Ciberseguretat Archives

Quines mesures de seguretat han d’implementar les empreses en relació a la protecció de dades a Espanya?

02/05/2024 per Ricard Castellet

Les empreses a Espanya han d’implementar diverses mesures de seguretat per complir amb la normativa de protecció de dades i garantir la privacitat de les dades personals.

Repassem les mesures principals:

Implementació de polítiques i normatives de seguretat informàtica: És fonamental per protegir els actius digitals i establir els procediments necessaris per prevenir i mitigar els riscos cibernètics.

Conscienciació i formació en ciberseguretat: La conscienciació i formació són aspectes cabdals per promoure una cultura de seguretat en les organitzacions.

Educació i conscienciació constant: És crucial promoure l’educació en ciberseguretat des de l’inici i fomentar la conscienciació contínua en tots els nivells, no només als directius sinó també als empleats de les organitzacions.

Col·laboració public-privada: La cooperació entre el sector públic i privat és essencial per fer front als desafiaments de seguretat digital, compartint informació, bones pràctiques i recursos per enfortir la protecció.

Adaptació a les noves amenaces: Les organitzacions han d’estar preparades per fer front a les noves i sofisticades formes de ciberatacs, actualitzant constantment els seus sistemes de seguretat i adoptant mesures preventives més sòlides.

Rol de la intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents en la protecció de dades: La intel·ligència artificial (IA) i altres tecnologies emergents estan desenvolupant un paper cada vegada més important en la protecció de dades. Cal ser capaç d’aprofitar el seu potencial. Formar-se és una obligació.

Identificació de riscos i anàlisis de bretxes de seguretat: La identificació de riscos i l’ anàlisi de bretxes de seguretat són processos fonamentals en el marc de la normativa de Protecció de Dades, tant per garantir la ciberseguretat com per complir amb els requisits de privacitat.

Notificació de bretxes de seguretat: Recordem que s’ha de notificar qualsevol bretxa de seguretat a l’AEPD en un termini màxim de 72 hores.

Mesures tècniques i organitzatives: Implementar mesures de ciberseguretat com l’ ús de programari de protecció, el xifrat de dades o les polítiques adequades d’ autenticació resulten indispensables per al compliment de la Llei.

Polítiques de seguretat i formació en ciberseguretat: La definició de polítiques de seguretat i la formació en ciberseguretat del personal de forma proactiva són mesures organitzatives previstes per la Llei de Protecció de Dades.

Responsable de protecció de dades: Les empreses amb un gran volum de dades —més de 50.000 registres— i aquelles de qualsevol mida que manegin informació com els centres docents, els sanitaris i les empreses de màrqueting, han de comptar amb un responsable de protecció de dades.

Certificat ISO 27001: La certificació ISO 27001 és una garantia per a la seguretat de les dades personals.

Implementació de sistemes d’ auditoria i monitoratge: La implementació de sistemes d’ auditoria i monitoratge capaços de realitzar un seguiment de les activitats relacionades amb el tractament de dades és una mesura de ciberseguretat prevista per la Llei de Protecció de Dades.4

DPD (Delegat de Protecció de Dades): El DPD és un professional que s’encarrega de garantir el compliment de la normativa de protecció de dades a les empreses.

Esquema Nacional de Seguretat: L’Esquema Nacional de Seguretat és un instrument clau per reforçar les capacitats de defensa davant les ciberamenaces sobre el sector públic i les entitats col·laboradores.

Aquestes mesures de seguretat estan dissenyades per protegir les dades personals i garantir la privacitat dels ciutadans, complint amb la normativa de protecció de dades a Espanya i la normativa europea.

No abaixem la guàrdia. Les dades personals no poden estar en risc. Ens hi juguem molt com a empresa i com a persones.

I com sempre, ¡cuideu-vos!

Noves “smart glasses” de Meta i Ray-Ban: tecnologia que espanta

29/09/2023 per Ricard Castellet

Meta ha anunciat en el seu esdeveniment Meta Connect 2023 les seves noves ulleres intel·ligents en col·laboració amb Ray-Ban. És la segona generació de les Ray-Ban Meta Smart Glasses, que han estat dissenyades per EssilorLuxottica i es posaran a la venda als EUA el pròxim 17 d’octubre amb un preu inicial de 299 dòlars (no se sap encara quant costaran a Espanya).

