Uncategorized @ca

Vivim en l’era de les dades. Tenim accés a tota mena d’informació, i, no obstant això, moltes vegades estem desinformats. La veracitat del que llegim en internet sovint és qüestionable. També vivim un bombardeig constant de comunicacions no desitjades que pretenen “informar-nos” sobre algun producte o servei. Aquestes comunicacions solen fer-se a través de correus electrònics, missatges de text i trucades al telèfon mòbil.

En el post d’avui us facilitarem quatre recursos per a evitar la publicitat no desitjada:

• Evita donar el teu consentiment. Aquest es pot donar de moltes maneres. La majoria de les vegades ens presenten una oferta o descompte a manera d’ham i per a poder gaudir-ho hem de marcar una casella on ens sol·liciten el consentiment per a enviar-nos publicitat. Ja està, ja hem picat.
• Inscriu-te en una llista d’exclusió publicitària. A Espanya només existeix una oficial, que és la Llista Robinson. És un servei gratuït per als ciutadans, en el qual només has d’inscriure’t i indicar per quins mitjans no vols rebre publicitat: telèfon, correu postal, correu electrònic o SMS. Un cop inscrit, només podran enviar-te publicitat les empreses a les quals hagis donat el teu consentiment. Malgrat inscriure’ns en la llista, podem continuar rebent comunicacions publicitàries d’empreses a les quals hàgim donat el nostre consentiment anteriorment. Recordeu que podem revocar en qualsevol moment el consentiment exercint els nostres drets.
• És necessari crear un perfil d’usuari? Tots ens descarreguem apps cada mes. Moltes vegades ens les descarreguem, ens creem un perfil cedint part de les nostres dades, i després ens oblidem d’aquesta app o fins i tot l’esborrem. Tot i així, el nostre usuari segueix actiu amb les nostres dades personals i amb les comunicacions comercials actives.
• Exerceix el teu dret d’oposició i de supressió. El Reglament diu que “Si no desitges que una determinada empresa tracti les teves dades amb finalitats publicitàries, pots exercir el teu dret d’oposició davant el responsable perquè t’exclogui de les campanyes publicitàries que realitzi”. De la mateixa manera, pots exercir el teu dret de supressió. Si ets client de l’entitat que t’envia publicitat, és preferible que exerceixis el dret d’oposició, ja que la finalitat última del dret de supressió és l’eliminació de les dades en l’entitat.

Per a exercir els vostres drets podeu consultar-nos a nosaltres o bé podeu utilitzar els models en castellà facilitats per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) o bé en català, facilitats per la Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Com sempre, cuideu-vos!

El passat 31/10/2020 es va acabar el termini que la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) havia donat per adaptar-se a les noves Directrius del Comitè Europeu de Protecció de Dades que afectaven a la regulació que, fins el moment, existia sobre les cookies.

Concretament, les directrius giren en torn a dos qüestions principals:

• La validesa de l’opció “Seguir navegant” com forma de prestar el consentiment per part dels usuaris.
• Sobre la possibilitat de limitar l’accés a determinats serveis o continguts només als usuaris que acceptin l’ús de cookies. El que es coneix a la indústria com “mur de cookies”.

D’aquesta qüestió ja ens hem ocupat anteriorment (Cookies again … i Cookies s’ha acabat el temps). L’AEPD va publicar el juliol la “Guia sobre l’ús de les cookies” que ofereix orientacions més que obligacions. Les obligacions, que sí imposa la normativa, són el principi de transparència en la informació i la lliure prestació del consentiment amb una clara afirmació positiva. Per tant, l’opció de “seguir navegant” i els “murs de cookies” ja no són vàlides des del passat dia 31.

De totes formes, la qüestió no és pacífica. El passat 1 d’octubre, l’autoritat francesa de protecció de dades (CNIL) va publicar unes directrius que possibilita instal·lar cookies sense demanar el consentiment sempre que es compleixin determinats requisits.

D’altre banda, l’interès legítim que s’està fent servir a Espanya per molts avisos de cookies és una pràctica que, ja el passat setembre, el Comitè Europeu de Protecció de Dades va dir que no podia fer-se servir com fonament jurídic apropiat per a la instal·lació de cookies.

Mentrestant, la nostra recomanació és la d’adaptar-se per complir amb les obligacions certes que tenim en aquest moment: seguir navegant i els murs de cookies no són una opció. I hem d’actuar sota el principi de transparència de la informació (explicar a l’usuari quines cookies volem instal·lar i perquè les volem fer servir)  i el de lliure prestació del consentiment (fer servir únicament cookies tècniques i permetre a l’usuari fer una clara afirmació positiva respecte a la resta).

Així, a més de complir, transmetrem confiança als nostres usuaris. El que, al final, és, junt a evitar sancions, el que més ens interessa.

Nota: Tot això que hem dit és vàlid també per a les apps que es fan servir en tablets i mòbils.

Imatge Pixabay

El passat dimarts 13 va entrar en vigor la nova Llei del Teletreball que regula el treball a distancia. La norma  vol donar forma jurídica a les relacions laborals en el marc del teletreball, una realitat que cada dia s’imposa més. I no sols per la pandèmia, accelerador de la transformació digital com cap altre, sinó perquè ambdues parts –treballador i empresa– hi han trobat avantatges que en molts casos superen a les desavantatges.

