entre les parts.  I que afecten a actuacions que poden tenir conseqüències greus com no avisar al consumidor del dret desistiment[1] que l’assisteix per a retornar el producte comprat en els 14 dies següents a la compra i amb quines condicions s’han de fer les devolucions. I si l’empresari no ha complert amb el seu deure de informació i documentació, aquest període serà d’un any i 14 dies. No és cap broma.

Per tant, l’empresari té que assessorar-se degudament amb professionals que garanteixin el compliment de les obligacions legals en el món de Internet de la mateixa manera que ho fan en el món físic. Perquè si l’empresari no ho fa, el dissenyador web no hi presta atenció (al cap i a la fi no és la seva responsabilitat) i, per arrodonir-ho, l’usuari no és llegeix els texts legals, estem davant d’una situació de inseguretat jurídica extrema que, més aviat que tard, tindrà conseqüències per el tràfic web, en especial per el comerç electrònic.

Fem, entre tots els professionals, que tenir texts legals a la nostra web sigui la normalitat. I, com usuaris, no signem contractes sense llegir i entendre les conseqüències.

[1] Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

Condicions legals web: les tens totes?

En relació  als llocs web, tot sovint es confon la normativa sobre protecció de dades amb la que regula els serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. Fem-ne un resum de les principals normes a complir per tenir la web perfectament legal. A més de complir, es tracta, sobretot, de mantenir una relació transparent i lleial amb l’usuari.   

La Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE) va establir una sèrie d’obligacions en matèria jurídica que les pàgines web han de complir. Les principals es concreten en l’Avís legal, la Política de Cookies (i el banner corresponent) i les Condicions o Termes d’ús per el comerç electrònic. 

L’Avís legal ha de recollir les dades identificatives del prestador del servei i les activitats que es duen a terme en el lloc web. Aquest Avís haurà d’incloure, com a mínim, el nom de l’empresa, el CIF, el domicili social i dades de contacte (email i/o telèfon de contacte).  
Per preservar els nostres actius intangibles, haurem afegir una clàusula referida als drets de propietat intel·lectual i Industrial, tant referits a continguts com a grafisme, colors, tipografia, etc. 
I tota aquella informació que ens sembli rellevant per l’usuari, sota el principi de transparència en la nostra relació amb ell. 

Política de Cookies. Les cookies són petits arxius d’informació que el servidor instal·la en l’ordinador de l’usuari per el correcte funcionament de la pàgina web i per recollir informació estadística i dades sobre interessos de l’usuari per emplear-les en accions comercials posteriors. Excepte per les cookies “tècniques” (les imprescindibles perquè la pàgina funcioni), per la resta es necessari demanar el consentiment explícit de l’usuari que ha de poder marcar quines cookies accepta i quines no. Així ho ha determinat una molt recent sentència de Tribunal de Justícia Europeu. En la Política és precís explicar què són les cookies, quines es fan servir, com afecten a l’usuari i tota la informació addicional que determinem perquè l’usuari pugui prendre una decisió informada.  

Banner de cookies. És el banner informatiu que ha de veure l’usuari la primera vegada que entra en la nostra web i que té que tenir un enllaç a la Política de Cookies. 

Condicions o Termes d’ús. Si el lloc web està dedicat a l’e-commerce, hi ha que informar a l’usuari de les condicions de contractació perquè aquí s’estableix una relació jurídica entre les parts en referència als productes i serveis que es transaccionen. 
Serà necessari identificar el prestador del servei, els productes o serveis oferts i detallar el procediment de contractació que hauria d’incloure les clàusules generals de contractació, l’enviament, dret de desistiment, reclamacions, preus, forma de pagament, garanties, etc. Tot amb mires de delimitar les responsabilitats del prestador d’una banda i, de l’altre, garantir els drets del consumidor. 

Política de Privacitat. L’aplicació del RGPD i la posterior LOPDGDD han introduït noves obligacions en matèria de protecció de dades. Aquí hem d’explicar qui és el Responsable del tractament de les dades personals (l’empresa que recull les dades), quina és la finalitat del tractament (mantenir una relació comercial, tramitar comandes, etc.), quina és la nostra legitimació (per exemple, consentiment de l’usuari), criteri de conservació i comunicació de les dades i els drets que assisteixen als usuaris i la forma d’exercir-los. A no oblidar els texts i els enllaços necessaris en els formularis de recollida de dades. 

