Ricard Castellet

COVID-19: PRORROGA DEL ESTADO DE ALARMA Y NUEVAS MEDIDAS SOCIALES -Excepciones despachos de abogados

per

Precisiones respecto al Real Decreto Ley 10/2020, de 29 de marzo de 2020:

  1. El Decreto Ley aplica a trabajadores por cuenta ajena, no para los autónomos, en las circunstancia que se describen en el mismo.
  2. Las excepciones que se refieren a despachos de abogados están reguladas en los apartados 14, 15 y 16 del Anexo (ver al final).
  3. Los autónomos se seguirán rigiendo por lo dispuesto en el art. 7.1 del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19


COVID-19: PRORROGA DEL ESTADO DE ALARMA Y NUEVAS MEDIDAS SOCIALES

REAL DECRETO LEY 10/2020, DE 29 DE MARZO DE 2020:

Regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras (por cuenta ajena), del sector público o privado, cuya actividad no haya sido paralizada por la declaración del estado de alarma, de carácter obligatorio, entre el 30 de marzo y el 9 de abril de 2020, ambos inclusive.

Quedan exceptuados de la aplicación de este permiso retribuido recuperable:

  • Los trabajadores que presten servicios en los sectores, así como en sus divisiones o en las líneas de producción, calificados como esenciales en el anexo del real decreto-ley.
  • Los trabajadores a los que se les esté aplicando un ERTE de suspensión de contratos, o se les vaya a aplicar durante la vigencia del permiso retribuido recuperable.
  • Los trabajadores en situación de baja por incapacidad temporal o cuyo contrato esté suspendido por otras causas legalmente previstas.
  • Los trabajadores que estén realizando teletrabajo, y puedan seguir desempeñándolo con normalidad.

 

ANEXO

No será objeto de aplicación el permiso retribuido regulado en el real decreto-ley a las siguientes personas trabajadoras por cuenta ajena:

...

14. Las que prestan servicios relacionados con la protección y atención de víctimas de violencia de género.

15. Las que trabajan como abogados, procuradores, graduados sociales, traductores, intérpretes y psicólogos y que asistan a las actuaciones procesales no suspendidas por el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19 y, de esta manera, cumplan con los servicios esenciales fijados consensuadamente por el Ministerio de Justicia, Consejo General del Poder Judicial, la Fiscalía General del Estado y las Comunidades Autónomas con competencias en la materia y plasmados en la Resolución del Secretario de Estado de Justicia de fecha 14 de marzo de 2020, y las adaptaciones que en su caos puedan acordarse.

16. Las que prestan servicios en despachos y asesorías legales, gestorías administrativas y de graduados sociales, y servicios ajenos y propios de prevención de riesgos laborales, en cuestiones urgentes.

COVID-19: Rentar-se les mans també en Ciberseguretat

per

Hem sabut aquests dies que la millor profilaxis amb el virus és rentar-se les mans. Doncs també hem de rentar-nos les mans en l’àmbit de la Ciberseguretat. Els cibercriminals no perden cap oportunitat i amb el coronavirus no és diferent.

Aquests dies, les xarxes van plenes de notícies i consells sobre el coronavirus i tot i que molts són adequats i ens poden ajudar, trobem també tot tipus d’enganys i estafes. Sí, a pesar de trobar-nos en una situació límit, hi ha gent sense escrúpols decidits a treure’n partit.

Posarem un parell d’exemples. Un de molt recent va ser advertit per l’empresa de seguretat Malwarebytes que van va trobar un lloc web que mostra un mapa de casos de coronavirus a tot el món, que estava infectat amb programari maliciós. El lloc web infectat és una part del lloc real de la Johns Hopkins University. Sembla exactament el real; Si visites el mapa amb una vulnerabilitat en el navegador (perquè ,per exemple, no està actualitzat) quedaràs infectat, naturalment no amb COVID-19, però sí  amb un virus que pot posar en perill la teva empresa o la teva vida personal, o les dues.

