Ryanair, publicitat enganyosa?

Recentment hem llegit la noticia de que l’Associació de Consumidors Facua ha presentat una denúncia per una campanya de Ryanair en la qual la companyia es publicita com “l’aerolínia més ecològica d’Europa”. El 2019 ja va tenir que retirar una campanya similar en el Regne Unit per considerar que difonien un missatge fals sobre les seves emissions de C02.

Entenem per publicitat enganyosa aquella que, de qualsevol forma, pot induir a error als seus destinataris i/o afectar el seu comportament econòmic. L’objectiu és generar confusió en el públic i alterar el seu comportament com consumidor. Es tracta de que aquest es formi una idea del be o servei que no es correspon amb la realitat.

La normativa encarregada de regular la publicitat és la Llei 34/1988, de 11 de novembre, General de Publicitat (LGP) juntament amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU). L’article 3 de la LGP ​​defineix aquells supòsits en què la publicitat es considera il·lícita, entre els quals inclou en el seu apartat 1 i): “La publicitat enganyosa, la publicitat deslleial i la publicitat agressiva, que tindran el caràcter d’actes de competència deslleial en els termes previstos en la Llei de competència deslleial (LCD). ” I en aquest sentit, la LCD diu en el seu article 5 que “es considera deslleial per enganyosa qualsevol conducta que contingui informació falsa o informació que, tot i ser veraç, pel seu contingut o presentació indueixi o pugui induir a error als destinataris, sent susceptible d’alterar el seu comportament econòmic”, sempre atenen a la naturalesa i característiques del bé o servei.

Una portaveu de Ryanair defensa que “la mitjana d’emissions de l’empresa és de 66 grams per passatger i quilòmetre, el que suposa un percentatge significativament menor a el de les altres grans aerolínies europees”.

Sense altre ànim que obrir una reflexió sobre la qüestió, sembla que l’empresa ha agafat una dada (que donem per certa) sobre les seves emissions i a partir d’aquí ha creat un eslògan amb una clara intencionalitat de transmetre al consumidor la percepció de que té uns valors importants en el moment actual com són els ecològics. I potser la publicitat no es sosté si només es fonamenta en la dada de les emissions per passatger i quilòmetre perquè, com és evident, hi ha molts altres paràmetres per determinar l’ecologia d’una empresa.

Regulació i autoregulació publicitària en l’entorn digital

REGULACIÓ I AUTOREGULACIÓ PUBLICITÀRIA

Quin és el major problema que pot trobar la regulació i autoregulació publicitària en l’entorn digital on poden sorgir noves pràctiques i moltes vegades no es reconeixen clarament les accions comunicatives publicitàries?

Aquesta és la pregunta que molt oportunament formulava Silvia Martínez, Directora del Máster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia, dies enrere amb motiu d’una entrevista per els alumnes de Grau de Comunicació de la UOC.

No insistirem en el grau extrem de disrupció que les noves tecnologies estan suposant per a qualsevol activitat de les que duen a terme. D’una o altre manera, tots els nostres comportaments es veuen afectats, i cada dia més i de forma més profunda. En un proper post parlarem de “la capsa de Skinner” i la seva teoria psicològica aplicada a la publicitat i l’afectació a la nostra privacitat. Avui, però, ens centrem en respondre a la pregunta de capçalera.

És evident que en l’entorn digital sorgeixen noves pràctiques que moltes vegades estan a límit d’una acció comunicativa. Això està passant en els últims temps amb els influencers” a les xarxes socials. No es fàcil distingir entre una recomanació privada i la recomanació professional d’un “influencer”, pagada per una marca.

De fet, la setmana passada, coneixíem que el Ministeri de Sanitat està analitzant la fórmula per procedir i treballar conjuntament amb Google enfront dels continguts difosos a YouTube en què “terceres” persones diferents als laboratoris, com determinades ‘influencers’, promocionen fàrmacs, subjectes o no a prescripció. Recordem que la publicitat de medicaments que requereixen prescripció mèdica està prohibida per qualsevol medi.

