Actius intangibles i Internet

4.1. Activos intangibles. Registro y gestión de marcas. Propiedad intelectual en entornos digitales.
4.2. Sistema de nombres de dominio.
4.3. Perspectiva legal del derecho audiovisual.

Canal de Denúncies?

per

Aquest mes de maig hem celebrat els cinc anys des de que va entrar en aplicació el Reglament General de Protecció de Dades. Amb les seves llums i les seves ombres, sembla clar que ha estat un pas molt important per la defensa de la nostra privacitat.

Doncs bé, el proper dia 13 de juny entra en aplicació una nova Llei, important per el compliment normatiu de les empreses: el conegut com “Canal de Denúncies”.

Antecedents

Transposant una Directiva europea, el passat 16 de febrer, el Congrés va aprovar la Llei 2/2023 Reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La Llei obliga, doncs, a empreses i entitats a habilitar un Canal de denúncies o canal intern de informació.

Què pretén la norma?

Protegir les persones que, en un context laboral o professional, detectin accions o omissions que puguin ser constitutives d’ infracció penal o administrativa greu o molt greu i les comuniquin mitjançant els mecanismes regulats en aquesta.

Què és un Canal de Denúncies?

És un sistema d’alertes que avisa la unitat responsable de compliment normatiu sobre presumptes males pràctiques en la gestió d’una empresa o organització. La prioritat d’ aquests canals és protegir les persones que denuncien, en especial, les que treballen en l’organització o estan relacionades amb aquesta i han de permetre realitzar la denúncia de forma completament confidencial i, si s’ escau, anònima.

És important per l’empresa?

És important per diverses raons. Aquí n’apuntem les principals que veurem en detall en un proper post.

  1. Detecció primerenca d’ irregularitats
  2. Prevenció de riscos i pèrdues financeres
  3. Foment de l’ètica i la transparència
  4. Compliment normatiu i legal
  5. Millora de la gestió de riscos
  6. Protecció de la reputació de l’empresa

En resum, proporciona als empleats i altres parts interessades una forma segura i confidencial d’informar sobre possibles problemes, la qual cosa beneficia tant l’organització com els seus stakeholders.

Qui està obligat?

Com a criteri general, a partir del 13 de juny totes les empreses públiques i privades de més de 250 treballadors i l’1 de desembre, les empreses de més de 50 treballadors.

Multes i sancions

No tenir Canal o incomplir les obligacions pot comportar una multa lleu fins a 25.000€. Les greus, per limitar drets i garanties, vulneració de la confidencialitat o no garantir el secret de les comunicacions, poden arribar als 50.000€. Les molt greus, bretxa de seguretat en el Canal, no comptar amb un sistema intern d’informació o adoptar represàlies, pot comportar multes molt importants. En el cas de la bretxa, s’aplicarien les sancions previstes en el RGPD (fins a 20M€ o el 4% de la facturació anual).

Què hem de fer?

Complir. Les normatives no són optatives. I no ja per les sancions, que no són plat de bon gust per a ningú, si no per les raons que hem detallat quan parlàvem de la importància que té per l’empresa.

I l’actiu intangible més important que té l’empresa és la salvaguarda de la seva reputació. No ho oblidem.

Cuideu-vos!

Privacitat sense límits?

per

La pregunta és, Què distingeix a las violacions de la privacitat d’altres danys? Això és el que planteja un paper americà, “Distinguishing privacy law: a critique of privacy as social taxonomy”.

La tesis que sostenen els autors és que durant el segle XX els estudiosos de la privacitat van intentar definir el concepte il·lusori de la privacitat. No van tenir èxit. Amb el canvi de mil·lenni, va arribar un nou enfoc: una taxonomia de de problemes de privacitat basada en el reconeixement social. Hem convertit el concepte amb un catàleg de casos abandonant la definició del seu objecte central. I ja és hora de repensar el concepte de privacitat en un entorn de informació complex i per què, donat un problema social –de la discriminació a la desinformació–, val la pena estudiar-ho en un marc de privacitat.

Privacitat

I què entenem per Privacitat? Doncs no tenim una definició pacífica. Però podem definir-la com el dret que tenim a preservar la nostra vida íntima (dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge com recull la nostra Constitució) i que no sigui accessible a altres sense el nostre consentiment. I aquesta definició inclou el concepte Privacitat Digital que és el be jurídic que la normativa de protecció de dades vol salvaguardar.

