Derechos y libertades digitales de las personas

Doncs cal anar en compte. L’AEPD ha sancionat a una empresa amb 9.000 euros per publicar a la seva web i xarxes socials fotos d’un treballador sense el seu consentiment.

Perquè publicar imatges d’un treballador sense permís és sancionable però no fer cas de les peticions per retirar-les encara més. Això és el que li ha passat a una empresa de formació que ha estat sancionada amb 9.000 € per tractar les dades del treballador sense consentiment (6.000 €) i no atendre les demandes per eliminar las imatges de les xarxes socials (Facebook i Instagram), uns altres 3.000 €. A més del cost reputacional, és clar. No és cap broma.

Així ho ha entès l’AEPD en la seva Resolució de Procediment Sancionador. L’empresa va publicar fotografies de la treballadora sense consentiment. I la treballadora va demanar a l’empresa, al menys en dos ocasions, que retiressin les fotografies en les que apareixia, sense que l’empresa atengués la seva petició. Després de intentar-ho una segona vegada, de nou sense èxit, la treballadora afectada va presentar una reclamació, el novembre de 2020, davant l’AEPD.

L’Agència va intentar posar-se, per diferents vies, en contacte amb l’empresa sense aconseguir-ho. Va quedar acreditat que l’empresa havia dut a terme un tractament de dades consistent en haver pujat les fotografies a la seva pàgina web i a les seves xarxes socials. No consta que l’exhibició de les imatges estigués emparada per cap base legitimadora del art. 6 RGPD (per exemple, el consentiment), quedant acreditada la comissió de la infracció.

Per agreujar-ho més si és possible, l’empresa no va atendre el dret de supressió de la interessada, emparat per l’article 17 RGPD, i no va excloure les dades personals del seu tractament. Segons aquest article “l’interessat tindrà dret a obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament la supressió de les dades personals que li concerneixin”. I el responsable estarà obligat a suprimir sense tardar les dades personals quan, entre altres condicions, es doni la que recull l’apartat “d) les dades personals hagin estat tractades il·lícitament”.

Per graduar les sancions, l’Agència considera que els tractaments venen de lluny -des del 2017 al 2020-, la quantitat no és escassa i l’abast és important ja que figuren en dos xarxes socials i la pròpia web de l’empresa. Respecte a la infracció per no atendre el dret de supressió de l’article 17 RGPD, l’Agència relata que es va sol·licitar en dos ocasions, sense obtenir cap resposta, el que posa de manifest un manca de compliment en els deures que li corresponen a l’empresa.

Aprenguem la lliçó. No es poden publicar imatges dels treballadors sense el seu consentiment. Atenguem les peticions de supressió que ens facin. La manca de diligència és imperdonable. I un recordatori. Quan un treballador deixa l’empresa (acomiadat o per voluntat pròpia), recordem suprimir les imatges en les que apareix (web, xarxes, fulletons, anuncis, etc.). Tret, es clar, que no tinguem el seu consentiment exprés.

Com sempre, Cuideu-vos!

El tractament de dades biomètriques sempre comporta una dificultat afegida com és la de realitzar l’obligatòria Avaluació d’Impacte (AIPD). La identificació biomètrica implica el tractament de categories especials de dades per a les quals el Reglament requereix garanties reforçades. Les identificacions més comunes d’aquest tipus són la facial i l’empremta digital. D’aquesta última i de les conseqüències de fer-ho malament en parlem en aquest post.

I és que l’AEPD acaba de sancionar a una empresa per implantar indegudament un registre de jornada laboral mitjançant l’empremta digital. En la resolució s’imputa a la reclamada que, al tractar-se de dades de categoria especial i existint l’obligació  de fer una Avaluació d’Impacte, va incomplir l’article 35 RGPD. Aquest article diu que quan sigui probable que el tractament, en especial si es fan servir noves tecnologies, pot comportar un alt risc per els drets i llibertats de les persones físiques, el responsable realitzarà, abans del tractament, una Avaluació d’Impacte de les operacions de tractament en la protecció de dades personals.

