Ricard Castellet

Registre de Jornada i Dades biomètriques, una relació difícil

per

El tractament de dades biomètriques sempre comporta una dificultat afegida com és la de realitzar l’obligatòria Avaluació d’Impacte (AIPD). La identificació biomètrica implica el tractament de categories especials de dades per a les quals el Reglament requereix garanties reforçades. Les identificacions més comunes d’aquest tipus són la facial i l’empremta digital. D’aquesta última i de les conseqüències de fer-ho malament en parlem en aquest post.

I és que l’AEPD acaba de sancionar a una empresa per implantar indegudament un registre de jornada laboral mitjançant l’empremta digital. En la resolució s’imputa a la reclamada que, al tractar-se de dades de categoria especial i existint l’obligació  de fer una Avaluació d’Impacte, va incomplir l’article 35 RGPD. Aquest article diu que quan sigui probable que el tractament, en especial si es fan servir noves tecnologies, pot comportar un alt risc per els drets i llibertats de les persones físiques, el responsable realitzarà, abans del tractament, una Avaluació d’Impacte de les operacions de tractament en la protecció de dades personals.

En la Resolució, l’AEPD considera que l’empresa tractava dades de categoria especial, dades biomètriques, però l’empresa insisteix en que la tecnologia emprada és la de verificació / autenticació biomètrica que no entra en la categoria especial de dades i, en conseqüència, no exigiria la realització d’AIPD. Les dades d’identificació biomètrica que permeten identificar de manera unívoca a una persona física serien les que obligarien a realitzar l’Avaluació, com és el cas que ens ocupa.

També senyala la Resolució que existeixen mitjans menys intrusius per mantenir aquest tipus de registres i que la tecnologia emprada no superava el necessari judici de proporcionalitat que es tenia que haver fet i que hi ha sistemes alternatius com, per exemple, targetes identificatives.

Des del punt de vista laboral, l’Agència considera que les empreses no haurien d’emparar-se en el consentiment com base legitimadora del tractament, tret que es tracti de casos excepcionals. I això perquè no es parteix d’una posició d’equilibri entre les parts perquè en la relació laboral hi ha una relació de subordinació. El consentiment només pot ser vàlid si l’interessat pot realment triar i no existeix  un element de compulsió, pressió o incapacitat per exercir la lliure voluntat. A més, ha de ser possible retirar-lo en qualsevol moment, sense cost ni desavantatge per l’interessat, i s’han d’oferir alternatives. Per últim, els interessats tenen dret a la supressió de les dades quan el consentiment s’ha retirat.

Com a conclusió, val dir que la tecnologia de reconeixement biomètric és molt invasiva, que cal distingir entre identificació biomètrica (requereix AIPD) i autenticació biomètrica, menys intrusiva, i que hi ha sistemes més proporcionats per portar el control de la jornada horària dels treballadors. I tenir tot això en compte perquè la multa ha estat de 20.000€.

Com sempre, cuideu-vos!

Octubre: Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021)

per

A punt de deixar enrere el proclamat Mes Europeu de la Ciberseguretat (2021), aprofitem per fer algunes consideracions respecte un tema que, tot i les evidències que tenim dia a dia, no acaba d’arrelar en la consciència dels usuaris, de les empreses ni fins i tot de l’Administració Pública.

El lema de la campanya d’enguany és “Abans de fer clic, pensa”. És un eslògan simple però, precisament per això, fàcil de recordar i carregat de sentit. La seguretat comença per no fer clic sense saber que pot tenir conseqüències. A partir d’aquí, hem de ser conscients que la seguretat comença per un mateix.

“Els ciberatacs posen en risc els nostres negocis, les nostres infraestructures crítiques, les nostres dades i el funcionament  de les nostres democràcies”, assegura el Vicepresident europeu per la Promoció del nostre Mode de Vida Europeu.