La combinació de la experiència d’un gran fabricant d’ulleres com Ray-Ban amb una plataforma tecnològica capdavantera ha donat a llum un producte tremendament avançat, amb possibilitats gaire bé infinites i a un preu assequible.

Les especificacions tècniques són, senzillament, brutals. Càmera millorada de 12 MP, emissió en directe a Instagram i Facebook, àudio millorat, trucades i missatges, comandaments de veu, touchpad i botó de captura, estoig de carga i, naturalment no podia faltar, Meta AI per trobar la informació en el moment precís des de les teves ulleres. Disposa també d’una App dedicada.

I el disseny és Ray-Ban. Amb això ho diem tot. Des de l’estoig quasi convencional (però que emmagatzema 8 càrregues) fins a dos dissenys icònics: Wayfarer i Headliner, en diferent colors. Són lleugeres, a la moda i amb més de 150 combinacions de muntures i vidres. I, naturalment, es poden graduar a petició.

I, fins aquí, la part brillant de la noticia. Però, com les monedes, tot té dos cares. I el revers és, como quasi sempre, la privacitat. No oblidem que estem parlant de Meta, una companyia que s’ha destacat sempre per tenir un absolut menyspreu per les dades personals dels seus usuaris.

Només cal recordar l’escàndol de Cambridge Analytica que va desvetllar que l’empresa va accedir indegudament a dades de milions d’usuaris de Facebook per influir a les eleccions.

I, des de l’entrada en aplicació del RGPD el 2018, Meta ha enfrontat multes rècord i litigis relacionats amb la privacitat de les dades en diversos països, inclosos Estats Units i els països membres de la Unió Europea, a causa de la seva gestió de la informació de l’usuari. Aquests han inclòs problemes amb el consentiment de l’usuari i el compartir dades amb tercers sense permís explícit.

Un altre problema important que té Meta és l’ús de dades de l’usuari per fer publicitat dirigida, mitjançant, algoritmes per mostrar contingut i anuncis personalitzats. Aquesta pràctica ha aixecat crítiques en relació amb la privacitat i l’autonomia de l’usuari.

Tantes han estat les crítiques i tant el debat en els mitjans o a les xarxes que, finalment, Facebook va tenir que canviar el seu nom corporatiu a Meta.

I, ara, després de la iniciativa del Metavers (que de moment no arrenca), presenta la segona generació d’ulleres intel·ligents. I, es clar, el primer que pensem és en l’horror de milions d’usuaris recopilant dades, en tot moment i lloc, en foto, vídeo àudio i pujant-les en directe a les xarxes socials.

Haurem de veure la Política de Privacitat de Meta per aquest supòsit però, permeteu-me no ser gaire optimista veient-ne la trajectòria fins ara. Això sí, les ulleres són una “passada” i qui sap si tindran èxit i aviat tots portarem ulleres intel·ligents amb la mateixa naturalitat que portem rellotge.

De moment, però, cuideu-vos!

No tot seran cookies

24/03/202324/03/2023 per Ricard Castellet

A més dels cookies o el píxel de Facebook, hi ha altres tècniques per intentar predir els interessos dels usuaris i fer que comprin el producte, que és el final el que interessa a les empreses. Entre aquestes tècniques apuntem avui l’anàlisi de comportament que té, cada dia més, un gran predicament en l’àrea de ciberseguretat, la salut i la seguretat de les persones i, com no, en el camp dels serveis i el màrqueting.

L’anàlisi de comportament d’usuaris (UEBA, per les seves sigles en anglès) que es fa servir en els serveis d’Internet recullen grans quantitats de dades d’usuaris o entitats, aplicant, gairebé sempre, tècniques de machine learning (aprenentatge automàtic o d’Intel·ligència Artificial (IA) per generar models de comportament.

I aquesta tècnica també es pot aplicar en l’àmbit del màrqueting per entendre millor el comportament dels consumidors i millorar l’experiència de l’usuari al lloc web o l’aplicació mòbil. No obstant això, la implementació de UEBA en el màrqueting també planteja preocupacions sobre la privacitat i protecció de dades personals dels usuaris.

