Facebook? Quina sorpresa!

Frances Haugen, de 37 anys, que treballava com a responsable de producte a l’equip d’integritat cívica de Facebook, va ser entrevistada diumenge per CBS. Va dir que els documents que va filtrar demostraven que Facebook prioritzava repetidament el “creixement per sobre de la seguretat”. Facebook va dir que les filtracions eren enganyoses i que havien passat per alt les investigacions positives realitzades per la companyia.

Com diu el titular, quina sorpresa! Ja fa molts anys que FB és font de controvèrsies per les seves pràctiques que es poden qualificar, com a poc, de fosques o de delictuoses directament. Recordem el famós escàndol de Cambridge Analytica amb l’ús d’informació de milions d’usuaris sense el seu consentiment per comercialitzar-los il·legalment amb tercers. Des de tractar a les personalitats de manera diferent segons biaixos interessats fins a ser acusat de donar una resposta “feble” a les preocupacions dels seus treballadors sobre el tràfic de persones, passant per afrontar demandes dels seus propis accionistes o fer-se autopublicitat a través dels feeds de notícies dels usuaris per millorar la seva imatge, tot són exemples de mala praxis com poc. Whatsapp, compartint informació dels usuaris amb FB, i Instagram acusada per les adolescents de fer-les sentir malament amb el seu cos, tampoc se’n lliuren.

I, mentrestant, el penúltim ensurt l’hem patit aquesta mateixa setmana amb la caiguda simultània de tota la xarxa de FB (a més de FB, van caure Whatsapp, Instagram, Messenger i Oculus) i la interrupció dels serveis que ha afectat a milions d’usuaris. Fins i tot a treballadors de FB que no es podien comunicar entre ells i que van tenir que fer servir eines alternatives de la competència. Estar clar que  això deu ser una qüestió del karma. No hi pot haver-hi un altre.

I deia penúltim ensurt perquè, i no ha acabat la setmana, ahir es publicaven informacions que asseguren que estan a la venda dades personals de més de 1.500 milions d’usuaris de FB en fòrums de hackers. Si la noticia es confirma, sempre convé ser cautelós amb aquest tipus d’informació, definitivament, aquesta no és la setmana de Marck Zuckerberg.

A propòsit de tot això, podem fer un parell de reflexions sobre la marxa. La primera, obvia, és que el model de negoci de FB necessita regular-se. Sembla evident que l’autoregulació per part de les big-tech (no parlem sols de FB) no funciona. Aquestes companyies han experimentat, en vint anys, uns creixement exponencials que els hi ha proporcionat uns poders i una influència (sobre usuaris, empreses i, fins i tot, governs) extraordinaris, sustentats amb uns rendiments econòmics fabulosos. No havia estat mai a l’abast de ningú poder dirigir-se simultània i instantàniament a milers de milions d’habitants amb qualsevol missatge sense cap trava. I, a més, poder fer amb les dades personals, literalment, el que els hi interessi en cada moment. No és fàcil però convé que posem peu a paret lo abans possible.

La segona reflexió, també obvia, és que, en aquest estat de la qüestió i a tall individual, hem de posar els nostres mitjans per preservar la nostra privacitat. Conductes adequades, protocols, eines i tot allò que estigui al nostre abast ho hem de posar en marxa per el nostre compte.

Com sempre, cuideu-vos!

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades no s’en va de vacances

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) no s’en va de vacances. Només el mes de juliol ha iniciat 20 procediments sancionadors que sumen un total de 2.719.000 €, destacant dos en particular, un a Mercadona i l’altre a Podemos. I en el que portem d’agost ja ha imposat una sanció a un Club Nàutic.

Concretament al Club Nàutic el Estació, i li han posat 3.000 € de multa perquè “l’entitat ha publicat en el seu web la convocatòria i l’Acta de la Junta Ordinària del Club, exposant dades personals sense restriccions d’accés”. Hem de vigilar amb aquesta mena de publicacions, ja que probablement són pràctiques que portem temps fent, però que amb la nova normativa europea (ja no tan nova) ara poden incórrer en delicte. És recomanable revisar tots aquests tipus de procediments per tal d’adaptar-los a la normativa.