Fins i tot i arrel de les denuncies del Consell General de Col·legis Oficials Farmacèutics, s’ha presentat al Congrés una Proposició No de Llei per instar al Govern a abordar aquesta problemàtica en col·laboració amb les xarxes socials i les plataformes digitals.

No és aquest ni l’únic ni l’últim sector afectat per aquests nou comportaments. Últimament assistim, per exemple , a la polèmica sobre la regulació de la publicitat en el sector del joc “online” que afecta a sectors molt vulnerables com són els joves. Una publicitat molt agressiva i pràcticament omnipresent fa imprescindible aprovar normativa que superi els codis de conducta del sector.

Dos idees per acabar. Una, és evident que les noves tecnologies estan canviant les regles del joc en el mercat de la publicitat i les plataformes digitals en són un exemple. I dos, que hi ha una regulació legal i codis de conducta que no podem obviar alhora de plantejar una campanya publicitària del tipus que sigui, per molt que Internet tingui regles diferents: les regles hi són i s’han de complir. I recordem que aquest compliment va en benefici de tots.

Quo vadis Google?

Segons les darreres informacions publicades aquesta setmana al bloc Chromium, Google espera satisfer les necessitats dels usuaris web (lectors, anunciants i creadors de contingut), així com eliminar el suport de cookies de tercers en només dos anys. Mentrestant, Google planeja limitar el seguiment creuat dels llocs no segurs a partir del febrer, seguit de noves mesures anti-fingerprinting que es posaran en marxa a finals d’aquest any.

Sembla que Google va en la bona direcció: està disposat a construir una web més privada. Per això, ja va anunciar el passat agost una nova iniciativa (coneguda com Privacy Sandox) per desenvolupar  un conjunt d’estàndards oberts per millorar fonamentalment la privadesa en la web. El objectiu per a aquesta iniciativa de codi obert és fer que la web sigui més privada i segura per als usuaris, alhora que dona suport als editors.

Assegura Google que, després d’un diàleg inicial amb la comunitat web, estan convençuts que una iniciativa com Privacy Sandbox pot mantenir un web saludable i amb suport d’anuncis de manera que quedin obsoletes les cookies de tercers. Una vegada que aquests enfocaments hagin abordat les necessitats d’usuaris, editors i anunciants i hagin desenvolupat les eines per resoldre les solucions intermèdies, pensen eliminar el suport per a cookies de tercers a Chrome. El termini previst és fer-ho d’aquí a dos anys. Google està convençuda que no hi poden arribar sols i és per això que necessiten que l’ecosistema participi en aquestes propostes. Tenen previstos els primers assajos inicials a finals d’aquest any, començant pel mesurament de conversions i seguint amb la personalització.

Està clar que Google va en la bona direcció però també sembla evident que els nous desenvolupaments  i estàndards necessaris per un moviment que afecta a tota la indústria de Internet, requerirà reflexions importants, debats intensos i inputs de tots les parts interessades. Això ens fa pensar que potser els terminis que anuncia Google seran difícils de complir però sembla de sentit comú que si no ens posem en marxa en la bona direcció, mai arribarem a bon port. La nostra privadesa està en joc i ens hi juguem molt.

Nota: “Quo vadis” es una frase llatina que significa «¿On vas?». Google, al igual que Pere, torna al bon camí.

2020: Privacitat i Màrqueting

2020 Privacidad y Marketing

Segons les prediccions de Forrester per 2020, estem en el “precipici del canvi de llarg abast”. Entre altres aspectes, l’estudi assegura que 2020 serà un mal any per l’ús de dades de tercers i un bon any per els professionals del màrqueting que es prenguin seriosament la privacitat del consumidor.

La preocupació per la privacitat accelera

Això és així tant des del punt de vista dels usuaris afectats com per part de les empreses que volen fer servir dades personals per les seves activitats comercials i de màrqueting. No diguem per les empreses que tenen com activitat principal la realització professional de campanyes publicitàries.