L’anàlisi de comportament d’usuaris en el màrqueting implica l’ús de dades de registre d’esdeveniments per entendre com els usuaris interactuen amb el lloc web o l’aplicació mòbil. A través de l’anàlisi d’aquestes dades, els especialistes en màrqueting poden identificar patrons de comportament dels usuaris, incloent com interactuen amb la pàgina, quins productes o serveis busquen, quins continguts els interessen, entre d’altres.

Aquestes dades poden ser extremadament valuoses per a les empreses, ja que els permeten personalitzar l’ experiència de l’ usuari i oferir contingut i ofertes que siguin més rellevants per a ells. Per exemple, un lloc web de comerç electrònic pot utilitzar l’anàlisi de comportament dels usuaris per identificar els productes que els usuaris estan buscant amb més freqüència i oferir ofertes especials en aquests productes.

No obstant això, l’ús d’UEBA en el màrqueting també planteja desafiaments significatius en termes de privacitat i protecció de dades personals. Les dades de registre d’esdeveniments utilitzats en l’anàlisi de comportament d’usuaris poden incloure informació personal i confidencial, com adreces IP, informació de navegació, informació de compres i altra informació relacionada amb l’activitat de l’usuari en el lloc web o l’aplicació mòbil.

Com sempre, dos cares de la moneda. Una avantatge tecnològica que té la creu en la privacitat de l’usuari. Recorda l’AEPD que els principis del RGPD són d’obligat compliment, incloent-hi el principi de transparència. I moltes vegades els usuaris no som informats degudament.

Cal que estiguem sempre alerta. Cuideu-vos!

MWC23, reconeixement facial i inquietuds de privacitat

03/03/2023 per Ricard Castellet

No és cap secret que la tecnologia ens pot facilitar molt la vida a les persones. Per exemple, a l’hora entrar en el Mobile World Congress 2023. Arribes a l’entrada al mateix moment que uns altres centenars de ciutadans i la primera preocupació és imaginar-nos una hora fent cua en els mostradors d’acreditació. Però no, la primera agradable sorpresa és que no hi ha cua. Literal. Si has fet els deures i disposes del teu passi d’accés digital, pots entrar sense aturar-te mitjançant la tecnologia de reconeixement facial. Voilà!

Què es el MWC23?

Segons l’organització, el MWC és l’esdeveniment de connectivitat més gran i influent. I estic segur que ho és. Si, segons la RAE, la pornografia és la presentació oberta i crua del sexe que busca produir excitació en el receptor, podem qualificar l’espectacle del Congrés com de tecnogràfic. Busca provocar l’excitació en l’espectador a base de presentar-li oberta i cruament les més avançades tecnologies. I s’ha convertit en una orgia desenfrenada de llum, de color, d’imatges de proporcions gegantines, de sons, comunicacions, espectacles, relacions professionals, negoci i dades. Sobretot, dades. Desmesurades com a poc.

La qüestió

És molt simple. Hem de respondre a la pregunta següent: a canvi de què estem disposats a cedir, i en quina part, la sobirania de les nostres dades, la nostra sobirania digital.

La nostra imatge en milers de fotografies, centenars de càmeres de vigilància o, fins i tot, en selfies fets en l’estand de Samsung. Les nostres dades, fins i tot biomètriques, escampades per centenars d’empreses que les faran servir, legítimament, per múltiples propòsits. Tot impulsat per les últimes tecnologies: Big Data, Intel·ligència Artificial, Machine learning, … de les quals encara no tenim una idea clara del seu abast. Fa feredat!

Política de Privacitat del MWC: que aixequi la mà qui l’hagi llegit.

Sí, s’han de llegir, com tot. I, com tot, no és llegeixen. Vagi per endavant que la Política de Privacitat compleix amb tots els requisits que imposa el RGPD. I sorteja força bé totes les dificultats que es presenten per regular l’ús de tantes dades i de naturalesa tant variada. Podríem posar-les, fins i tot, com a model per altres organitzacions.

