Derechos y libertades digitales de las personas

2.1. El desarrollo de los derechos humanos de “cuarta generación”.
2.2. La libertad de acceso a la información en Internet: exclusiones e inclusiones digitales.
2.3. La libertad de expresión, de asociación y de pensamiento en el ciberespacio.
2.4. El asesoramiento jurídico de Social Media Managers y Community Managers.
2.5. Derecho, menores y familia en entornos digitales.
2.6. La neutralidad en la Red versus monopolios y oligopolios tecnológicos.

Com gestionar les xarxes socials d’una persona que ens ha deixat?

per

La vida passa i cada dia passa més de pressa. I a mida que va passant, anem deixant, amb millor o pitjor fortuna, la nostra empremta. Fins ara, aquesta empremta era analògica però, des de fa uns anys, s’hi ha afegit l’empremta digital. De forma silenciosa però constant, cada dia afegim més informació nostra a Internet.

Què es una Empremta Digital ja ho vam explicar temps enrere quan ens preguntàvem Què sap Internet de tu?  Podem definir l’Empremta com el conjunt de dades i continguts personals que compartim a Internet, en particular a les xarxes socials. I la pregunta que ens fem avui és què passa amb aquesta informació quan una persona ens deixa.

La mort d’un esser estimat és sempre un moment difícil. I gestionar la seva presència digital pot sembla un detall insignificant però, és un pas important per honrar la seva memòria. Escrivim aquestes notes arrel de la petició del fill d’un client perquè donéssim de baixa la compte del seu pare a Linkedin. Perquè és important eliminar un compte de Linkedin d’una personal que ens ha deixat? I com ho fem? Continua llegint i trobaràs les respostes.

Perquè eliminar el compte és important?

Eliminar el compte d’una persona morta a Linkedin és important perquè pot ajudar a prevenir el robatori d’identitat i protegir la privacitat de la persona morta i dels seus contactes. A més, pot ajudar a evitar que s’ enviïn missatges no desitjats o es realitzin publicacions en nom de la persona morta. I, per descomptat, evitarem que ens arribi un recordatori anual del seu aniversari, amb el dolor addicional que pot suposar per família i amics.

Per últim, és important també des del punt de vista d’empresa per que pot provocar confusió si el finat no contesta a les sol·licituds d’altres membres de Linkedin.

Passos a seguir per eliminar el compte de Linkedin d’una persona morta

  1. Visita la pàgina d’Ajuda de LinkedIn i busca “Tancar el compte d’un ésser estimat mort”.
  2. Omple el formulari de verificació de defunció, proporcionant tota la informació necessària, com la teva relació amb el finat (testament, llibre de família, etc.) i una còpia de l’obituari o certificat de defunció.
  3. Envia el formulari i espera que l’equip de LinkedIn revisi la teva sol·licitud. Això pot trigar algunes setmanes, però un cop s’aprova, el compte es tancarà.

És possible que Llnkedin ens demani informació addicional i cal tenir en compte que el procediment és irreversible.

Alternatives

Linkedin ofereix també la possibilitat de convertir el compte estàndard en un compte “in memoriam”. Aquest tipus de compte permet als contactes del finat compartir records i homenatges en el seu perfil.

Conclusió

Tancar el compte de Linkedin és important però és una de les coses que cal fer quan ens deixa una persona estimada. Però no és la única. A més de les xarxes socials, hi ha molts altres llocs a Internet on hi pot haver continguts que facin referència al finat. Potser algun d’indesitjable però també molts d’interessants i que caldrà preservar.

La nostra recomanació és demanar un Informe d’Empremta Digital, a partir del qual poder repassar totes les aparicions i actuar en conseqüència en cada cas.

Com sempre, cuideu-vos i cuideu del vostres, fins i tot, dels que ens falten!

Fi de les trucades comercials no desitjades?

per

Tots estem cansats de rebre trucades no desitjades, moltes a hores intempestives, oferint-nos tot tipus de serveis, ofertes o propostes de los més divers. En efecte, a les ja conegudes trucades dels operadors de telefonia que ens ofereixen la tarifa definitiva amb tota classe de regals i descomptes, fins a ONG’s que reclamen ajudes per els seus propòsits, passant per tota mena d’empreses fent una acció comercial desagradable per tothom, amb una més que discutida rendibilitat. I ara, en campanya, també si afegeixen els partits polítics de forma més o menys disfressada.