Cada dia més, els consumidors estan més preocupats per com es recullen les seves dades i com es fan servir. En els últims temps, una combinació de notícies sobre bretxes de seguretat (algunes amb forta repercussió mediàtica com les sancions imposades a Facebook), conductes impròpies (com les de Google) i l’increment de regulació (i la pressió amb les primeres sancions) han fet que l’usuari sigui cada dia més conscient del perill que corren les seves dades i, també, dels mecanismes que té a la seva disposició per defensar-se (com, per exemple, l’exercici de drets que li reconeix el RGPD, incloent-hi la possibilitat d’acudir a l’autoritat de control –en el nostre cas, l’AEPD– si entén que els seus drets han estat vulnerats).

Les empreses són també cada dia més conscients de que el correcte tractament de les dades de l’usuari té molt a veure amb la confiança necessària que s’ha d’establir entre les parts perquè hi hagi uns transacció econòmica. I, també, que el dany reputacional d’una mala praxis pot tenir conseqüències de llarg abast.

I els reguladors cada cop són més precisos, aprenen de les experiències, creen noves regulacions (seguint el deixant del RGPD) com estem veient a Califòrnia amb la Califòrnia Consumer Privacy Act (CCPA) i a New York amb la New York Privacy Act (NYPA) i, naturalment, imposen més sancions (l’autoritat espanyola és, hores d’ara, líder europeu en número de sancions –tot i que no en import–).  

Previsions pel 2020

Sigui per un consumidor més informat, per les sancions, la regulació  o la tecnologia que ens permeti millorar l’estat de la tècnica, el que sembla clar és que les empreses de màrqueting ja no podran confiar en dades agregades de tercers per adreçar-se al seus consumidors.

Les empreses preferiran connectar amb els clients a través d’experiències personalitzades i s’estima que incrementaran en un10% el pressupost per el màrqueting d’influència.

No es pot predir en quina mesura s’aconseguirà canviar el màrqueting basat en dades agregades a un màrqueting d’influència però la tendència sembla indiscutible  per els propers anys.  

Condicions legals web: les tens totes?

En relació  als llocs web, tot sovint es confon la normativa sobre protecció de dades amb la que regula els serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. Fem-ne un resum de les principals normes a complir per tenir la web perfectament legal. A més de complir, es tracta, sobretot, de mantenir una relació transparent i lleial amb l’usuari.   

La Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE) va establir una sèrie d’obligacions en matèria jurídica que les pàgines web han de complir. Les principals es concreten en l’Avís legal, la Política de Cookies (i el banner corresponent) i les Condicions o Termes d’ús per el comerç electrònic. 

L’Avís legal ha de recollir les dades identificatives del prestador del servei i les activitats que es duen a terme en el lloc web. Aquest Avís haurà d’incloure, com a mínim, el nom de l’empresa, el CIF, el domicili social i dades de contacte (email i/o telèfon de contacte).  
Per preservar els nostres actius intangibles, haurem afegir una clàusula referida als drets de propietat intel·lectual i Industrial, tant referits a continguts com a grafisme, colors, tipografia, etc. 
I tota aquella informació que ens sembli rellevant per l’usuari, sota el principi de transparència en la nostra relació amb ell. 

Política de Cookies. Les cookies són petits arxius d’informació que el servidor instal·la en l’ordinador de l’usuari per el correcte funcionament de la pàgina web i per recollir informació estadística i dades sobre interessos de l’usuari per emplear-les en accions comercials posteriors. Excepte per les cookies “tècniques” (les imprescindibles perquè la pàgina funcioni), per la resta es necessari demanar el consentiment explícit de l’usuari que ha de poder marcar quines cookies accepta i quines no. Així ho ha determinat una molt recent sentència de Tribunal de Justícia Europeu. En la Política és precís explicar què són les cookies, quines es fan servir, com afecten a l’usuari i tota la informació addicional que determinem perquè l’usuari pugui prendre una decisió informada.  

Banner de cookies. És el banner informatiu que ha de veure l’usuari la primera vegada que entra en la nostra web i que té que tenir un enllaç a la Política de Cookies. 

