Aquesta setmana s’han complert tres anys des de que el Reglament General de Protecció de Dades va entrar en aplicació. Repassem en aquest post algunes de les fites més importants i farem una mica de balanç que, com sempre, tindrà llums i ombres.
El RGPD va entrar en vigor el 2016 però, gràcies a una moratòria, la seva aplicació no va a començar fins al maig de 2018. No és que la Protecció de Dades personals fos una novetat al nostre país, la LORTAD és de 1992 i la LOPD de 1999, però no cap dubte que va suposar un canvi de paradigma en el tractament de les dades personals per part de les empreses. Molts van descobrir, a partir d’aquell moment, el dret fonamental a la privacitat o, el que és el mateix, garantir a les persones el control sobre les seves dades personals .
Ara parlem d’un model preventiu (no reactiu per denúncies) amb responsabilitat proactiva, on s’ha establert la privacitat per defecte, des del disseny, i tot l’enfocament de les obligacions dels responsables s’ha de fer basat en l’enfocament del risc.
Consentiment reforçat, noves clàusules informatives, nous contractes d’encarregat de tractament, mesures de seguretat (violacions de seguretat), nous drets dels interessats i figures com el Delegat de Protecció de Dades són algunes de les novetats que ens va portar el RGPD i que ja a hores d’ara ens resulten, a més de familiars, imprescindibles en el nostre dia a dia en la matèria.
I les sancions, no ens oblidem, són considerables. Espanya és el país que ha imposat fins ara més sancions a Pimes, encara que, val a dir, l’import de la suma de les sancions no és el més elevat comparat amb els altres països. I, com sempre, al marge del aspecte econòmic, el més important té a veure amb la pèrdua de reputació de l’empresa. Aquest és l’intangible més apreciat i que hem de preservar a tota costa.
Aquest temps no ha estat exempt de dificultats. Només cal recordar l’anul·lació de l’Acord Privacy Shield que donava cobertura jurídica a les transferències de dades entre Europa i els Estats Units. O les modificacions en la regulació de les cookies que, encara avui, incompleixen moltes empreses.
I no oblidem la tecnologia que avança de manera espectacular, alhora que les normatives van per darrera dels esdeveniments. Amb la pandèmia hem vist l’auge de la videoconferència o els xats i el teletreball amb les seves dificultats per preservar la privacitat. I altres, com per exemple, el reconeixement facial o de veu, la Intel·ligència Artificial (IA), el Big Data o el Blockchain que estaven a les beceroles o directament no existien quan van començar els treballs del Grup de Treball de l’article 29, allà per el 1996.
Un balanç, a la fi, prou positiu en general. Però queda molt camí per fer.
Cuideu-vos!