Això no treu que si parem en algunes de les clàusules, aquestes resulten esglaiadores. Per exemple, la quantitat de dades que proporcionem voluntàriament (incloses les biomètriques del reconeixement facial), les informacions que es recullen automàticament i les que proporcionen terceres parts (a qui hem proporcionat voluntàriament la informació).

Passem després a veure amb qui comparteixen la informació i veiem que ho fan amb empreses afiliades, agents, venedors o proveïdors de serveis, compradors potencials i per imperatiu legal. I a més, amb qualsevol altre persona quan haguem consentit la divulgació.

I pel que fa la transferència internacional de dades (fora de l’Àrea Econòmica Europea, Suïssa i UK), les nostres dades biomètriques estan gestionades per una empresa amb base a Hong-Kong. I si es transfereixen a altres països no adequats, es fa amb el suport de Clàusules Contractuals Tipus aprovades per la Comissió Europea.

En fi, moltes parts mòbils (no és un acudit) en l’esquema. Moltes dades, de moltes persones i que gestionen moltes empreses en una varietat de circumstàncies. Definitivament, molt complex.

Val a dir, també, que ens ofereixen moltes maneres de controlar la nostra informació. Repeteixo, tot conforme a llei. I aquesta Política de Privacitat pot servir de model per altres texts de privacitat.

Què podem fer?

Doncs preocupar-nos nosaltres mateixos per la nostra privacitat. Està bé que les empreses se’n preocupin, és la seva obligació, però nosaltres no podem defugir de la nostra. La privacitat, ben entesa, comença per un mateix (com deia un vell anunci). I la nostra privacitat ha de ser activa, militant, disposats a defensar-la en qualsevol circumstància. No podem tenir cap expectativa de privacitat si nosaltres no som molt respectuosos amb ella. No pot ser d’altre manera.

I per passar a l’acció, el primer que necessitem és saber què sap Internet de nosaltres. Això ho podem fer gràcies al nostre Servei d’Empremta Digital recolzats per el nostre partner Youforget.me. A partir d’aquí, us ajudarem a reprendre allò que mai havíem d’haver perdut: la sobirania de les nostres dades.

De petit, els meus pares sempre m’advertien que no acceptés mai caramels de desconeguts. I ara, de gran, no faig una altre cosa tot el dia. Cuideu la vostra privacitat!

A més de l’affaire Shakira-Piqué, al món passen més coses

27/01/2023 per Ricard Castellet

Per exemple, demà celebrem el Dia Europeu de la Protecció de Dades. El 2022 ha estat de gran activitat legislativa que afectarà a les empreses en aquesta matèria ja en aquest 2023. En recordarem les principals i apuntarem alguns detalls.

En ple tsunami de la intel·ligència artificial –amb ChaptGPT com a màxim exponent– he tingut la temptació d’escriure aquest post fent servir aquesta eina que ara està de moda. No ho he fet, naturalment, per moltes raons. Digueu-n’hi ètica, dignitat o vergonya professional. Però l’important es entendre que aquesta tecnologia, com altres, tindrà un impacte enorme en la nostra societat. I que la Protecció de Dades pren un paper molt destacat en defensa de la nostra privacitat. I, com es diu habitualment, és cosa de tots.

Podem posar alguns exemples. Microsoft treu al mercat VALL-E, una IA com ChatGPT que imita la teva veu escoltant-te tant sols durant 3 segons. Imita la veu, la cadència, fins i tot, l’ambient. I per fer-ho fàcil (i per intentar augmentar quota), Microsoft vol integrar aquestes eines en el seu cercador Bing. I, és clar, això ha posat dels nervis a Google.

Sigui com sigui, està clar que les tecnologies avancen de forma exponencial i, cada dia més, tenen un fort impacte en la nostra privacitat. Per això tots, –administracions, legisladors, operadors jurídics, empreses i, per descomptat, els usuaris– hem de fer un esforç permanent perquè aquest nivell de protecció aconseguit amb el RGPD no tan sols es mantingui, si no que vagi a més.

