Ricard Castellet

Indústria publicitària: com afectarà el nou RD sobre publicitat d’aliments i begudes per a menors?

per

Aquesta setmana, el Ministeri de Consum ha presentat l’esborrany del Reial Decret que regularà l’emissió de publicitat d’aliments i begudes per a menors de 16  anys. El document, que estarà en tràmit d’audiència i informació pública fins el proper 29 de març, té com objectiu “garantir la protecció dels drets a la salut i el desenvolupament integral de la infància".

Dos són els grans objectius del Reial Decret:

1) Definir un marc regulatori mínim per la protecció de la salut de la infància i l’adolescència.

2) Promocionar acords de corregulació i codis de conducta en l’àmbit de les comunicacions comercials sotmeses a la norma.

A fi de justificar el Reial Decret, el Ministeri fa una llarga exposició de motius, incloent nombroses referencies a estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i altres de caràcter nacional com el que assegura que a España, quatre de cada deu escolars entre 6 i 9 anys pateixen excés de pes, A més l’obesitat i el sobrepès afecta especialment a sectors vulnerables de la població.

La norma limita i redueix l’exposició del públic infantil i adolescent a la publicitat dels aliments i begudes considerats poc saludables. I va dirigida als menors de 16 anys amb accés a contingut publicitari a través de mitjans com televisió, premsa i revistes infantils, pàgines web o xarxes socials.

I quines són les principals restriccions i prohibicions? Per el que afecta a la indústria publicitària, destaquem:

  • Evitar l’ús de elements de fantasia com dibuixos animats.
  • No presentar els aliments i les begudes en quantitats excessives.
  • Prohibir comunicacions que suggereixin que la compra aportarà èxit social, popularitat o qualitats especials de qui apareix en els anuncis.
  • Prohibir comunicacions comercials que incitin als menors a demanar als familiars que els hi comprin el producte anunciat.

El RD també inclou prohibicions específiques de fer publicitat en 5 categories de productes:

  • Xocolata i productes de confiteria, barretes energètiques, cobertures de dolços i postres
  • Pastissos, galetes dolces i brioxeria i altres productes de pastisseria
  • Sucs
  • Begudes energètiques i
  • Gelats

Respecte els productes no afectats de forma específica, es podran publicitar sempre que no excedeixin determinades quantitats de sodi, sucre, edulcorants, greixos totals i saturats per cada 100 gr. de producte.

També s’inclouen prohibicions específiques pel que fa a les comunicacions comercials com que apareguin “mares o pares, educadors, docents, professionals de programes infantils, esportistes, artistes, influencers, persones o personatges de rellevància, notorietat pública o proximitat amb el públic infantil, sigui reals o de ficció, que per la seva trajectòria siguin susceptibles de constituir un model o exemple per les persones menors d’edat”.

També es prohibeix fer promocions dirigides al públic infantil que publicitin aliments que no respectin els límits mencionats.

Destacar, per últim, les restriccions sobre la publicitat a Internet dels productes limitats o prohibits. En els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes o xarxes social, només es permetrà en plataformes que disposin de mecanismes eficaços per evitar que les comunicacions es dirigeixin al públic infantil i permetin el bloqueig d’anuncis emergents per part dels usuaris. La publicitat  en pàgines web i aplicacions també queda supeditada a que disposin de mecanismes similars.

Per últim, el règim sancionador remet a la Llei 17/2011, de 5 de juliol, sobre Seguretat Alimentària que preveu sancions fins a 600.000€ per les infraccions més greus en la matèria.

Caldrà seguir l’evolució del text legal durant l’exposició pública i veure com queda la norma definitiva. Però, prenem nota i comencem a preveure els possibles escenaris que es poden plantejar i a pensar en alternatives. La previsió és sempre bona consellera.

Com sempre, Cuideu-vos!