I la Privacitat Digital és el dret dels usuaris a protegir les seves dades a Internet y decidir quina informació personal poden veure els demés. I quina informació poden utilitzar i per què. És una expectativa legítima que tenim com persones de poder administrar la nostra “empremta digital”.  Ser, en definitiva, sobirans de les nostres dades. Ens hi juguem la nostra reputació digital, el nostre patrimoni intangible més important.

Privacitat sense límits?

La tecnologia evoluciona cada dia i planteja importants problemes de privacitat. Necessitem experiència per comprendre aquest problemes i trobar solucions imaginatives. Però la privacitat no hauria de prevaldre sobre qualsevol altre qüestió, de la mateixa manera que les altres qüestions no haurien de prevaldre automàticament sobre la privacitat. Ambdós interessos han de fer concessions i trobar un resultat equilibrat.

Nous reptes, noves solucions

Moltes tecnologies existents i gairebé totes les noves plantegen importants problemes de privacitat. Només cal veure, en aquest sentit, l’impacte que ha suposat ChatGPT i aplicacions similars. Ja hem vist respostes de tot tipus, des de prohibir-ne la seva utilització (per exemple, a Itàlia que ja han fet marxa enrere) fins a investigar-ne a fons com, per exemple, l’AEPD que ja va iniciar d’ofici actuacions d’investigació d’OpenAI, propietària de ChatGPT.

Davant els nous reptes, cal articular noves solucions. El RGPD promou la “privacitat per disseny”, es a dir, davant de qualsevol iniciativa considerar les implicacions de privacitat des del principi. Això ha de ser així sense convertir-se en guardians que impedeixin o menyscabin el desenvolupament empresarial.

Per què això no ha fet més que començar. Cal treballar plegats per trobar un equilibri entre el dret a la privacitat i la llibertat necessària perquè el món que coneixem no s’aturi amb una censura desbordada.

Cuideu-vos!

ChatGPT: Àngel o Dimoni

per

Així es titulava la sessió d’ahir de El Mirador Indiscret, unes sessions de debat que periòdicament organitza el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya sobre temes d’actualitat i interès per els col·legiats.

I la d’ahir no podia ser més oportuna ni de més interès. Oportuna perquè ChatGPT és, sens dubte, la tecnologia del moment de la que tothom en parla. Només veient la velocitat en la taxa d’adopció (mes de 100 milions d’usuaris en dos mesos) ens en podem fer la idea. I d’interès, més que mai, per tota la professió: creatius, copys, directors d’art, … per les implicacions que tindrà en la seva feina.

Veient la inversió de Microsoft i la incorporació de ChatGPT en el seu cercador Bing podem pensar que això no ha fet més que començar. I de la importància que té el fenòmen, en Gerard Olivé va posar dos exemples molt recents.

El primer, el pànic de Google quan Microsoft va anunciar la incorporació que va ser èpic. Tot de sobte, la totpoderosa Google rebia una sotragada de dimensions difícils d’avaluar encara en el seu “core business”, el cercador. Tot d’una, sembla més interessant buscar a Bing amb ChatGPT que a Google. I ningú ho va a veure venir.

I el segon, la intensa aplicació de la intel·ligència artificial als seus processos de negoci per part de Shein, la distribuïdora tèxtil, que els ho dona una avantatge competitiva davant d’Inditex, H&M i d’altres competidors. El time to market resulta ser molt més competitiu, tant en temps com en disseny. La seva app va ser la mès descarregada en compres als Estats Units l’any passat. A tenir en compte.

I, és clar, després de glosar les meravelles de l’eina, i sense voler desinflar el soufflé, era necessari tocar el tema de la protecció de dades. Per això, Gina Tost (Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat)  es va encarregar, des del punt de vista de l’Administració, de valorar la irrupció d’aquestes tecnologies, les amenaces que es preveuen, els drets i deures digitals afectats i, naturalment, de la importància del marc regulador i com s’està treballant en aquest sentit.

