UE – EEUU, llum al final del túnel?

Pocs dies enrere, va saltar la noticia que la UE i els EEUU havien arribat a un acord per transferir, entre els dos espais, dades personals, garantint-ne la privacitat. La transferència de dades estava suspesa des del passat 2020, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va anul·lar l’acord anomenat “Privacy Shield” al considerar que els EEUU no oferien suficients garanties per la privacitat dels ciutadans europeus.

Aquest anunci del President Biden s’ha de prendre, com sempre, amb molta cautela, per varies raons. Primer, perquè per el que sembla, estem davant d’una declaració d’intencions. Segon, perquè, de ser així, hi ha molta feina per endavant i no és una qüestió que es resoldrà en unes setmanes. I, tercer, perquè, o molt ens equivoquem però costa creure que Max Schrems (l’activista que va impulsar les demandes que van donar origen a l’anul·lació) es conformi sense presentar batalla.

Ja n’hem parlat de la qüestió en diverses ocasions (1,2,3,4) però fem un resum de com hem arribat fins aquí.

Tot i que el RGPD preveu altres mecanismes per blindar la privacitat de les dades en les transferències internacionals (per exemple, les SCC –Standard Contractual Clauses– o les BCR –Binding Corporate Rules) és evident que un acord marc d’adhesió per part de les empreses americanes com el Privacy Shield facilitava molt les coses, a tots dos costats de l’Atlàntic. Les empreses americanes només tenien que adherir-se amb un auto-certificat a els principis establerts per el Departament de Comerç dels EEUU. I les empreses, a més de complir amb les seves obligacions, només tenien que assegurar-se que l’empresa que tractava les dades estava en la llista. Aquest plantejament va saltar per els aires el juliol del 2020 amb l’esmentada sentencia.

I que suposa que l’Escut de Privacitat no estigui en vigor? Doncs que anem cap a dos anys d’incompliment continuat. Google, Facebook, Mailchimp i totes les empreses americanes que donen servei a empreses europees estan en fals. I les empreses europees estan, directament, incomplint perquè transfereixen dades sense garanties. De vegades de forma molt grollera com pot ser el cas de Mailchimp i d’altres, de forma més subtil com pot ser fent servir Google Analytics.             

I que diu el comunicat que pretén resoldre la situació?

Doncs literalment diu que “Avui hem aconseguit un acord sense precedents sobre la protecció de la privadesa de les dades i la seguretat dels nostres ciutadans”. L’acord “permetrà el flux de dades entre la UE i els EUA de forma predictible, fiable, equilibrant la seguretat, els drets a la privadesa i la protecció de dades”, va assegurar Von der Leyen. I, segons Biden, que es reprengui el flux de dades tindrà un impacte positiu estimat en uns 6.500 milions d’euros.

Interessos econòmics versus privacitat. I, està clar, al final hem d’aconseguir el millor d’ambdós aspectes: permetre el la transferència de dades sense perjudicar a les empreses i la seva economia però mantenint la privacitat que emana del RGPD. Per aquesta és la garantia de la prosperitat per les economies occidentals.

Com sempre, vigileu les vostres dades i cuideu-vos!

Subscriu-te a la Newsletter

Si vols estar al corrent de les últimes novetats en matèria de Dret Digital, subscriu-te a la newsletter.

Compartir

Altres articles