Del intèrfon al Whatsapp?

per

Dic lo del intèrfon perquè encara no el sabem fer anar correctament i ara cada dia hem d’aprendre coses noves. Doncs bé, avui toca repassar el Whastapp, que tots fem servir, perquè hi ha aspectes dels quals potser no en som conscients i ens poden ocasionar problemes. Hi ha conductes, fins i tot, que es poden tipificar com a delicte i tenir conseqüències penals.

Més enllà de qüestions bàsiques com la de demanar el consentiment per afegir a alguna persona a un xat grupal (exemple clàssic són el grup de pares de la classe o el grup de viatge, en el marc de la normativa de protecció de dades) o la difusió d’imatges íntimes, amb o sense consentiment (que vulnera l’article 197.7 del nostre Codi Penal) i ha altres conductes més desconegudes que també poden comportar conseqüències.

Parlem, per exemple, de pràctiques molt habituals com és el compartir fotografies i reenviar captures de pantalla amb converses alienes, i arxius, mitjançant Whatsapp. Són infraccions, sinó delicte, quan es fa sense el consentiment dels afectats i són especialment greus quan les dades es difonen de manera oberta i a un gran nombre de destinataris. Sense oblidar la protecció dels menors i les persones vulnerables.

En aquests supòsits podríem estar lesionant el dret a la intimitat o al honor de les persones implicades. També pot ser delicte difondre àudios, vídeos o simplement imatges d’un tercer sense consentiment. En el casos més greus es pot incorre en un delicte de descobriment i revelació de secrets.

Un altre conducta a la que em vull referir és a l’espionatge del mòbil d’una altre persona. Accedir al contingut d’un mòbil aliè i fer-se amb la informació que conté –fotos, vídeos, converses, etc. ­és delicte si no estàs autoritzat  per el propietari del dispositiu. Si a més es reenvia la informació a altres persones també es comet una il·legalitat, fins i tot la cometen els qui la difonen encara que no hagin participat en la seva obtenció. Recordem alguns exemple, de vegades molt tristos, com el de la treballadora d’Iveco o el d’Amanda Todd.

Respecta a l’espionatge, val a dir que el Codi Penal castiga fins i tot la mera adquisició de programes o contrasenyes destinats a facilitar l’accés al dispositiu d’una altre persona. Però si,  a més, s’instal·len i es descobreix la intimitat del propietari, estaríem davant d’un delicte de descobriment i revelació de secrets recollit en el citat article 197 del Codi Penal que preveu penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a 24 mesos. No és cap broma.

Ens deixem en el tinter molts altres conductes habituals que tenen caràcter d’il·lícites com poden ser les amenaces, les injuries, les calumnies, el grooming (entabanar menors perquè facilitin material sexual explícit) , el stalking (assetjament) i altres.

La tecnologia posa en les nostres mans mitjans que fins fa poc eren ciència ficció. Hem d’aprendre a fer-los servir i, sobretot, formar als menors perquè, des de la inconsciència pròpia de l’edat, hi ha conductes que, més enllà del seu retret penal, poden tenir greus conseqüències per les persones afectades. Com sempre, sentit comú i prudència.

Apreneu, també, com funciona l’intèrfon que va sent hora. Cuideu-vos!

Quan la realitat supera a la ficció, un cop més

per

La RAE recull en el seu diccionari, sota la primer accepció de realitat, la “existència real i efectiva d’alguna cosa”. I, en la segona, “veritat, el que passa veritablement”. I per realitat virtual, la “representació d'escenes o imatges d'objectes produïda per un sistema informàtic, que fa la sensació de la seva existència real”.

Ve això a tomb de algunes notícies aparegudes als mitjans en els últims dies referides als “deepfakes”.  El terme es va popularitzar l’any passat arrel de l’aparició a la xarxa social TikTok del compte “deeptomcruise” que en qüestió de minuts es tornar viral amb milions de seguidors.

En el compte es poden veure imatges del famós actor fent trucs de màgia, tocant la guitarra, promocionant productes de neteja industrial i altre activitats, totes elles amb el denominador comú de ser falses o, com es diu ara, “fakes. Això amb un realisme inquietant per les possibilitats, tant bones com dolentes, que se’ns poden ocórrer.