I en aquest sentit, hem d’assenyalar que el be jurídic a protegir és la Privacitat Digital. És el dret que tenim als usuaris de protegir les nostres dades a internet y decidir quina informació poden veure els demés, quina informació poden utilitzar i amb quina finalitat i com exercir els nostres drets. És una expectativa legítima que tenim com individus de poder administrar la nostra “empremta digital”, entesa com l’allau de dades personals que generem cada dia i que, en definitiva, determinen la nostra reputació digital.

Com dèiem al principi, això no ha fet més que començar. ChatGPT no és, ni molt menys, l’única eina d’intel·ligència artificial al nostre abast. Ara mateix les podem comptar per centenars, amb totes les derivacions imaginables. Fins i tot, ja apareixen feines tant específiques com la de “prompt engineer”,  aquell professional que desenvolupa i optimitza la comunicació amb els algoritmes per obtenir el millor resultat.

En front d’aquest tsunami tecnològic que se’ns ve a sobre, la normativa de protecció de dades és l’instrument al nostre abast per mantenir la sobirania de les nostres dades. Hem de tenir el control perquè, d’altre manera, caldrà repensar si el viatge val la pena.

Com sempre, cuideu les vostres dades i cuideu-vos!

UE – EEUU, llum al final del túnel?

per

Pocs dies enrere, va saltar la noticia que la UE i els EEUU havien arribat a un acord per transferir, entre els dos espais, dades personals, garantint-ne la privacitat. La transferència de dades estava suspesa des del passat 2020, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va anul·lar l’acord anomenat “Privacy Shield” al considerar que els EEUU no oferien suficients garanties per la privacitat dels ciutadans europeus.

Aquest anunci del President Biden s’ha de prendre, com sempre, amb molta cautela, per varies raons. Primer, perquè per el que sembla, estem davant d’una declaració d’intencions. Segon, perquè, de ser així, hi ha molta feina per endavant i no és una qüestió que es resoldrà en unes setmanes. I, tercer, perquè, o molt ens equivoquem però costa creure que Max Schrems (l’activista que va impulsar les demandes que van donar origen a l’anul·lació) es conformi sense presentar batalla.

Ja n’hem parlat de la qüestió en diverses ocasions (1,2,3,4) però fem un resum de com hem arribat fins aquí.

Tot i que el RGPD preveu altres mecanismes per blindar la privacitat de les dades en les transferències internacionals (per exemple, les SCC –Standard Contractual Clauses– o les BCR –Binding Corporate Rules) és evident que un acord marc d’adhesió per part de les empreses americanes com el Privacy Shield facilitava molt les coses, a tots dos costats de l’Atlàntic. Les empreses americanes només tenien que adherir-se amb un auto-certificat a els principis establerts per el Departament de Comerç dels EEUU. I les empreses, a més de complir amb les seves obligacions, només tenien que assegurar-se que l’empresa que tractava les dades estava en la llista. Aquest plantejament va saltar per els aires el juliol del 2020 amb l’esmentada sentencia.

I que suposa que l’Escut de Privacitat no estigui en vigor? Doncs que anem cap a dos anys d’incompliment continuat. Google, Facebook, Mailchimp i totes les empreses americanes que donen servei a empreses europees estan en fals. I les empreses europees estan, directament, incomplint perquè transfereixen dades sense garanties. De vegades de forma molt grollera com pot ser el cas de Mailchimp i d’altres, de forma més subtil com pot ser fent servir Google Analytics.             

I que diu el comunicat que pretén resoldre la situació?

Doncs literalment diu que “Avui hem aconseguit un acord sense precedents sobre la protecció de la privadesa de les dades i la seguretat dels nostres ciutadans”. L’acord “permetrà el flux de dades entre la UE i els EUA de forma predictible, fiable, equilibrant la seguretat, els drets a la privadesa i la protecció de dades”, va assegurar Von der Leyen. I, segons Biden, que es reprengui el flux de dades tindrà un impacte positiu estimat en uns 6.500 milions d’euros.

Interessos econòmics versus privacitat. I, està clar, al final hem d’aconseguir el millor d’ambdós aspectes: permetre el la transferència de dades sense perjudicar a les empreses i la seva economia però mantenint la privacitat que emana del RGPD. Per aquesta és la garantia de la prosperitat per les economies occidentals.

Com sempre, vigileu les vostres dades i cuideu-vos!

