Recordem la cèlebre frase de Groucho Marx a la pel·lícula “Una noche en la ópera”. En un camarot abarrotat, Groucho fa la comanda de menjar al cambrer i cada vegada afegeix un plat a la llista. Noi, un altre germà, diu: “I també dos ous durs“, i Harpo, el tercer germà mut, fa sonar la botzina per indicar que, en comptes de dos, posi tres ous. I així diverses vegades.

M’he recordat d’aquesta frase en relació a l’Informe 48/2023 de l’Agència de Protecció de Dades del passat setembre, en el qual posa de manifest la decisió de posar fre a la pràctica que les empreses demanin còpies del DNI per identificar els ciutadans per qualsevol qüestió. És un costum arrelat que empreses i Administració demanin tota sort de documentació al ciutadà i a més “també còpia del DNI” (si és possible per les dues cares).

Existeix una tradició heretada de la derogada Llei Orgànica de 1999, que establia com a procediment oficial per a l’exercici de drets l’obligatòria entrega d’una còpia del DNI (o NIE o document equivalent). Aquesta pràctica segueix duent-se a terme sense que ningú se la qüestioni perquè “sempre s’ha fet així” i perquè sembla que ofereixi més seguretat al tràfic jurídic.

En el seu Informe, l’ AEPD considera que l’ ús de DNI pot resultar excessiu o directament innecessari per complir amb la finalitat d’ identificació.

Quins problemes planteja?

El número del DNI no és una dada de categoria especial però sí que és una dada sensible, ja que el seu mal ús o abús pot generar efectes desfavorables per al seu titular.

La suplantació d’identitat és un perjudici molt habitual ja que poden realitzar-se moltes gestions com donar d’alta contractes o comptes corrents, registrar-se en llocs web de pornografia o joc online, fins i tot, demanar un duplicat de la targeta SIM.

I també suposa un repte de seguretat de la informació per a les empreses que realitzen els tractaments perquè han d’emmagatzemar els DNIs, en format analògic o digital, i assegurar la seva transmissió a tercers. Per a companyies que manegen cents de milers de documents, fins i tot de milions, a l’any, no és un problema menor. Una bretxa de seguretat en aquests casos pot ser devastadora per a la seva reputació, sancions al marge.

Què és el principi de minimització?

Està consagrat a l’article 5.1.c) “Les dades personals seran adequades, pertinents i limitades al necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades («minimització de dades»). És a dir, només podem tractar com a responsable únicament aquelles dades que són estrictament necessàries per a la finalitat perseguida.

Què diu l’Agència?

L’ Agència parteix de recordar el principi de responsabilitat proactiva, que recull el RGPD, de manera que cada responsable haurà de valorar els casos d’ ús concrets que se li presentin, i fer judicis de ponderació si fos necessari, i veure si és procedent o no demanar el DNI o tractar el número o guardar una còpia per als seus registres. I, si cal demanar-ho, quines mesures de protecció especial s’han d’aplicar.

I en l’Informe, l’Agència exposa uns criteris generals com que la sol·licitud del número o còpia del DNI no es pot instaurar per defecte i que cal analitzar cada supòsit concret.

I tampoc es pot demanar una còpia del DNI per a l’ exercici de drets per part de l’ interessat.

Com en tot, hi ha excepcions. Per exemple, es pot demanar el DNI per complir amb la normativa en les activitats de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme perquè la llei l’empara.

Sancions

Les sancions són cada vegada més freqüents i d’ import més elevat. Missatgeria (per fotografiar el DNI), hotels i plataformes com AirBnb (per demanar còpia per fer la reserva), entitats bancàries per demanar el DNI per fer un tràmit i, fins i tot, una sanció de 300.000 € a una empresa de selecció de personal per vulnerar l’article 5.1.c) del RGPD (minimització de dades) i una infracció de l’article 12 RGPD en l’àmbit de l’exercici dels drets de l’interessat.

Solucions

No hi ha una solució única. Cada responsable haurà de revisar els seus casos d’ús i veure quines dades necessita i recollir només aquestes. O, si necessita la còpia del DNI, justificar-ho.

I veure si hi ha alternatives menys costoses per a l’usuari.

Hi ha al mercat solucions tècniques que permeten, per exemple, escanejar un document apantallant (ofuscant, excloent, pixelant la imatge, etc.) determinats camps el que permet guardar només aquells estrictament necessaris.

O enviar codis alfanumèrics al telèfon mòbil que permetrà la identificació de l’usuari.

Conclusions

La pràctica de demanar el DNI per a tot ha de decaure. I s’ha de fer un esforç per part de tothom perquè s’escometi la reforma dels sistemes de les empreses al més aviat possible. I prendre mesures també encausat, dels quals parlarem un altre dia. Com sempre, cuideu-vos!