Avenços normatius

Aquest 2022, el legislador ens ha ajudat aprovant una sèrie de mesures, totes encaminades a aconseguir, al menys intentar-ho, anar a la par amb les tecnologies. Recordem les següents:

Llei Europea d’Intel·ligència Artificial (aplicable a tots els usos que afectin a ciutadans de la UE).
Llei de Mercats Digitals i la Llei de Serveis Digitals (la primera, per vigilar a les grans plataformes digitals (“gatekeepers”) i la segona, per crear un entorn online més segur i responsable).
Nou acord de protecció de dades entre Europa i EEUU (per substituir el Privacy Shield).
Directiva NIS 2 (mesures destinades a garantir un elevat nivell comú de ciberseguretat en tota la UE).
Proposta de Reglament de Ciberseguretat en productes amb elements digitals (per establir requisits de ciberseguretat en tota la UE per una amplia gama de productes de software, hardware, navegadors, sistemes operatius i una llarga llista de solucions de processament de dades en remot).

Totes les iniciatives són molt interessants i van encaminades a la protecció dels usuaris online. En propers posts entrarem en més detall en cadascuna de les normatives.

Recomanacions

Com dèiem al principi, la protecció de dades és cosa de tots. Nostra, també. Per tant, demà 28 de gener, és un bon moment per revisar totes les nostres rutines de protecció i seguretat. I, si necessitem ajuda, INCIBE.

Com sempre, cuideu-vos i cuidem les nostres dades!

17.200 milions de registres perduts entre 2004 i 2021

10/06/2022 per Ricard Castellet

Així és recull en un recent article de Visual Capitalist titulat “Visualizing The 50 Biggest Data Breaches From 2004–2021”. La veritat és que la dada objectivament resulta impressionant. És clar que si la posem en el context del total de dades que es gestionen en el món, probablement es podrà relativitzar. En qualsevol cas, el titular és prou cridaner per fer algunes reflexions al voltant de la privacitat i el seu corol·lari, la ciberseguretat.

Què és una bretxa de seguretat?

Comencem per el principi. Una bretxa de seguretat és un incident per el qual informació sensible o confidencial es copiada, transmesa o robada per un entitat no autoritzada. Això pot ocórrer com a resultat de atacs de malware, frau en pagaments, filtracions internes o divulgació no intencionada.

Entenent els fonaments de les Bretxes de Seguretat

La bretxa de seguretat consisteix en tot acte d’intromissió, il·lícit o no autoritzat que:

Pot ocasionar la destrucció, pèrdua o alteració accidental de les dades personals.
Pot permetre la comunicació, revelació o accés no autoritzats a fitxers o tractaments de dades personals.

Mesures de seguretat

El RGPD exigeix als responsables de tractament de dades que apliquin les mesures jurídiques, tècniques i organitzatives necessàries per garantir la seguretat de les mateixes.

Però la seguretat ha d’ampliar-se més enllà de la protecció de dades i ha d’envoltar tots els actius de l’empresa, començant per els actius intangibles que són molts i molt valuosos: plans de màrqueting, patents, relacions amb clients, proveïdors, partners i institucions, dades (per exemple, llistes de clients potencials), desenvolupament de software, marques i un llarg etcètera. Aquest patrimoni es pot protegir ampliant les mesures de seguretat que apliquem a les dades.

Privacitat, ciberseguretat i el factor humà.

La ciberseguretat és un mitjà per protegir a les organitzacions i a les persones. Les mesures són, com dèiem, jurídiques, organitzatives i tècniques. I el factor clau és, com sempre, l’humà. Perquè està a la seva mà implementar les mesures i, alhora, és l’actiu final a protegir. Les mesures de ciberseguretat són del tot imprescindibles però, de la mateixa manera, les persones hem de de ser conscients de la necessitat de protegir-nos davant de pràctiques com l’enginyeria social, el phishing, l’explotació de les xarxes socials i tantes altres pràctiques que només busquen fer-se amb les nostres dades per obtenir un benefici il·licit. Segons el 2022 Data Breach Investigations Report de Verizon, en el 82% de les bretxes va estar implicat el factor humà, inclosos atacs socials, errors i mal ús.

Mesures tècniques bàsiques

Ús de contrasenyes segures i doble factor d’autenticació
Còpies de seguretat
Sistemes actualitzats
Exposició de serveis a Internet
Xifrat de dispositius

¿Què hem de fer si patim una bretxa de seguretat a ? Protocol AEPD

Partint del supòsit que la nostra empresa està adequada al RGPD, l’article 33 ens imposa l’obligació de notificar l’incident a l’autoritat de control quan sigui probable que aquest constitueixi un risc per els drets i llibertats de les persones, en un termini inferior a les 72h. des de que en tinguem constància.

