Noves “smart glasses” de Meta i Ray-Ban: tecnologia que espanta

Meta ha anunciat en el seu esdeveniment Meta Connect 2023 les seves noves ulleres intel·ligents en col·laboració amb Ray-Ban. És la segona generació de les Ray-Ban Meta Smart Glasses, que han estat dissenyades per EssilorLuxottica i es posaran a la venda als EUA el pròxim 17 d’octubre amb un preu inicial de 299 dòlars (no se sap encara quant costaran a Espanya).

La combinació de la experiència d’un gran fabricant d’ulleres com Ray-Ban amb una plataforma tecnològica capdavantera ha donat a llum un producte tremendament avançat, amb possibilitats gaire bé infinites i a un preu assequible.

Les especificacions tècniques són, senzillament, brutals. Càmera millorada de 12 MP, emissió en directe a Instagram i Facebook, àudio millorat, trucades i missatges, comandaments de veu, touchpad i botó de captura, estoig de carga i, naturalment no podia faltar, Meta AI per trobar la informació en el moment precís des de les teves ulleres. Disposa també d’una App dedicada.

I el disseny és Ray-Ban. Amb això ho diem tot. Des de l’estoig quasi convencional (però que emmagatzema 8 càrregues) fins a dos dissenys icònics: Wayfarer i Headliner, en diferent colors. Són lleugeres, a la moda i amb més de 150 combinacions de muntures i vidres. I, naturalment, es poden graduar a petició.

I, fins aquí, la part brillant de la noticia. Però, com les monedes, tot té dos cares. I el revers és, como quasi sempre, la privacitat. No oblidem que estem parlant de Meta, una companyia que s’ha destacat sempre per tenir un absolut menyspreu per les dades personals dels seus usuaris.  

Només cal recordar l’escàndol de Cambridge Analytica que va desvetllar que l’empresa va accedir indegudament a dades de milions d’usuaris de Facebook per influir a les eleccions.

I, des de l’entrada en aplicació del RGPD el 2018, Meta ha enfrontat multes rècord i litigis relacionats amb la privacitat de les dades en diversos països, inclosos Estats Units i els països membres de la Unió Europea, a causa de la seva gestió de la informació de l’usuari. Aquests han inclòs problemes amb el consentiment de l’usuari i el compartir dades amb tercers sense permís explícit.

Un altre problema important que té Meta és l’ús de dades de l’usuari per fer publicitat dirigida, mitjançant, algoritmes per mostrar contingut i anuncis personalitzats. Aquesta pràctica ha aixecat crítiques en relació  amb la privacitat i l’autonomia de l’usuari.

Tantes han estat les crítiques i tant el debat en els mitjans o a les xarxes que, finalment, Facebook va tenir que canviar el seu nom corporatiu a Meta.

 I, ara, després de la iniciativa del Metavers (que de moment no arrenca), presenta la segona generació d’ulleres intel·ligents. I, es clar, el primer que pensem és en l’horror de milions d’usuaris recopilant dades, en tot moment i lloc, en foto, vídeo àudio i pujant-les en directe a les xarxes socials.

Haurem de veure la Política de Privacitat de Meta per aquest supòsit però, permeteu-me no ser gaire optimista veient-ne la trajectòria fins ara. Això sí, les ulleres són una “passada” i qui sap si tindran èxit i aviat tots portarem ulleres intel·ligents amb la mateixa naturalitat que portem rellotge.

De moment, però, cuideu-vos!

Espanya, un pas endavant en la supervisió de la Intel·ligència Artificial

En efecte, l’Agència Espanyola d’Intel·ligència Artificial (AESIA) començarà a funcionar en un termini màxim de tres mesos. A finals d’agost, el Consell de Ministres va aprovar l’Estatut d’aquest organisme, que s’adscriu al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Espanya es converteix així en el primer país europeu en tenir un òrgan d’aquestes característiques. Però comencen per el principi.

Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial (IA) és un subcamp de la informàtica que busca crear sistemes capaços de realitzar tasques que requereixen intel·ligència humana. Aquestes tasques poden incloure, però no es limiten a, la comprensió del llenguatge natural, la percepció visual, la presa de decisions, la resolució de problemes i l’aprenentatge a partir de dades o experiències anteriors.

La IA es basa en diferents tècniques i teories, incloent-hi els algoritmes de cerca, la lògica, el reconeixement de patrons, l’aprenentatge automàtic, les xarxes neuronals, la robòtica, entre d’altres.

Què és la intel·ligència artificial generativa?

I com tot avança a tota velocitat, ara ja disposem de IA generativa. La intel·ligència artificial generativa es refereix a sistemes d’IA que poden generar contingut nou que no ha estat prèviament vist. En lloc de simplement analitzar dades i extreure’n informació (com ho faria un sistema d’IA “discriminatiu”), els sistemes generatius poden crear dades que semblen noves i originals.