En la Resolució, l’AEPD considera que l’empresa tractava dades de categoria especial, dades biomètriques, però l’empresa insisteix en que la tecnologia emprada és la de verificació / autenticació biomètrica que no entra en la categoria especial de dades i, en conseqüència, no exigiria la realització d’AIPD. Les dades d’identificació biomètrica que permeten identificar de manera unívoca a una persona física serien les que obligarien a realitzar l’Avaluació, com és el cas que ens ocupa.

També senyala la Resolució que existeixen mitjans menys intrusius per mantenir aquest tipus de registres i que la tecnologia emprada no superava el necessari judici de proporcionalitat que es tenia que haver fet i que hi ha sistemes alternatius com, per exemple, targetes identificatives.

Des del punt de vista laboral, l’Agència considera que les empreses no haurien d’emparar-se en el consentiment com base legitimadora del tractament, tret que es tracti de casos excepcionals. I això perquè no es parteix d’una posició d’equilibri entre les parts perquè en la relació laboral hi ha una relació de subordinació. El consentiment només pot ser vàlid si l’interessat pot realment triar i no existeix  un element de compulsió, pressió o incapacitat per exercir la lliure voluntat. A més, ha de ser possible retirar-lo en qualsevol moment, sense cost ni desavantatge per l’interessat, i s’han d’oferir alternatives. Per últim, els interessats tenen dret a la supressió de les dades quan el consentiment s’ha retirat.

Com a conclusió, val dir que la tecnologia de reconeixement biomètric és molt invasiva, que cal distingir entre identificació biomètrica (requereix AIPD) i autenticació biomètrica, menys intrusiva, i que hi ha sistemes més proporcionats per portar el control de la jornada horària dels treballadors. I tenir tot això en compte perquè la multa ha estat de 20.000€.

Com sempre, cuideu-vos!

Frances Haugen, de 37 anys, que treballava com a responsable de producte a l’equip d’integritat cívica de Facebook, va ser entrevistada diumenge per CBS. Va dir que els documents que va filtrar demostraven que Facebook prioritzava repetidament el “creixement per sobre de la seguretat”. Facebook va dir que les filtracions eren enganyoses i que havien passat per alt les investigacions positives realitzades per la companyia.

Com diu el titular, quina sorpresa! Ja fa molts anys que FB és font de controvèrsies per les seves pràctiques que es poden qualificar, com a poc, de fosques o de delictuoses directament. Recordem el famós escàndol de Cambridge Analytica amb l’ús d’informació de milions d’usuaris sense el seu consentiment per comercialitzar-los il·legalment amb tercers. Des de tractar a les personalitats de manera diferent segons biaixos interessats fins a ser acusat de donar una resposta “feble” a les preocupacions dels seus treballadors sobre el tràfic de persones, passant per afrontar demandes dels seus propis accionistes o fer-se autopublicitat a través dels feeds de notícies dels usuaris per millorar la seva imatge, tot són exemples de mala praxis com poc. Whatsapp, compartint informació dels usuaris amb FB, i Instagram acusada per les adolescents de fer-les sentir malament amb el seu cos, tampoc se’n lliuren.

I, mentrestant, el penúltim ensurt l’hem patit aquesta mateixa setmana amb la caiguda simultània de tota la xarxa de FB (a més de FB, van caure Whatsapp, Instagram, Messenger i Oculus) i la interrupció dels serveis que ha afectat a milions d’usuaris. Fins i tot a treballadors de FB que no es podien comunicar entre ells i que van tenir que fer servir eines alternatives de la competència. Estar clar que  això deu ser una qüestió del karma. No hi pot haver-hi un altre.

I deia penúltim ensurt perquè, i no ha acabat la setmana, ahir es publicaven informacions que asseguren que estan a la venda dades personals de més de 1.500 milions d’usuaris de FB en fòrums de hackers. Si la noticia es confirma, sempre convé ser cautelós amb aquest tipus d’informació, definitivament, aquesta no és la setmana de Marck Zuckerberg.