Estem abocats, cada cop mes, a viure en un món digital (un altre dia parlarem dels “metaversos”, entorns on interactuarem social i econòmicament com icones, a través d’un suport lògic en un ciberespai; al pas que anem, les pel·lícules de ciència ficció que hem vist fins ara es quedaran molt curtes en les seves expectatives) i els ciberdelinqüents aprofiten qualsevol vulnerabilitat del nostre entorn digital per aprofitar-se’n.  

Segons l’últim informe de l’asseguradora HISCOX, la proporció de víctimes d’un ciberatac va augmentar del 38% al 43%; una de cada sis empreses víctimes d’un ciberatac diuen que la seva supervivència està amenaçada; els pressupostos de TIC dedicat a la seguretat ciber ha pujat un 63% i que el ransomware s’ha convertit en una cosa freqüent: més del 50% de les empreses afectades van pagar un rescat.

La pandèmia ha fet augmentar els riscos exponencialment. El teletreball, dut a terme de forma precària obligats per les circumstàncies, ha suposat l’exposició de vulnerabilitats de les empreses. Falta de protocols, de cultura de  la ciberseguretat i de recursos TIC han portat al límit a molts autònoms, empreses i, fins i tot, a l’Administració Pública (recordem l’atac al SEPE del març passat que es va repetir el juny).

I encara hem de ser més cautelosos que mai amb el telèfon mòbil donat que ja són la principal via d’entrada de ciberatacs corporatius a Espanya (aproximadament el 41% del total dels produïts en el 2021).

Els atacs són de diversa naturalesa: des del clàssic virus informàtic fins al cada cop més present ransomware, passant per comprometre el mail corporatiu, atacs DDoS i pèrdues de dades. I el phishing continua sent l’estrella.

A Espanya, INCIBE, el CCN (Centro Criptològico Nacional), la OSI (Oficina de Seguridad del Internauta) i is4k (Internet Segura for KIDS) són els principals recursos públics en matèria de ciberseguretat. A Catalunya, a més, disposem de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Com sempre, i ara més que mai, cuideu-vos!

Fotos i Xarxes socials, amistats perilloses

per

No cal recordar la implantació de les xarxes socials a la nostra societat, amb tasses de penetració entre els internautes superiors al 80% a Whatsapp o Facebook, i de la facilitat que ens ofereix la tecnologia per fer fotografies (o copiar-les) per pujar-les a les xarxes i distribuir-les en segons a milions d’usuaris. Lluny queda aquella fotografia analògica que potser tenia més “glamour” però, per descomptat, no tenia les avantatges de l’actual. Però aquestes avantatges, si no som curosos, ens poden complicar molt la vida.

I això ve a compte de l’alerta de la Fiscalia de Delictes Informàtics de Barcelona sobre l’augment, coincidint amb la pandèmia, de denúncies davant la policia per la captació de fotos que les adolescents, principalment noies entre 12 i 18 anys, pengen a les xarxes socials per utilitzar-les com reclam en portals pornogràfics de pagament a Internet.

Heu llegit bé. Les adolescents -des del 12 anys- pugen fotos lleugeres de roba o en bikini i en postures més o menys explícites, per atraure més seguidors. I les web pornogràfiques fan servir aquestes imatges per promocionar la seves pàgines, aprofitant-se fins i tot, de la popularitat que aquestes noies poden tenir com “influencers”.

Tot i ser cridanera aquesta utilització injusta de les fotografies com ham, no és ni de lluny l’única amistat perillosa que poden trobar en el binomi fotos i xarxes. Aquí en recollim alguns.

Menors. Els progenitors, independentment del seu estat civil, són els responsables de que es respectin el dret a la imatge, al honor i a la intimitat del menor. I són els que han d’autoritzar que es comparteixin imatges dels seus fills. A partir dels 14 anys però, segons la Llei Orgànica 3/2018 (LOPD), és el menor qui ha d’autoritzar la publicació.

Drets d’autor. Partint de la Llei de Propietat intel·lectual, hem de prendre precaucions per respectar els drets d’autor. Hem de recordar que els drets d’explotació de les fotografies pertanyen en exclusiva al seu autor. Per compartir fotografies a les xarxes socials, hem de comptar amb una autorització expressa de l’autor. Un altre dia aprofundirem més en aquest tema.