Una altra sanció molt comuna és la que li han posat recentment a la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA). Un total de 3.000 € per enviar un correu publicitari a una persona que havia sol·licitat prèviament la supressió i oposició al tractament de totes les seves dades per part de UDIMA. És important revisar els procediments interns de l’empresa de manera que, si un tercer fa una petició per a suprimir el tractament de les seves dades, s’activin tots els mecanismes necessaris perquè es compleixi aquesta petició.

D’altra banda, els que sembla ser que no aprenen són Telefònica i CaixaBank, que tornen a ser sancionats aquest mes de juliol. Com ja vam comentar en un altre post, l’AEPD és l’òrgan europeu que més sancions ha posat. No obstant això, els seus homòlegs europeus, encara que han obert menys expedients sancionadors, els imports de les multes són majors.

La palma se l’emporta Luxemburg. La Comissió Nacional de Protecció de Dades de Luxemburg (CNPD) ha imposat una sanció de 746 milions d’euros a Amazon Europe Core en considerar que el tractament de dades per part de la multinacional no complia amb la normativa sobre protecció de dades de la UE. Les lleis europees de protecció de dades contemplen la possibilitat de multar fins amb el 4% dels ingressos anuals a les companyies que vulnerin les normes.

Per tant, no podem baixar la guàrdia, encara que sigui estiu, ja que l’AEPD no ho fa tampoc. Vigilem el que publiquem en el nostre lloc web i revisem els procediments interns respecte a les sol·licituds de baixa de tractament de dades per part d’un tercer. Demanem ajuda si fa falta a un expert en protecció de dades, ja que a la llarga ens sortirà més barat que pagar la sanció, tant a nivell econòmic com a nivell reputacional.

Com sempre, cuideu-vos!

La nova Carta de Drets Digitals

El Govern espanyol ha presentat la nova Carta de Drets Digitals, un document que busca adaptar els drets bàsics consagrats a la Constitució als entorns digitals per “no deixar a ningú enrere”. El document, que no té caràcter normatiu, reconeix els nous reptes que planteja  el nou entorn digital i pretén suggerir i inspirar principis i polítiques referides a aquest.

En paraules del President del Govern, la Carta vol “reforçar” i “ampliar” els drets de la ciutadania, generar certesa en la societat davant la nova realitat digital i augmentar la confiança de les persones front la disrupció que representa la tecnologia.

La Carta recull sis categories principals de drets:

Drets de llibertat: en l’entorn digital, identitat digital, protecció de dades, Ciberseguretat, …

Drets d’igualtat: igualtat i no discriminació, accés a Internet, menors, accessibilitat universal, herència digital, …

Drets de participació i de conformació de l’espai públic: neutralitat de Internet, llibertat d’expressió i informació, informació veraç, educació digital, relació amb les Administracions, …

Drets de l’entorn laboral i empresarial: en l’àmbit laboral, l’empresa en l’entorn digital.

Drets digitals en entorns específics: accés a dades amb finalitats d’arxiu en interès públic, investigació científica o històrica, entre altres, desenvolupament tecnològic, protecció de la salut, drets davant la intel·ligència artificial, utilització de les neurotecnologies, …

Garanties i eficàcia: drets en els entorns digitals, Eficàcia.

La Carta que, com dèiem al començament, no és normativa, s’entén sense perjudici de l‘ordenament jurídic vigent, en particular en matèria de drets, les disposicions del qual seran d’aplicació: LOPDGDD, la recent Llei de Treball a Distància, la LSSICE, la Llei de Telecomunicacions, la de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, etc.

Com era d’esperar, s’han produït diferències de relleu entre els components del grup de treball en diversos dels aspectes tractats. Però al menys s’ha consensuat un text que, sens dubte, és un pas més en la bona direcció.

Aprofitem per recordar aquí, per últim, que el març passat es van complir dos anys de la presentació de la pionera “Carta de Barcelona per els Drets de la Ciutadania en la era digital”, projecte impulsat per el Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, liderat per la actual degana Mª Eugènia Gay i el diputat de la Junta de Govern i responsable de la Comissió de Transformació Digital, Rodolfo Tesone.

La “Carta” va néixer amb l’objectiu d’establir les bases per a un acord global que permeti garantir que els avenços tecnològics -que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones- es duguin a terme respectant els drets humans essencials i els principis democràtics de les societats.