L’AEPD té publicada una Guia per la notificació de bretxes de dades personals.

Vigilem les nostres dades i, com sempre, cuideu-vos!

Ciberseguretat, sempre la ciberseguretat!

18/03/202218/03/2022 per Ricard Castellet

N’hem parlat moltes vegades però no ens cansarem en insistir en la importància creixent que té la ciberseguretat en les nostres vides, personals i professionals. Hem de ser conscients que la tecnologia evoluciona molt ràpidament i nosaltres hem de seguir aquesta evolució si volem seguir ser competitius en el món professional i estar tranquils en l’esfera personal.

I no, la ciberseguretat no és una cosa que no té a veure amb mi o amb la meva empresa. Té a veure i molt. Només cal donar-se una volta per pàgines com el PortalTIC d’Europa Press o per els Avisos de Seguretat d’INCIBE. I si voleu impressions més fortes podeu veure el Mapa en temps real d’amenaces cibernètiques de Kaspersky. En el moment d’escriure aquest post, Espanya era el vuitè país més atacat del món.

I no s’escapa res a la voracitat dels ciberatacants. Estafes a compte de la guerra d’Ucraïna, campanyes fraudulentes a Whatsapp que demanen dades personals a canvi d’una cafetera Nespresso o, fins i tot, venda d’historials mèdics a la Dark Web per un euro. I podem afegir notícies més genèriques per igualment impactants com que més de tres milions de pàgines web van exposar les seves còpies de seguretat per una vulnerabilitat, que els atacs DDos es van multiplicar per 4,5 en el quart trimestre de 2021 o que 6 de cada 10 espanyols tenen “malware” en el seu ordinador.

Naturalment, és per prendre-s’ho seriosament. Tant si volem preservar els actius intangibles de l’empresa (que són més i més importants del que pensem) com si volem tenir una vida personal sense ensurts (un altre dia parlarem de la privacitat a les xarxes socials) hem de prendre mesures i no baixar la guàrdia. Mai.

I la pregunta recorrent, en empreses i a nivell personal, és, què hem de fer? Doncs per començar, conscienciar-nos de la importància de la ciberseguretat. I podem fer un símil molt familiar amb la conducció d’un automòbil. Pensem en el temps, diners i atenció que li dediquem al vehicle i als desplaçaments que fem. Des de l’elecció del model i les seves prestacions fins a les revisions periòdiques, passant per disposar d’assegurança, complir la normativa, preveure la meteorologia i el temps a emplear en els desplaçaments i tantes altres variables que controlem, moltes vegades i per rutina, sense ser-ne plenament conscients.

Doncs el mateix amb els nostres dispositius, les aplicacions, l’ús que en fem, les precaucions que prenem i, en definitiva, l’atenció que li prestem a la nostra activitat cibernètica. I, sobretot, vigilem als menors que són els més vulnerables.

Un bon lloc per començar és la pàgina “Tu Ayuda en Ciberseguridad” de INCIBE. I per qui tingui dubtes sobre el significat del termes informàtics que es fan servir sovint en Ciberseguretat, podeu acudir al Glossari de termes publicat per INCIBE. Mol complet i fàcil de consultar. Recomanable.

Esforcem-nos, per bé de tots, en tenir una vida cibersegura. Cuideu-vos també en aquest aspecte!

Quan la realitat supera a la ficció, un cop més

17/02/2022 per Ricard Castellet

La RAE recull en el seu diccionari, sota la primer accepció de realitat, la “existència real i efectiva d’alguna cosa”. I, en la segona, “veritat, el que passa veritablement”. I per realitat virtual, la “representació d’escenes o imatges d’objectes produïda per un sistema informàtic, que fa la sensació de la seva existència real”.

Ve això a tomb de algunes notícies aparegudes als mitjans en els últims dies referides als “deepfakes”. El terme es va popularitzar l’any passat arrel de l’aparició a la xarxa social TikTok del compte “deeptomcruise” que en qüestió de minuts es tornar viral amb milions de seguidors.