Fotos i Xarxes socials, amistats perilloses

per

No cal recordar la implantació de les xarxes socials a la nostra societat, amb tasses de penetració entre els internautes superiors al 80% a Whatsapp o Facebook, i de la facilitat que ens ofereix la tecnologia per fer fotografies (o copiar-les) per pujar-les a les xarxes i distribuir-les en segons a milions d’usuaris. Lluny queda aquella fotografia analògica que potser tenia més “glamour” però, per descomptat, no tenia les avantatges de l’actual. Però aquestes avantatges, si no som curosos, ens poden complicar molt la vida.

I això ve a compte de l’alerta de la Fiscalia de Delictes Informàtics de Barcelona sobre l’augment, coincidint amb la pandèmia, de denúncies davant la policia per la captació de fotos que les adolescents, principalment noies entre 12 i 18 anys, pengen a les xarxes socials per utilitzar-les com reclam en portals pornogràfics de pagament a Internet.

Heu llegit bé. Les adolescents -des del 12 anys- pugen fotos lleugeres de roba o en bikini i en postures més o menys explícites, per atraure més seguidors. I les web pornogràfiques fan servir aquestes imatges per promocionar la seves pàgines, aprofitant-se fins i tot, de la popularitat que aquestes noies poden tenir com “influencers”.

Tot i ser cridanera aquesta utilització injusta de les fotografies com ham, no és ni de lluny l’única amistat perillosa que poden trobar en el binomi fotos i xarxes. Aquí en recollim alguns.

Menors. Els progenitors, independentment del seu estat civil, són els responsables de que es respectin el dret a la imatge, al honor i a la intimitat del menor. I són els que han d’autoritzar que es comparteixin imatges dels seus fills. A partir dels 14 anys però, segons la Llei Orgànica 3/2018 (LOPD), és el menor qui ha d’autoritzar la publicació.

Drets d’autor. Partint de la Llei de Propietat intel·lectual, hem de prendre precaucions per respectar els drets d’autor. Hem de recordar que els drets d’explotació de les fotografies pertanyen en exclusiva al seu autor. Per compartir fotografies a les xarxes socials, hem de comptar amb una autorització expressa de l’autor. Un altre dia aprofundirem més en aquest tema.

Àmbit laboral.  L’ús indegut en horari laboral pot ser un agreujant en cas d’acomiadament disciplinari. A tal d’exemple, fotografiar-se conduint el vehicle d’empresa en horari laboral sobrepassant el límit de velocitat o publicar una foto a Facebook, identificant-se com treballador de l’empresa, recomanant als seus seguidors no comprar en aquesta empresa.

Delictes. Pujar fotografies a la xarxa pot ser constitutiu de delicte en determinats casos. Els més coneguts són el Cyberbullying (assetjament), Stalking (persecució), Grooming (pederastes a Internet) o Sextorsión (xantatge sexual). Per part de les víctimes existeixen comportaments que, tot i ser innocents, posen en perill la seva intimitat i poden donar peu a ser atacats. Parlen de Oversharing (sobreexposició), Sharenting (sobrecompartició) o Sexting (enviar/rebre fotografies més o menys explícites).

Conseqüències de l’ús indegut. En funció de la naturalesa de la conducta, la gravetat i el seu encaix penal, ens podem trobar des d’una multa fins a una condemna a presó. Per això cal estar molt atent a aquestes “amistats perilloses.

Com sempre, cuideu-vos!

YouTube vs. Indústria Cultural Europea

per

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que YouTube no és responsable de les infraccions de “copyright” dels seus usuaris. La plataforma de vídeo, propietat de Google, només vulnera els drets d’autor en determinats casos, com, per exemple, si contribueix a promocionar al públic l’accés a continguts protegits.

Diu el Tribunal que la plataforma no és responsable dels continguts protegits per drets d’autor posats a disposició del públic per els usuaris. Només seria responsable si contribueix activament a proporcionar accés al públic a aquests continguts o no pren mesures actives per eliminar-los.

La batalla entre la Indústria Cultural Europea i les plataformes digitals ve de lluny. La disrupció tecnològica provocada en la Indústria audiovisual per aquests operadors (YouTube, Spotify, Instagram, Uploaded, …) obliga necessàriament a canviar les regles del joc, i, fins i tot, el joc mateix.