Això fa que els problemes que planteja la IA és multipliquin.

Perquè necessitem regular la IA?

Les raons són múltiples. Podem citar-ne unes quantes com conductes d’ètica dubtosa que afectin a la privacitat dels individus, raons de seguretat si la IA es fa servir per atacar sistemes de ciberseguretat, opacitat dels algoritmes que amaga com es prenen les decisions, biaix en la presa de decisions que afecti a la igualtat de les persones, responsabilitat en cas de decisions errònies preses per la IA, estimular la innovació cap a direccions positives per la societat, fer aportacions decisives en el camp econòmic i laboral si la IA està ben orientada, protegir el consumidor o, per últim, per coordinar la nostra regulació amb la d’altres països, a la manera, per exemple, com s’ha fet amb la protecció de dades a Europa.

La clau és trobar un equilibri entre protegir la societat i els drets individuals sense frenar la innovació i el desenvolupament tecnològic.

Quin pas ha donat Espanya?

El Govern ha explicat que aquesta estratègia inclou diferents plans estratègics, entre ells l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) , que té com a objectiu donar un marc de referència per al desenvolupament d’una intel·ligència artificial “inclusiva, sostenible i centrada en la ciutadania”.

L’Estratègia forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) , que pretén situar Espanya com a país capdavanter en intel·ligència artificial (IA). L’AESIA s’adscriu al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital mitjançant la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.

Amb la creació d’aquesta agència, Espanya es converteix en el primer país europeu que té un òrgan d’aquestes característiques i s’anticipa a l’entrada en vigor del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

La figura del DPD en la aplicació de la IA

El Delegat de Protecció de Dades, professional que revisa el compliment de la normativa de privacitat a les empreses i organismes, és la figura idònia per supervisar la utilització de la IA. Com diu l’AEPD, “el DPD, fins i tot en els casos que no sigui obligatori, pot ser de gran utilitat en aquelles entitats que empren solucions basades en IA i que tracten dades personals, o  que desenvolupen solucions d’IA que fan ús de dades personals per a l’entrenament dels models. A tenir-ho present.

Conclusions

El món de la IA, tant apassionant com ple de perills i incerteses, ha irromput amb força en la nostra societat. I encara només hem vist el principi. Si som capaços de fer-la nostra, tot minimitzant les desavantatges i potenciant les avantatges per tots, no per uns quants, estic convençut que estem davant del que els americans en diuen un ”game changer”.  Molt disruptiu, potser, fins i tot, superant l’eclosió d’Internet. Veruem.

 

Mentrestant, cuideu-vos!

Privacitat sense límits?

La pregunta és, Què distingeix a las violacions de la privacitat d’altres danys? Això és el que planteja un paper americà, “Distinguishing privacy law: a critique of privacy as social taxonomy”.

La tesis que sostenen els autors és que durant el segle XX els estudiosos de la privacitat van intentar definir el concepte il·lusori de la privacitat. No van tenir èxit. Amb el canvi de mil·lenni, va arribar un nou enfoc: una taxonomia de de problemes de privacitat basada en el reconeixement social. Hem convertit el concepte amb un catàleg de casos abandonant la definició del seu objecte central. I ja és hora de repensar el concepte de privacitat en un entorn de informació complex i per què, donat un problema social –de la discriminació a la desinformació–, val la pena estudiar-ho en un marc de privacitat.

Privacitat

I què entenem per Privacitat? Doncs no tenim una definició pacífica. Però podem definir-la com el dret que tenim a preservar la nostra vida íntima (dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge com recull la nostra Constitució) i que no sigui accessible a altres sense el nostre consentiment. I aquesta definició inclou el concepte Privacitat Digital que és el be jurídic que la normativa de protecció de dades vol salvaguardar.

I la Privacitat Digital és el dret dels usuaris a protegir les seves dades a Internet y decidir quina informació personal poden veure els demés. I quina informació poden utilitzar i per què. És una expectativa legítima que tenim com persones de poder administrar la nostra “empremta digital”.  Ser, en definitiva, sobirans de les nostres dades. Ens hi juguem la nostra reputació digital, el nostre patrimoni intangible més important.

Privacitat sense límits?

La tecnologia evoluciona cada dia i planteja importants problemes de privacitat. Necessitem experiència per comprendre aquest problemes i trobar solucions imaginatives. Però la privacitat no hauria de prevaldre sobre qualsevol altre qüestió, de la mateixa manera que les altres qüestions no haurien de prevaldre automàticament sobre la privacitat. Ambdós interessos han de fer concessions i trobar un resultat equilibrat.