Doncs bé, sembla que aquesta pràctica comercial pot estar en camí de desaparèixer. En efecte, el passat 30 de juny de 2022 va entrar en vigor la Llei 11/2022 General de Telecomunicacions, excepte l’article 66.1.b) per el que es va establir una moratòria d’un any per la seva entrada en vigor. I l’any es va complir ahir. I l’AEPD ha publicat una Circular que ho explica.

Consentiment

L’article es refereix, precisament, al dret de no rebre trucades comercials no desitjades. A partir d’ara, els usuaris tindrem dret s no rebre aquest tipus de trucades, tret que existeixi consentiment per part nostra o que la comunicació es pugui emparar en una altre base de legitimació de l’article 6.1 del Reglament (UE) 2016/679, es a dir, el RGPD.  

I com és natural aquest consentiment ah de complir totes les exigències que recull el Reglament.

Interès legítim

El cas més freqüent d’utilització d’aquesta base de legitimació per l’empresa, és que hi hagi una relació contractual prèvia, si el responsable va obtenir les dades de forma lícita i les fa servir per comunicacions comercials referents a productes o serveis de la seva empresa que siguin similars als que inicialment van ser objecte de contractació per part del client.

Mesures prèvies

Serà necessari que les empreses consultin prèviament els sistemes d’exclusió publicitària, conforme a l’article 23 de la LOPDGDD. El més conegut és la inscripció al Servei Llista Robinson. És gratuït i molt senzill de fer servir. L’AEPD ofereix a la seva web diverses maneres de restringir la publicitat no desitjada.

Les empreses també hauran adoptar garanties addicionals com són la informació sobre la identitat de l’empresari, indicar la finalitat comercial de la trucada i informar sobre la possibilitat de revocar el consentiment o exercir el dret d’oposició a rebre trucades.

Les trucades s’hauran de gravar per demostrar el compliment de la normativa sobre protecció de dades.

Les sancions

L’encarregat de fer complir la norma és l’AEPD que podrà imposar sancions fins a 100.000€ per les faltes lleus, i de fins a 20M€ en els casos d’infraccions molt greus.

Conclusions

Potser estiguem molt a la vora de resoldre una situació molt injusta per els usuaris y que fa masses anys que dura. L’abús i la impunitat de que han fet gala moltes empreses, tecnològiques, assegurances, bancàries, etc, havia arribat a un punt de fer-se, moltes vegades, insuportable. Seguirem d’a prop l’evolució de l’aplicació de la norma i, en especial, pel que fa referència a les sancions.

Des d’avui, la vida és una mica més fàcil per els usuaris. Recordeu, cuideu-vos!

ChatGPT: Àngel o Dimoni

per

Així es titulava la sessió d’ahir de El Mirador Indiscret, unes sessions de debat que periòdicament organitza el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya sobre temes d’actualitat i interès per els col·legiats.

I la d’ahir no podia ser més oportuna ni de més interès. Oportuna perquè ChatGPT és, sens dubte, la tecnologia del moment de la que tothom en parla. Només veient la velocitat en la taxa d’adopció (mes de 100 milions d’usuaris en dos mesos) ens en podem fer la idea. I d’interès, més que mai, per tota la professió: creatius, copys, directors d’art, … per les implicacions que tindrà en la seva feina.

Veient la inversió de Microsoft i la incorporació de ChatGPT en el seu cercador Bing podem pensar que això no ha fet més que començar. I de la importància que té el fenòmen, en Gerard Olivé va posar dos exemples molt recents.

El primer, el pànic de Google quan Microsoft va anunciar la incorporació que va ser èpic. Tot de sobte, la totpoderosa Google rebia una sotragada de dimensions difícils d’avaluar encara en el seu “core business”, el cercador. Tot d’una, sembla més interessant buscar a Bing amb ChatGPT que a Google. I ningú ho va a veure venir.

I el segon, la intensa aplicació de la intel·ligència artificial als seus processos de negoci per part de Shein, la distribuïdora tèxtil, que els ho dona una avantatge competitiva davant d’Inditex, H&M i d’altres competidors. El time to market resulta ser molt més competitiu, tant en temps com en disseny. La seva app va ser la mès descarregada en compres als Estats Units l’any passat. A tenir en compte.