Condicions o Termes d’ús. Si el lloc web està dedicat a l’e-commerce, hi ha que informar a l’usuari de les condicions de contractació perquè aquí s’estableix una relació jurídica entre les parts en referència als productes i serveis que es transaccionen. 
Serà necessari identificar el prestador del servei, els productes o serveis oferts i detallar el procediment de contractació que hauria d’incloure les clàusules generals de contractació, l’enviament, dret de desistiment, reclamacions, preus, forma de pagament, garanties, etc. Tot amb mires de delimitar les responsabilitats del prestador d’una banda i, de l’altre, garantir els drets del consumidor. 

Política de Privacitat. L’aplicació del RGPD i la posterior LOPDGDD han introduït noves obligacions en matèria de protecció de dades. Aquí hem d’explicar qui és el Responsable del tractament de les dades personals (l’empresa que recull les dades), quina és la finalitat del tractament (mantenir una relació comercial, tramitar comandes, etc.), quina és la nostra legitimació (per exemple, consentiment de l’usuari), criteri de conservació i comunicació de les dades i els drets que assisteixen als usuaris i la forma d’exercir-los. A no oblidar els texts i els enllaços necessaris en els formularis de recollida de dades. 

Apuntar, per últim, que l’accés a aquests texts legal imprescindibles ha de ser immediat per l’usuari. La recomanació és posar un enllaç al peu de totes les pàgines de la web.  

Autoregulació i Nous Reptes en Publicitat Enganyosa

Opinió del expert Ricard Castellet– El Mirador de la Comunicació / La Vanguardia 16/11/19

En el sector de la publicitat, els organismes d’autoregulació o l’adhesió a codis de conducta són excel·lents iniciatives que permeten a les empreses establir una relació de confiança amb tots els seus stakeholders: consumidors, empleats, clients proveïdors. La funció d’un organisme d’autoregulació sectorial és, fonamentalment, evitar i resoldre els conflictes que poden sorgir, en aquest cas, en l’àmbit de la publicitat.

Molts són els reptes que afrontem en la publicitat enganyosa: influencers, jocs en línia, plataformes de distribució, xarxes socials, … però podem confiar que trobarem la resposta adequada per a protegir als consumidors.

Podem citar dos exemples molt recents: el “Codi de Conducta sobre l’ús de influencers en la publicitat” elaborat per l’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) i Autocontrol, i la novíssima “Guia sobre l’ús de cookies” de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Tots dos són respostes, certament oportunes i adequades a aquestes noves situacions que possibilita la tecnologia.

Veure article complet a La Vanguardia

Els 4 deures essencials de l’e-mail màrqueting per complir amb el RGPD

Al tractar les dades de les llistes de e-mail basant-se en permisos obtinguts dels subscriptors, els gestors de e-mail Marketing tenen diverses tasques a fer en la captura, el processament i la gestió de les dades dels usuaris per complir amb el Reglament.

Recopilació de dades dels subscriptors:

Segons la normativa, els gestors han d’utilitzar el mètode de doble activació (“double opt-in”) per obtenir el  consentiment dels seus usuaris. També cal informar als usuaris de perquè estan recollint les seves dades. I du a terme una auditoria interna ajudarà als gestors a comprendre quin tipus de dades de subscriptors tenen i les que encara necessiten recopilar dels seus usuaris. El consentiment s’ha de sol·licitar en termes senzills, entenedors per l’usuari mitjà, i assegurar-se d’obtenir consentiments separats per finalitats diferents.

Hi ha que recordar que el consentiment ha de ser una acció afirmativa voluntària i explícita, així que no s’ha de fer servir qualsevol forma de consentiment predeterminat com ara caselles pre-marcades o camps ja omplerts prèviament. Quan es tracti el consentiment de menors o es recopilin dades sensibles com raça, ètnia, religió, etc., fer-ho només quan s’hagi informat clarament als interessats i es disposi dels procediments adequats per el compliment.

Processar les dades

Un cop es recullin les dades necessàries, la manera de gestionar-les és molt important. Les dades personals que es recopilin dels subscriptors només s’han d’utilitzar pels propòsits que aquests van declarar clarament quan van donar el seu permís (finalitat del tractament). Si s’utilitzen per a qualsevol altre objectiu que no sigui adequat, s’estarà cometent una infracció.