Àmbit laboral.  L’ús indegut en horari laboral pot ser un agreujant en cas d’acomiadament disciplinari. A tal d’exemple, fotografiar-se conduint el vehicle d’empresa en horari laboral sobrepassant el límit de velocitat o publicar una foto a Facebook, identificant-se com treballador de l’empresa, recomanant als seus seguidors no comprar en aquesta empresa.

Delictes. Pujar fotografies a la xarxa pot ser constitutiu de delicte en determinats casos. Els més coneguts són el Cyberbullying (assetjament), Stalking (persecució), Grooming (pederastes a Internet) o Sextorsión (xantatge sexual). Per part de les víctimes existeixen comportaments que, tot i ser innocents, posen en perill la seva intimitat i poden donar peu a ser atacats. Parlen de Oversharing (sobreexposició), Sharenting (sobrecompartició) o Sexting (enviar/rebre fotografies més o menys explícites).

Conseqüències de l’ús indegut. En funció de la naturalesa de la conducta, la gravetat i el seu encaix penal, ens podem trobar des d’una multa fins a una condemna a presó. Per això cal estar molt atent a aquestes “amistats perilloses.

Com sempre, cuideu-vos!

Whatsapp: el cost de fer-ho malament

per

Quan arriba el setembre, els grups de Whatsapp es multipliquen sense control. Començant per les escoles que fan grups de pares (de la classe, de natació, ...) fins els grups esportius per jugar a pàdel o a futbol, passant per tota mena de col·lectius (per una boda, per feina, etc.) de lo més variat, tothom s’anima a apuntar-se i apuntar altres als grups. Però com tot, s’ha de fer bé per no patir-ne les conseqüències.

Incloure en un grup a persones sense el seu consentiment pot comportar sancions econòmiques. Això és el que li ha passat a un Club esportiu el qual, en una recent resolució de l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades, ha estat sancionat amb una multa de 4.000€ per afegir el número de telèfon d’una usuària a un grup de Whatsapp sense demanar-li autorització.

Un cop captada l’atenció en el titular, convé fer diverses apreciacions sobre la noticia.

Es tracta d’una infracció administrativa que pot ser sancionada amb una multa de fins a 20.000.000€ com a màxim o, tractant-se d’una empresa, de una quantia equivalent al 4% del volum de negocio total anual global de l’exercici financer anterior. L’AEPD però considera graduar la sanció al entendre l’acció ha estat negligent no intencional, però significativa ja que, tot i que la reclamant no es clienta des de fa més de 10 anys, el Club encara conservava les seves dades. El Club hauria d’haver donat de baixa les dades quan va deixar de ser clienta.

A més, l’entitat esportiva ha tractat les dades personals de la reclamant sense el seu consentiment. La llei determina que el tractament només serà lícit si el interessat va donar el seu permís per el tractament específic.

El Club també va cometre dos infraccions més, contra la seguretat del tractament, per no garantir la confidencialitat de les dades, com a conseqüència d’unes mesures de seguretat (tècniques y organitzatives) inadequades.

Per cada una de les infraccions, l’AEPD imposa una sanció de 1.000€ que fa un total de 4.000€.

Aprofitem per recordar, i per estalvia ensurts, que la normativa no s’aplica al tractament de dades personals dut a terme per una persona física en l’exercici d’activitats exclusivament personals o domèstiques (per exemple, grup per celebrar un aniversari o una reunió d’antics alumnes creat per un pare o un ex-alumne). Com que no sempre les distincions són clares, recomanem, en cas de dubte, fer una consulta prèvia. Val més això que no lamentar-nos posteriorment.

I recomanar, com sempre, fer les coses bé perquè hem de mesurar les conseqüències no tan sols en termes econòmics, que també, sinó en termes reputacionals que sempre són més onerosos per el professional o l’empresa.

Cuideu-vos!