I, és clar, després de glosar les meravelles de l’eina, i sense voler desinflar el soufflé, era necessari tocar el tema de la protecció de dades. Per això, Gina Tost (Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat)  es va encarregar, des del punt de vista de l’Administració, de valorar la irrupció d’aquestes tecnologies, les amenaces que es preveuen, els drets i deures digitals afectats i, naturalment, de la importància del marc regulador i com s’està treballant en aquest sentit.

I en aquest sentit, hem d’assenyalar que el be jurídic a protegir és la Privacitat Digital. És el dret que tenim als usuaris de protegir les nostres dades a internet y decidir quina informació poden veure els demés, quina informació poden utilitzar i amb quina finalitat i com exercir els nostres drets. És una expectativa legítima que tenim com individus de poder administrar la nostra “empremta digital”, entesa com l’allau de dades personals que generem cada dia i que, en definitiva, determinen la nostra reputació digital.

Com dèiem al principi, això no ha fet més que començar. ChatGPT no és, ni molt menys, l’única eina d’intel·ligència artificial al nostre abast. Ara mateix les podem comptar per centenars, amb totes les derivacions imaginables. Fins i tot, ja apareixen feines tant específiques com la de “prompt engineer”,  aquell professional que desenvolupa i optimitza la comunicació amb els algoritmes per obtenir el millor resultat.

En front d’aquest tsunami tecnològic que se’ns ve a sobre, la normativa de protecció de dades és l’instrument al nostre abast per mantenir la sobirania de les nostres dades. Hem de tenir el control perquè, d’altre manera, caldrà repensar si el viatge val la pena.

Com sempre, cuideu les vostres dades i cuideu-vos!

“Sentir el control”. Això és tot el que es demana.

per

Segons l’últim Informe que l’empresa d’investigació de mercats Ipsos ha fet per Google, “Privacitat des del disseny: els beneficis de donar el control a la gent”, les empreses que basen els seus negocis en l’explotació de les dades personals dels usuaris comencen a valorar l’aplicació de polítiques de protecció de dades que permeti als usuaris tenir la percepció que les seves dades personals seran tractades de forma adequada.

Els usuaris prefereixen veure anuncis rellevants i útils i estan oberts a compartir les seves dades amb les marques, però volen sentir el control de quan ho fan. Millorar la sensació de control que la gent té sobre les seves dades és una manera poderosa perquè les marques generin confiança, augmentin l’eficàcia del màrqueting i obtinguin millors resultats.

Principals conclusions del Informe

  1. Proporcionar una experiència de privadesa positiva pot augmentar la quota de preferències de marca en un 49%.
    Després d’una experiència de privadesa positiva amb la seva marca de segona elecció, el 49% de les persones van dir que canviarien de la seva marca preferida a la segona marca.
  1. Equivocar-se en l’experiència de privadesa té un impacte negatiu tant en la confiança com en les preferències de marca.
    Per a molts dels participants en l’estudi, les experiències de privadesa que no tenien transparència o que no proporcionaven coneixement i/o autonomia al client eren molt perjudicials, tant per a la confiança de la marca com per les preferències dels participants.
  1. Hi ha poderoses pràctiques de privacitat que les marques poden desplegar per augmentar les sensacions de control, i les combinacions més efectives tenen un impacte positiu notable en alguna cosa més que els sentiments de control.
    Per obtenir el impacte positiu més gran en les sensacions de control, les marques haurien de desplegar una combinació provada de pràctiques que creïn experiències de privadesa Significatives, Memorables i Manejables.

L’estudi suggereix que les marques que poden oferir aquestes experiències veuran, amb el pas del temps, un efecte bola de neu positiu: la gent sentirà que té el control, cosa que augmenta la confiança de la marca i augmenta les preferències de la marca. Les marques que descuidin la privadesa corren el risc de l’escenari contrari. El camí cap a l’èxit és clar: adoptar pràctiques basades en les tres característiques mencionades (Significatives, Memorables i Manejables)  per donar a les persones una sensació de control i millorar l’eficàcia del màrqueting.

“Sentir” el control

Per als usuaris, “sentir” el control és alguna cosa més que tenir el control. Les eines de privadesa que permeten a les persones canviar les seves preferències de cookies i donar-se de baixa del màrqueting per correu electrònic poden ajudar-los a mantenir control de les seves dades. Però aquestes eines no són suficients per proporcionar als clients la sensació més substancial de control que necessiten per confiar en una marca. Els clients també volen saber quan i per què comparteixen la seva informació i entendre els avantatges que rebran de fer-ho.