A propòsit de tot això, podem fer un parell de reflexions sobre la marxa. La primera, obvia, és que el model de negoci de FB necessita regular-se. Sembla evident que l’autoregulació per part de les big-tech (no parlem sols de FB) no funciona. Aquestes companyies han experimentat, en vint anys, uns creixement exponencials que els hi ha proporcionat uns poders i una influència (sobre usuaris, empreses i, fins i tot, governs) extraordinaris, sustentats amb uns rendiments econòmics fabulosos. No havia estat mai a l’abast de ningú poder dirigir-se simultània i instantàniament a milers de milions d’habitants amb qualsevol missatge sense cap trava. I, a més, poder fer amb les dades personals, literalment, el que els hi interessi en cada moment. No és fàcil però convé que posem peu a paret lo abans possible.

La segona reflexió, també obvia, és que, en aquest estat de la qüestió i a tall individual, hem de posar els nostres mitjans per preservar la nostra privacitat. Conductes adequades, protocols, eines i tot allò que estigui al nostre abast ho hem de posar en marxa per el nostre compte.

Com sempre, cuideu-vos!

IA, Màrqueting i Protecció de Dades

 La intel·ligència artificial (IA), en contraposició a la natural, es la intel·ligència duta a terme per les màquines. Marvin Minsky assigna a la intel·ligència artificial la “realització de sistemes informàtics amb un comportament que en l’ésser humà qualificaríem d’intel·ligent”. Està destinada a resoldre els tipus de problemes que, fins ara, estaven reservats als éssers humans.

Les aplicacions quotidianes de la IA són cada cop més freqüents: quan parlem amb un assistent de veu (Alexa) que aprèn dels nostres gustos, consultem una ruta en temps real a Google Maps, aplicacions de streaming com Spotify o Netflix aprenen de les nostres preferències i de la nostra activitat per fer-nos recomanacions. I que dir de l’inefable Facebook que, un estudi de La Universitat de Stanford va concloure que la xarxa social podia jutjar la nostra personalitat millor que els amics o la família, i fins i tot, millor que nosaltres mateixos. Tot a partir de determinat nombre de likes (i no massa).

Com és natural, la IA té una infinitat de camps de treball. Un d’ells, i un dels més importants, és el màrqueting digital. Entre les capacitats necessàries per desenvolupar una estratègia de màrqueting digital, hi ha una imprescindible que és la capacitat analítica. I aquí la IA resulta imprescindible per, d’una banda, conèixer les motivacions, els objectius, les aspiracions i el comportament dels usuaris i, de l’altre, la anàlisis dels resultats de totes les activitats de màrqueting que portem a terme.

La IA ens pot ajudar, per exemple, en el anàlisis predictiu (podem avançar-nos a les necessitats de l’usuari per oferir-li productes i serveis fins i tot abans que en sigui conscient); en la gestió de clients (CRM) per gestionar leads (clients potencials) i convertir-los, via embut de vendes, finalment en clients; naturalment, podem fer servir IA per publicitat digital nativa fent servir cookies (o píxels de FB), chatbots i tècniques de Machine learning. Fins i tot ens pot ajudar en la generació de continguts gràcies a la tecnologia de Processament del Llenguatge Natural (PLN).

I tot això de la IA parteix de dades, de les nostres dades, per donar resultats. I, com són les nostres dades, ha generat, com diu l’AEPD, molts dubtes entre usuaris, especialistes, autoritats  i la indústria en relació a aspectes de compliment normatiu, respecte als drets dels interessats i seguretat jurídica de tots els intervinents.

No hi ha dubte dels immensos beneficis que ens reporta ja la IA i els que ens reportarà en el futur. Però cal que tinguem present que no tot val i que la nostra privacitat és l’última frontera de la tecnologia. Traspassada aquesta, el futur serà molt complicat.

Cuideu-vos!