Apuntar, per últim, que l’accés a aquests texts legal imprescindibles ha de ser immediat per l’usuari. La recomanació és posar un enllaç al peu de totes les pàgines de la web.  

E-commerce: más allá del RGPD

El crecimiento exponencial del E-Commerce o comercio electrónico no ha hecho más que empezar. En los próximos años, pocos serán los negocios que podrán sobrevivir sin vender por Internet. Las oportunidades son numerosas, pero como toda iniciativa, debe tener unos sólidos cimientos. Por eso, además de tener una estrategia digital, debes tener una estrategia legal si quieres tener éxito. Una buena estrategia legal te permitirá superar el principal obstáculo para la venta online: la incertidumbre del usuario. Una web atractiva, un buen posicionamiento SEO, precios ajustados, … todo es necesario para que el cliente se fije en nosotros. Y una vez atraído por nuestra oferta, llega el momento culminante de la compra efectiva. Y aquí empiezan las dudas de nuestros clientes potenciales (serán fiables, me enviarán el producto, estará en condiciones, existirán costes ocultos, etc.). Y para superarlas, no queda otra que ser honestos y hacer de la transparencia uno de nuestros principales valores. Es decir, ser legales (en la acepción coloquial) y que, por supuesto, nuestro comercio online cumpla con lo que la ley prescribe y sea conforme a ella.

Está bien, pondremos una coletilla sobre protección de datos y ya está– No, no está. Claro que tenemos que proteger los datos personales de nuestros clientes, faltaría más. Ahora bien, siendo condición necesaria, no es suficiente. Una tienda online debe cumplir con otras normativas como son la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y de Comercio Electrónico en España (LSSI-CE), la Ley de Ordenación del Comercio Minorista para las ventas a distancia y el Orden del IVA aplicado al Comercio Electrónico.

Vamos a relacionar algunas de las principales obligaciones que deberemos cumplir.

  1. Deber de informar, que consiste en poner a disposición de los usuarios el Aviso legal, la Política de Privacidad, la Política de Cookies y las Condiciones de Compra[1]. Los primeros se corresponden con lo que exige el RGPD y el último es específico para el comercio online y debe contener las condiciones de contratación. Estas deben ser claras, redactadas en un lenguaje comprensible para el consumidor y de lectura obligada antes de hacer el pago de la mercancía.
  2. Consentimiento, como exige el RGPD, mediante un acto afirmativo claro, nunca tácito. Recordar aquí que el Responsable de tratamiento debe ser capaz de demostrar que ha recibido el consentimiento explícito en cualquier momento.
  3. Condiciones de contratación, que debe incluir, como mínimo, los trámites para la celebración del contrato, las lenguas que se pueden emplear, el derecho a desistimiento comercial, costes de devolución, los términos de la garantía y qué IVA se aplica[2].
  4. Confirmación de Compra, documento gratuito que recoge los términos esenciales de la transacción realizada.
  5. Normativa europea de Consumo, deber de informar a los usuarios de la existencia de una plataforma, a nivel europeo, de resolución de litigios en línea para problemas de consumo.
  6. Cesiones de datos, si realizamos actividades comerciales que impliquen relaciones con terceros que accedan a datos personales de nuestra responsabilidad, será necesario regular la relación mediante el oportuno contrato de Responsable/Encargado de tratamiento tal como exige el RGPD.
  7. Seguridad. Es imprescindible que el sitio web disponga del correspondiente certificado SSL y demás medidas que garanticen los datos de los usuarios, incluyendo los preceptivos procedimientos de control de acceso por el propio usuario a sus datos guardados en el sitio web.
  8. Atención al cliente gratuita. No es obligatorio disponer de este servicio, pero eleva el nivel de calidad que percibe el usuario y, al final, redunda en el beneficio del negocio.

No está de más recordar que el cumplimiento legal va en favor de ambas partes, vendedores y compradores. Genera seguridad jurídica y, por tanto, confianza entre las partes. Y por parte del vendedor, expresa una decidida voluntad de transparencia y honestidad en el trato, cualidades ambas necesarias en cualquier transacción que resultan imprescindibles cuando la relación no es presencial.

[1] Además de las cláusulas informativas en los formularios.
[2] El IVA aplicable y otras cuestiones fiscales dependen de si la venta se realiza a consumidores o a empresas, entre otros factores. Cada caso debe estudiarse individualmente.

Revisió Texts legals web