Facebook? Quina sorpresa!

per

Frances Haugen, de 37 anys, que treballava com a responsable de producte a l'equip d'integritat cívica de Facebook, va ser entrevistada diumenge per CBS. Va dir que els documents que va filtrar demostraven que Facebook prioritzava repetidament el "creixement per sobre de la seguretat". Facebook va dir que les filtracions eren enganyoses i que havien passat per alt les investigacions positives realitzades per la companyia.

Com diu el titular, quina sorpresa! Ja fa molts anys que FB és font de controvèrsies per les seves pràctiques que es poden qualificar, com a poc, de fosques o de delictuoses directament. Recordem el famós escàndol de Cambridge Analytica amb l’ús d’informació de milions d’usuaris sense el seu consentiment per comercialitzar-los il·legalment amb tercers. Des de tractar a les personalitats de manera diferent segons biaixos interessats fins a ser acusat de donar una resposta “feble” a les preocupacions dels seus treballadors sobre el tràfic de persones, passant per afrontar demandes dels seus propis accionistes o fer-se autopublicitat a través dels feeds de notícies dels usuaris per millorar la seva imatge, tot són exemples de mala praxis com poc. Whatsapp, compartint informació dels usuaris amb FB, i Instagram acusada per les adolescents de fer-les sentir malament amb el seu cos, tampoc se’n lliuren.

I, mentrestant, el penúltim ensurt l’hem patit aquesta mateixa setmana amb la caiguda simultània de tota la xarxa de FB (a més de FB, van caure Whatsapp, Instagram, Messenger i Oculus) i la interrupció dels serveis que ha afectat a milions d’usuaris. Fins i tot a treballadors de FB que no es podien comunicar entre ells i que van tenir que fer servir eines alternatives de la competència. Estar clar que  això deu ser una qüestió del karma. No hi pot haver-hi un altre.

I deia penúltim ensurt perquè, i no ha acabat la setmana, ahir es publicaven informacions que asseguren que estan a la venda dades personals de més de 1.500 milions d’usuaris de FB en fòrums de hackers. Si la noticia es confirma, sempre convé ser cautelós amb aquest tipus d’informació, definitivament, aquesta no és la setmana de Marck Zuckerberg.

A propòsit de tot això, podem fer un parell de reflexions sobre la marxa. La primera, obvia, és que el model de negoci de FB necessita regular-se. Sembla evident que l’autoregulació per part de les big-tech (no parlem sols de FB) no funciona. Aquestes companyies han experimentat, en vint anys, uns creixement exponencials que els hi ha proporcionat uns poders i una influència (sobre usuaris, empreses i, fins i tot, governs) extraordinaris, sustentats amb uns rendiments econòmics fabulosos. No havia estat mai a l’abast de ningú poder dirigir-se simultània i instantàniament a milers de milions d’habitants amb qualsevol missatge sense cap trava. I, a més, poder fer amb les dades personals, literalment, el que els hi interessi en cada moment. No és fàcil però convé que posem peu a paret lo abans possible.

La segona reflexió, també obvia, és que, en aquest estat de la qüestió i a tall individual, hem de posar els nostres mitjans per preservar la nostra privacitat. Conductes adequades, protocols, eines i tot allò que estigui al nostre abast ho hem de posar en marxa per el nostre compte.

Com sempre, cuideu-vos!

Candidats, currículums i empreses

per

Passat l’estiu comença un nou curs acadèmic, polític, judicial, esportiu i, en general, en totes aquelles àrees socials que aprofiten les vacances per descansar. I, en el món del treball, a les empreses i persones candidates se’ls gira força feina. Unes, perquè volen contractar talent i les altres perquè volen fitxar per la millor empresa possible. En qualsevol cas i per tots, és un temps de presses i de nervis, també d’il·lusió, que, tot sovint, ens fan cometre errors. A uns i altres.

I això ve a compte d’un parell de notícies que afecten a les empreses i a les persones candidates.