I diem que ve de lluny perquè el fallo dona resposta a dos demandes plantejades a Alemanya. La primera, interposada per un productor musical el 2008, al·legava que s’havien pujat a la plataforma diversos fonogrames sobre els que tenia la titularitat de diferents drets. La segona, interposada per Elsevier a l’empresa Cyando (de intercanvi d’arxius) el 2013, per posar diferents obres a disposició dels usuaris, sense autorització.

En la sentència examinada, el TJUE entén que “els operadors de plataformes en línia no fan per si mateixos una comunicació al públic dels continguts protegits per drets d’autor posats il·legalment en línia pel seus usuaris”. Això sí, aquesta exempció de responsabilitat només és aplicable en els casos que les plataformes no contribueixin a facilitar l’accés a aquests continguts que infringeixen els drets d’autor o que, un cop informades de la seva existència, no preguin mesures actives per eliminar-los. La sentència segueix el criteri de responsabilitat prevista en la Directiva sobre Comerç Electrònic que entén que no hi ha responsabilitat si el paper de la plataforma és neutre, automàtic i passiu.

La sentència no és el final, més aviat és el principi d’una llarga batalla de la que té que donar com a resultat un equilibri just entre les parts en conflicte (plataformes vs. Indústries).  S’ha de tenir en compte, a més, altres qüestions, com la que plantegen grups de drets civils preocupats per la possible censura de governs autoritaris i els riscos per la llibertat d’expressió amb propostes com la instal·lació de filtres a la plataformes per evitar que els usuaris pugin continguts amb drets d’autor (o altres que no interessin a determinats grups).

El tema no és baladí i cal seguir-lo amb atenció. Com sempre, ens hi juguem molt.

Cuideu-vos!

Pandèmia, Ciberseguretat i Protecció de dades

per

La pandèmia ha accelerat molts processos digitals, tant a nivell particular com professional i empresarial. Teletreball, videoconferències, núvol, transformació digital, etc. ja eren tendències abans del COVID però ara s’han fet gairebé imprescindibles. I en el nou escenari, la Ciberseguretat ha saltat a la primera plana.

Noves maneres de treballar i fer negocis s’han tingut que adaptar i fer un salt qualitatiu en l’ús de les tecnologies per poder sobreviure. A més, he estat testimonis d’un fenomen inaudit com és que hem pogut fer un experiment sociològic a nivell global que era impensable fa un any. Si al gener li dic a un client que, en comptes de venir al despatx, farem una videoconferència, el més probable és que m’hagués quedat sense client. I ara n’hem aprés tots, fins i tot la gent gran, que la tecnologia ens obre un ventall enorme de possibilitats i que res tornarà a ser igual. I per millor.

Però, es clar, tot anvers té un revers. I un exemple, no l’únic, és el de la Ciberseguretat. Segons l’enquesta anual Digital Trust Survey 2021 de PwC, la pandèmia ha obligat a les empreses a donar un salt en les tecnologies digitals per, en molts casos, canviar o reinventar els seus models de negoci. I això  està  provocant un augment de les bretxes de seguretat que es troben en determinats escenaris (per exemple, en el teletreball) més exposats que mai als ciberatacs. La falta de mitjans, de preparació i de cultura digital, entre altres, situen a les empreses en un escenari molt delicat, front el qual han de fer inversions en Ciberseguretat i minimitzar riscos.

Perquè les conseqüències de patir un ciberatac poden ser devastadores. No poder accedir a la informació per un atac de ransomware o que les dades de les que som custodis (per exemple, les dades personals de les quals som responsables) es vegin exposades tindrà conseqüències en termes econòmics i, a ben segur, en termes de reputació amb un cost incalculable. L’empresa, fins i tot, pot incorre en responsabilitat penal, derivada del delicte de danys informàtics (art. 264 Codi Penal) i del de revelació de secrets (art. 197 i següents CP), sense comptar la responsabilitat civil subsidiària  de la persona jurídica que recull l’article 120.4 CP.

En resum, passada la necessària rauxa inicial en la que les empreses estaven comprensiblement lluitant per la seva supervivència, cal establir les bases de desenvolupament del negoci fent les corresponents inversions en infraestructures tecnològiques, en compliment de les diferents normatives i, sobretot, en cultura digital en l‘entorn de les persones. Només així ens garantirem el futur.

Cuideu-vos!