Un altre exemple: les campanyes de Phishing i altres estafes a compte del coronavirus. Els delinqüents s’aprofiten de la por, l’ansietat i la desinformació dels usuaris per enviar correus en nom de suposades institucions o empreses amb l’ànim evident de estafar al receptor. Per exemple, els enviats suposadament per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb un link a una pàgina d’accés falsa per intentar robar les credencials d’accés del usuari.  O correus venent tot tipus de proteccions, reals o cibernètiques, que al final només volen estafar.

I amb el virus ha vingut un augment massiu del teletreball. Això suposa generalment entorns menys segurs (a casa no tenim la infraestructura que tenim a l’empresa), ens falten les rutines que tenim a la feina, ens costa més comunicar-nos amb companys i, en definitiva, estem més exposats en termes de Ciberseguretat.

En aquestes circumstàncies només podem acudir a les institucions de referència i seguir les seves indicacions. En aquest cas, el INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) per empreses i is4k per la família (no oblidem que aquests dies la gent jove, i els més petits, passen moltes hores connectats, el que vol dir, exposats).

Al final ,com sempre, protegir-nos el millor que puguem i aplicar el sentit comú.

Teletreball i Ciberseguretat en temps regirats

per

Potser el COVID-19 farà més per la transformació digital de la societat que tot el que s’ha fet fins ara. I potser, de cop, ens adonem que ja no estem en el imaginari País de Mai  Més de Peter Pan sinó en un escenari VUCA [1] al que hem de fer front des de la responsabilitat. I la Ciberseguretat és, sens dubte, una matèria que fins ara ha estat en un segon pla i que tindrà molt protagonisme a partir d’ara.

A partir de les mesures que s’estan imposant a la població per tal de preservar-ne la salut, el teletreball, forma de treballar en la connectada societat del segle XXI, s’imposa com clara alternativa a la habitual “presentisme”, romanent d’una societat post industrial que cada cop té menys sentit per una gran part de les empreses i els treballadors.

[1] VUCA, és l'acrònim que s'utilitza per descriure els entorns caracteritzats per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l'ambigüitat. Aquest terme procedeix de les sigles de les paraules angleses Volatility, Uncertainty, Complexity i Ambiguity.

I Teletreball i Ciberseguretat són dos cares de la mateixa moneda. I perquè sigui més segur teletreballar, us fem algunes recomanacions a tenir en compte.

  • Per l’empresa
    • Disposar d’una Política d’Ús de Mitjans Tecnològics, a disposició dels treballadors
    • Política de Seguretat a través d’un domini
    • Disposar d’una VPN (xarxa privada virtual) que xifri les comunicacions entre l’equip remot i el servidor (prohibir l’ús de xarxes públiques –aeroports, bars, etc.–)
    • Revisar les credencials d’accés (contrasenyes). Comprovar que són segures i canviar-les amb freqüència
    • Implementar eines col·laboratives com videoconferència, chats, espais de grup, etc.
    • Mantenir actualitzats els servidors, routers, infraestructura de comunicacions, etc.
    • Formar un equip de comunicació + tècnic que pugui resoldre dubtes, dona suport i intervenir en cas de crisi
    • Formació dels treballadors en la matèria

  • Per el treballador
    • Fer servir (tret que no es pacti el contrari) exclusivament mitjans corporatius, seguint les indicacions de la Política aprovada per l’empresa.
    • Tenir especial cura amb la utilització de dispositius propis (BYOD[1]): han de estar aprovats per l’empresa i consentit per el treballador (Política d’Ús de Mitjans Tecnològics)
    • Xifrar els dispositius mòbils (USBs, Discs durs, ...) i les carpetes confidencials en els portàtils
    • Anar molt amb compte amb les “fake news”, el phishing[2], el scam[3], fitxers annexes, ... El teletreball ens posa en una situació molt vulnerable (estem en un lloc diferent, podem tenir problemes tècnics, distraccions, etc.) i hem d’estar molt atents a les amenaces.

I, com sempre, prudència i sentit comú.

[1] Bring Your Own Device: portar el propi dispositiu
[2] Frau de suplantació de personalitat
[3] Estafa nigeriana

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques i TecnoLawyer signen un Conveni de col·laboració

per

Col.legi de Publicitaris i Relacions Publiques de Catalunya logo

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya i TecnoLawyer col·laboren per oferir assessorament jurídic en Dret Digital.