La primera, molt recent, fa referència a la sanció imposada per l’AEPD a una empresa per no respondre als candidats que s’inscriuen a una oferta de treball ni informar-lo del tractament que tindran les seves dades personals. En vam parlar dies enrere.

L’altre, de fa més temps, recollia el cas d’una candidata que va mentir en el seu currículum per aconseguir una feina a Austràlia. Va tenir que pagar una indemnització i, després, va anar a la presó. Un altre dia ens ocuparem d’aquest tema.

Les dos notícies juntes posen de manifest que empreses i candidats han d’observar unes regles del joc bàsiques per no infringir la normativa i entendre que no fer-ho pot tenir conseqüències, fins i tot, greus. Per això avui recollim, a tall de recordatori, algunes altres conductes a observar en el procés de selecció i contractació de persones a les empreses.

Consentiment. En la  fase de selecció no és necessari el consentiment de la persona candidata. L’empresa està legitimada perquè el tractament és necessari per l’execució d’un contracte en el que el candidat n’és part o per l’aplicació, a petició d’aquest, de mesures precontractuals (art. 6.1.b) RGPD).

Informació. L’empresa, en canvi, té el deure d’informar del tractament, el que constitueix una garantia per la persona candidata. I ho ha de fer d’una manera concisa, transparent, intel·ligible i de fàcil accés, amb un llenguatge clar i senzill.

Vida laboral. L’empresa, acreditant un interès legítim, pot sol·licitar un informe de vida laboral per comprovar la veracitat i experiència del currículum.

Oferta de treball. Les ofertes de treball s’han de redactar en termes neutres (no demanar sexe, edat, raça, creences polítiques o religioses, etc.) i recordar que les funcions especificades són vinculants. I si s’inclou l’alternativa de teletreball, el candidat ho pot reclamar posteriorment sinó se li proporciona.

Entrevista de feina. En l’entrevista de feina, les respostes no equivalen a un consentiment i si fem preguntes sobre dades de categoria especial (salut, orientació sexual, opinions polítiques, afiliació sindical, dades genètiques, etc.) s’hauran de prendre mesures addicionals. Evitem anotar judicis de valor i vigilem si les dades recollides poden donar lloc a discriminacions contraries al principi constitucional d’igualtat. Suposaria una infracció administrativa greu.

Xarxes socials. Les persones candidates no estan obligats a permetre la investigació de l’ocupador en el seus perfils de les xarxes socials, tret de supòsits específics i sempre que sigui informada.

Conservació i eliminació. Acabat el procés de selecció, si la persona no és contractada es serà necessari el seu consentiment per un futur tractament, tret que l’ocupador pugui demostrar interès legítim (base de legitimació). Si no, eliminarà el currículum amb tota la documentació associada.

Mesures de seguretat. L’empresa ha de garantir la confidencialitat i el secret professional, fins i tot, quan hagi acabat la relació. Per això ha de tenir implementades les mesures de seguretat que garanteixen, a més, la disponibilitat i la integritat de les dades.

Naturalment, hem recollit aquí algunes, no totes, de les situacions més comuns que es poden donar en el tractament de dades durant el procés de selecció de candidats. Com sempre, és important un bon assessorament professional que impedeixi cometre errors que ens poden donar sorpreses desagradables.

Cuideu-vos!

Nota: el contingut del post no pot substituir en cap cas l'assessorament professional que podeu demanar aquí.

Videovigilància, acomiadament i protecció de dades

per

En una recent sentència, el Tribunal Suprem ha admès que un acomiadament es provi amb un vídeo que vulnera la protecció de dades. El Suprem  afirma que la gravació pot ser admissible en un procediment laboral encara que en un altre procediment s’estableixi que atenta contra la normativa de privacitat. Aquesta diferenciació té importants conseqüències, com veurem a continuació.

El cas es va donar quan una empresa de seguretat va acomiadar a un guàrdia de seguretat per transgressió de la bona fe contractual, frau, abús de confiança i deslleialtat al no dur a terme les tasques encomanades (revisió de vehicles a l’entrada del recinte) per l’empresa i firmar i lliurar els registres diaris com que efectivament s’havien fet.

