L’Agència Espanyola de Protecció de Dades sanciona la companyia tecnològica malgrat que ja comptava amb un comitè de tractament de dades en el moment en què va ser denunciada. Es tracta de la primera multa a una empresa per aquest motiu a Espanya.
Ricard Castellet
Pijama amb coll de camisa per videoconferències
Està clar que el COVID19 ha capgirat el món que coneixíem fins ara. Tant el personal com el professional. I junt els legítims esforços de les persones i les empreses per adaptar-se invertint en tecnologia i recursos de tota mena per front a les carències que s’han posat de manifest, han aparegut iniciatives variades, des de les més enginyoses a les més frikies. En aquest últim apartat podem encabir la noticia que dona títol a aquest post.
Es tracta d’una iniciativa japonesa que ha dissenyat una pijama amb coll de camisa per poder fer videoconferències. Està clar que el teletreball ha arribat per quedar-se. I també sembla que hem d’aprendre moltes coses.
Aquesta setmana he impartit la meva primera classe virtual a un grup d’advocats. Val a dir que ha estat tota una experiència. El tema va ser “Entorn digital en l’exercici de l’advocacia” i vam tractar de fer una aproximació a la transformació digital dels despatxos, tot repassant idees, criteris, les tendències, el futur i, com és natural, les principals eines de que disposem per abordar amb solvència aquest procés.
La experiència m’ha provocat diverses reflexions que comparteixo amb vosaltres. Primer de tot és necessari invertir en tecnologia. Sembla una obvietat però hem de tenir, com a mínim, un bon ordinador (i potser un segon), la millor càmera que ens puguem permetre, un segon monitor gran, una tablet i uns auriculars inalàmbrics. La tablet és imprescindible per si volem prendre notes, per exemple. No podem fer ostentació de dominar les tecnologies i prendre notes en un paper.
Però necessitem més. Cal una bona il·luminació, si pot ser natural millor (preveure els canvis de llum si la sessió és llarga) o una artificial amb suficient potència per que ens veiem bé. I un fons chroma per poder afegir un fons virtual (solucionem problemes de privacitat) i una bona cadira per no acabar amb mal d’esquena.
I formació. No sols en l’ús dels dispositius i les aplicacions (que per cert, han de estar llicenciades) sinó també, i molt important, en la comunicació amb els altres participants. Regles d’etiqueta, maneres de fer, com expressar-nos quan tenim limitacions (no podem gesticular, no podem caminar com ho fem en una presentació física) i molts altres detalls que només la pràctica farà que arribem a dominar la tècnica de la comunicació a distància.
I a més, naturalment, complir amb la normativa de protecció de dades.
Ah, i no oblideu el pijama amb coll de camisa!
Cuideu-vos!
L’AEPD alerta sobre l’ús de sistemes de reconeixement facial per part d’empreses de seguretat privada
Analitza, entre d’altres, la licitud d’incorporar sistemes de reconeixement facial en els serveis de videovigilància proporcionats per empreses seguretat privada.
Tecnologia, Privacitat i Estat d’Alarma
Llegíem dies enrere que un alumne ha demandat a la Universitat de Córdoba per la videovigilància en els exàmens online. L’estudiant entén que amb aquest sistema “es viola el dret a la intimitat del domicili i que no hi ha base legal per fer-ho”. El jutjat número 3 de la plaça l’ha admès a tràmit i s’han sol·licitat mesures cautelars.
Ens trobem amb un exemple clàssic de conflicte entre Tecnologia i Privacitat. I no és l’únic aquests dies: el de la presa de temperatura n’és un altre per qüestions de privacitat dels usuaris.
Hem de començar a assumir que les coses no tornaran a ser com abans. Es més, no hauríem de voler que fos així. Hem d’entendre que, un cop superada la pandèmia, la majoria de coses que hem fet i les tecnologies que hem aplicat, les hem de continuar fent-les servir, més intensament i millorades en la mesura que puguem. Tot allò que es pugui fer a distància (teletreball, telemedicina, teleeducació, telejustícia, etc.), s’ha de fer més i millor. Això redundarà en una millora de la productivitat, del medi ambient i de la conciliació laboral, entre altres. Un procés en el que trobarem inconvenients de tot tipus (tot i que durant la pandèmia ho estem fent tots prou bé) que hem d’anar superant per mirar endavant i no tornar a pràctiques inassumibles a aquestes alçades de segle.