Introducció:

Diuen que el camí a l’infern està empedrat de bones intencions. El passat maig del 2022, la Comissió Europea va presentar una proposta de regulació sobre el denominat Espai Europeu de Dades Sanitàries. La proposta va ser motivada pel descobriment d’un alt grau de fragmentació, disparitats i dificultats en l’accés i l’ús de dades sanitàries electròniques en els Estats membres de la Unió Europea. De fet, les accions dels Estats membres en aquest àmbit s’han demostrat clarament insuficients. La pandèmia va fer saltar totes les costures.

Els problemes

Ara mateix, els usuaris tenim dificultats per exercir els nostres drets sobre les dades electròniques de salut, incloent-hi l’accés i la transferència, tant a nivell nacional com transfronterers. Per exemple, encara que tinguem les dades en digital, els usuaris no estem en disposició de donar accés o permetre’l a les nostres dades a diferents proveïdors de salut.

Avui en dia, hi ha diferències significatives en l’aplicació de regles a través dels Estats membres per la manca de pautes i recomanacions. I això és el que pretén millorar la Unió Europea.

Les bones intencions

Doncs la Comissió Europea te intenció de definit estàndards i practiques comuns per crear la necessària infraestructura i certificacions per establir un marc de governança comú per l’ús compartit de dades electròniques de salut.

Això permetrà un major control dels individus sobre les seves dades, facilitant l’accés i la compartició amb els professionals sanitaris. I d’altre banda, facilitarà la feina d’aquest professionals permetent l’accés a la història mèdica del pacient, incrementant la base de coneixement per prendre més decisions sobre el diagnòstic i el tractament dels pacients.

Els reptes (o perills)

Milions de dades de salut, que recordem són de categoria especial, gestionats per pacients i professionals de la sanitat suposen un repte gegantí per una UE compromesa, unida i sense fissures, amb la protecció de dades.

I, quins són aquest reptes? Repassem-ne els principals.

Requerir el consentiment del pacient per compartir les dades de salut. I com be recull el Reglament, el consentiment ha de ser explícit, inequívoc, que reflecteixi una manifestació lliure, informada d’acceptar el tractament de dades que li concerneixen. I el dret de retirar el consentiment en qualsevol moment. No sembla que la UE ho tingui molt clar. Més aviat el contrari.

Limitar la definició de dades de salut. Ara mateix, el text defineix com “dades de salut” un ampli ventall de 15 categories que van molt més enllà del què entenem, estrictament parlant, per informació sobre la salut o l’atenció mèdica dels pacients. Alguns exemples de dades proposades com de “salut”: assegurança, estatus professional, educació, consum de substàncies, benestar, comportament, estil de vida, … Clarament excessiu, al meu parer.

Fer que les finalitats permeses per a l’ús de les dades siguin precises i legítimes

La llista de finalitats permeses del tractament de dades de salut és massa llarga i massa inconcreta: per exemple, els governs poden donar accés a qualsevol tercer que consideri convenient per garantir “alts nivells de qualitat i seguretat sanitària i de medicaments o dispositius mèdics”. El redactat sembla fet per una empresa farmacèutica.

La seguretat de les dades ha de ser la màxima prioritat

Una obvietat però no per això ho deixarem de dir-ho. Dades sensibles de més de 450 milions d’europeus en centres de dades centralitzats, és un pastís massa llaminer per els ciberdelinqüents. El valor en el mercat negre d’aquestes dades en el mercat negre és incalculable. El dany que pot provocar un ciberatac, també. El recent episodi del Clínic de Barcelona n’és un exemple.

Conclusions

Les avantatges de la iniciativa són evidents. Els perills, també. Si a aquest escenari li afegim Intel·ligència Artificial o Big Data, tenim servit el còctel explosiu. I parlem no tan sols del primer ús de les dades (l’assistència sanitària) sinó també de l’ús secundari, aquell que permet transferir dades a organismes, industries, investigadors, reguladors, etc. per tal de millorar la atenció sanitària, la investigació, la innovació i les polítiques.

Veurem. De moment, cuideu-vos perquè si no ho fem nosaltres, no sé si ho farà ningú!

L’Acord Transatlàntic de Protecció de Dades (ATP) és un nou marc per a la transferència de dades personals entre Europa i Estats Units. Aquest acord va ser anunciat el febrer del 2021, després de mesos de negociacions, i busca proporcionar un marc actualitzat i més sòlid per a la transferència de dades personals.

L’ Acord

L’ ATP es basa en un conjunt de normes i compromisos que els proveïdors de serveis han de complir per garantir que les dades personals siguin tractades de manera justa i transparent. Aquestes normes inclouen l ‘ obligació dels proveïdors de serveis de proporcionar informació clara i concisa sobre com s’ utilitzaran les dades personals, així com el dret dels individus a accedir i rectificar les seves dades personals.

L’ATP també estableix una sèrie de controls i mesures de seguretat per protegir les dades personals dels ciutadans europeus. Aquestes mesures inclouen l’ obligació dels proveïdors de serveis d’ implementar mesures de seguretat tècniques i organitzatives adequades per protegir les dades personals, així com l’ obligació de notificar a les autoritats pertinents en cas d’ una violació de dades.

