Ricard Castellet

Sembla mentida com passa el temps! Aquesta frase tant soferta serveix per moltes situacions a la vida, fins i tot per recordar que el 2003 LinkedIn no existia. Per el cas, tampoc existia Facebook. I ara mateix són xarxes social capdavanteres amb 690 i al voltant de 2.500 milions d’usuaris respectivament.

LinkedIn va sortir a Bolsa l’any 2011 i el 2016 va ser comprada per Microsoft, que la va incorporar al seu ecosistema, per l’astronòmica quantitat de 30.000 milions de dòlars. La xarxa professional per excel·lència es va consolidar definitivament. Lluny queden aquells inicis dels ’90 amb les BBS o els fòrums de Usenet o Compuserve. I fins i tot, Friendster, creada tot just 3 mesos abans que LinkedIn. Totes elles ja fa molt temps en el bagul de la història. De vegades convé mirar enrere per saber d’on venim. I, estar clar, mirar endavant per saber on anem.

Quan em pregunten quina és la primera xarxa social a la que m’haig d’apuntar, la resposta és sempre la mateixa: LinkedIn. Sens dubte. Després et pots apuntar a una o dos més (no gaires més per poder gestionar-les eficientment i no ser un esclau) segons afinitats i interessos. Si estàs en actiu no et pots permetre no estar a LinkedIn. I quan dic “estar” em refereixo a tenir una presència (bona pàgina –fotografia, currículum actualitzat, definició d’interessos clara, etc.–) activa (que vol dir que els “likes” no venen). Vol dir que ha de reflectir la teva imatge professional de la millor manera possible. I que hi has de participar amb articles i comentaris que reflecteixin la teva capacitat professional. Si no és així, més val que no facis res.

I en temps de pandèmia les xarxes socials han incrementar notablement la seva activitat de forma exponencial. Si estem confinats, hem de refiar-nos de les opcions virtuals per fer negocis, contractar professionals, oferir els nostres productes i serveis i veure els de la competència i un seguit de iniciatives que han passat del món real al virtual.
I quan superem la situació, les xarxes socials s’hauran tornat imprescindibles. Com tantes altres iniciatives virtuals que hem “descobert” aquests mesos –teletreball, compres online, videoconferències, emmagatzematge al núvol, treballar sense paper, etc.– i que han arribat per formar part del nostre ecosistema virtual de treball, professional i personal.
Per tant, acostumem-nos a tenir presents les nostres xarxes, especialment les professionals. Han esdevingut imprescindibles.

I quan superem la situació, les xarxes socials s’hauran tornat imprescindibles. Com tantes altres iniciatives virtuals que hem “descobert” aquests mesos –teletreball, compres online, videoconferències, emmagatzematge al núvol, treballar sense paper, etc.– i que han arribat per formar part del nostre ecosistema virtual de treball, professional i personal.
Per tant, acostumem-nos a tenir presents les nostres xarxes, especialment les professionals. Han esdevingut imprescindibles.

I com sempre, cuideu-vos!

L’advocacia en general ha arribat més tard que altres sectors a les xarxes socials. Primer  perquè sempre hi ha hagut reticències a fer publicitat (hi havia un temps que fins i tot la publicitat estava prohibida). Més tard perquè semblava que era cosa de joves i es considerava un canal poc seriós per comunicar-se. I, per últim, la barrera tecnològica que feia difícil (no tant sols per els advocats però especialment per ells) l’accés a aquests mitjans.

Però poc a poc, i encara que falta molt, els advocats han anat obrint camí i ara, tot i no ser majoritaris, ja hi ha molts que tenen presència en les xarxes socials. No en totes, es clar, però sí en les principals com Linkedin, Twitter o Facebook. I just quan començàvem a explorar aquests nous indrets de les xarxes ens trobem, de cop i volta, en mig d’una pandèmia que, hores d’ara, no sabem ni quan ni com acabarà.

Però hi ha dos tendències que semblen clares: la transformació digital ha arribat per quedar-se i el teletreball augmentarà la seva quota de participació en el mercat de treball. El coronavirus ha impulsat decididament les dos iniciatives d’una manera que fins fa dos mesos era impensable.

I ara què? I si la pandèmia, esperem que no, dura dos anys? I si, quan passi, les regles del joc han canviat? Doncs que les xarxes socials (i les tecnologies de la informació i la comunicació en general) tindran un extraordinari reconeixement en sectors com l’advocacia, fins ara dubitatius i reticents. No hi una altre. Com sinó aconseguiran clients els advocats si està tothom confinat? El temps de confiar en la placa de la porta perquè entri un client han passat definitivament.

I ara toca fer una formació intensiva en xarxes. Perquè les comunicacions s’han d’adreçar a resoldre els problemes que sorgeixen en el dia a dia (ho hem vist amb els temes laborals o els problemes de seguretat de les aplicacions de videoconferència com Zoom) i són rellevants per la nostra audiència. En cas contrari, no tindran i no ajudaran a posicionar el despatx.

Per acabar, uns quants consells per comunicar en les xarxes en els temps que corren.

• Proporcionar contingut valuós. Si no tenim res interessant que dir, més val callar.
• Monitoritzar les informacions de interès, per exemple converses, en les que podem participar donant la nostra opinió.
• Aprofitar aquestes setmanes per establir relacions (tots estem més receptius) amb companys i col·legues.
• Revisar el que hem escrit recentment (per exemple, durant aquest any).
• Valorar donar-se d’alta en una nova xarxa social (valorant la idoneïtat, calculant l’esforç i el retorn).

I, com sempre, molts ànims!