Per concloure, direm que les marques tenen que fer un esforç perquè el client tingui la percepció de que té el control sobre la seva privadesa i que, naturalment, el tingui. Si sabem quines dades compartim i com ens beneficia a nosaltres fer-ho, l’empresa té que ser lleial amb nosaltres. A canvi, tindrà la nostra confiança, el que es traduirà, a ben segur, en millors vendes.

I, com sempre, cuideu-vos!

Temps regirats per a Google i per a tothom

per

Setmana intensa per Google i Microsoft, el que vol dir setmana intensa per quasi bé tothom. D’una banda, Micrososoft presentava la nova versió de Bing (el seu buscador) amb ChatGPT que promet ser una revolució important. D’altre, Google, en una reunió apressada, intentava contraprogramar l’anunci de Microsoft amb tant poc èxit que les seves accions van caure fins un 10%.

Però, què passa exactament?

Passa que la integració de ChapGPT amb Bing suposa una greu amenaça per Google per que ataca directament a la seva funcionalitat core: les cerques.

I què es ChatGPT?

La tecnologia avança cada dia de forma desaforada però, ara mateix, hi ha dos eines que seran absolutament disruptives: la Intel·ligència Artificial (AI, per les seves sigles en anglès) i el Metavers (del que en parlarem un altre dia).

En el camp de l’AI, el producte del moment és ChatGPT. Es tracta d’un intel·ligència artificial entrenada per mantenir conversacions. De forma que només cal fer-li preguntes en llenguatge natural i et proporciona les respostes. I les respostes que proporciona són encertades i completes. A més, les expressions són molt naturals i la informació prou precisa.

Fins i tot, aquesta AI té sentit del context i recorda tota la conversa mantinguda, de manera que si li fas una pregunta relacionada amb l’explicació donada, ho entendrà sense tenir que tornar a començar.

Alguns exemples de les possibilitats de ChatGPT

Servei al client automatitzat, generació d’informes, anàlisis de sentiment, gestió del coneixement, traducció automàtica, generar cançons o poemes, imitar la forma d’escriure d’una altre persona, acudits, llistes de pàgines web, trivials, crear plantilles, crear exàmens, anàlisis de productes, comparador, fórmules d’Excel, consells de salut, suggeriment de jocs, llibres, pel·licules o series, … Ara mateix i de veritat, el límit és la imaginació.

I per què tant d’enrenou amb Google?

Perquè Microsoft l’ha incorporat en el seu buscador Bing. I això posa en una disjuntiva molt complicada a Google. Si no ho incorpora en el seu buscador, pot ser que milions d’usuaris es passin a Bing (que fins ara tenia una quota ridícula) perquè prefereixin les respostes acabades de ChatGPT (per exemple, per entregar un treball a l’escola fet en uns minuts) que no buscar a Google i rebre una resposta de milions de pàgines trobades que suposa tenir que esbrinar quines són les interessants per, després, extraure la informació i resumir-la.

I si Google incorpora Bard, el seu chat de AI, també suposa un problema. Si els seus usuaris ho fan servir en comptes de fer la cerca, què passarà amb els anunciants i el SEO? Es posa en perill tota una indústria que representa una fabulosa facturació anual.

Conclusió

ChatGPT pot haver començat a cavar la tomba de Google. I, darrera de Google, hi anirem tots (no a la tomba, és clar, però venen temps interessants). Dona igual que siguis advocat, escriptor, dissenyador, professors, venedors, estudiants, cantant, compositor i una llarga llista de professions i activitats humanes que haurem de reinterpretar.

I, ara, afegiu-li el Metavers a l’equació i tindrem un panorama absolutament disruptiu amb conseqüències difícils de preveure.

Com sempre, cuideu-vos (també en el Metavers del que en parlarem un altre dia)!

Protecció de dades: hi ha que filar prim sempre!

per

En totes les àrees del dret hem de ser extremadament rigorosos com correspon però sembla que la protecció de dades sigui la solterona (o solteró) de l’ordenament jurídic. Així, és una branca del dret, en el marc de la privacitat, a la qual se’l convida amb desgana, es tolera perquè no hi ha més remei i s’obeeix cada dia més, sobretot, per les sancions.

Què ha passat aquesta vegada?

Doncs que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha imposat una multa a una empresa de missatgeria per lliurar una comanda a un veí del destinatari, sense la preceptiva autorització. Tant simple com això amb un resultat dolorós.