TecnoLawyer, consultoria especialitzada en Dret Digital i el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya han signat un acord de col·laboració pel qual Tecnolawyer oferirà assessorament jurídic en l'àmbit de l'Dret Digital -Protecció de Dades, propietat intel·lectual, Màrqueting Digital ...- i en Consultoria Legal en Dret Mercantil, Civil i Laboral als col·legiats i socis corporatius de el Col·legi.

"Amb la digitalització integrada plenament en l'activitat de publicitat i relacions públiques, és cada vegada més necessari resoldre qüestions jurídiques en l'entorn digital. Mitjançant aquesta col·laboració amb el Col·legi ajudem els col·legiats a consultar i solucionar de forma àgil i ràpida els temes i dubtes que sorgeixen en aquest àmbit. És un privilegi estar a prop d'un sector tan dinàmic.", explica Ricard Castellet, director de TecnoLawyer.

Mitjançant aquest acord, TecnoLawyer s'incorpora al Consell Consultiu del Col·legi i patrocinarà activitats i esdeveniments organitzats per aquest.

A voltes amb les cookies …

per

Semblava un tema més que superat però una recent sentència del Tribunal de Justicia de la Unió europea ha establert que la col·locació de cookies requereix el consentiment actiu dels usuaris. Per tant, una casella marcada per defecte és insuficient.

Comencem per explicar que les cookies són fitxers que el proveïdor d'un lloc d'Internet col·loca a l'ordinador dels usuaris d'aquest lloc i als quals es pot accedir novament quan aquests tornen a visitar el lloc amb la finalitat de facilitar la navegació en Internet o les transaccions o d'obtenir informació sobre el comportament d'aquests usuaris.

L’obligació del responsable del lloc web, diu el Tribunal, és obtenir el consentiment abans d’emmagatzemar o accedir a cookies no essencials (entenen per “essencials” aquelles cookies tècniques, necessàries per el funcionament del lloc web). Les cookies no essencials són, per exemple, aquelles que permeten fer el seguiment de l’usuari amb la finalitat d’enviar-li publicitat segmentada o recollir dades estadístiques. El consentiment no pot ser tàcit, implícit o assumit. Ha de ser exprés o no es.

La decisió del Tribunal posa en qüestió milers de webs que, hores d’ara, no sol·liciten primer el consentiment abans d’instal·lar les cookies. I això significa un clar incompliment que, a banda de costos reputacionals, suposa arriscar-se a ser multat. No cal dir-ho que la comprovació la pot fer qualsevol només entrant en mode incògnit des del seu navegador.

Consells

  1. Reviseu i ajusteu, si cal, la Política de Cookies. Comproveu quines cookies instal·la la vostra web en el ordinador del usuari (i mireu si totes us interessen o us en falta alguna). Assegureu-vos que les cookies instal·lades estan clarament explicades en la Politica de Cookies (en especial, si compartiu les dades que recopileu amb tercers). Si és necessari, redacteu-ne una nova versió i feu-ho saber als visitants del vostre lloc web.
  2. Implementeu a la pàgina una solució tècnica que permeti a l’usuari, d’acord amb la Política de cookies que hem definit, triar quines vol permetre que s’instal·lin en el seu ordinador (al marge de les essencials). La solució, a més, ha d’informar de com l’usuari pot canviar o retirar el consentiment.

E-mail màrqueting: Què hem de fer per complir amb la Protecció de Dades?

per
E_mail marqueting

Complir amb el Reglament General de Protecció de Dades quan fem e-mail màrqueting, no és complex. Només cal observar unes bones pràctiques i afegir-hi dosis de prudència i sentit comú. A continuació en repassem algunes.

  1. Mantenir llistes netes demanant confirmació (“double opt-in")

Quan l’interessat ens envií les seves dades a través d’un formulari, enviem un correu de confirmació en el que ha de confirmar la seva subscripció. Així tindrem llistes més netes i confiables.

  1. Processar les dades personals sota la base de legitimació correcte

Podem tractar les dades dels interessats per diferents propòsits però hem de determinar sempre quina és la base legal que ens legitima a fer-ho: Consentiment inequívoc, Necessitat contractual, Obligació legal, Interès legítim, Interès públic i Interès vital de l’interessat.

