Tothom parla, i aquests dies més que mai, dels texts legals de la web. Entre el rebombori de les cookies i la normativa aplicable al comerç online, imprescindible en aquestes dates, hi ha, per una banda, una certa confusió en saber quins texts es necessiten i, per l’altre, hi ha diferents pràctiques esteses al sector que comporten seriosos riscos. I aquests riscos són per als empresaris que encarreguen la pàgina web però també per a alguns dissenyadors web, per als quals, tot sovint veiem que la privacitat o les condicions de compra no són una preocupació prioritària perquè no és la seva responsabilitat.
Els texts legals web estan subjectes a normatives diferents. A més dels relatius a la Protecció de Dades derivats del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la LOPD (com la Política de Privacitat), dels quals n’hem parlat en diferents ocasions (A part dels texts legals a la web, que més haig de fer? o Em puc refiar de la teva web? ), estan els que són conseqüència de la LSSICE (com l’Avís legal o la Política de Cookies). I naturalment els que es refereixen a les Condicions de compra quan el site disposa d’un e-commerce (Llei d’ordenació del Comerç minorista i RDL de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris). I d’això últim en parlem avui.
Ara vénen les Festes de Nadal en les que les compres online es disparen. Totes les compres estan subjectes a unes condiciones de contractació específiques per cada cas que necessàriament han d’estar exposades en el site web, a disposició dels usuaris. En conseqüència, totes les compres, com a compravenda que són, estan subjectes a aquests contractes vinculants entre les parts. I que afecten a actuacions que poden tenir conseqüències greus com no avisar al consumidor del dret desistiment[1] que l’assisteix per a retornar el producte comprat en els 14 dies següents a la compra i amb quines condicions s’han de fer les devolucions. I si l’empresari no ha complert amb el seu deure de informació i documentació, aquest període serà d’un any i 14 dies. No és cap broma.
Per tant, l’empresari té que assessorar-se degudament amb professionals que garanteixin el compliment de les obligacions legals en el món de Internet de la mateixa manera que ho fan en el món físic. Perquè si l’empresari no ho fa, el dissenyador web no hi presta atenció (al cap i a la fi no és la seva responsabilitat) i, per arrodonir-ho, l’usuari no és llegeix els texts legals, estem davant d’una situació de inseguretat jurídica extrema que, més aviat que tard, tindrà conseqüències per el tràfic web, en especial per el comerç electrònic.
Fem, entre tots els professionals, que tenir texts legals a la nostra web sigui la normalitat. I, com usuaris, no signem contractes sense llegir i entendre les conseqüències.
[1] Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.