Tant és així que provoquen l’efecte que es denomina “uncanny valley”. Una hipòtesi que afirma que quan les rèpliques antropomòrfiques se apropen en excés a l’aparença i comportament d’un ser humà real, causen una resposta de rebuig entre els observadors humans. Val la pena visualitzar alguns vídeos per fer-nos una idea fins on pot arribar aquesta tecnologia que no ha fet més que començar.

De fet, segons Scientific American, “els humans troben les cares generades per IA més fiables que les reals”. La veritat és que les imatges generades per ordinador amb Intel·ligència Artificial són pràcticament indistingibles de les cares humanes.

I aquesta tecnologia planteja moltes qüestions a les que se’ls haurà de donar resposta. Perquè això va més enllà del Photoshop o dels extraordinaris efectes especials als que Hollywood ens ha acostumat en els darrers anys. Ara qualsevol pot, de forma molt fàcil i econòmica (a Internet hi ha molts programes per fer-ho), substituir una cara en un vídeo o en una foto i que resulti imperceptible al espectador.

Tecnologia que permet des de fer una broma o divertir-se posant la pròpia cara a un personatge de ficció en el cine (podem ser Rick o Ilsa a Casablanca, per exemple) fins a fer campanyes de desinformació (polítiques o d’una altre mena), creació d’escenes porno falses per fer xantatge o qualsevol altre actuació orientada al frau, a l’abús o qualsevol iniciativa orientada a extorquir a un altre.

Naturalment, com amb qualsevol nova tecnologia, ja han sortit al mercat eines per ajudar a identificar els “deepfakes” i ha començat la guerra entre dos tecnologies oposades. I també, com era previsible, ja surten veus que proposen prohibir la tecnologia per els perills que pot comportar. Prohibició que, òbviament, tindrà poc recorregut. Crec més possible la instal·lació en el dispositiu d’un programari tipus antivirus que detecti els deepfakes, de manera que no siguem presa dels delinqüents.

I això, a ben segur, no ha fet més que començar.

Com sempre, cuideu-vos!

Ets europeu? Doncs la guerra d’Ucraïna no és l’única amenaça

per

La setmana passada recollíem el conflicte de Google amb la legislació de protecció de dades de la UE. De fet, el Supervisor Europeu acabava, res menys, de sancionar al Parlament Europeu per infringir el RGPD al utilitzar, precisament, Google Analytics. Podeu llegir el post aquí.

I ara toca, no podia faltar l’inefable Mark Zuckerberg. Amenaça amb tancar Facebook i Instagram a Europa. L’advertència s’enquadra en la guerra que Meta, la matriu de Facebook, Instagram y Whatsapp, té amb les lleis europees de protecció de dades.

El problema té la mateixa arrel que amb Google Analytics, MailChimp i una llarga llista d’empreses americanes que no compleixen amb la legislació europea. Tot ve de la sentència  que va anul·lar l’acord denominat Privacy Shield entre la UE i els EEUU el passat estiu del 2020. I ja ho vam explicar en el seu dia (‘Efecte Brussel·les’: cop de puny de la UE sobre la taula). I la UE està disposada a fer valer el Dret de la Unió.

I per si això no ha quedat clar, la UE donar dos passes definitives en el sentit regulador: la recent Llei de Serveis Digitals (DSA) que ha aprovat el Parlament Europeo (que encara no entrarà en vigor fins que es negociï amb la Comissió i el Consell Europeu) n’és una i, l’altre, la Llei de Mercats Digitals.

Respecta a la primera, i en paraules del comissari de competència de la UE, “És hora de posar ordre en el salvatge oest digital. Hi ha un nou sheriff a la ciutat, que es diu DSA”. EL resum de la Llei seria que el que és il·legal a la vida real, hauria de ser-ho online. La Llei es centra en crear un entorn digital més segur per els usuaris i les empreses digitals, a través de la protecció dels drets fonamentals en línia. La Llei aborda, entre altres, el comerç i intercanvi de béns, serveis i continguts il·legals en línia i, molt important, els sistemes algorítmics que amplien la propagació de la desinformació.

