Ricard Castellet

Una idea molt ximple? No, directament estúpida i poc exemplar

per

Doncs sí, tal com ha reconegut a la revista Rolling Stone, el CEO de HBO confessà haver trolejat ​​els crítics amb tuits falsos després de publicar-se un informe de la revista. Casey Bloys va explicar que durant la pandèmia va passar una “quantitat de temps poc saludable” a Twitter quan va parlar d'utilitzar un “exèrcit secret” per respondre als crítics. I ja va dir que se li havia ocorregut “una idea molt ximple per desfogar la seva frustració”.

En resum, una conducta, com a mínim, poc exemplar, justificada amb excuses inacceptables. Els fets van ocórrer entre 2020 i 2021 quan era president de programació i responsable de continguts de la companyia. Ara n’és el màxim responsable.

Fets com aquests posen de manifest la importància de la formació i de la comunicació per fomentar la cultura de compliment en les organitzacions. Formació i Comunicació son pedres angulars per fer-ho.

I sí, parlem de protecció de dades però també de més coses. Aquesta cultura ha de arribar a tots els racons de les empreses, i de l’Administració, i a totes les persones que hi estan involucrades. I ha de portar a tot arreu l’ètica i el compliment en general.

Fem un repàs breu als principals aspectes claus a tenir en compte.

  1. Consciència sobre la importància de la protecció de dades.
    La formació continua assegura que tots els empleats, des de l'alta direcció fins al personal operatiu, entenguin la importància crítica de protegir les dades personals i la informació confidencial. Com que estan informats sobre els riscos i les conseqüències d'una bretxa de dades, els empleats poden reconèixer la rellevància del seu comportament diari en la salvaguarda de la informació.
  1. Comprensió de la legislació i normatives.
    Les lleis de protecció de dades, com el RGPD a Europa, la CCPA a Califòrnia i altres legislacions similars arreu del món, són complexes i subjectes a canvis. La formació ajuda a mantenir el personal actualitzat sobre les seves responsabilitats legals i sobre com la legislació afecta els seus rols específics.
  1. Implementació de millors pràctiques.
    La capacitació proporciona als empleats el coneixement de les millors pràctiques en el maneig de dades, incloent-hi la identificació d’informació sensible, l’ús correcte de sistemes de TI i l’aplicació de protocols de seguretat. Això redueix la possibilitat d’errors humans, que són una de les causes més comunes de les bretxes de dades.
  1. Gestió de riscos.
    La formació pot ajudar els empleats a identificar i avaluar els riscos relacionats amb la protecció de dades en les activitats quotidianes, així com a aplicar les mesures de mitigació adequades.
  1. Resposta a incidents.
    La comunicació efectiva assegura que, en cas d'una violació de dades, tots els membres de l'organització sàpiguen exactament com es pot reaccionar, qui ha de ser notificat i quins passos han de seguir per contenir i resoldre la situació.
  1. Reforç del compromís ètic.
    Una cultura de compliment també és una qüestió d'ètica empresarial. La formació ajuda a internalitzar el valor de la privadesa i el respecte per la informació personal, més enllà del mer compliment legal.
  1. Transparència amb les parts interessades.
    La comunicació eficaç no sols és important internament sinó també cap a fora. És vital que els clients, socis i reguladors percebin la serietat amb què una organització tracta la protecció de dades, cosa que pot millorar la reputació i la confiança en la marca.
  1. Adaptació a l’evolució tecnològica.
    La tecnologia i les amenaces de seguretat evolucionen ràpidament. La formació continua assegura que els empleats estiguin al dia amb els desenvolupaments tecnològics i les amenaces emergents.
  1. Foment d'una cultura de informes.
    Els empleats han de sentir-se còmodes informant possibles problemes o bretxes sense por de represàlies. Una comunicació oberta i transparent fomenta una atmosfera on els empleats se senten segurs en reportar incidents o conductes sospitoses (més enllà del Canal de Denúncies).
  1. Millora contínua.
    La formació i comunicació són processos continus que ajuden les organitzacions a adaptar-se i millorar les seves pràctiques de protecció de dades de forma constant i alineada amb els canvis a l'entorn regulatori i tecnològic.