És indubtable que ens enfrontem a reptes inèdits i el món jurídic ha de ser valent i proactiu (i ràpid) per donar-li a la societat les solucions que necessita. D’altre manera, els nostres conciutadans en ho demandaran.

Com sempre, cuideu-vos!

IA, Màrqueting i Protecció de Dades

IA, Màrqueting i Protecció de Dades

 La intel·ligència artificial (IA), en contraposició a la natural, es la intel·ligència duta a terme per les màquines. Marvin Minsky assigna a la intel·ligència artificial la “realització de sistemes informàtics amb un comportament que en l’ésser humà qualificaríem d’intel·ligent”. Està destinada a resoldre els tipus de problemes que, fins ara, estaven reservats als éssers humans.

Les aplicacions quotidianes de la IA són cada cop més freqüents: quan parlem amb un assistent de veu (Alexa) que aprèn dels nostres gustos, consultem una ruta en temps real a Google Maps, aplicacions de streaming com Spotify o Netflix aprenen de les nostres preferències i de la nostra activitat per fer-nos recomanacions. I que dir de l’inefable Facebook que, un estudi de La Universitat de Stanford va concloure que la xarxa social podia jutjar la nostra personalitat millor que els amics o la família, i fins i tot, millor que nosaltres mateixos. Tot a partir de determinat nombre de likes (i no massa).

Com és natural, la IA té una infinitat de camps de treball. Un d’ells, i un dels més importants, és el màrqueting digital. Entre les capacitats necessàries per desenvolupar una estratègia de màrqueting digital, hi ha una imprescindible que és la capacitat analítica. I aquí la IA resulta imprescindible per, d’una banda, conèixer les motivacions, els objectius, les aspiracions i el comportament dels usuaris i, de l’altre, la anàlisis dels resultats de totes les activitats de màrqueting que portem a terme.

La IA ens pot ajudar, per exemple, en el anàlisis predictiu (podem avançar-nos a les necessitats de l’usuari per oferir-li productes i serveis fins i tot abans que en sigui conscient); en la gestió de clients (CRM) per gestionar leads (clients potencials) i convertir-los, via embut de vendes, finalment en clients; naturalment, podem fer servir IA per publicitat digital nativa fent servir cookies (o píxels de FB), chatbots i tècniques de Machine learning. Fins i tot ens pot ajudar en la generació de continguts gràcies a la tecnologia de Processament del Llenguatge Natural (PLN).

I tot això de la IA parteix de dades, de les nostres dades, per donar resultats. I, com són les nostres dades, ha generat, com diu l’AEPD, molts dubtes entre usuaris, especialistes, autoritats  i la indústria en relació a aspectes de compliment normatiu, respecte als drets dels interessats i seguretat jurídica de tots els intervinents.

No hi ha dubte dels immensos beneficis que ens reporta ja la IA i els que ens reportarà en el futur. Però cal que tinguem present que no tot val i que la nostra privacitat és l’última frontera de la tecnologia. Traspassada aquesta, el futur serà molt complicat.

Cuideu-vos!

Per una Internet segura

A finals de gener, va tenir lloc el Dia Internacional de la Protecció de Dades amb l’objectiu de promoure el coneixement entre els ciutadans sobre quins són els seus drets i responsabilitats en matèria de protecció de dades. Aquest dia està impulsat per la Comissió Europea, el Consell d’Europa i les autoritats de protecció de dades dels estats membres de la Unió Europea.

Els Dies Internacionals són un bon mecanisme per alertar i conscienciar als ciutadans de temes importants que ens afecten a tots. Coneixem dies per temes sanitaris, qüestions sobre els drets humans, el racisme, el feminisme i tantes altres causes nobles. Doncs bé, la Protecció de Dades té el seu dia, 28 de gener, i la Internet segura, també: 9 de febrer. De la primera en vam parlar fa uns dies (veure post) i de la segona en parlarem avui.

