Teletreball i el respecte als drets a la intimitat i la privacitat

Videoconferencia

El passat dimarts 13 va entrar en vigor la nova Llei del Teletreball que regula el treball a distancia. La norma  vol donar forma jurídica a les relacions laborals en el marc del teletreball, una realitat que cada dia s’imposa més. I no sols per la pandèmia, accelerador de la transformació digital com cap altre, sinó perquè ambdues parts –treballador i empresa– hi han trobat avantatges que en molts casos superen a les desavantatges.

I, com és natural, situacions jurídiques que coneixíem del treball presencial, continuen estan presents a la nova normativa. Així com parlàvem fa poc de la desconnexió digital (arran d’una multa de l’AEPD), ara cal parlar una altre vegada dels drets del treballador –sobretot intimitat i privacitat– i també de la potestat discrecional que té l’empresari, tot complint la normativa, en l’àmbit del teletreball.

En el context del teletreball tot és més complex per diferents raons: per la novetat (vull dir, inexperiència), l’ús intensiu de la tecnologia, la falta de mitjans i de cultura de teletreball, el respecte als drets dels uns i dels altres, la supervisió de l’empresari i altres aspectes que tots hem patit aquests darrers mesos (com, per exemple, fer una videoconferència des del saló de casa amb els nens corrent amunt i avall).

El teletreball ha arribat per quedar-se. I la normativa, també. El futur es planteja amb soluciones mixtes –presencial i a distancia, en proporcions variables segons situacions– i la normativa ha de ser prou flexible per proporcionar possibilitats abans que retallar-ne. I si volem ser competitius, entre tots hem de fer-ho possible.

I en aquest context, la Llei faculta a les empreses (article 22) a “adoptar les mesures que estimin més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per la persona treballadora de les seves obligacions i deures laborals, incloent-hi la utilització de mitjans telemàtics”. I en l’article 17, Dret a la intimitat i a la protecció de dades,  diu “La utilització dels mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius automàtics garantirà adequadament el dret a la intimitat i a la protecció de dades”.

Exposades les condicions, ara és necessari aterrar les qüestions jurídiques plantejades. Per això haurem de respondre a múltiples preguntes:

  • Quins programes i dispositius pot fer servir l’empresari per controlar els treballadors?
  • L’empresa ha de proporcionar els mitjans informàtics i de comunicacions al treballador?
  • Com es fa efectiu el dret a la desconnexió digital (a través del Registre de jornada?)?
  • Pot l’empresari obligar al treballador a instal·lar determinats programes en el seu portàtil?
  • I a fer servir la seva connexió wifi? I el mòbil?

La Llei imposa a l’empresari l’obligació d’informar als treballadors dels protocols d’ús dels dispositius electrònics i les vies per les quals las tasques poden ser monitoritzades. I tot això amb dos límits: la intimitat i la protecció de dades del treballador, tot observant els principis de “idoneïtat, necessitat i proporcionalitat”.

Com podem veure, ens queda un llar camí per endavant. I l’hem de recórrer ràpid i bé. No hi ha una altre.

Suscríbete a la Newsletter

Si quieres estar al corriente de las últimas novedades en materia de Derecho Digital, suscríbete a la newsletter.

Compartir

Artículos Relacionados

 

 

 

 

Revisió Texts legals web