Per que una cultura de compliment sigui efectiva i sostenible, és essencial que la formació i la comunicació siguin vistes com a inversions contínues i no com a requisit d'una sola vegada. Això demostra el compromís de l’organització amb la protecció de dades i reforça la importància de cada individu en el procés de protegir la informació confidencial i del seu compromís amb una conducta ètica.

Com sempre, fem les coses bé i cuideu-vos!

El DNI «i dos ous durs»

per

Recordem la cèlebre frase de Groucho Marx a la pel·lícula "Una noche en la ópera". En un camarot abarrotat, Groucho fa la comanda de menjar al cambrer i cada vegada afegeix un plat a la llista. Noi, un altre germà, diu: "I també dos ous durs", i Harpo, el tercer germà mut, fa sonar la botzina per indicar que, en comptes de dos, posi tres ous. I així diverses vegades.

M'he recordat d'aquesta frase en relació a l'Informe 48/2023 de l'Agència de Protecció de Dades del passat setembre, en el qual posa de manifest la decisió de posar fre a la pràctica que les empreses demanin còpies del DNI per identificar els ciutadans per qualsevol qüestió. És un costum arrelat que empreses i Administració demanin tota sort de documentació al ciutadà i a més "també còpia del DNI" (si és possible per les dues cares).

Existeix una tradició heretada de la derogada Llei Orgànica de 1999, que establia com a procediment oficial per a l'exercici de drets l'obligatòria entrega d'una còpia del DNI (o NIE o document equivalent). Aquesta pràctica segueix duent-se a terme sense que ningú se la qüestioni perquè "sempre s'ha fet així" i perquè sembla que ofereixi més seguretat al tràfic jurídic.

En el seu Informe, l' AEPD considera que l' ús de DNI pot resultar excessiu o directament innecessari per complir amb la finalitat d' identificació.

Quins problemes planteja?

El número del DNI no és una dada de categoria especial però sí que és una dada sensible, ja que el seu mal ús o abús pot generar efectes desfavorables per al seu titular.

La suplantació d'identitat és un perjudici molt habitual ja que poden realitzar-se moltes gestions com donar d'alta contractes o comptes corrents, registrar-se en llocs web de pornografia o joc online, fins i tot, demanar un duplicat de la targeta SIM.

I també suposa un repte de seguretat de la informació per a les empreses que realitzen els tractaments perquè han d'emmagatzemar els DNIs, en format analògic o digital, i assegurar la seva transmissió a tercers. Per a companyies que manegen cents de milers de documents, fins i tot de milions, a l'any, no és un problema menor. Una bretxa de seguretat en aquests casos pot ser devastadora per a la seva reputació, sancions al marge.

Què és el principi de minimització?

Està consagrat a l'article 5.1.c) "Les dades personals seran adequades, pertinents i limitades al necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades («minimització de dades»). És a dir, només podem tractar com a responsable únicament aquelles dades que són estrictament necessàries per a la finalitat perseguida.

Què diu l'Agència?

L' Agència parteix de recordar el principi de responsabilitat proactiva, que recull el RGPD, de manera que cada responsable haurà de valorar els casos d' ús concrets que se li presentin, i fer judicis de ponderació si fos necessari, i veure si és procedent o no demanar el DNI o tractar el número o guardar una còpia per als seus registres. I, si cal demanar-ho, quines mesures de protecció especial s'han d'aplicar.

I en l'Informe, l'Agència exposa uns criteris generals com que la sol·licitud del número o còpia del DNI no es pot instaurar per defecte i que cal analitzar cada supòsit concret.

I tampoc es pot demanar una còpia del DNI per a l' exercici de drets per part de l' interessat.

Com en tot, hi ha excepcions. Per exemple, es pot demanar el DNI per complir amb la normativa en les activitats de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme perquè la llei l'empara.

Sancions

Les sancions són cada vegada més freqüents i d' import més elevat. Missatgeria (per fotografiar el DNI), hotels i plataformes com AirBnb (per demanar còpia per fer la reserva), entitats bancàries per demanar el DNI per fer un tràmit i, fins i tot, una sanció de 300.000 € a una empresa de selecció de personal per vulnerar l'article 5.1.c) del RGPD (minimització de dades) i una infracció de l'article 12 RGPD en l'àmbit de l'exercici dels drets de l'interessat.