  1. Obtenir el consentiment explícit abans de enviar correus de màrqueting

Si la base legal és la de Consentiment inequívoc, enviem els e-mails de consentiment als subscriptors. D’aquesta manera, ens assegurem que aquells subscriptors que han mostrat interès, per exemple en fires, convencions, webinars, ..., han expressat explícitament el seu consentiment per rebre les nostres comunicacions. I haurem d’oferir també la possibilitat de denegar el consentiment.

  1. Informar a l’usuari

L’usuari té el dret a que se l’informi, expressament o per remissió a la Política de Privacitat, de qui és el responsable del tractament, la finalitat, la base de legitimació, la conservació i comunicació de les dades, els drets que assisteixen als usuaris i forma d’exercir-los. A més de complir amb la normativa, generem confiança en l’usuari.

  1. Ser transparents amb les dades dels usuaris

En virtut al Dret d’accés que reconeix el RGPD, l’usuari te que poder accedir a les seves dades personals quan ho demani. Pot demanar, també, que se li facilitin aquestes dades en format digital, llegible per màquines.

  1. Dir clarament qui som

Facilitem les nostres dades: nom de l’empresa responsable de les dades, CIF, adreça electrònica (específica per protecció de dades) i postal i un número de telèfon de contacte. Generem confiança i facilitem la comunicació.

  1. Explicar d’on hem tret les dades

O, el que és el mateix, explicar als subscriptors com els hem conegut i perquè estan en la nostra llista.

  1. Deixem triar el que volen rebre

Diferenciem la nostra oferta de manera que es pugui triar, amb una acció positiva, la informació que els subscriptors volen rebre, sense condicionar-ho. Fem-ho fàcil per tothom.

  1. Permetre la modificació / eliminació de dades personals

Els subscriptors ens podem demanar modificar o eliminar la seva informació personal dels nostres registres. Són drets que recull el RGPD. I és la nostra obligació facilitar els mecanismes necessaris per poder exercir-los.

  1. Protegim la informació

La protecció de les dades és un aspecte clau del RGPD. Hem de tenir cura d’emmagatzemar les dades personals amb la màxima seguretat, controlant-ne l’accés, xifrant-la i fent les preceptives còpies de seguretat.

  1. Garantir-ho tot amb una Política de Privacitat

A totes les comunicacions hem d’afegir-hi un enllaç a la Política de Privacitat. I a l’hora de recollir el consentiment, hem de disposar d’una casella que l’usuari ha de marcar conforme ha llegit i accepta la Política de Privacitat. Aquesta Política ha d’explicar, com a mínim, qui és el responsable del tractament, la finalitat, la base de legitimació, la conservació i comunicació de les dades, els drets que assisteixen als usuaris i forma d’exercir-los.

Primera sanció de l’AEPD per mal ús de cookies a Vueling

per

Primera sanció de l'AEPD per no complir la normativa respecte a la utilització de cookies a la seva pàgina web a la companyia Vueling.

Segons l'usuari denunciant, "la web de la companyia no permet utilitzar les galetes estrictament necessàries i més vaga una acció afirmativa i positiva que no es pugui mal interpretar el consentiment i l'assumeixen simplement en visitar la seva pàgina web".

Un cop realitzades les comprovacions, segons l'Agència, l'empresa no compleix amb les condicions que imposa la normativa en vigor. En els fonaments de dret diu que "si s'accedeix a la segona capa, el consentiment a què es cedeixin dades a tercers a través de galetes és implícit, ja que en cap moment dóna l'opció de poder oposar-se a la instal·lació d'aquestes en el dispositiu o de qualsevol altra galetes ".

A més, no facilita un sistema de gestió o panell de configuració de galetes que permeti a l'usuari eliminar-les de forma granular. Per facilitar aquesta selecció el panell podrà habilitar un mecanisme o botó per rebutjar totes les galetes, un altre per habilitar totes les galetes o fer-ho de forma granular per poder administrar preferències.

