He llegit i accepto …

Així acaben (els que compleixen) els formularis web, just abans de prémer el botó d’Enviar.  La frase completa és “He llegit i accepto la Política de Privacitat” i inclou un casella per marcar (si no es marca, no es pot enviar el formulari) i un enllaç perquè l’usuari pugui navegar còmodament a veure les condicions en que presta el seu consentiment. I prestar-lo, o no, en funció d’aquestes condicions.

El consentiment és una de les bases de licitud de tractament més important i més àmpliament utilitzada de les que reconeix l’art. 6.1 RGPD. Hi ha d’altres com l’execució d’un contracte (per exemple, de serveis), per obligació legal (si ho demana un jutge) o l’interès legítim, vertader calaix de sastre per encabir permisos de tractament de lo més variat.

Els usuaris som cada dia més conscients de la importància de exercir el control sobre les nostres dades personals. Però, sabem realment el que acceptem quan prestem el consentiment? De veritat llegim la Política de Privacitat, les Condicions d’Ús o de Contractació? O, posats a demanar, llegim la Política de Cookies?

I el que és més important, a més de llegir, entenem el que diu? La comprenem? Som capaços d’anticipar les conseqüències de la nostra decisió? Estem manifestant una voluntat en base a una decisió racional i informada que manifestem de forma lliure i espontània? Perquè així ho exigeix el Reglament.

La qüestió no és senzilla de resoldre. Tot i que amb el RGPD les condicions del consentiment s’han endurit, la realitat és que al cap del dia hem de prestar el consentiment diverses vegades, des de comprar per internet fins a veure les notícies d’un diari, passant per infinitat de situacions quotidianes (per exemple, actualitzacions de apps que renoven les condicions) que ens esgoten i ens fan optar per marcar la casella del consentiment sense complir les condicions.

Això sense comptar en que a la xarxa trobem, encara, molts formulari que no tenen Política de Privacitat o que, si la tenen, no es clara, és llarga i farragosa amb la lletra molt petita i, en moltes ocasions, las finalitats del tractament no es corresponen amb la realitat o s’inclouen clàusules inacceptables per l’usuari.

Tots tenim clar que les nostres dades són molt valuoses per empreses que les monetitzen compartint-les o venent-les a intermediaris que creen perfils i fent servir tècniques de Big Data, Intel·ligència artificial i altres tecnologies punteres saben, cada dia més i millor, quins són els nostres hàbits, interessos i preferències.

Anem en compte a qui donem el nostre consentiment i fem el possible per llegir i entendre les polítiques de privacitat. És important.

Un altre dia explicarem com llegir i entendre un text legal de protecció de dades.

Mentrestant, cuideu-vos!

Compartir

PROTEGIM LA TEVA REPUTACIÓ DIGITAL

Què sap Internet de tu?

Altres articles