Solucions

No hi ha una solució única. Cada responsable haurà de revisar els seus casos d'ús i veure quines dades necessita i recollir només aquestes. O, si necessita la còpia del DNI, justificar-ho.

I veure si hi ha alternatives menys costoses per a l'usuari.

Hi ha al mercat solucions tècniques que permeten, per exemple, escanejar un document apantallant (ofuscant, excloent, pixelant la imatge, etc.) determinats camps el que permet guardar només aquells estrictament necessaris.

O enviar codis alfanumèrics al telèfon mòbil que permetrà la identificació de l'usuari.

Conclusions

La pràctica de demanar el DNI per a tot ha de decaure. I s'ha de fer un esforç per part de tothom perquè s'escometi la reforma dels sistemes de les empreses al més aviat possible. I prendre mesures també encausat, dels quals parlarem un altre dia. Com sempre, cuideu-vos!

Noves “smart glasses” de Meta i Ray-Ban: tecnologia que espanta

per

Meta ha anunciat en el seu esdeveniment Meta Connect 2023 les seves noves ulleres intel·ligents en col·laboració amb Ray-Ban. És la segona generació de les Ray-Ban Meta Smart Glasses, que han estat dissenyades per EssilorLuxottica i es posaran a la venda als EUA el pròxim 17 d'octubre amb un preu inicial de 299 dòlars (no se sap encara quant costaran a Espanya).

La combinació de la experiència d’un gran fabricant d’ulleres com Ray-Ban amb una plataforma tecnològica capdavantera ha donat a llum un producte tremendament avançat, amb possibilitats gaire bé infinites i a un preu assequible.

Les especificacions tècniques són, senzillament, brutals. Càmera millorada de 12 MP, emissió en directe a Instagram i Facebook, àudio millorat, trucades i missatges, comandaments de veu, touchpad i botó de captura, estoig de carga i, naturalment no podia faltar, Meta AI per trobar la informació en el moment precís des de les teves ulleres. Disposa també d’una App dedicada.

I el disseny és Ray-Ban. Amb això ho diem tot. Des de l’estoig quasi convencional (però que emmagatzema 8 càrregues) fins a dos dissenys icònics: Wayfarer i Headliner, en diferent colors. Són lleugeres, a la moda i amb més de 150 combinacions de muntures i vidres. I, naturalment, es poden graduar a petició.

I, fins aquí, la part brillant de la noticia. Però, com les monedes, tot té dos cares. I el revers és, como quasi sempre, la privacitat. No oblidem que estem parlant de Meta, una companyia que s’ha destacat sempre per tenir un absolut menyspreu per les dades personals dels seus usuaris.  

Només cal recordar l’escàndol de Cambridge Analytica que va desvetllar que l’empresa va accedir indegudament a dades de milions d’usuaris de Facebook per influir a les eleccions.

I, des de l’entrada en aplicació del RGPD el 2018, Meta ha enfrontat multes rècord i litigis relacionats amb la privacitat de les dades en diversos països, inclosos Estats Units i els països membres de la Unió Europea, a causa de la seva gestió de la informació de l'usuari. Aquests han inclòs problemes amb el consentiment de l'usuari i el compartir dades amb tercers sense permís explícit.

Un altre problema important que té Meta és l’ús de dades de l’usuari per fer publicitat dirigida, mitjançant, algoritmes per mostrar contingut i anuncis personalitzats. Aquesta pràctica ha aixecat crítiques en relació  amb la privacitat i l’autonomia de l’usuari.

Tantes han estat les crítiques i tant el debat en els mitjans o a les xarxes que, finalment, Facebook va tenir que canviar el seu nom corporatiu a Meta.

 I, ara, després de la iniciativa del Metavers (que de moment no arrenca), presenta la segona generació d’ulleres intel·ligents. I, es clar, el primer que pensem és en l’horror de milions d’usuaris recopilant dades, en tot moment i lloc, en foto, vídeo àudio i pujant-les en directe a les xarxes socials.

Haurem de veure la Política de Privacitat de Meta per aquest supòsit però, permeteu-me no ser gaire optimista veient-ne la trajectòria fins ara. Això sí, les ulleres són una “passada” i qui sap si tindran èxit i aviat tots portarem ulleres intel·ligents amb la mateixa naturalitat que portem rellotge.