I respecte a la segona, complementària de la primera, pretén igualar les condicions per a totes les empreses digitals, independentment de la seva mida. Fixa regles clares sobre el què les grans plataformes de Internet poden i no poden fer dins la UE. Busca promoure la innovació, el desenvolupament i la competitivitat, ajudant a les empreses més petites i a les noves empreses a competir amb les grans.

Com dèiem en el post, Europa és un mercat únic molt envejable, entre altres coses, per el seu gran poder adquisitiu. Serà suficient perquè els gegants tecnològics es sotmetin a les lleis europees? És lo de Facebook una fanfarronada per pressionar a les autoritats europees? Què farà Google amb Google Analytics?

Veurem el que passa en els propers mesos però, el que estar clar, és que la UE vol, i probablement se’n sortirà, marcar el pas. Wait and see.

Mentrestant, cuideu-vos!

Què en saps de Google Analytics?

per

Doncs si en saps poc o res i tens una web que fa servir cookies per recollir dades de Google Analytics, ja pots anar-ne aprenent de pressa. El Supervisor Europeu de Protecció de Dades acaba de sancionar el Parlament Europeu per infringir el Reglament de Protecció de Dades en utilitzar, precisament, Google Analytics.

No deixa de tenir gràcia que la primera sanció d’aquesta mena s’hagi imposat al Parlament Europeu. És clar que, a partir d’aquí, tots –empreses, administracions, institucions, etc.– hauran de complir la normativa perquè, com deia el clàssic de Rojas Zorrilla, “del rey abajo, ninguno”.

Durant la pandèmia, el Parlament va contractar a una empresa per a la realització de proves de detecció de Covid als europarlamentaris i a la resta de treballadors de la Càmera. Els usuaris s’havien de registrar en la web del proveïdor que feia servir cookies  de Google Analytics i de la passarel·la de pagament Stripe. Les dades personals recollits eren  transferits al Estats Units sense suficient garanties de protecció.  El Parlament ha estat apercebut i obligat a actualitzar els avisos relatius al tractament de les dades personals.

I això en què ens afecta? Doncs que qualsevol web, i són la majoria, fan servir cookies de Google Analytics i les dades recollides són transferides als Estats Units, cometen una infracció en matèria de protecció de dades. No és l’únic cas. MailChimp és un altre empresa molt coneguda, que es fa servir per milers d’empreses per fer mailings, que tampoc compleix amb la normativa. I els seus clients, per tant, tampoc.

I això, perquè passa?

Doncs això passa perquè l’estiu del 2020, arrel de la històrica sentència coneguda com Schrems II, una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va invalidar l’escut de protecció de la privacitat (Privacy Shield) entre la Unió Europea i els Estats Units per no complir amb els nivells de protecció comunitaris. El que vol dir que si volem continuar transferint dades haurem de fer-ho augmentant les garanties per l’usuari (per exemple, amb Clàusules Contractuals Tipus CTT, Normes  Corporatives Vinculants NCV i altres).

Si no s’estableixen les garanties i mesures tècniques adequades, a les empreses espanyoles –europees– no els hi que altre que allotjar les dades en servidors localitzats fora dels Estats Units. I posats a canviar, la recomanació és fer-ho a territori comunitari. I el que diem és vàlid, no tan sols per el cloud sinó també per aquelles aplicacions que fem servir a diari i que, moltes vegades inadvertidament per gairebé tothom, transfereixen les dades a un país no adequat.

Lo dit. Anem en compte. I quan contractem un servei (web, cloud, màrqueting, etc.) fem la pregunta de rigor: es fan transferències internacionals de dades personals? I no ens conformem amb una resposta verbal. Demanem-ho per escrit al proveïdor.