Nous reptes, noves solucions

Moltes tecnologies existents i gairebé totes les noves plantegen importants problemes de privacitat. Només cal veure, en aquest sentit, l’impacte que ha suposat ChatGPT i aplicacions similars. Ja hem vist respostes de tot tipus, des de prohibir-ne la seva utilització (per exemple, a Itàlia que ja han fet marxa enrere) fins a investigar-ne a fons com, per exemple, l’AEPD que ja va iniciar d’ofici actuacions d’investigació d’OpenAI, propietària de ChatGPT.

Davant els nous reptes, cal articular noves solucions. El RGPD promou la “privacitat per disseny”, es a dir, davant de qualsevol iniciativa considerar les implicacions de privacitat des del principi. Això ha de ser així sense convertir-se en guardians que impedeixin o menyscabin el desenvolupament empresarial.

Per què això no ha fet més que començar. Cal treballar plegats per trobar un equilibri entre el dret a la privacitat i la llibertat necessària perquè el món que coneixem no s’aturi amb una censura desbordada.

Cuideu-vos!

I ara arriba el (maleït) currículum!

Un cop més, una empresa, concretament un despatx d’advocats, ha estat sancionada per incomplir el RGPD en el tractament del currículum d’un candidat. El resultat? una sanció de 10.000 €. No és la primera, no serà l’última.

Ja hem parlat altres vegades del tema currículum. Tant empreses com candidats parteixen de premisses equivocades, obsoletes o directament falses. Els candidats, enviant currículums a tort i a dret, sense reparar que estan exposant les seves dades sense control; les empreses, en més casos dels desitjables, tractant els currículums sense la cura necessària per falta de coneixements, protocols i sovint, d’empatia vers el candidat.

Si hi ha un moment a la vida en què exposem nombroses dades personals, aquest és quan lliurem el currículum a una empresa amb la finalitat que ens contractin. Com  candidats hem d’exigir que les nostres dades es tractin degudament (per la qual cosa ajudaria conèixer mínimament la normativa). I com empresa, faltaria més, hem de complir escrupolosament amb el RGPD perquè és llei i perquè és el tracte correcte amb les persones.

Dues parts que haurien d’estar en equilibri. El candidat vol, òbviament, que el contractin i aconseguir un lloc de treball d’acord amb els seus mèrits i l’empresa vol contractar talent que li aporti valor.
Fem, per tant, que, independentment del resultat, l’experiència resulti satisfactòria per tothom.

Els fets

El reclamant va enviar el currículum en resposta a una oferta de treball i va ser convocada per una entrevista, sense informa-la en cap moment del nom de l’empresa ni cap dada identificativa.

Al arribar a la sala de l’entrevista, l’entrevistador va entrar amb el currículum de la candidata imprès. No se li va advertir del tractament que es pensava donar a les dades personals, ni del tractament que ja s’havia fet. No es va oferir cap tipus d’informació en compliment del RGPD.

L’única manera de saber qui la va entrevistar va ser gràcies a unes enganxines que hi havia dins l’oficina. A més, a la web corporativa tampoc consta cap informació relativa al RGPD.

Les consideracions de l’AEPD

Doncs segons l’AEPD, el despatx va obtenir dades personals dels usuaris de la pàgina web sense consentiment previ, en un formulari on introduir nom, correu i assumpte i pitjant l’opció “Enviar” per enviar-lo, sense més requisits.

Pel que fa a la Política de Privacitat, ens trobem que es proporciona una informació totalment insuficient, mancant, per exemple, la identitat i dades de contacte del responsable; les dades de contacte del delegat de protecció de dades, en el seu cas; els destinataris de les dades personals i de la informació necessària per exercir els drets que assisteixen als usuaris i com i on exercir-los.

Què hem de fer?

La llista d’incompliments del despatx dona per escriure un llibre, sense comptar que la conducta és la d’un despatx d’avocats que, per la seva naturalesa, hauria de posar-hi més cura en el tractament de les dades personals.

La nostra recomanació és que l’empresa disposi, al menys, d’un Protocol de tractament del CV (des de la publicació de l’oferta fins a la desestimació del candidat) i un conjunt de documents bàsics que permetin recollir el consentiment per el tractament i per l’entrevista de treball y circulars informatives del tractament (i del no tractament). I recordar que si la selecció es fa a través d’un portal d’ocupació o una agència de col·locació serà necessari tenir firmat el preceptiu contracte d’encarregat de tractament.

Tot això, en el benentès que l’empresa està degudament adequada a la normativa de Protecció de Dades. Si no, estarem incomplint i no servirà de res.

Com sempre, cuideu els currículums i cuideu-vos!