De moment, però, cuideu-vos!

Espanya, un pas endavant en la supervisió de la Intel·ligència Artificial

per

En efecte, l’Agència Espanyola d’Intel·ligència Artificial (AESIA) començarà a funcionar en un termini màxim de tres mesos. A finals d’agost, el Consell de Ministres va aprovar l’Estatut d’aquest organisme, que s’adscriu al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Espanya es converteix així en el primer país europeu en tenir un òrgan d’aquestes característiques. Però comencen per el principi.

Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial (IA) és un subcamp de la informàtica que busca crear sistemes capaços de realitzar tasques que requereixen intel·ligència humana. Aquestes tasques poden incloure, però no es limiten a, la comprensió del llenguatge natural, la percepció visual, la presa de decisions, la resolució de problemes i l'aprenentatge a partir de dades o experiències anteriors.

La IA es basa en diferents tècniques i teories, incloent-hi els algoritmes de cerca, la lògica, el reconeixement de patrons, l'aprenentatge automàtic, les xarxes neuronals, la robòtica, entre d'altres.

Què és la intel·ligència artificial generativa?

I com tot avança a tota velocitat, ara ja disposem de IA generativa. La intel·ligència artificial generativa es refereix a sistemes d'IA que poden generar contingut nou que no ha estat prèviament vist. En lloc de simplement analitzar dades i extreure'n informació (com ho faria un sistema d'IA "discriminatiu"), els sistemes generatius poden crear dades que semblen noves i originals.

Això fa que els problemes que planteja la IA és multipliquin.

Perquè necessitem regular la IA?

Les raons són múltiples. Podem citar-ne unes quantes com conductes d’ètica dubtosa que afectin a la privacitat dels individus, raons de seguretat si la IA es fa servir per atacar sistemes de ciberseguretat, opacitat dels algoritmes que amaga com es prenen les decisions, biaix en la presa de decisions que afecti a la igualtat de les persones, responsabilitat en cas de decisions errònies preses per la IA, estimular la innovació cap a direccions positives per la societat, fer aportacions decisives en el camp econòmic i laboral si la IA està ben orientada, protegir el consumidor o, per últim, per coordinar la nostra regulació amb la d’altres països, a la manera, per exemple, com s’ha fet amb la protecció de dades a Europa.

La clau és trobar un equilibri entre protegir la societat i els drets individuals sense frenar la innovació i el desenvolupament tecnològic.

Quin pas ha donat Espanya?

El Govern ha explicat que aquesta estratègia inclou diferents plans estratègics, entre ells l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA) , que té com a objectiu donar un marc de referència per al desenvolupament d'una intel·ligència artificial “inclusiva, sostenible i centrada en la ciutadania".

L'Estratègia forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) , que pretén situar Espanya com a país capdavanter en intel·ligència artificial (IA). L'AESIA s'adscriu al Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital mitjançant la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.

Amb la creació d'aquesta agència, Espanya es converteix en el primer país europeu que té un òrgan d'aquestes característiques i s'anticipa a l'entrada en vigor del Reglament europeu d'intel·ligència artificial.

La figura del DPD en la aplicació de la IA

El Delegat de Protecció de Dades, professional que revisa el compliment de la normativa de privacitat a les empreses i organismes, és la figura idònia per supervisar la utilització de la IA. Com diu l’AEPD, “el DPD, fins i tot en els casos que no sigui obligatori, pot ser de gran utilitat en aquelles entitats que empren solucions basades en IA i que tracten dades personals, o  que desenvolupen solucions d'IA que fan ús de dades personals per a l'entrenament dels models. A tenir-ho present.

Conclusions

El món de la IA, tant apassionant com ple de perills i incerteses, ha irromput amb força en la nostra societat. I encara només hem vist el principi. Si som capaços de fer-la nostra, tot minimitzant les desavantatges i potenciant les avantatges per tots, no per uns quants, estic convençut que estem davant del que els americans en diuen un ”game changer”.  Molt disruptiu, potser, fins i tot, superant l’eclosió d’Internet. Veruem.

 

Mentrestant, cuideu-vos!