Els fets

Des de sempre s’han lliurat paquets a domicili. L’empresa estatal de Correos, sense anar més lluny, ho ve fent des de el mateix dia que es va crear. Però, es clar, amb el començament de la pandèmia l’activitat es va disparar de maner exponencial.

Una persona compra per internet un producte a Media Markt que es lliurat per l’empresa de missatgeria UPS. El repartidor, al no trobar el destinatari en el seu domicili, decideix lliurar-lo a un veí, sense tenir autorització.

L’afectat reclama primerament a Media Markt però l’AEPD considera que és UPS el responsable de garantir les dades del client.

Què diu l’Agència?

L’Agència considera en la seva resolució que la conducta del repartidor ha vulnerat l’article 5.1.f) i l’article 32 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) “al violar el principi de integritat i confidencialitat, així com no adoptar les mesures de seguretat necessàries per garantir la protecció de les dades de caràcter personal dels seus clients”.

El resultat

Doncs l’Agència ha imposat a UPS una multa de 50.000€ per la primera infracció y de 20.000€, per la segona. Es a dir, considera l’AEPD que l’empresa denunciada ha cedit les dades del reclamant a un tercer, sense el seu consentiment.

Ara ve Nadal …

Doncs sí, ara venen les festes de Nadal, període en el que el repartiment de paqueteria arriba als seus màxims de l’any. I a això cal afegir-hi les presses, les comandes d’última hora i el festival de les devolucions. I tenir en compte que, moltes vegades per bona fe o amb ganes d’ajudar, podem estar comprometent dades personals. I si el que deixen a casa del veí és un pernil, doncs encara. Però si el que deixen és l’últim model de “satisfyer” en un embolcall poc discret, potser, a més, ens enfadarem.

Com sempre, aneu en compte amb els paquets i cuideu-vos!

Vols assetjar a algú amb un perfil fals? No és bona idea. 

per

La setmana passada parlàvem de la utilització de les xarxes per cobrar un deute de forma poc ortodoxa, per dir-ho suaument. Ara volem parlar d’una pràctica més que habitual i molts més execrable com és la d’obrir perfils falsos a la xarxes socials, pàgines de contacte o simplement d’anuncis, provocant un assetjament o directament una humiliació vers un altre persona.

Veiem alguns avenços en la lluita contra la violència digital en la nova Llei.

La novetat

Aquesta conducta tindrà, a partir del proper 7 d’octubre, resposta penal. En efecte, el dia 7 entrarà en vigor la nova Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de Garantia Integral de la Llibertat Sexual: és la coneguda popularment com “llei del només sí és sí”.

En la nova redacció s’ha modificat l’article 172 del   Codi Penal vigent per, com diu el preàmbul de la Llei,  ”donar resposta especialment a les violències sexuals comeses en l’ àmbit digital”. I explica que aquestes violències comprenen, entre d’altres, la difusió d’actes de violència sexual a través de mitjans tecnològics, la pornografia no consentida i l’extorsió sexual.

Per primera vegada, els perfils falsos en xarxes social per assetjar entren en el Codi Penal espanyol.

La conducta

Exemples d’aquesta conducta serien la creació d’un perfil fals en una web de cites (o d’escorts) amb ànim d’humiliar-la. O pujar a una xarxa social, amb un compte fake, imatges humiliants retocades amb l’ànim d’assetjar-la.

La conducta que es penalitza no es tant crear un perfil per obtenir un benefici o perjudici genèric, sinó de la creació d’un perfil fals per assetjar, fustigar o humiliar a un altre.

Les penes

La Llei considera com delicte d’assetjament la utilització sense permís de la imatge d’una altra persona per a “realitzar anuncis o obrir perfils falsos en xarxes socials, pàgines de contacte o qualsevol mitjà de difusió pública, ocasionant-li a la mateixa situació d’assetjament, fustigació o humiliació“. Aquests fets es castigaran també amb penes de presó tres mesos a un any o multes de sis a dotze mesos.

L’assetjament a l’empresa

La Llei ha modificat també altres articles d’interès que fan referència als actes hostils o humiliants que suposin greu assetjament a la víctima en l’àmbit de l’empresa, la sol·licitud de favors sexuals en l’àmbit d’una relació laboral sempre que provoquin una situació greument intimidatòria, hostil o humiliant o la difusió, revelació o cessió a tercers d’imatges o gravacions sense autorització de la víctima, el que es coneix com sexting.