Segons la resolució coneguda dies enrere,  el que és rellevant és que el treballador coneixia la existència del sistema de videovigilància i que la gravació és vàlida com a prova, sense perjudici que l’empresa pugui tenir altres responsabilitats en l’àmbit de la normativa de protecció de dades. En conseqüència, el Suprem obliga a repetir el judici en el que les imatges no van ser admeses com a prova.

La Sala de lo Social del Suprem recorda que l’article 89.1 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD) estableix que, en el supòsit de comissió flagrant d’un acte il·lícit per part del treballador, i seguint la sentència del TEDH coneguda com López Ribalda II, s’entendrà complert el deure d’informar quan existeixi un dispositiu informatiu amb dades pertinents i clarament visible. No és obligat especificar “la finalitat exacte que s’ha assignat al control en qüestió”.

A l’empresari, però, és a qui li correspon aportar les proves necessàries per demostrar la veracitat dels fets imputats a la carta d’acomiadament. En aquesta línia, el Suprem afegeix que, d’acord amb l’article 24.2 de la Constitució, l’empresari té dret a utilitzar “els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa”.

Diu també la sentencia que el fet que les càmeres fossin de Ifema i no de Securitas pot ser rellevant des del punt de vista de la protecció de dades però no ha de portar a impedir que Securitas aporti en un judici laboral unes gravacions que poden ser necessàries per satisfer la càrrega de la prova que sobre ella recau.

En aquest cas, el Suprem entén que la prova era “una mesura justificada, idònia, necessària i proporcionada al fi perseguit” satisfent així les exigències de proporcionalitat que imposen la jurisprudència del constitucional i el TEDH.

Per tot l’exposat, el Suprem admet el recurs de cassació plantejat per l’empresa i torna l’assumpte al jutjat de lo Social que va resoldre en primera instància, manant que celebri un nou judici admetent les gravacions com a prova.

Aquesta resolució obre una porta interessant quan assegura que “el nostre examen s'ha de cenyir a si la prova s'havia d'admetre o no, sense que hagi d'estendre's a si es van complir tots els requeriments de la legislació de protecció de dades, tant des de la perspectiva de la relació de l'empresa amb el treballador acomiadat, com de la relació entre Securitas i Ifema”.

Com sempre, cuideu-vos!

És obligatori contestar a les demandes d’ocupació?

per

Estem en unes circumstàncies econòmiques que fa que les demandes d'ocupació siguin força elevades. Les empreses reben un número creixent de currículums, molts d'ells no sol·licitats, que s'han de gestionar, entre altres, des del punt de vista de la Protecció de Dades. Arrel d'una resolució de l'AEPD, avui ens ocupem d'un d'ells: l'obligatorietat de l'empresa d'informar sobre què farà amb el CV.

Fins ara, no respondre als candidats que s'inscriuen a una oferta de treball ni informar-lo del tractament que tindran les seves dades personals és un pràctica habitual en les empreses per diferents raons: falta de protocols, de informació, desinterès o, simplement, saturació de feina.

Però aquesta situació pot canviar radicalment perquè l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) acaba de sancionar a una empresa amb 2.000€ de multa per no identificar de forma apropiada al responsable del tractament, ni comunicar al candidat la possibilitat d'exercir els seus drets davant el responsable del tractament  ni la destinació que s'anava a donar a les seves dades. A més, l'entitat reclamada no disposa de Delegat de Protecció de Dades (DPD).

El tràmit es va efectuar per WhatsApp, la qual cosa en posa en alerta perquè quan obrim un canal de comunicació nou, com pot ser un sistema de missatgeria front al convencional correu electrònic, hem de ser curosos e implantar un protocol a l'empresa que tingui en compte les particularitats i especificacions del canal per evitar sorpreses posteriors. En el present cas, el candidat va contactar per telèfon i va remetre el CV per WhatsApp, sense rebre justificant de recepció.