Com gestionar les xarxes socials d’una persona que ens ha deixat?

per

La vida passa i cada dia passa més de pressa. I a mida que va passant, anem deixant, amb millor o pitjor fortuna, la nostra empremta. Fins ara, aquesta empremta era analògica però, des de fa uns anys, s’hi ha afegit l’empremta digital. De forma silenciosa però constant, cada dia afegim més informació nostra a Internet.

Què es una Empremta Digital ja ho vam explicar temps enrere quan ens preguntàvem Què sap Internet de tu?  Podem definir l’Empremta com el conjunt de dades i continguts personals que compartim a Internet, en particular a les xarxes socials. I la pregunta que ens fem avui és què passa amb aquesta informació quan una persona ens deixa.

La mort d’un esser estimat és sempre un moment difícil. I gestionar la seva presència digital pot sembla un detall insignificant però, és un pas important per honrar la seva memòria. Escrivim aquestes notes arrel de la petició del fill d’un client perquè donéssim de baixa la compte del seu pare a Linkedin. Perquè és important eliminar un compte de Linkedin d’una personal que ens ha deixat? I com ho fem? Continua llegint i trobaràs les respostes.

Perquè eliminar el compte és important?

Eliminar el compte d'una persona morta a Linkedin és important perquè pot ajudar a prevenir el robatori d'identitat i protegir la privacitat de la persona morta i dels seus contactes. A més, pot ajudar a evitar que s' enviïn missatges no desitjats o es realitzin publicacions en nom de la persona morta. I, per descomptat, evitarem que ens arribi un recordatori anual del seu aniversari, amb el dolor addicional que pot suposar per família i amics.

Per últim, és important també des del punt de vista d’empresa per que pot provocar confusió si el finat no contesta a les sol·licituds d’altres membres de Linkedin.

Passos a seguir per eliminar el compte de Linkedin d'una persona morta

  1. Visita la pàgina d'Ajuda de LinkedIn i busca "Tancar el compte d'un ésser estimat mort".
  2. Omple el formulari de verificació de defunció, proporcionant tota la informació necessària, com la teva relació amb el finat (testament, llibre de família, etc.) i una còpia de l'obituari o certificat de defunció.
  3. Envia el formulari i espera que l'equip de LinkedIn revisi la teva sol·licitud. Això pot trigar algunes setmanes, però un cop s'aprova, el compte es tancarà.

És possible que Llnkedin ens demani informació addicional i cal tenir en compte que el procediment és irreversible.

Alternatives

Linkedin ofereix també la possibilitat de convertir el compte estàndard en un compte “in memoriam”. Aquest tipus de compte permet als contactes del finat compartir records i homenatges en el seu perfil.

Conclusió

Tancar el compte de Linkedin és important però és una de les coses que cal fer quan ens deixa una persona estimada. Però no és la única. A més de les xarxes socials, hi ha molts altres llocs a Internet on hi pot haver continguts que facin referència al finat. Potser algun d’indesitjable però també molts d’interessants i que caldrà preservar.

La nostra recomanació és demanar un Informe d’Empremta Digital, a partir del qual poder repassar totes les aparicions i actuar en conseqüència en cada cas.

Com sempre, cuideu-vos i cuideu del vostres, fins i tot, dels que ens falten!

L’Espai Europeu de Dades Sanitàries (EHDS): un immens repte per a la privacitat

per

Introducció:

Diuen que el camí a l’infern està empedrat de bones intencions. El passat maig del 2022, la Comissió Europea va presentar una proposta de regulació sobre el denominat Espai Europeu de Dades Sanitàries. La proposta va ser motivada pel descobriment d'un alt grau de fragmentació, disparitats i dificultats en l'accés i l'ús de dades sanitàries electròniques en els Estats membres de la Unió Europea. De fet, les accions dels Estats membres en aquest àmbit s'han demostrat clarament insuficients. La pandèmia va fer saltar totes les costures.

Els problemes

Ara mateix, els usuaris tenim dificultats per exercir els nostres drets sobre les dades electròniques de salut, incloent-hi l’accés i la transferència, tant a nivell nacional com transfronterers. Per exemple, encara que tinguem les dades en digital, els usuaris no estem en disposició de donar accés o permetre’l a les nostres dades a diferents proveïdors de salut.