Com sempre, cuideu les dades i Cuideu-vos!  

Publiques fotos dels teus treballadors a la web o a les xarxes socials?

per

Doncs cal anar en compte. L’AEPD ha sancionat a una empresa amb 9.000 euros per publicar a la seva web i xarxes socials fotos d’un treballador sense el seu consentiment.

Perquè publicar imatges d’un treballador sense permís és sancionable però no fer cas de les peticions per retirar-les encara més. Això és el que li ha passat a una empresa de formació que ha estat sancionada amb 9.000 € per tractar les dades del treballador sense consentiment (6.000 €) i no atendre les demandes per eliminar las imatges de les xarxes socials (Facebook i Instagram), uns altres 3.000 €. A més del cost reputacional, és clar. No és cap broma.

Així ho ha entès l’AEPD en la seva Resolució de Procediment Sancionador. L'empresa va publicar fotografies de la treballadora sense consentiment. I la treballadora va demanar a l’empresa, al menys en dos ocasions, que retiressin les fotografies en les que apareixia, sense que l’empresa atengués la seva petició. Després de intentar-ho una segona vegada, de nou sense èxit, la treballadora afectada va presentar una reclamació, el novembre de 2020, davant l’AEPD.

L’Agència va intentar posar-se, per diferents vies, en contacte amb l’empresa sense aconseguir-ho. Va quedar acreditat que l’empresa havia dut a terme un tractament de dades consistent en haver pujat les fotografies a la seva pàgina web i a les seves xarxes socials. No consta que l’exhibició de les imatges estigués emparada per cap base legitimadora del art. 6 RGPD (per exemple, el consentiment), quedant acreditada la comissió de la infracció.

Per agreujar-ho més si és possible, l’empresa no va atendre el dret de supressió de la interessada, emparat per l’article 17 RGPD, i no va excloure les dades personals del seu tractament. Segons aquest article “l'interessat tindrà dret a obtenir sense dilació indeguda del responsable del tractament la supressió de les dades personals que li concerneixin”. I el responsable estarà obligat a suprimir sense tardar les dades personals quan, entre altres condicions, es doni la que recull l’apartat “d) les dades personals hagin estat tractades il·lícitament”.

Per graduar les sancions, l’Agència considera que els tractaments venen de lluny -des del 2017 al 2020-, la quantitat no és escassa i l’abast és important ja que figuren en dos xarxes socials i la pròpia web de l’empresa. Respecte a la infracció per no atendre el dret de supressió de l’article 17 RGPD, l’Agència relata que es va sol·licitar en dos ocasions, sense obtenir cap resposta, el que posa de manifest un manca de compliment en els deures que li corresponen a l’empresa.

Aprenguem la lliçó. No es poden publicar imatges dels treballadors sense el seu consentiment. Atenguem les peticions de supressió que ens facin. La manca de diligència és imperdonable. I un recordatori. Quan un treballador deixa l’empresa (acomiadat o per voluntat pròpia), recordem suprimir les imatges en les que apareix (web, xarxes, fulletons, anuncis, etc.). Tret, es clar, que no tinguem el seu consentiment exprés.

Com sempre, Cuideu-vos!

L’agressió sexual ja està passant al metavers

per

Meta afirma que els usuaris no ho feien servir correctament. La plataforma de realitat virtual  Horizon Worlds, amb prou feines acaba de presentar-se al públic, i els usuaris ja estan sent assetjats sexualment i fins i tot agredits, segons podem llegir a The Verge.

Comencem per el principi. Què és Meta? El passat mes d’octubre, per els que ho desconeixen, l’inefable Mark Zuckerberg va presentar Meta, la nova marca de Facebook, la finalitat de la qual serà donar vida al metavers i ajudar la gent a connectar-se, trobar comunitats i fer créixer negocis. En la presentació, Zuckerberg va explicar que, a partir d’ara, la seva companyia es centraria en aquesta en fer realitat aquesta idea, la del metavers, i, per tant, tenia sentit canviar el nom per reflectir millor els seus objectius: Facebook ara es diu Meta.