I, com és natural, situacions jurídiques que coneixíem del treball presencial, continuen estan presents a la nova normativa. Així com parlàvem fa poc de la desconnexió digital (arran d’una multa de l’AEPD), ara cal parlar una altre vegada dels drets del treballador –sobretot intimitat i privacitat– i també de la potestat discrecional que té l’empresari, tot complint la normativa, en l’àmbit del teletreball.

En el context del teletreball tot és més complex per diferents raons: per la novetat (vull dir, inexperiència), l’ús intensiu de la tecnologia, la falta de mitjans i de cultura de teletreball, el respecte als drets dels uns i dels altres, la supervisió de l’empresari i altres aspectes que tots hem patit aquests darrers mesos (com, per exemple, fer una videoconferència des del saló de casa amb els nens corrent amunt i avall).

El teletreball ha arribat per quedar-se. I la normativa, també. El futur es planteja amb soluciones mixtes –presencial i a distancia, en proporcions variables segons situacions– i la normativa ha de ser prou flexible per proporcionar possibilitats abans que retallar-ne. I si volem ser competitius, entre tots hem de fer-ho possible.

I en aquest context, la Llei faculta a les empreses (article 22) a “adoptar les mesures que estimin més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per la persona treballadora de les seves obligacions i deures laborals, incloent-hi la utilització de mitjans telemàtics”. I en l’article 17, Dret a la intimitat i a la protecció de dades,  diu “La utilització dels mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius automàtics garantirà adequadament el dret a la intimitat i a la protecció de dades”.

Exposades les condicions, ara és necessari aterrar les qüestions jurídiques plantejades. Per això haurem de respondre a múltiples preguntes:

• Quins programes i dispositius pot fer servir l’empresari per controlar els treballadors?
• L’empresa ha de proporcionar els mitjans informàtics i de comunicacions al treballador?
• Com es fa efectiu el dret a la desconnexió digital (a través del Registre de jornada?)?
• Pot l’empresari obligar al treballador a instal·lar determinats programes en el seu portàtil?
• I a fer servir la seva connexió wifi? I el mòbil?

La Llei imposa a l’empresari l’obligació d’informar als treballadors dels protocols d’ús dels dispositius electrònics i les vies per les quals las tasques poden ser monitoritzades. I tot això amb dos límits: la intimitat i la protecció de dades del treballador, tot observant els principis de “idoneïtat, necessitat i proporcionalitat”.

Com podem veure, ens queda un llar camí per endavant. I l’hem de recórrer ràpid i bé. No hi ha una altre.

L’augment imparable de la ciberdelinqüència es un fet al nostre país i a tot arreu. Segons un Informe de Cibercriminalitat del Ministeri de l’Interior de 2019, els ciberdelictes ja representen el 10%  de les infraccions penals conegudes. I els fraus a Internet són el segon delicte més comú per darrere dels furts.

I aquest fet no ha fet més que empitjorar en temps de pandèmia. El teletreball a corre cuita, sense mitjans i sense preparació per part de les empreses i treballadors ha sigut un camp abonat per tota mena de fraus, estafes i, el que més ens importa ara i aquí, els ciberatacs a les empreses.

Check Point, proveïdor especialitzat en Ciberseguretat a nivell mundial, en el seu Informe “Cyber Attack Trends: 2020 Mid-Year Report”, mostra com els cibercriminals s’han aprofitat del Covid-19 per llençar campanyes contra les empreses de tot el món i tots els sectors, incloent-hi governs, infraestructures crítiques, institucions sanitàries, proveïdors de servei, usuaris finals i altres. Les dades assenyalen que les empreses espanyoles han patit més de 450 ciberatacs setmanals de mitjana. I les xifres no paren d’augmentar. Per part nostre, apuntar que aquest any, per primera vegada, alguns clients han patit atacs en el núvol (ransomware, encriptació de dades amb petició de rescat).

I tot això, que és necessari conèixer, que té a veure amb la protecció de dades? Doncs té molt a veure en dos vessants: d’una part, per l’obligació que té el responsable del tractament de preservar adequadament les dades personals que l’hi són encomanades. I per l’altre, la possibilitat que té l’empresa d’aprofitar la adequació al Reglament per fer extensiu a tots els intangibles de l’empresa les mesures implementades.

En efecte, d’acord amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la primera mesura que ha d’impulsar el responsable és un Anàlisi de Risc que permeti valorar els riscos que s’assumeixen al tractar dades personals. A partir d’aquesta valoració, el responsable ve obligat a implementar, de forma discrecional (partint de la responsabilitat proactiva), mesures tècniques i organitzatives per tal de garantir la seguretat de les dades.

I la nostra recomanació és estendre l’Anàlisi de Risc a la resta d’actius intangibles de l’empresa (know-how, projectes, patents, marques, plans de màrqueting, clients, etc.) i, un cop feta la valoració global, ampliar i reforçar les mesures de seguretat que, a més de garantir el compliment de la normativa en matèria de protecció de dades, preservi tot el nostre patrimoni empresarial intangible i, sobretot, que preservi la nostra reputació.

Imatge Pixabay