 

L’assetjament no ha estat mai una bona idea, sempre ha estat un delicte i, ara, la Llei ha fet un esforç per tal de perseguir aquestes conductes detestables. I hem de ser conscients que l’assetjament, com totes les conductes delictives o simplement reprovables, és cosa de tots, no tan sols dels afectats. Tots podem ajudar en la nostra mesura. No mirar cap un altre cantó i implicar-nos ja és un pas endavant.

Com sempre, cuideu-vos!

Què sap Internet de tu?

per

L’ús que fem d’Internet, des de les nostres preferències de navegació fins als continguts que compartim en xarxes socials, creen un rastre denominat empremta digital. 
La teva empremta digital també la conformen els continguts que comparteixen terceres persones sobre tu, amb consentiment o sense el, i que t’identifican a internet.

Què és una Empremta Digital?

Sempre que fem servir Internet, deixem un rastre d’informació personal que es coneix com empremta digital. L’empremta s’alimenta de quasi totes les activitats que fem a la xarxa. Per exemple, quan visitem un lloc web, fem una publicació en una xarxa social, ens subscrivim a una newsletter, fem una compra o deixem una opinió en un comerç estem fent créixer la nostra empremta digital.

Aquestes activitats, conegudes per tots, es coneixen com empremtes digitals actives perquè l’usuari comparteix voluntàriament la informació personal de forma conscient. Si completem un formulari de registre i donem el nostre consentiment perquè tractin les nostres dades, estarem contribuint a la nostra empremta digital activa.

Però, què passa amb la nostra empremta digital passiva?. Aquesta es crea quan es recull informació de l’usuari sense que aquest se n’adoni. El primer exemple el trobem quan els llocs webs recopilen la nostra IP o ens instal·len cookies en el nostre navegador per rastrejar la nostra activitat i poder enviar-nos, per posar un cas, publicitat segmentada.  O quan donem un “like” o compartim un contingut en un xarxa social que els permetrà crear un perfil sobre tu.

La identitat digital

Tota aquesta empremta digital que generem es converteix en el que es denomina “identitat digital” a la xarxa. Això inclou des d’empremtes desitjades com pot ser un perfil de Linkedin o aparèixer a la pàgina web de l’empresa fins aquelles referències nostres que poden afectar a la nostra reputació i que potser no en som ni conscients.

I la identitat digital va lligada a la “reputació digital” (el que també es coneix com “marca personal”, anàloga a la reputació en el món analògic que tant bé coneixem i sovint patim. Si el que Internet sap de nosaltres és negatiu, lo primer que patirà serà la nostra reputació. I això pot ser degut, habitualment, a la nostra empremta digital passiva de la que siquiera ens som conscients. A la xarxa hi pot haver una ressenya negativa o una fotografia que ens agafa en un mals pas i que nosaltres no sabem de la seva existència.

És important l’empremta digital?

El tema reputacional, en sí mateix, ja és prou important. Imaginem que volem que ens admetin en una escola, universitat o en determinada empresa. O, simplement, volem contraure matrimoni. O som una persona famosa o volem fer carrera, diguem-ne, política o similar. O hem estat víctima d’un assetjament i han publicat un vídeo de contingut sexual (cas que es va donar a principi d’estiu amb un conegut actor). Els exemples són molt nombrosos.

Però l’exposició a la xarxa pot suposar altres perills. Atacs de phishing aprofitant la informació nostra que circula a Internet, que es difongui contingut compromès destinat a un cercle privat, assetjaments de tot tipus aprofitant el que saben de nosaltres (tema delicat especialment per determinats col·lectius: menors, víctimes de violència sexual, etc.), xantatges en l’àmbit empresarial són només alguns exemples.

Tinguem sempre present que quan publiques una informació a Internet és com si la tatuessis: costa molt esborrar-la. I un cop publicada perdem el control sobre l’ús que en faran els demés de la informació.

Protegir la teva empremta digital

Aquest tema serà objecte d’un proper post però, en síntesi, es tracta de reduir la nostra exposició a la xarxa. Reduir les fonts d’informació que et mencionen, limitar la quantitat d’informació que comparteixes, ser curós amb les xarxes socials, revisar la nostra configuració de privacitat, evitar llocs web insegurs, no fer servir Wifis públiques, tenir una política de contrasenyes, revisar els dispositius mòbils o fer servir una VPN (Xarxa Privada Virtual) poden ser algunes recomanacions a seguir.

 

Com sempre, cuideu la vostra reputació digital i cuideu-vos vosaltres mateixos!