En el compte es poden veure imatges del famós actor fent trucs de màgia, tocant la guitarra, promocionant productes de neteja industrial i altre activitats, totes elles amb el denominador comú de ser falses o, com es diu ara, “fakes. Això amb un realisme inquietant per les possibilitats, tant bones com dolentes, que se’ns poden ocórrer.

Tant és així que provoquen l’efecte que es denomina “uncanny valley”. Una hipòtesi que afirma que quan les rèpliques antropomòrfiques se apropen en excés a l’aparença i comportament d’un ser humà real, causen una resposta de rebuig entre els observadors humans. Val la pena visualitzar alguns vídeos per fer-nos una idea fins on pot arribar aquesta tecnologia que no ha fet més que començar.

De fet, segons Scientific American, “els humans troben les cares generades per IA més fiables que les reals”. La veritat és que les imatges generades per ordinador amb Intel·ligència Artificial són pràcticament indistingibles de les cares humanes.

I aquesta tecnologia planteja moltes qüestions a les que se’ls haurà de donar resposta. Perquè això va més enllà del Photoshop o dels extraordinaris efectes especials als que Hollywood ens ha acostumat en els darrers anys. Ara qualsevol pot, de forma molt fàcil i econòmica (a Internet hi ha molts programes per fer-ho), substituir una cara en un vídeo o en una foto i que resulti imperceptible al espectador.

Tecnologia que permet des de fer una broma o divertir-se posant la pròpia cara a un personatge de ficció en el cine (podem ser Rick o Ilsa a Casablanca, per exemple) fins a fer campanyes de desinformació (polítiques o d’una altre mena), creació d’escenes porno falses per fer xantatge o qualsevol altre actuació orientada al frau, a l’abús o qualsevol iniciativa orientada a extorquir a un altre.

Naturalment, com amb qualsevol nova tecnologia, ja han sortit al mercat eines per ajudar a identificar els “deepfakes” i ha començat la guerra entre dos tecnologies oposades. I també, com era previsible, ja surten veus que proposen prohibir la tecnologia per els perills que pot comportar. Prohibició que, òbviament, tindrà poc recorregut. Crec més possible la instal·lació en el dispositiu d’un programari tipus antivirus que detecti els deepfakes, de manera que no siguem presa dels delinqüents.

I això, a ben segur, no ha fet més que començar.

Com sempre, cuideu-vos!

L’agressió sexual ja està passant al metavers

17/12/2021 per Ricard Castellet

Meta afirma que els usuaris no ho feien servir correctament. La plataforma de realitat virtual Horizon Worlds, amb prou feines acaba de presentar-se al públic, i els usuaris ja estan sent assetjats sexualment i fins i tot agredits, segons podem llegir a The Verge.

Comencem per el principi. Què és Meta? El passat mes d’octubre, per els que ho desconeixen, l’inefable Mark Zuckerberg va presentar Meta, la nova marca de Facebook, la finalitat de la qual serà donar vida al metavers i ajudar la gent a connectar-se, trobar comunitats i fer créixer negocis. En la presentació, Zuckerberg va explicar que, a partir d’ara, la seva companyia es centraria en aquesta en fer realitat aquesta idea, la del metavers, i, per tant, tenia sentit canviar el nom per reflectir millor els seus objectius: Facebook ara es diu Meta.

La realitat és que, segons sembla, el canvi de nom representa un intent per desfer-se de lo que els propis empleats consideren una marca tòxica i que afecta, cada dia més, a la percepció dels seus productes. La marca que fins fa uns anys era reconeguda i valorada, ha perdut la seva reputació, val a dir, que per els errors comesos per el seu fundador. Els escàndols de privacitat s’associen cada cop més amb la marca FB. Recordem només el de Cambridge Analytica que, tot i ser dels més famosos, no ha estat l’únic ni molt menys.