Candidats, currículums i empreses

Passat l’estiu comença un nou curs acadèmic, polític, judicial, esportiu i, en general, en totes aquelles àrees socials que aprofiten les vacances per descansar. I, en el món del treball, a les empreses i persones candidates se’ls gira força feina. Unes, perquè volen contractar talent i les altres perquè volen fitxar per la millor empresa possible. En qualsevol cas i per tots, és un temps de presses i de nervis, també d’il·lusió, que, tot sovint, ens fan cometre errors. A uns i altres.

I això ve a compte d’un parell de notícies que afecten a les empreses i a les persones candidates.

La primera, molt recent, fa referència a la sanció imposada per l’AEPD a una empresa per no respondre als candidats que s’inscriuen a una oferta de treball ni informar-lo del tractament que tindran les seves dades personals. En vam parlar dies enrere.

L’altre, de fa més temps, recollia el cas d’una candidata que va mentir en el seu currículum per aconseguir una feina a Austràlia. Va tenir que pagar una indemnització i, després, va anar a la presó. Un altre dia ens ocuparem d’aquest tema.

Les dos notícies juntes posen de manifest que empreses i candidats han d’observar unes regles del joc bàsiques per no infringir la normativa i entendre que no fer-ho pot tenir conseqüències, fins i tot, greus. Per això avui recollim, a tall de recordatori, algunes altres conductes a observar en el procés de selecció i contractació de persones a les empreses.

Consentiment. En la  fase de selecció no és necessari el consentiment de la persona candidata. L’empresa està legitimada perquè el tractament és necessari per l’execució d’un contracte en el que el candidat n’és part o per l’aplicació, a petició d’aquest, de mesures precontractuals (art. 6.1.b) RGPD).

Informació. L’empresa, en canvi, té el deure d’informar del tractament, el que constitueix una garantia per la persona candidata. I ho ha de fer d’una manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill.

Vida laboral. L’empresa, acreditant un interès legítim, pot sol·licitar un informe de vida laboral per comprovar la veracitat i experiència del currículum.

Oferta de treball. Les ofertes de treball s’han de redactar en termes neutres (no demanar sexe, edat, raça, creences polítiques o religioses, etc.) i recordar que les funcions especificades són vinculants. I si s’inclou l’alternativa de teletreball, el candidat ho pot reclamar posteriorment sinó se li proporciona.

Entrevista de feina. En l’entrevista de feina, les respostes no equivalen a un consentiment i si fem preguntes sobre dades de categoria especial (salut, orientació sexual, opinions polítiques, afiliació sindical, dades genètiques, etc.) s’hauran de prendre mesures addicionals. Evitem anotar judicis de valor i vigilem si les dades recollides poden donar lloc a discriminacions contraries al principi constitucional d’igualtat. Suposaria una infracció administrativa greu.

Xarxes socials. Les persones candidates no estan obligats a permetre la investigació de l’ocupador en el seus perfils de les xarxes socials, tret de supòsits específics i sempre que sigui informada.

Conservació i eliminació. Acabat el procés de selecció, si la persona no és contractada es serà necessari el seu consentiment per un futur tractament, tret que l’ocupador pugui demostrar interès legítim (base de legitimació). Si no, eliminarà el currículum amb tota la documentació associada.

Mesures de seguretat. L’empresa ha de garantir la confidencialitat i el secret professional, fins i tot, quan hagi acabat la relació. Per això ha de tenir implementades les mesures de seguretat que garanteixen, a més, la disponibilitat i la integritat de les dades.

Naturalment, hem recollit aquí algunes, no totes, de les situacions més comuns que es poden donar en el tractament de dades durant el procés de selecció de candidats. Com sempre, és important un bon assessorament professional que impedeixi cometre errors que ens poden donar sorpreses desagradables.

Cuideu-vos!

Nota: el contingut del post no pot substituir en cap cas l’assessorament professional que podeu demanar aquí.

La llegada de IDD y su impacto en la privacidad

La llegada de IDD y su impacto en la privacidad

“La llegada de IDD y su impacto en la privacidad”, tribuna de Inmaculada Aller, abogada de ECIJA para The Law Clinic. Los principales cambios que se introducen con La Directiva 2016/97 del Parlamento Europeo y del Consejo del 20 de enero de 2016, sobre la distribución de seguros, (en adelante, IDD) y su impacto en la Privacidad y la normativa de Protección de Datos, la cual debería haber sido objeto de transposición con fecha […]

Peritos Judiciales, parte determinante y decisiva en cualquier proceso

Peritos Judiciales, parte determinante y decisiva en cualquier proceso

La labor de los peritos es fundamental a la vez que determinante en muchos casos en los que se precisa de valoraciones tan precisas como podría ser el valor de unos bienes para ser embargados, en el caso del reparto de bienes dentro del marco de una herencia así como en otros procesos en los que su papel resulta determinante para poder dictar una sentencia que precise de este tipo de valoraciones que en […]

Revisió Texts legals web