Quo vadis Google?

per

Segons les darreres informacions publicades aquesta setmana al bloc Chromium, Google espera satisfer les necessitats dels usuaris web (lectors, anunciants i creadors de contingut), així com eliminar el suport de cookies de tercers en només dos anys. Mentrestant, Google planeja limitar el seguiment creuat dels llocs no segurs a partir del febrer, seguit de noves mesures anti-fingerprinting que es posaran en marxa a finals d’aquest any.

Sembla que Google va en la bona direcció: està disposat a construir una web més privada. Per això, ja va anunciar el passat agost una nova iniciativa (coneguda com Privacy Sandox) per desenvolupar  un conjunt d’estàndards oberts per millorar fonamentalment la privadesa en la web. El objectiu per a aquesta iniciativa de codi obert és fer que la web sigui més privada i segura per als usuaris, alhora que dona suport als editors.

Assegura Google que, després d’un diàleg inicial amb la comunitat web, estan convençuts que una iniciativa com Privacy Sandbox pot mantenir un web saludable i amb suport d’anuncis de manera que quedin obsoletes les cookies de tercers. Una vegada que aquests enfocaments hagin abordat les necessitats d’usuaris, editors i anunciants i hagin desenvolupat les eines per resoldre les solucions intermèdies, pensen eliminar el suport per a cookies de tercers a Chrome. El termini previst és fer-ho d’aquí a dos anys. Google està convençuda que no hi poden arribar sols i és per això que necessiten que l’ecosistema participi en aquestes propostes. Tenen previstos els primers assajos inicials a finals d’aquest any, començant pel mesurament de conversions i seguint amb la personalització.

Està clar que Google va en la bona direcció però també sembla evident que els nous desenvolupaments  i estàndards necessaris per un moviment que afecta a tota la indústria de Internet, requerirà reflexions importants, debats intensos i inputs de tots les parts interessades. Això ens fa pensar que potser els terminis que anuncia Google seran difícils de complir però sembla de sentit comú que si no ens posem en marxa en la bona direcció, mai arribarem a bon port. La nostra privadesa està en joc i ens hi juguem molt.

Nota: “Quo vadis” es una frase llatina que significa «¿On vas?». Google, al igual que Pere, torna al bon camí.

¿Cómo proteger nombres de dominio en Internet?

per

Entre nuestros activos intangibles en Internet destacan los nombres de dominio. El dominio viene a ser nuestro nombre en el tráfico digital y facilita que las personas accedan a nuestra página web.

La identidad digital de nuestra empresa

Tal es la importancia de este activo que muchos profesionales del sector empresarial y comercial lo definen como la identidad digital de nuestra empresa. Estas direcciones web se componen de dos elementos:

– El nombre que elijamos, que se conoce como “segundo nivel”.

– La terminación del mismo (.com, .es, .info…), que se conoce como “primer nivel”.

La atribución del segundo nivel en los nombres de dominio

El segundo nivel no solo es altamente personalizable, sino que está abierto a todo el público. Esto significa que los derechos digitales sobre el dominio corresponderán a la primera persona que los reclame y pague su inscripción.

El uso del primer nivel en las direcciones de Internet

Respecto al primer nivel, tendremos que elegir entre las opciones que nos ofrece la ICANN. Aunque los más típicos son .com o .es, en los últimos tiempos se han abierto posibilidades muy interesantes, como .shop o .academy.

La configuración final de nuestra dirección

Cada dirección, compuesta por ambos niveles, es única en el mundo. Lo que quiere decir que si registramos “example.com” tendremos derechos digitales privativos sobre este nombre, aunque no sobre “example.es” o “exammple.com”.

La protección de marcas en Internet

Las amenazas más frecuentes a nuestro dominio en Internet son:

1. La suplantación de identidad, por ciberdelincuentes que registren dominios similares para emular nuestra página y estafar a nuestros clientes.

2. Ciberocupación, que es la práctica de registrar nombres de dominio correspondientes a nuestra marca, para después exigir un rescate si queremos utilizarlos.

Estas prácticas están prohibidas y existen mecanismos para protegerse de ellas, como:

– Política Uniforme de Solución de Controversias en Materia de Nombres de Dominio. Procedimiento habilitado por la ICANN para que podamos impugnar los registros abusivos de este tipo.