El candidat va remetre a l'AEPD les captures de pantalla amb els missatges intercanviats per WhatsApp, en les que no apareix cap informació relativa al tractament de les dades. L'empresa reclamada no va procedir a presentar al·legacions ni proves en el termini d'audiència per la qual cosa l'Agència va continuar amb el procediment.

L'AEPD considera que s'ha infringit l'article 13 del RGPD que fa referència a la informació sobre el tractament que s'ha de facilitar als interessats quan les dades personals provenen d'ell mateix, així com la resta de informació necessària per garantir un tractament de dades lleial i transparent.

 Un altre dia parlarem de la resta d'obligacions que tenim envers els candidats com la manera i el temps de conservació dels currículums i dels protocols que l'empresa ha de tenir implantats per donar resposta a les candidatures. Però el que ens ha de quedar clar és que hem d'estar ben assessorats i complir amb les nostres obligacions. D'altre manera, podem ser sancionats i, els que és pitjor, patir una pèrdua reputacional que pot costar molt de recuperar. 

Mentrestant, cuideu-vos! 

La nova Carta de Drets Digitals

per

El Govern espanyol ha presentat la nova Carta de Drets Digitals, un document que busca adaptar els drets bàsics consagrats a la Constitució als entorns digitals per “no deixar a ningú enrere”. El document, que no té caràcter normatiu, reconeix els nous reptes que planteja  el nou entorn digital i pretén suggerir i inspirar principis i polítiques referides a aquest.

En paraules del President del Govern, la Carta vol “reforçar” i “ampliar” els drets de la ciutadania, generar certesa en la societat davant la nova realitat digital i augmentar la confiança de les persones front la disrupció que representa la tecnologia.

La Carta recull sis categories principals de drets:

Drets de llibertat: en l’entorn digital, identitat digital, protecció de dades, Ciberseguretat, ...

Drets d’igualtat: igualtat i no discriminació, accés a Internet, menors, accessibilitat universal, herència digital, ...

Drets de participació i de conformació de l’espai públic: neutralitat de Internet, llibertat d’expressió i informació, informació veraç, educació digital, relació amb les Administracions, ...

Drets de l’entorn laboral i empresarial: en l’àmbit laboral, l’empresa en l’entorn digital.

Drets digitals en entorns específics: accés a dades amb finalitats d’arxiu en interès públic, investigació científica o històrica, entre altres, desenvolupament tecnològic, protecció de la salut, drets davant la intel·ligència artificial, utilització de les neurotecnologies, ...

Garanties i eficàcia: drets en els entorns digitals, Eficàcia.

La Carta que, com dèiem al començament, no és normativa, s’entén sense perjudici de l‘ordenament jurídic vigent, en particular en matèria de drets, les disposicions del qual seran d’aplicació: LOPDGDD, la recent Llei de Treball a Distància, la LSSICE, la Llei de Telecomunicacions, la de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, etc.

Com era d’esperar, s’han produït diferències de relleu entre els components del grup de treball en diversos dels aspectes tractats. Però al menys s’ha consensuat un text que, sens dubte, és un pas més en la bona direcció.

Aprofitem per recordar aquí, per últim, que el març passat es van complir dos anys de la presentació de la pionera “Carta de Barcelona per els Drets de la Ciutadania en la era digital”, projecte impulsat per el Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, liderat per la actual degana Mª Eugènia Gay i el diputat de la Junta de Govern i responsable de la Comissió de Transformació Digital, Rodolfo Tesone.

La "Carta" va néixer amb l'objectiu d'establir les bases per a un acord global que permeti garantir que els avenços tecnològics -que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones- es duguin a terme respectant els drets humans essencials i els principis democràtics de les societats.

És indubtable que ens enfrontem a reptes inèdits i el món jurídic ha de ser valent i proactiu (i ràpid) per donar-li a la societat les solucions que necessita. D’altre manera, els nostres conciutadans en ho demandaran.

Com sempre, cuideu-vos!

Revisió Texts legals web