El Dia de Internet Segura (“Safer Internet Day”) és un esdeveniment que té el recolzament de la Comissió Europea i que té com objectiu promoure un ús segur i positiu de les tecnologies digitals, en particular, entre nens i joves. No tan sols es pretén la creació d’una Internet més segura, sinó millor, per convertir-la es un espai  on tots fem un ús responsable, respectuós, crític i creatiu de la tecnologia. I dirigit en especial a nens i joves, un col·lectiu alhora molt vulnerable i que resulta imprescindible formar-lo com a futur pilar de la societat.

Referent en aquesta matèria és INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) i el seu portal is4k, INTERNET SEGURA FOR KIDS. EL seus programes, ajudes i campanyes són imprescindibles perquè tots aprenguem a estar més segurs a Internet. INCIBE treballa per afermar la confiança digital, elevar la Ciberseguretat i la resiliència i contribuir al mercat digital de manera que s’impulsi l’ús segur de ciberespai a Espanya.

Coincident amb el Dia de Internet Segura, Microsoft ha publicat el seu informe anual que titula “Índex de Civisme Online” en el portal dedicat a promoure el civisme digital. El titular més cridaner del estudi diu que Espanya encapçala, a nivell mundial, els fraus, les estafes i enganys online. Per ser la nostra primera inclusió en el estudi, els resultats no són gaire esperançadors i tenen força marge de millora. Diu també l’estudi que el civisme a Internet ha empitjorat des del començament de la pandèmia i que un 34% assegura haver rebut contacte no desitjat a Internet i un 26% afirma haver sigut víctima de “sexting” (El sexting és una pràctica que consisteix en enviar missatges amb contingut eròtic a través de dispositius tecnològics de manera voluntària).

Convé conscienciar-nos sobre els riscs que comporta el mal ús de la tecnologia. Tot lo beneficiós que resulta en tants àmbits, imprescindibles a aquestes altures, se’ns pot tornar en contra per ignorància o excés de confiança. No deixem que passi.

Cuideu-vos!

‘Efecte Brussel·les’: cop de puny de la UE sobre la taula

En pocs dies s’han aplegat dos fets que guarden una estreta relació i que són de suma importància per els ciutadans europeus i, m’atreveixo a dir, per molts ciutadans del món. M’estic referint al llibre ‘L’efecte Brussel·les’ d’Anu Bradford i, naturalment, l’anul·lació de l’acord conegut com Privacy Shield amb els Estats Units.

Bradford sosté que és Europa –i no Estats Units o Xina– qui domina el món. Com? Gràcies a l’Efecte Brussel·les o, el que és el mateix, l’externalització involuntària de regulacions a través de mecanismes globalitzadors del mercat. Segons l’autora, aquest efecte acaba influint més en la vida de molts habitants del planeta que el poder econòmic o militar dels gegants americans i xinesos.

Europa és un mercat únic molt envejable, entre altres coses, per el seu gran poder adquisitiu. I les empreses internacionals assumeixen les estrictes lleis de la UE per poder-hi accedir i beneficiar-se. I aquestes empreses imposen aquestes regles a les seves filials a tot el món per tal d’uniformar els procediments, aprofitar les economies d’escala i reduir costos.

I un exemple que avala la tesis és el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) que va entrar en vigor ara fa poc més de dos anys. Ja vam escriure llavors que era una legislació amb vocació  ‘universal’ perquè afectava als ciutadans de la UE i que les empreses que volguessin tractar dades personals –imprescindibles per el tràfic econòmic– estaven obligades a complir amb la normativa. Qualsevol empresa, de qualsevol part del món, sense excepció.

Estats Units ha regulat, des de sempre, de forma molt laxa la protecció de dades i sempre a remolc de la UE. Fins a tal punt que Europa acaba d’anul·lar l’acord denominat Privacy Shield. Es tracta d’un acord signat fa quatre anys que permetia transferir dades personals de ciutadans d’Estats membres europeus als Estats Units. La decisió d’invalidar l’acord es basa en que la UE no confia en que la informació sigui tractada amb les garanties pertinents en termes de privacitat.

De les conseqüències de la decisió –tant pel que fa a les grans tecnològiques americanes o per milers de pymes– en parlarem en una altre ocasió. El que es tracta avui és de posar de manifest el cop de puny sobre la taula de la UE, fent visible l’Efecte Brussel·les’ en matèria de protecció de dades. I no serà l’últim.

Revisió Texts legals web