Hi ha que revisar periòdicament les dades per assegurar-se que estiguin actualitzades. Sempre que es realitzin canvis en la política de privacitat, s’ha d’informar immediatament als usuaris. Els subscriptors poden restringir el tractament de les seves dades quan tinguin algun problema amb les dades recollides o amb la manera de gestionar-les. S’ha de respondre a la seves peticions de restricció en el tractament i tenir preparats els procediments per donar-hi resposta adequada.

Emmagatzematge i gestió de dades

És la responsabilitat del gestor protegir les dades personals dels usuaris. En cas de pèrdues o incompliments, pot ser sancionat. S’ha d’informar els subscriptors sobre on s’emmagatzemen les seves dades i no s’ha de permetre que cap servei de tercers o persones no autoritzades accedeixin a les dades emmagatzemades en cap moment.

Com que la relació està basada en permisos, s’ha de permetre que els usuaris puguin abandonar la llista de subscripció en qualsevol moment. Els usuaris també han de poder fer modificacions a la informació que es guarda, de manera que s’ha de permetre que accedeixen a les seves dades i facin les actualitzacions quan sigui necessari.

Transferència i esborrat de dades

S’ha de permetre la transferència de dades personals del sistema del gestor a serveis de tercers quan ho sol·licitin els usuaris. És recomanable que les dades estiguin en països de la UE però també poden estar en altres països amb un nivell de protecció adequat (per exemple, els USA). Un individu també pot exigir la supressió de les dades personals que consideri que no s’estan tractant adequadament per part del gestor. Tant en els casos d’esborrat com de transferència, no es pot penalitzar a l’usuari que realitzi aquesta sol·licitud, i s’ha de respondre ràpidament, fent els tràmits oportuns.

També és important deixar que els usuaris accedeixin a les seves dades en un format llegible. I que puguin descarregar la seva informació en qualsevol moment mitjançant fitxers protegits amb contrasenya.

Nota: Aquestes recomanacions no suposen en cap cas assessorament legal. L’aplicació del que s’explica en el text  pressuposa que l’empresa està degudament adequada al Reglament i a la vigent Llei Orgànica de Protecció de Dades. En tot cas, es recomana posar-se en mans d’un professional.

Com protegir les dades personals i els actius intangibles en les agències immobiliàries

Ricard Castellet, director de TecnoLaywer, ha impartit una formació sobre Protecció de Dades i Ciberseguretat en el Col·legi i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya.

Els agents de la propietat immobiliària han conegut de primera mà les bligacions en matèria de protecció de dades personals que han de complir, així com les mesures organitzatives i tècniques que aquests han de realitzar per a adequar la seva activitat a la normativa vigent. També ha informat sobre algunes de les primeres sancions – apercebiments i multes- que ha imposat l’AEPD (Agencia Española de Protección de Datos) a empreses de diferent tipologia.

La sessió s’ha complementat amb un taller pràctic per a resoldre les qüestions específiques de les agències en l’aplicació de la normativa. Així mateix, s’ha introduït el concepte de ciberseguretat per a conscienciar a les agències sobre la seva vulnerabilitat dels equips i programari respecte als ciberatacs.

Aquesta formació s’imparteix en el marc del conveni de col·laboració de TecnoLawyer amb el Col·legi i Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya.

El Colegio de Agentes Inmobiliarios de Catalunya y TecnoLawyer firman un Convenio de colaboración

El Colegio de Agentes Inmobiliarios de Catalunya (API) y Tecnolawyer han firmado un Convenio cuyo fin es ofrecer, a los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria, servicios especializados de adecuación al Reglamento General de Protección de Datos (RGPD) y la nueva LOPDGDD. Asimismo, Tecnolawyer ofrecerá asesoramiento en materia de Cumplimiento Normativo y, específicamente, sobre Protección de Datos.

Como primera colaboración, se ha lanzado una píldora informativa con el título “Buenas Prácticas Digitales en la Agencia Inmobiliaria” que ha tenido una excelente acogida entre los profesionales del sector. Esta guía contiene recomendaciones para el día a día sobre materias como Internet, Dispositivos, Confidencialidad, Email, Ingeniería social, Documentación y otras, todas ellas en el marco de la Protección de Datos.

Revisió Texts legals web