I un inconvenient a resoldre es la intrusivitat de les tecnologies pel que fa a la nostra vida privada i en els nostres drets com a ciutadans. El titular de la notícia n’és un clar exemple. La Universitat, per pressió de donar una resposta acadèmica a la situació, segurament no ha plantejat adequadament la qüestió. Però cal aplaudir la valentia de voler implementar una solució tecnològica d’eproctoring [i] a un problema al que cal enfrontar-nos per moltes raons que aquí no toca exposar però que tots tenim en el cap.
Per acabar, dos consideracions jurídiques de la noticia. Sorprèn, sense haver llegit la demanda, que sigui per violació de la intimitat de domicili i no per protecció de dades. Tenim en compte que l’alumne està advertit per endavant i que pot situar la càmera com li sembli més oportú (fins i tot posar un fons virtual) , sembla difícil que es violi la intimitat. Però temps hi haurà per seguir el tema amb calma.
L’altre consideració es recordar que qualsevol intromissió en la intimitat ha de tenir una regulació per Llei Orgànica perquè afecta al dret a la privacitat, regulat per l’article 8.1 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i l’article 18 de la Constitució Espanyola (CE).
Com sempre, cuideu-vos!
[i] El e-proctoring, és a dir la supervisió tecnològica, és l’àmbit de treball actual pel que fa referència als exàmens online. Un exemple d’eina d’aquest estil és Smowl que registre a l’alumne, monitoritza la seva identitat constantment, s’analitzen les imatges amb un reconeixedor facial i, finalment, es certifica que l’alumne ha fet per ell mateix l’examen. Fins i tot verifica la IP d’accés i si altres usuaris la estan fent servir simultàniament. L’aplicació garanteix la privacitat amb una estructura per capes, separant les dades de les imatges. Entre els seus clients es troba La universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Podem ser sancionats si la nostra web no està adequada?
Aquesta és una consulta recurrent. I acostuma a anar acompanyada d’expressions com “si som molt petits” o “qui vols que ens denunciï” o “ho tinc pendent però no tinc temps” o “això és per Google o Facebook” o similar.
Doncs en aquest tema hi ha, com sempre, bones i males notícies. Veiem.
Començaré amb unes quantes declaracions que, no per òbvies, hem de deixar d’insistir. La primera és que en un estat de dret, les lleis són iguals per tothom. En l’àmbit empresarial i pel que fa a la protecció de dades, el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre de Protecció de Dades estableixen sancions en funció de la gravetat de les conductes i no pas en funció de la mida de l’empresa. Com es natural, una empresa petita pot tenir una conducta impròpia com Facebook i serà sancionada igualment. Això sí, l’empresa petita pot haver posat en risc o compromès un número petit de dades mentre que en el cas de Facebook poden ser milions. Per tant, la sanció serà menor però es sancionarà, sens dubte.
I sí, et poden sancionar per la pàgina web i per diversos motius com són que falti algun document, que els documents no compleixin amb la normativa, que la política de cookies no sigui correcta i un llarg seguit de casuístiques a les que hem de prestar atenció.
I es poden sancionar totes les web, independentment de l’extensió que tingui. No només les .es que corresponen a Espanya, sinó el .cat, el .com i tots els dominis. El Reglament aplica a qualsevol tractament de dades de ciutadans europeus, sense tenir en compte el domini i es pot sancionar a qualsevol web del món que infringeixi lo estipulat en la llei de protecció de dades europees.
Les sancions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. Entre les primeres podem citar el no tenir un procediment per l’exercici dels drets dels usuari, tractament de dades de forma il·lícita (falta de consentiment, compra bases de dades, …), consentiments recollits incomplint la llei, fer servir les dades per finalitats diferents de les explicades al recollir el consentiment o no facilitar l’accés a l’autoritat de control l’exercici de les seves potestats d’investigació, entre altres.
Pel que fa a les greus estan, a tall d’exemple, el tractament de dades de menors sense el consentiment adequat, contractar un encarregat sense garanties, no aplicar les mesures organitzatives o tècniques adequades.
No ens allargarem amb les lleus. Només recalcar la importància de que la nostre web estigui adequada a la llei, no només per prevenir les sancions sinó per transmetre la percepció de que fem les coses bé i que tenim la màxima cura per les dades que per totes les altres coses que fe a l’empresa.
Ah, i recordar que la web és la part externa i visible de l’empresa. I que cal adequar també la part interna. Però això serà en un altre post.