La realitat és que, segons sembla, el canvi de nom representa un intent per desfer-se de lo que els propis empleats consideren una marca tòxica i que afecta, cada dia més, a la percepció dels seus productes. La marca que fins fa uns anys era reconeguda i valorada, ha perdut la seva reputació, val a dir, que per els errors comesos per el seu fundador. Els escàndols de privacitat s’associen cada cop més amb la marca FB. Recordem només el de Cambridge Analytica que, tot i ser dels més famosos, no ha estat l’únic ni molt menys.

I què és el metavers? Podríem entendre-ho com un ciberespai evolucionat. En un sentit ampli, involucra una sèrie de tecnologies, la primera de les quals és la realitat virtual, caracteritzada per mons virtuals persistents que continuen existint, amb vida pròpia, encara que tu no hi siguis. L’accés al metavers es fa a través d’ulleres de realitat virtual com, per exemple, Oculus. El metavers obre nous horitzons i un munt de possibilitats. Com podia ser Internet a finals dels 70 del segle passat. Ningú sabia exactament com seria però tothom (els que estaven al corrent de la tecnologia) tenien la percepció que seria una cosa gran. Bé, al final esta sent una cosa immensa que no es veu on acabarà.

I tot això és per explicar que la plataforma de Zuckerberg ja ha patit la primera ensopegada. En efecte, ja han arribat les primeres denúncies per assetjament i fins i tot per agressió sexual. Segons un testimoni, “No només em van palpar ahir a la nit, sinó que hi havia altres persones que van donar suport a aquest comportament que em va fer sentir aïllada a la Plaça.”

La condició humana no canvia ni tant sols en el metavers. Comportament delictiu en uns i mirar cap un altra cantó, els altres. Està clar que ens hem d’adaptar el que ve perquè és inevitable. De manera similar a que no poden anar contra la llei de la gravetat, tampoc podem anar contra el metavers. Això sí, ja de bon començament hem de assentar les bases de convivència. Si no, se’ns anirà de les mans.

Com sempre, cuideu-vos (en el metavers, també)!

FanPages, compliment obligat del RGPD

per

Arran d’una consulta empresarial, fem aquest post per aclarir conceptes sobre la relació entre les FanPages i el RGPD. La resposta curta és que sí, les empreses que les fan servir han de complir amb la normativa de protecció de dades.

Començarem per explicar, per qui no ho sàpiga, què és una FanPage. Las fanpages són una funcionalitat que Facebook va introduir ja fa anys. És una pàgina creada especialment per ser un canal de comunicació amb fans dins de la xarxa social.

A diferència dels perfils, són espais que reuneixen a persones interessades sobre un assumpte, empresa, una causa o algun tret en comú sense la necessitat de l’aprovació d’amistat. És el fan qui tria si seguirà o no les actualitzacions d’una determinada pàgina.

Són canals de comunicació molt apreciats per les empreses perquè és una forma econòmica, ràpida, senzilla i quantificable de comunicar en temps real amb clients potencials. Una espècie de televisió o ràdio o diari però amb uns costos infinitament més econòmics.

Les preguntes que ens feia l’empresari eren bàsicament dos: estem obligats a complir amb el RGPD i, si és així, què hem de fer?

A efectes de la normativa de protecció de dades, aquestes pàgines funcionen com una pàgina web. Recullen dades personals dels usuaris i, per tant, s’ha d’aplicar la mateixa normativa, és a dir, proporcionar accés a l’Avís legal, a la Política de Privacitat i a la Política de Cookies de l’empresa. I naturalment que tota la documentació compleixi la normativa vigent. Si a més, com és freqüent, l’empresa instal·la el píxel de seguiment de Facebook, amb més motiu. Però del píxel ja en parlarem un altre dia.

