Quin és el major problema que pot trobar la regulació i autoregulació publicitària en l’entorn digital on poden sorgir noves pràctiques i moltes vegades no es reconeixen clarament les accions comunicatives publicitàries?
Aquesta és la pregunta que molt oportunament formulava Silvia Martínez, Directora del Máster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia, dies enrere amb motiu d’una entrevista per els alumnes de Grau de Comunicació de la UOC.
No insistirem en el grau extrem de disrupció que les noves tecnologies estan suposant per a qualsevol activitat de les que duen a terme. D’una o altre manera, tots els nostres comportaments es veuen afectats, i cada dia més i de forma més profunda. En un proper post parlarem de “la capsa de Skinner” i la seva teoria psicològica aplicada a la publicitat i l’afectació a la nostra privacitat. Avui, però, ens centrem en respondre a la pregunta de capçalera.
És evident que en l’entorn digital sorgeixen noves pràctiques que moltes vegades estan a límit d’una acció comunicativa. Això està passant en els últims temps amb els “influencers” a les xarxes socials. No es fàcil distingir entre una recomanació privada i la recomanació professional d’un “influencer”, pagada per una marca.
De fet, la setmana passada, coneixíem que el Ministeri de Sanitat està analitzant la fórmula per procedir i treballar conjuntament amb Google enfront dels continguts difosos a YouTube en què “terceres” persones diferents als laboratoris, com determinades ‘influencers’, promocionen fàrmacs, subjectes o no a prescripció. Recordem que la publicitat de medicaments que requereixen prescripció mèdica està prohibida per qualsevol medi.
Fins i tot i arrel de les denuncies del Consell General de Col·legis Oficials Farmacèutics, s’ha presentat al Congrés una Proposició No de Llei per instar al Govern a abordar aquesta problemàtica en col·laboració amb les xarxes socials i les plataformes digitals.
No és aquest ni l’únic ni l’últim sector afectat per aquests nou comportaments. Últimament assistim, per exemple , a la polèmica sobre la regulació de la publicitat en el sector del joc “online” que afecta a sectors molt vulnerables com són els joves. Una publicitat molt agressiva i pràcticament omnipresent fa imprescindible aprovar normativa que superi els codis de conducta del sector.
Dos idees per acabar. Una, és evident que les noves tecnologies estan canviant les regles del joc en el mercat de la publicitat i les plataformes digitals en són un exemple. I dos, que hi ha una regulació legal i codis de conducta que no podem obviar alhora de plantejar una campanya publicitària del tipus que sigui, per molt que Internet tingui regles diferents: les regles hi són i s’han de complir. I recordem que aquest compliment va en benefici de tots.