17è aniversari de LinkedIn en plena pandèmia
Sembla mentida com passa el temps! Aquesta frase tant soferta serveix per moltes situacions a la vida, fins i tot per recordar que el 2003 LinkedIn no existia. Per el cas, tampoc existia Facebook. I ara mateix són xarxes social capdavanteres amb 690 i al voltant de 2.500 milions d’usuaris respectivament.
LinkedIn va sortir a Bolsa l’any 2011 i el 2016 va ser comprada per Microsoft, que la va incorporar al seu ecosistema, per l’astronòmica quantitat de 30.000 milions de dòlars. La xarxa professional per excel·lència es va consolidar definitivament. Lluny queden aquells inicis dels ’90 amb les BBS o els fòrums de Usenet o Compuserve. I fins i tot, Friendster, creada tot just 3 mesos abans que LinkedIn. Totes elles ja fa molt temps en el bagul de la història. De vegades convé mirar enrere per saber d’on venim. I, estar clar, mirar endavant per saber on anem.
Quan em pregunten quina és la primera xarxa social a la que m’haig d’apuntar, la resposta és sempre la mateixa: LinkedIn. Sens dubte. Després et pots apuntar a una o dos més (no gaires més per poder gestionar-les eficientment i no ser un esclau) segons afinitats i interessos. Si estàs en actiu no et pots permetre no estar a LinkedIn. I quan dic “estar” em refereixo a tenir una presència (bona pàgina –fotografia, currículum actualitzat, definició d’interessos clara, etc.–) activa (que vol dir que els “likes” no venen). Vol dir que ha de reflectir la teva imatge professional de la millor manera possible. I que hi has de participar amb articles i comentaris que reflecteixin la teva capacitat professional. Si no és així, més val que no facis res.
I en temps de pandèmia les xarxes socials han incrementar notablement la seva activitat de forma exponencial. Si estem confinats, hem de refiar-nos de les opcions virtuals per fer negocis, contractar professionals, oferir els nostres productes i serveis i veure els de la competència i un seguit de iniciatives que han passat del món real al virtual.
I quan superem la situació, les xarxes socials s’hauran tornat imprescindibles. Com tantes altres iniciatives virtuals que hem “descobert” aquests mesos –teletreball, compres online, videoconferències, emmagatzematge al núvol, treballar sense paper, etc.– i que han arribat per formar part del nostre ecosistema virtual de treball, professional i personal.
Per tant, acostumem-nos a tenir presents les nostres xarxes, especialment les professionals. Han esdevingut imprescindibles.
I quan superem la situació, les xarxes socials s’hauran tornat imprescindibles. Com tantes altres iniciatives virtuals que hem “descobert” aquests mesos –teletreball, compres online, videoconferències, emmagatzematge al núvol, treballar sense paper, etc.– i que han arribat per formar part del nostre ecosistema virtual de treball, professional i personal.
Per tant, acostumem-nos a tenir presents les nostres xarxes, especialment les professionals. Han esdevingut imprescindibles.
I com sempre, cuideu-vos!
Tendències digitals post Covid-19
Com hem dit en altres ocasions, hi ha un abans i un després del Covid-19. I deixarem enrere moltes coses –maneres de fer, comportaments, hàbits, etc.– i n’abraçarem de nous –noves tecnologies, nous interessos, noves sensibilitzacions, etc.- I entre aquestes noves tendències, les digitals estaran en primera línia. Anem a veure algunes que, segons la nostra opinió, seran les protagonistes.
La primera, el Teletreball. Per molts de nosaltres, s’han acabat els dies en que estàvem lligats a un lloc de treball física –empresa, despatx, fàbrica,…–. Ara hem constatat que podem treballar des de quasi bé qualsevol lloc. I, el que és més important, que tots n’hem vist les enormes avantatges de fer-ho així. Tant empresaris com treballadors ens hem adonat que podem estalviar en costos (infraestructures, desplaçaments, dietes, etc.) i que podem conjugar millor la vida professional i la vida personal. Ens caldrà aprendre moltes coses i canviar-ne moltes d’altres però la prova que hem fet ha estat d’un èxit indiscutible.
La segona, Zero paper. Podem aprofitar Sant Joan per cremar les impressores. Ja s’ha acabat l’hora d’imprimir qualsevol document, de fer-ne còpies sens fi i de tota la logística que l’ús del paper comporta (paper, tinta, impressores, missatgers i un llarg etcètera). En el món que ve no tenim temps ni recursos per continuar fent servir el paper per res. Si no és en digital, no serà.