Apps infantils, estan en perill els nostres fills?

per

A propòsit del ressò que el professor de la UOC César Córcoles es va fer recentment d’un Estudi de la Universitat de California (“Won’t Somebody Think of the Children?”) sobre les apps infantils, ens sembla oportú fer algunes consideracions.

I això perquè, com es obvi, els infants suposen el col·lectiu més vulnerable pel que fa a la privacitat a Internet. A la seva curta edat, –pocs coneixements, menys experiència i comportament grupal– se li afegeix el fet que els adults els hi proporcionem una eina ­–el mòbil­– amb tantes virtuts com perills potencials.

Quines són les estadístiques de l’Estudi?

Perquè ens fem una idea, l’estudi citat assegura que un 19% de les aplicacions dirigides al públic infantil recopilen dades dels seus usuaris de manera il·legal. És a dir, recopilen informació personal, sovint a través de tercers, sense complir amb la normativa.

Els investigadors han examinat el compliment de la COPPA (Children’s Online Privacy Protection Rule), la normativa americana que imposa determinats requisits als operadors de llocs web o serveis en línea que recullen informació personal de nens menors de 13 anys. I la conclusió és que el 57% de les aplicacions infantils gratuïtes més populars dels Estats Units vulnera la privacitat del menors. Un panorama poc encoratjador.

Quina informació obtenen?

La informació més freqüent que les aplicacions obtenen dels seus usuaris es la ubicació, quan aquesta és innecessària tret que l’aplicació sigui de mapes o del temps. Això ho aprofita l’algoritme publicitari per fer recomanacions de productes i serveis a prop de l’usuari. També és habitual recollir l’identificador únic, es a dir, el compte de correu que s’ha fet servir per registrar-se en l’app. També poden tenir accés als contactes, fotos, càmera, micròfon i un llarg etcètera. Feu-ne la prova. Quedareu esparverats!

Què s’està fent per minimitzar-ho?

Però no està tot perdut. Assenyala el professor Córcoles que “afortunadament, tant Google con Android con Apple amb IOS s’han tornat més estrictes amb els permisos que podem donar a les aplicacions. Tot i això, continuen havent-hi vulneracions importants. I, si això é un problema per un adult, encara ho és més per els nens, que haurien de tenir més protecció”.

Mica en mica, també, apareixen noves normatives per tractar de minimitzar l’impacte en la privacitat dels menors. Així podem citar la California Age-Appropriate Design Code Act, la nova llei que California acaba d’aprovar per protegir els menors.  Obligarà a les xarxes a garantir la seguretat dels usuaris més joves en matèria d’algoritmes i publicitat dirigida, entre altres. Les empreses no podran compartir o vendre qualsevol informació personal que no sigui necessària per el funcionament del servei.

Què diu el RGPD?

Diu que el consentiment només serà vàlid a partir del 16 anys. A Espanya, però, la LOPDGDD en virtut de la potestat que li atorga el RGPD, s’ha fixat l’edat en 14 anys. A la mateixa Llei, es planteja promoure una llei dirigida específicament a garantir els drets del menor davant l’impacte de Internet.

Recomanacions

La primera i més important és la supervisió parental. Hem d’entendre que els nens tenen mòbil a partir dels 10 anys (o abans). I que no tenen un telèfon sinó un smartphone. I la diferència és substancial perquè el smartphone els obre la porta a un món d’adults per el qual no estan encara preparats.

Activar els controls parentals, configurar el mòbil amb les opcions de privacitat adequades, revisar els permisos de les aplicacions, inhabilitar els identificadors són alguns altres que podem aplicar. Podeu trobar ajuda a is4k.

I diàleg. Un diàleg obert i sincer. Amb els nens, amb la família, amb els pares d’altres nens i amb l’escola. No parlar-ne no es una opció.

Com sempre, cuideu-vos i cuidem els més petits!

Menors i empremta digital

per

El post d’avui està propiciat per el recent naixement del net d’uns bons amics. Ha sigut un nen que ha nascut amb tots els pronunciaments favorables. I, com és natural, el primer que han fet els pares ha estat fer fotografies i difondre-les entre família, amics i coneguts via Whastapp i altres xarxes socials.

I què menys, direu. Des de que existeix la fotografia que els orgullosos pares han volgut immortalitzar el naixement del fill i ensenyar-la a quanta més gent millor. I això està molt bé, faltaria més, però és que ara tenim una nova variable que hem de considerar: l’empremta digital.