– Centro de Intercambio de Información de Marcas. Base de datos donde podemos registrar nuestra marca y consultar las registradas.

– Sistema de Suspensión Rápida Uniforme. Herramienta de resolución de conflictos ágil para solucionar estas situaciones.

– Procedimiento de Resolución de Disputas Posteriores a la Delegación. Procedimiento sancionador para los registradores que contribuyan a la competencia desleal.

Pero si queremos prevenir, lo mejor será que registremos nuestra marca conforme a la legislación nacional y comunitaria. Posteriormente deberíamos registrar varios dominios, incluso antes de iniciar nuestra actividad. Y si nos quedan dudas, deberíamos acudir a profesionales, pues nuestro nombre de dominio es uno de nuestros principales activos intangibles en Internet.

Los activos intangibles han cambiado la idea de mercado

per

La propiedad intelectual constituye el activo más valioso de nuestras empresas. Y es que el patrimonio intangible ha demostrado ser el motor de crecimiento económico más potente de la economía digitalizada.

Activos intangibles: un nuevo modo de desarrollar nuestras actividades

La digitalización, la expansión de Internet y la globalización han llevado a una verdadera transformación del mercado. La terciarización de la economía ha dado un paso más gracias a los activos intangibles, con dos efectos empresariales principales:

1. Ha aparecido (y se ha robustecido) el sector de desarrollo digital y cultural. Este funciona como una sección especializada de las economías terciarizadas, que representa en la actualidad el recurso más valioso de los mercados desarrollados.

2. Las empresas han integrado en sus cuentas de gastos numerosas partidas relacionadas con este sector. Nos referimos a la compra de licencias y a la contratación de servicios digitales como formación, publicidad, redacción, diseño gráfico y otros relacionados con la PI.

Y no podemos olvidar que las patentes son uno de los recursos más preciosos para cualquier compañía, determinando una auténtica facultad de monopolio para sectores tan potentes como el farmacéutico o la automoción.

Procesos de gestión y logística

Todavía hay profesionales en activo que han desarrollado sus actividades de gestión y logística con un bolígrafo en una mano y el teléfono en la otra. Sin embargo, actualmente utilizamos sistemas de gestión basados en soluciones digitales, como:

– ERP (Enterprise Resource Planning).

– CRM (Customer Relationship Management).

– SRM (Supplier Relationship Management).

– PMS (Propertý Management System).

– BI (Business Intelligence).

Lo que tienen en común todas estas herramientas es que facilitan la gestión y la competitividad empresarial. Por su importancia, el desarrollo de este tipo de programas se ha convertido en un sector económico per se.

Generación de valor

Otra consecuencia de la globalización ha sido la capacidad de difundir la información y la cultura por todo el planeta a un bajo coste. Los productos artísticos, culturales y literarios, incrementen la escala de las operaciones de las compañías relacionadas con la PI. Un ejemplo es la programación. En el sector del código informático, gran parte del trabajo se encuentra deslocalizado, lo que permite reducir costes.

Hacia un mundo basado en las ideas

En definitiva, la creciente importancia de la propiedad intelectual está llevando a nuestras economías a un mundo basado en los activos intangibles. Estos se demuestran más potentes y versátiles a la hora de generar valor, y son capaces de transformar la totalidad de etapas productivas de cualquier compañía, aunque presentan sus retos particulares. Si deseas saber más sobre PI, no dudes en seguir nuestro blog.

Linkedin

La propiedad intelectual ha modificado sustancialmente nuestra economía. En la actualidad constituye la base de las relaciones comerciales internacionales. Y es que Internet y la globalización se lo han puesto fácil a este elemento patrimonial, basado en el conocimiento y transmitido mediante transacciones instantáneas.

Prueba de ello es la transformación que los sistemas ERP, BPM, BI, EPM y otros han supuesto para la gestión ordinaria y la logística de las compañías. Pero también la nueva forma de generar valor de las empresas de éxito, basada en intangibles como los derechos de autor y las patentes.

imagen

CCN – Consultoria de Compliment Normatiu
CDT – Consultoria de Dret Tecnològic
PJT – Perícia Judicial Tecnològica
LBD – Legal Business Development
ICL – Intel·ligència Competitiva Legal

Contacte

Serveis

Twitter

© 2024 Tots els drets reservats

Revisió Texts legals web