Avui en dia, hi ha diferències significatives en l’aplicació de regles a través dels Estats membres per la manca de pautes i recomanacions. I això és el que pretén millorar la Unió Europea.

Les bones intencions

Doncs la Comissió Europea te intenció de definit estàndards i practiques comuns per crear la necessària infraestructura i certificacions per establir un marc de governança comú per l’ús compartit de dades electròniques de salut.

Això permetrà un major control dels individus sobre les seves dades, facilitant l’accés i la compartició amb els professionals sanitaris. I d’altre banda, facilitarà la feina d’aquest professionals permetent l’accés a la història mèdica del pacient, incrementant la base de coneixement per prendre més decisions sobre el diagnòstic i el tractament dels pacients.

Els reptes (o perills)

Milions de dades de salut, que recordem són de categoria especial, gestionats per pacients i professionals de la sanitat suposen un repte gegantí per una UE compromesa, unida i sense fissures, amb la protecció de dades.

I, quins són aquest reptes? Repassem-ne els principals.

Requerir el consentiment del pacient per compartir les dades de salut. I com be recull el Reglament, el consentiment ha de ser explícit, inequívoc, que reflecteixi una manifestació lliure, informada d’acceptar el tractament de dades que li concerneixen. I el dret de retirar el consentiment en qualsevol moment. No sembla que la UE ho tingui molt clar. Més aviat el contrari.

Limitar la definició de dades de salut. Ara mateix, el text defineix com “dades de salut” un ampli ventall de 15 categories que van molt més enllà del què entenem, estrictament parlant, per informació sobre la salut o l'atenció mèdica dels pacients. Alguns exemples de dades proposades com de “salut”: assegurança, estatus professional, educació, consum de substàncies, benestar, comportament, estil de vida, ... Clarament excessiu, al meu parer.

Fer que les finalitats permeses per a l'ús de les dades siguin precises i legítimes

La llista de finalitats permeses del tractament de dades de salut és massa llarga i massa inconcreta: per exemple, els governs poden donar accés a qualsevol tercer que consideri convenient per garantir “alts nivells de qualitat i seguretat sanitària i de medicaments o dispositius mèdics”. El redactat sembla fet per una empresa farmacèutica.

La seguretat de les dades ha de ser la màxima prioritat

Una obvietat però no per això ho deixarem de dir-ho. Dades sensibles de més de 450 milions d’europeus en centres de dades centralitzats, és un pastís massa llaminer per els ciberdelinqüents. El valor en el mercat negre d’aquestes dades en el mercat negre és incalculable. El dany que pot provocar un ciberatac, també. El recent episodi del Clínic de Barcelona n’és un exemple.

Conclusions

Les avantatges de la iniciativa són evidents. Els perills, també. Si a aquest escenari li afegim Intel·ligència Artificial o Big Data, tenim servit el còctel explosiu. I parlem no tan sols del primer ús de les dades (l’assistència sanitària) sinó també de l’ús secundari, aquell que permet transferir dades a organismes, industries, investigadors, reguladors, etc. per tal de millorar la atenció sanitària, la investigació, la innovació i les polítiques.

Veurem. De moment, cuideu-vos perquè si no ho fem nosaltres, no sé si ho farà ningú!

Canal de Denúncies?

per

Aquest mes de maig hem celebrat els cinc anys des de que va entrar en aplicació el Reglament General de Protecció de Dades. Amb les seves llums i les seves ombres, sembla clar que ha estat un pas molt important per la defensa de la nostra privacitat.

Doncs bé, el proper dia 13 de juny entra en aplicació una nova Llei, important per el compliment normatiu de les empreses: el conegut com “Canal de Denúncies”.

Antecedents

Transposant una Directiva europea, el passat 16 de febrer, el Congrés va aprovar la Llei 2/2023 Reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La Llei obliga, doncs, a empreses i entitats a habilitar un Canal de denúncies o canal intern de informació.

Què pretén la norma?

Protegir les persones que, en un context laboral o professional, detectin accions o omissions que puguin ser constitutives d' infracció penal o administrativa greu o molt greu i les comuniquin mitjançant els mecanismes regulats en aquesta.