Els fets exposats, prossegueix l'Agència, podrien suposar per part de l'empresa reclamada, la comissió de la infracció de l'article 22.2 de la LSSI1, segons el qual: "Els prestadors de serveis podran utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades en equips terminals dels destinataris, a condició que els mateixos hagin donat el seu consentiment després que se'ls hagi facilitat informació clara i completa sobre la seva utilització, en particular, sobre les finalitats del tractament de les dades, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal ".

Aquesta Infracció aquestes tipificada com a lleu en l'article 38.4 g), de la citada Llei, que considera com a tal: "Utilitzar dispositius d'emmagatzematge i recuperació de dades quan no s'hagués facilitat la informació o obtingut el consentiment del destinatari del servei en els termes exigits per l'article 22.2. ", podent ser sancionada amb multa de fins a 30.000 €, d'acord amb l'article 39 de l'esmentada LSSI.

Finalment, l'Agència, després de les evidències obtingudes en la fase d'investigacions prèvies, considera que procedeix graduar la sanció a imposar en la quantia de 30.000 €. Com sigui que hi ha hagut reconeixement de la responsabilitat per part de l'empresa, la sanció s'ha reduït fins als 18.000 €.

Llegir la Resolució completa aquí.

1 LSSI: Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic

No miris les meves escombraries!

per

Reconeixement facial vs. privacitat

A hores d'ara, no discutirem la necessitat de reciclar. La qüestió mediambiental està fora de tot dubte. Cada dia generem milions de tones de residus, incloent plàstics o llaunes de degradació molt lenta. I tota acció, pública o privada, encaminada a millorar la gestió de residus és benvinguda. Bé, tota potser no.

Xina, un dels països més avançats en reconeixement facial (i menys respectuós amb la privacitat), ha posat en marxa un programa pilot consistent en instal·lar càmeres de reconeixement facial en els contenidors d'escombraries. Les tapes dels contenidors s'obren automàticament quan un dispositiu reconeix la cara d'una persona que prèviament s'havia registrat a la comunitat. Aquestes són les noves regles per poder llençar les escombraries a la Xina.

A Barcelona, ​​amb problemes similars a totes les grans ciutats, estan buscant solucions més imaginatives i, almenys per ara, menys intrusives.

El problema rau, com sempre, en la privacitat. Que sigui necessari que un dispositiu accedeixi a un emmagatzematge per acarar la meva cara per a una acció tan prosaica com llençar les escombraries m'impressiona. Hem vist exemples de reconeixement facial en aeroports o com a mitjà de pagament, el conegut "smile-to-pay". Al ritme que anem, en pocs anys en sortir de casa se'ns reconeixerà de manera immediata perquè el reconeixement facial substituirà qualsevol altre element d'identificació (claus, carnets, mòbil, etc.). Anem a funcionar, dit col·loquialment, "per la cara".

I, com és natural, tots aquests avantatges tecnològiques xoquen frontalment amb la nostra privacitat. I a la UE, incompleixen amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades. Segons ha publicat recentment el Comitè Europeu de Protecció de Dades, l'Agència de Protecció de Dades sueca ha multat amb 20.000 euros a un municipi del país, responsable d'un col·legi, per utilitzar tecnologia de reconeixement facial per controlar l'assistència dels seus alumnes, fins i tot havent aconseguit el consentiment dels pares d'aquests.

Tot i que el col·legi havia obtingut el consentiment dels pares, l'autoritat de control sueca va considerar que la base de legitmación no era vàlida atès que hi havia un clar desequilibri entre l'interessat i el responsable del tractament.

Imaginem, ara, el desquilibri entre la posició del responsable i la de l'interessat quan aquest és obligat (perquè òbviament ha de llençar les escombraries en algun lloc) a sotmetre's a la tecnologia de reconeixement facial per fer-ho.

El debat, com sempre, entre tecnologia i privacitat. La legislació no pot entorpir el desenvolupament tecnològic perquè, probablement, ens juguem molt en termes econòmics, mediambientals i socials. En conseqüència, els juristes hem d'oferir solucions jurídiques que, sense perjudicar l'avanç tecnològic, permeti mantenir un equilibri raonable amb els nostres drets, especialment, amb la nostra privacitat.

Image by TIm S from Pixabay

Revisió Texts legals web