Dit això i entenen que és una pàgina situada en una plataforma en la que l’empresa té molt poc marge de maniobra, convé establir qui és realment el responsable de les dades personals, l’empresa o Facebook. Doncs tots dos.

Una sentència de juny de 2018 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre que el concepte de responsable del tractament comprenia també a l’administrador d’un pàgina web allotjada en una xarxa social. Segons la sentència, tot i que Facebook tracta les dades personals mitjançant cookies sense informar a l’empresa, no és menys cert que FB posa a disposició de l’empresa estadístiques (anonimitzades) dels visitants i que l’empresa pot definir criteris a partir dels quals s’han d’elaborar les estadístiques i, fins i tot, designar les categories de persones les dades de les quals seran objecte d’explotació per part de FB. La sentència conclou que l’administrador de la pàgina ha de ser qualificat com responsable del tractament conjuntament amb FB.

Per tant hem de complir: informar de les dades i la seva finalitat, recollir el consentiment explícit per el tractament, demanar només les dades necessàries, no fer servir les dades per finalitat diferent a la demanada, no conservar les dades més temps del necessari, implementar mesures i organitzatives adequades, atendre les sol·licituds d’exercici dels drets dels usuari i crear la corresponent activitat en el Registre.

Com sempre, atents a tots els detalls de compliment. I si teniu dubtes, consulteu-nos.

I el més important, cuideu-vos!

Competència deslleial, compte que vénen corbes!

per

Poc a poc, sense pressa però sense pausa, la legislació es va posant a to pel que fa a Internet. Davant de nous reptes, el legislador, tot i que amb retard, va ajustant el dret a les conductes que necessiten regulació. I aquest és el cas amb el nou Reial Decret-Llei 24/2021 que, entre altres coses, introdueix noves mesures per prohibir la publicitat encoberta en xarxes socials i evitar les  ressenyes falses en els béns o serveis en la venda a través de Internet.

El Decret, que transposa diverses directives de la Unió Europea, modifica tant la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris com la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial. Les modificacions entraran en vigor el 28 de maig de 2022, a excepció de l’apartat setzè de l’article 82 relatiu a les dades personals del consumidor o usuari, l'entrada en vigor del qual està prevista per a l'1 de gener de 2022.

Pel que fa a la primera, defensa de consumidors i usuaris, s’afegeixen dos nous apartats a l’article 20, relatiu a la Informació necessària en l’oferta comercial de béns i serveis. El primer fa referència a nous requisits de transparència en els motors de recerca ja que serà obligat facilitar els criteris que s’han tingut en compte per posicionar els resultats i la seva rellevància. La informació ha de mostrar-se junt als propis resultats.

El segon es refereix a les ressenyes i indica que s’haurà de informar al consumidor si es garanteix que han estat fetes per compradors validats del producte i cal explicar com es processen.

Quan a les modificacions en la Llei de Competència Deslleial es reforma l’article 26 que fa referència a les Pràctiques comercials encobertes. A partir d’ara ho seran aquelles que no especifiquin que es tracta  d’un contingut publicitari les  informacions destinades a promocionar un producte o servei pagant l’empresari o el professional encarregat de la promoció. I en l’article següent, s’afegeixen com pràctiques enganyoses afegir ressenyes de consumidors i usuaris sense garantir que són reals o contractar a tercers per incloure valoracions de consumidors falses amb la finalitat de promocionar productes o serveis.

En definitiva, més mesures de seguretat per augmentar la protecció del consumidor a Internet. Moltes vegades, per presses o perquè prenem decisions veient la informació en el mòbil, els consumidors i usuaris estan desemparats i s’equivoquen amb conseqüències imprevisibles. I a les empreses i als professionals de la promoció enviar-los el missatge de que, a banda de complir amb la legislació vigent, convé que vagin desestimant pràctiques que contradiuen la bona fe imprescindible per el tràfic comercial pròsper.

Com sempre, ¡Cuideu-vos!

Revisió Texts legals web