Què és un Canal de Denúncies?

És un sistema d'alertes que avisa la unitat responsable de compliment normatiu sobre presumptes males pràctiques en la gestió d'una empresa o organització. La prioritat d' aquests canals és protegir les persones que denuncien, en especial, les que treballen en l'organització o estan relacionades amb aquesta i han de permetre realitzar la denúncia de forma completament confidencial i, si s' escau, anònima.

És important per l’empresa?

És important per diverses raons. Aquí n’apuntem les principals que veurem en detall en un proper post.

  1. Detecció primerenca d' irregularitats
  2. Prevenció de riscos i pèrdues financeres
  3. Foment de l'ètica i la transparència
  4. Compliment normatiu i legal
  5. Millora de la gestió de riscos
  6. Protecció de la reputació de l'empresa

En resum, proporciona als empleats i altres parts interessades una forma segura i confidencial d'informar sobre possibles problemes, la qual cosa beneficia tant l'organització com els seus stakeholders.

Qui està obligat?

Com a criteri general, a partir del 13 de juny totes les empreses públiques i privades de més de 250 treballadors i l’1 de desembre, les empreses de més de 50 treballadors.

Multes i sancions

No tenir Canal o incomplir les obligacions pot comportar una multa lleu fins a 25.000€. Les greus, per limitar drets i garanties, vulneració de la confidencialitat o no garantir el secret de les comunicacions, poden arribar als 50.000€. Les molt greus, bretxa de seguretat en el Canal, no comptar amb un sistema intern d’informació o adoptar represàlies, pot comportar multes molt importants. En el cas de la bretxa, s’aplicarien les sancions previstes en el RGPD (fins a 20M€ o el 4% de la facturació anual).

Què hem de fer?

Complir. Les normatives no són optatives. I no ja per les sancions, que no són plat de bon gust per a ningú, si no per les raons que hem detallat quan parlàvem de la importància que té per l’empresa.

I l’actiu intangible més important que té l’empresa és la salvaguarda de la seva reputació. No ho oblidem.

Cuideu-vos!

Privacitat sense límits?

per

La pregunta és, Què distingeix a las violacions de la privacitat d’altres danys? Això és el que planteja un paper americà, “Distinguishing privacy law: a critique of privacy as social taxonomy”.

La tesis que sostenen els autors és que durant el segle XX els estudiosos de la privacitat van intentar definir el concepte il·lusori de la privacitat. No van tenir èxit. Amb el canvi de mil·lenni, va arribar un nou enfoc: una taxonomia de de problemes de privacitat basada en el reconeixement social. Hem convertit el concepte amb un catàleg de casos abandonant la definició del seu objecte central. I ja és hora de repensar el concepte de privacitat en un entorn de informació complex i per què, donat un problema social –de la discriminació a la desinformació–, val la pena estudiar-ho en un marc de privacitat.

Privacitat

I què entenem per Privacitat? Doncs no tenim una definició pacífica. Però podem definir-la com el dret que tenim a preservar la nostra vida íntima (dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge com recull la nostra Constitució) i que no sigui accessible a altres sense el nostre consentiment. I aquesta definició inclou el concepte Privacitat Digital que és el be jurídic que la normativa de protecció de dades vol salvaguardar.

I la Privacitat Digital és el dret dels usuaris a protegir les seves dades a Internet y decidir quina informació personal poden veure els demés. I quina informació poden utilitzar i per què. És una expectativa legítima que tenim com persones de poder administrar la nostra “empremta digital”.  Ser, en definitiva, sobirans de les nostres dades. Ens hi juguem la nostra reputació digital, el nostre patrimoni intangible més important.

Privacitat sense límits?

La tecnologia evoluciona cada dia i planteja importants problemes de privacitat. Necessitem experiència per comprendre aquest problemes i trobar solucions imaginatives. Però la privacitat no hauria de prevaldre sobre qualsevol altre qüestió, de la mateixa manera que les altres qüestions no haurien de prevaldre automàticament sobre la privacitat. Ambdós interessos han de fer concessions i trobar un resultat equilibrat.