I què és el metavers? Podríem entendre-ho com un ciberespai evolucionat. En un sentit ampli, involucra una sèrie de tecnologies, la primera de les quals és la realitat virtual, caracteritzada per mons virtuals persistents que continuen existint, amb vida pròpia, encara que tu no hi siguis. L’accés al metavers es fa a través d’ulleres de realitat virtual com, per exemple, Oculus. El metavers obre nous horitzons i un munt de possibilitats. Com podia ser Internet a finals dels 70 del segle passat. Ningú sabia exactament com seria però tothom (els que estaven al corrent de la tecnologia) tenien la percepció que seria una cosa gran. Bé, al final esta sent una cosa immensa que no es veu on acabarà.

I tot això és per explicar que la plataforma de Zuckerberg ja ha patit la primera ensopegada. En efecte, ja han arribat les primeres denúncies per assetjament i fins i tot per agressió sexual. Segons un testimoni, “No només em van palpar ahir a la nit, sinó que hi havia altres persones que van donar suport a aquest comportament que em va fer sentir aïllada a la Plaça.”

La condició humana no canvia ni tant sols en el metavers. Comportament delictiu en uns i mirar cap un altra cantó, els altres. Està clar que ens hem d’adaptar el que ve perquè és inevitable. De manera similar a que no poden anar contra la llei de la gravetat, tampoc podem anar contra el metavers. Això sí, ja de bon començament hem de assentar les bases de convivència. Si no, se’ns anirà de les mans.

Com sempre, cuideu-vos (en el metavers, també)!

Octubre: Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021)

29/10/2021 per Ricard Castellet

A punt de deixar enrere el proclamat Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021), aprofitem per fer algunes consideracions respecte un tema que, tot i les evidències que tenim dia a dia, no acaba d’arrelar en la consciència dels usuaris, de les empreses ni fins i tot de l’Administració Pública.

El lema de la campanya d’enguany és “Abans de fer clic, pensa”. És un eslògan simple però, precisament per això, fàcil de recordar i carregat de sentit. La seguretat comença per no fer clic sense saber que pot tenir conseqüències. A partir d’aquí, hem de ser conscients que la seguretat comença per un mateix.

“Els ciberatacs posen en risc els nostres negocis, les nostres infraestructures crítiques, les nostres dades i el funcionament de les nostres democràcies”, assegura el Vicepresident europeu per la Promoció del nostre Mode de Vida Europeu.

Estem abocats, cada cop mes, a viure en un món digital (un altre dia parlarem dels “metaversos”, entorns on interactuarem social i econòmicament com icones, a través d’un suport lògic en un ciberespai; al pas que anem, les pel·lícules de ciència ficció que hem vist fins ara es quedaran molt curtes en les seves expectatives) i els ciberdelinqüents aprofiten qualsevol vulnerabilitat del nostre entorn digital per aprofitar-se’n.

Segons l’últim informe de l’asseguradora HISCOX, la proporció de víctimes d’un ciberatac va augmentar del 38% al 43%; una de cada sis empreses víctimes d’un ciberatac diuen que la seva supervivència està amenaçada; els pressupostos de TIC dedicat a la seguretat ciber ha pujat un 63% i que el ransomware s’ha convertit en una cosa freqüent: més del 50% de les empreses afectades van pagar un rescat.

La pandèmia ha fet augmentar els riscos exponencialment. El teletreball, dut a terme de forma precària obligats per les circumstàncies, ha suposat l’exposició de vulnerabilitats de les empreses. Falta de protocols, de cultura de la ciberseguretat i de recursos TIC han portat al límit a molts autònoms, empreses i, fins i tot, a l’Administració Pública (recordem l’atac al SEPE del març passat que es va repetir el juny).

I encara hem de ser més cautelosos que mai amb el telèfon mòbil donat que ja són la principal via d’entrada de ciberatacs corporatius a Espanya (aproximadament el 41% del total dels produïts en el 2021).

Els atacs són de diversa naturalesa: des del clàssic virus informàtic fins al cada cop més present ransomware, passant per comprometre el mail corporatiu, atacs DDoS i pèrdues de dades. I el phishing continua sent l’estrella.

A Espanya, INCIBE, el CCN (Centro Criptològico Nacional), la OSI (Oficina de Seguridad del Internauta) i is4k (Internet Segura for KIDS) són els principals recursos públics en matèria de ciberseguretat. A Catalunya, a més, disposem de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Com sempre, i ara més que mai, cuideu-vos!

Ciberseguretat