Abans les fotografies s’ensenyaven en un àlbum de paper. Un cop vistes, l’àlbum és guardava en un prestatge i fins la propera. Ara, no. Les fotografies són digitals i es reprodueixen a la xarxa a tota velocitat. I queden, sobretot queden per sempre. I aquest rastre del nen o de la nena, tant bufons, queda des del naixement, fins i tot des d’abans si els pares comparteixen les ecografies, i l’acompanyarà tota la vida. I hi anirem afegint: les primeres passes, la primera dent, el primer “papà” o “mamà” (això en vídeo) i així fins tenir un recull de centenars d’imatges del nadó fins que sigui major d’edat i pugui decidir. En aquell moment la seva empremta digital serà molt extensa.

El problema

La primera obvietat és que quan es puja una imatge a Internet, es perd el control sobre ella.

A partir d’aquí poden passar moltes coses bones però també de no tant bones. En el primer cas, per exemple, que una empresa de publicitat ens ofereixi un contracte publicitari per explotar la imatge del nen. Però de l’altre banda, ens podem trobar des d’empreses que facin servir la imatge sense permís fins fer servir la foto per pornografia infantil en mans de pedòfils (grooming).

El Sharenting

Com no, Sharenting és un anglicisme que combina dos termes, share (compartir) i parenting (criança). I descriu l’activitat de documentar exhaustivament i compartir irreflexivament en el món digital el creixement dels nens. Això passa sobretot a Facebook, Instagram i WhatsApp. Si l’activitat és excessiva es denomina oversharenting.

És legal publicar fotos de menors?

A Espanya, la LOPD estableix la majoria d’edat per que el menor pugui gestionar la seva privacitat a Internet en els 14 anys. Això vol dir que si vol publicar una foto ho pot fer sense el consentiment dels pares. I els pares no poden publicar un foto si el menor no ho autoritza. Si publiquen sense consentiment s’exposen a una sanció.

Per sota dels 14 anys, els progenitors o els tutors legals continuen tenint tot el poder de decisió. Si el menor vol crear un perfil a una xarxa social, necessita autorització.

En el cas de parelles separades, no pots publicar fotos del menor sense consentiment de l’altre part.

Recomanacions

Més enllà de la prudència i el sentit comú, podríem apuntar alguns consells.

  • Abans de pujar una foto del menor, pensa-ho dos vegades. Tot els que es publica, queda.
  • I, un cop publicat, queda fora del nostre control.
  • Pensar a llarg termini. La foto que ara és graciosa pot perjudicar-lo en el futur
  • Compte amb el context de la fotografia. Pot oferir molta informació com edat, estatus econòmic, ubicació (a banda del geoposicionament per les metadades), la relació amb altres persones, etc.
  • No publicar fotos del menor despullat o en situacions incòmodes.
  • Llegir les condicions de servei de les xarxes socials.
  • Preguntar al menor, tan aviat com sigui possible, si vol que pugem la foto a Internet. No ens eximeix de responsabilitat però facilita la reflexió i implica al menor en la decisió.
  • No publicar fotos d’altres menors sense consentiment dels pares (per exemple, fotos d’aniversari o del col·legi).
  • Supervisar els continguts que el menor puja a la xarxa.

Com recomanació genèrica, seguir les indicacions de la web is4k (Internet Segura for Kids), un portal d’INCIBE. Està plena de bons consells explicats de forma amena i amb continguts per compartir amb els menors.

Què fem si volem retirar les fotos (dret a l’oblit)?

En general, no es una bona idea publicar fotos de nens a les xarxes socials més enllà d’algunes fetes amb cura i prudència.

Però si ho necessitem, està al nostre abast l’exercici del Dret a l’oblit. La primera acció obvia és, si nosaltres no som els autors, demanar a l’autor que la retiri. Si no obtenim resultat, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) ens empara en l’exercici del Dret de Supressió que, en l’àmbit d’Internet, es denomina Dret a l’oblit. D’això ja n’hem parlat i podeu trobar més informació aquí.

Com sempre, cuidem als menors i cuidem-nos!

CCN – Consultoria de Compliment Normatiu
CDT – Consultoria de Dret Tecnològic
PJT – Perícia Judicial Tecnològica
LBD – Legal Business Development
ICL – Intel·ligència Competitiva Legal

Contacte

Serveis

Twitter

© 2025 Tots els drets reservats

Revisió Texts legals web