La tercera, les Xarxes socials. Ja les coneixíem, uns millor que els altres. Però en aquest temps de confinament les hem apreciat en tota la seva dimensió, tant per facilitar-nos la vida professional com la personal. Més enllà de compartir memes i vídeos de gats virals, milions d’usuaris les han descobert com una eina legítima per treballar, comerciar, estudiar, estar en contacte amb companys i familiars i una llarga relació de possibilitats. Encara ens queda molt camí que recorre però sembla evident que d’ara en endavant empreses i particulars en faran un ús intensiu en les seves relacions.
La quarta, la Ciberseguretat. Tota l’enorme avantatge que ens proporciona la tecnologia, té un revers en forma d’amenaces potencials a la nostra privacitat, als nostres comptes i a qualsevol activitat que fem a Internet. Això significa que hem de protegir-nos, com ho fem en el món físic, si volem sobreviure. Hem de formar-nos mínimament (com qui vol conduir, n’ha d’aprendre primer) i invertir en eines actualitzades (programari actualitzat, VPNs, antimalware, còpies de seguretat, gestor de contrasenyes, etc.). Només així podrem convertir-nos en vertaders ciutadans digitals del segle XXI.
En qualsevol cas, cuideu-vos!
Nota: L’arribada del 5G, la nova tecnologia mòbil, suposarà un salt quàntic en la forma en que ens relacionem en el món digital.
El primer juidici telemàtic a Espanya
Els advocats de les dues parts i la fiscalia han participat en el judici des de casa.
El jutjat número 2 de Barbastre, que entén d’assumptes civils i penals, va celebrar ahir el primer judici completament telemàtic, després de l’aprovació de l’reial decret de l’estat d’alarma, i que ha tractat sobre la modificació de les mesures de custòdia d’una menor a un divorci.
Llegeix la noticia completa a Expansión.
Xarxes Socials i Advocats en temps de pandèmia
L’advocacia en general ha arribat més tard que altres sectors a les xarxes socials. Primer perquè sempre hi ha hagut reticències a fer publicitat (hi havia un temps que fins i tot la publicitat estava prohibida). Més tard perquè semblava que era cosa de joves i es considerava un canal poc seriós per comunicar-se. I, per últim, la barrera tecnològica que feia difícil (no tant sols per els advocats però especialment per ells) l’accés a aquests mitjans.
Però poc a poc, i encara que falta molt, els advocats han anat obrint camí i ara, tot i no ser majoritaris, ja hi ha molts que tenen presència en les xarxes socials. No en totes, es clar, però sí en les principals com Linkedin, Twitter o Facebook. I just quan començàvem a explorar aquests nous indrets de les xarxes ens trobem, de cop i volta, en mig d’una pandèmia que, hores d’ara, no sabem ni quan ni com acabarà.
Però hi ha dos tendències que semblen clares: la transformació digital ha arribat per quedar-se i el teletreball augmentarà la seva quota de participació en el mercat de treball. El coronavirus ha impulsat decididament les dos iniciatives d’una manera que fins fa dos mesos era impensable.
I ara què? I si la pandèmia, esperem que no, dura dos anys? I si, quan passi, les regles del joc han canviat? Doncs que les xarxes socials (i les tecnologies de la informació i la comunicació en general) tindran un extraordinari reconeixement en sectors com l’advocacia, fins ara dubitatius i reticents. No hi una altre. Com sinó aconseguiran clients els advocats si està tothom confinat? El temps de confiar en la placa de la porta perquè entri un client han passat definitivament.
I ara toca fer una formació intensiva en xarxes. Perquè les comunicacions s’han d’adreçar a resoldre els problemes que sorgeixen en el dia a dia (ho hem vist amb els temes laborals o els problemes de seguretat de les aplicacions de videoconferència com Zoom) i són rellevants per la nostra audiència. En cas contrari, no tindran i no ajudaran a posicionar el despatx.
Per acabar, uns quants consells per comunicar en les xarxes en els temps que corren.
- Proporcionar contingut valuós. Si no tenim res interessant que dir, més val callar.
- Monitoritzar les informacions de interès, per exemple converses, en les que podem participar donant la nostra opinió.
- Aprofitar aquestes setmanes per establir relacions (tots estem més receptius) amb companys i col·legues.
- Revisar el que hem escrit recentment (per exemple, durant aquest any).
- Valorar donar-se d’alta en una nova xarxa social (valorant la idoneïtat, calculant l’esforç i el retorn).
I, com sempre, molts ànims!