A més, l’ATP se centra en la supervisió i el compliment. L’ ATP estableix un mecanisme de supervisió per garantir que els proveïdors de serveis compleixin amb les seves obligacions en relació amb la protecció de dades personals. Les empreses que no compleixin amb els requisits de l’ ATP s’ enfrontaran a sancions i mesures disciplinàries.

Una de les principals diferències entre l’ATP i els seus predecessors és que l’ATP es basa en una sèrie de compromisos i garanties que el govern dels Estats Units ha assumit en relació amb la protecció de dades personals. Aquests compromisos inclouen la promesa que les autoritats dels Estats Units només podran accedir a les dades personals dels ciutadans europeus en casos específics i limitats, i només si s’han esgotat altres opcions. A més, el govern dels Estats Units s’ha compromès a crear un mecanisme de recurs independent perquè els ciutadans europeus puguin presentar queixes i buscar reparació en cas que es produeixin violacions de dades.

La falta d’ acord anterior

L’acord anterior, Privacy Shield (Escut de Privacitat), va ser dissenyat per proporcionar un marc per a la transferència de dades personals entre Europa i Estats Units. Aquest acord es basava en una sèrie de compromisos i garanties per part del govern dels Estats Units en relació amb la protecció de dades personals.

No obstant això, el juliol del 2020, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va declarar la invalidesa del Privacy Shield, argumentant que el marc no garantia adequadament la protecció de les dades personals dels ciutadans europeus en mans de les empreses estatunidenques.

La decisió va ser rebuda amb preocupació per les empreses que depenen de la transferència de dades entre Europa i Estats Units per dur a terme les seves operacions. Les empreses que no van poder complir amb els requisits de Privacy Shield es van veure obligades a suspendre o restringir les seves operacions a Europa.

L’ impacte en les empreses

L’impacte més obvi de l’ATP a les empreses és que hauran de complir amb nous requisits en relació amb la protecció de dades personals. Això pot implicar la revisió i actualització de les polítiques i pràctiques de privacitat, la implementació de noves mesures de seguretat, la contractació de personal addicional i l’ adopció de noves tecnologies per garantir el compliment de l’ ATP.

Les empreses també hauran de garantir que les mesures de seguretat tècniques i organitzatives que implementen per protegir les dades personals siguin adequades i eficaces. L’ ATP estableix l’ obligació dels proveïdors de serveis d’ implementar mesures de seguretat tècniques i organitzatives adequades per protegir les dades personals, i això significa que les empreses hauran de revisar i actualitzar les seves mesures de seguretat per garantir que siguin suficients per protegir les dades personals.

L‘ATP també estableix un mecanisme de supervisió per garantir que els proveïdors de serveis compleixin amb les seves obligacions en relació amb la protecció de dades personals. Les empreses hauran d’ assegurar-se que estan complint amb els requisits de l’ ATP i estar preparades per enfrontar sancions i mesures disciplinàries si no ho fan.

Un altre impacte important de l’ATP és que les empreses hauran de parar atenció als canvis en la regulació i les pràctiques de privacitat a Europa i Estats Units. L’ATP es basa en una sèrie de compromisos i garanties que el govern dels Estats Units ha assumit en relació amb la protecció de dades personals, i això significa que qualsevol canvi en la regulació o les pràctiques de privacitat als Estats Units pot tenir un impacte en el compliment de l’ATP.

A més, l’ATP pot tenir un impacte en la reputació i la confiança de l’empresa. Els clients i els consumidors poden valorar cada vegada més la privacitat i la seguretat de les dades personals, i les empreses que no compleixin amb els requisits de l’ATP poden enfrontar crítiques i pèrdua de confiança per part dels seus clients i consumidors.

No obstant això, també hi ha alguns beneficis per a les empreses que compleixen amb els requisits de l’ATP. Per exemple, el compliment de l’ATP pot millorar la protecció de les dades personals i reduir el risc de violacions de dades, cosa que pot tenir un impacte positiu en la reputació de l’empresa i en la confiança dels clients i consumidors.

A més, el compliment de l’ATP pot ajudar les empreses a complir amb altres regulacions i estàndards de privacitat a tot el món. Molts països i regions tenen lleis i regulacions de privacitat similars a l’ATP.

En Resum

L’Acord no és ferm encara i potser passin mesos fins que es ratifiqui. Mentrestant, empreses com Meta ja han amenaçat de suspendre les seves transferències. Tenint en compte que Facebook, Instagram o Whatsapp pertanyen al grup, l’impacte per a usuaris, empreses i anunciants pot ser, en termes socials, econòmics i fins a polítics, d’una magnitud molt difícil de preveure.

En qualsevol cas, ¡cuideu les vostres transferències internacionals i cuideu-vos vosaltres!