Nous reptes, noves solucions

Moltes tecnologies existents i gairebé totes les noves plantegen importants problemes de privacitat. Només cal veure, en aquest sentit, l’impacte que ha suposat ChatGPT i aplicacions similars. Ja hem vist respostes de tot tipus, des de prohibir-ne la seva utilització (per exemple, a Itàlia que ja han fet marxa enrere) fins a investigar-ne a fons com, per exemple, l’AEPD que ja va iniciar d’ofici actuacions d’investigació d’OpenAI, propietària de ChatGPT.

Davant els nous reptes, cal articular noves solucions. El RGPD promou la “privacitat per disseny”, es a dir, davant de qualsevol iniciativa considerar les implicacions de privacitat des del principi. Això ha de ser així sense convertir-se en guardians que impedeixin o menyscabin el desenvolupament empresarial.

Per què això no ha fet més que començar. Cal treballar plegats per trobar un equilibri entre el dret a la privacitat i la llibertat necessària perquè el món que coneixem no s’aturi amb una censura desbordada.

Cuideu-vos!

ChatGPT: Àngel o Dimoni

per

Així es titulava la sessió d’ahir de El Mirador Indiscret, unes sessions de debat que periòdicament organitza el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya sobre temes d’actualitat i interès per els col·legiats.

I la d’ahir no podia ser més oportuna ni de més interès. Oportuna perquè ChatGPT és, sens dubte, la tecnologia del moment de la que tothom en parla. Només veient la velocitat en la taxa d’adopció (mes de 100 milions d’usuaris en dos mesos) ens en podem fer la idea. I d’interès, més que mai, per tota la professió: creatius, copys, directors d’art, ... per les implicacions que tindrà en la seva feina.

Veient la inversió de Microsoft i la incorporació de ChatGPT en el seu cercador Bing podem pensar que això no ha fet més que començar. I de la importància que té el fenòmen, en Gerard Olivé va posar dos exemples molt recents.

El primer, el pànic de Google quan Microsoft va anunciar la incorporació que va ser èpic. Tot de sobte, la totpoderosa Google rebia una sotragada de dimensions difícils d’avaluar encara en el seu “core business”, el cercador. Tot d’una, sembla més interessant buscar a Bing amb ChatGPT que a Google. I ningú ho va a veure venir.

I el segon, la intensa aplicació de la intel·ligència artificial als seus processos de negoci per part de Shein, la distribuïdora tèxtil, que els ho dona una avantatge competitiva davant d’Inditex, H&M i d'altres competidors. El time to market resulta ser molt més competitiu, tant en temps com en disseny. La seva app va ser la mès descarregada en compres als Estats Units l’any passat. A tenir en compte.

I, és clar, després de glosar les meravelles de l’eina, i sense voler desinflar el soufflé, era necessari tocar el tema de la protecció de dades. Per això, Gina Tost (Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat)  es va encarregar, des del punt de vista de l’Administració, de valorar la irrupció d’aquestes tecnologies, les amenaces que es preveuen, els drets i deures digitals afectats i, naturalment, de la importància del marc regulador i com s’està treballant en aquest sentit.

I en aquest sentit, hem d'assenyalar que el be jurídic a protegir és la Privacitat Digital. És el dret que tenim als usuaris de protegir les nostres dades a internet y decidir quina informació poden veure els demés, quina informació poden utilitzar i amb quina finalitat i com exercir els nostres drets. És una expectativa legítima que tenim com individus de poder administrar la nostra “empremta digital”, entesa com l’allau de dades personals que generem cada dia i que, en definitiva, determinen la nostra reputació digital.

Com dèiem al principi, això no ha fet més que començar. ChatGPT no és, ni molt menys, l’única eina d’intel·ligència artificial al nostre abast. Ara mateix les podem comptar per centenars, amb totes les derivacions imaginables. Fins i tot, ja apareixen feines tant específiques com la de “prompt engineer”,  aquell professional que desenvolupa i optimitza la comunicació amb els algoritmes per obtenir el millor resultat.

En front d’aquest tsunami tecnològic que se’ns ve a sobre, la normativa de protecció de dades és l’instrument al nostre abast per mantenir la sobirania de les nostres dades. Hem de tenir el control perquè, d’altre manera, caldrà repensar si el viatge val la pena.

Com sempre, cuideu les vostres dades i cuideu-vos!

Revisió Texts legals web