Què és el dret a la desconnexió digital?
Aquest dret està reconegut en l’article 88 de la nostra Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades i Garanties dels Drets Digitals (LOPDGDD) i es disposa com un requisit indispensable en una relació laboral per respectar el temps de descans, permisos i vacances, així com de la intimitat personal i familiar dels empleats.
Amb la incorporació del teletreball i les noves tecnologies, que no són més que eines que faciliten la comunicació a distància, els límits de la comunicació en l’àmbit laboral es tornen més difusos. Tanmateix, és important respectar l’ horari laboral dels empleats i vetllar pel dret a la desconnexió digital.
Comentari de la STSJ de Madrid 534/2024, del 26 de juny de 2024
El passat 26 de juny, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va dictaminar que l’enviament de correus electrònics corporatius a una persona en situació d’incapacitat temporal no vulnera el dret a la desconnexió digital.
En aquest supòsit, el centre educatiu en el qual l’ empleada estava de baixa li va enviar correus electrònics durant el seu període d’ incapacitat temporal. Aquest fet planteja qüestions sobre el dret a la desconnexió digital dels treballadors, especialment durant períodes de baixa mèdica.
Cal destacar que la demandant va comunicar en reiterades ocasions que no contactessin amb ella i que, arran d’aquest fet, es van deixar d’enviar comunicacions. Per tant, el centre educatiu va respectar la sol·licitud de la treballadora de no ser contactada, en alineació amb el dret a la desconnexió digital.
En el seu recurs, la demandant va al·legar la vulneració de diversos articles relacionats amb la protecció de dades i el dret al descans, incloent-hi l’article 88 de la LOPDGDD i l ‘article 18 de la Constitució Espanyola. Va argumentar que l’enviament d’emails durant la seva incapacitat temporal entorpia la seva recuperació i constituïa una intromissió en els seus drets.
La part demandada va al·legar que els correus electrònics van ser enviats al compte corporatiu de la demandant com a membre de l’equip docent i que, a més, van ser enviats de manera automàtica en formar part del llistat de treballadors del centre, per la qual cosa la treballadora no tenia obligació d’obrir o llegir aquests correus durant el seu període d’incapacitat temporal.
A més, s’esmenta que, després de la sol·licitud de la demandant al juny de 2023, el seu compte va ser retirat dels grups de treball. Això indica una resposta positiva a la petició de desconnexió per part del centre educatiu.
Conclusió
La sentència distingeix entre els correus enviats des del compte del centre i els enviats per un individu des del seu compte personal. Això planteja qüestions sobre la responsabilitat institucional davant les accions individuals en matèria de desconnexió digital.
Aquest cas il·lustra la complexitat d’equilibrar la comunicació laboral amb el dret al descans i la desconnexió, especialment durant períodes d’incapacitat temporal. La sentència suggereix que, si bé inicialment hi va haver comunicacions no desitjades, el centre educatiu finalment va respectar la sol·licitud de desconnexió de la treballadora, per la qual cosa no hi va haver cap vulneració.
Podeu llegir la sentència aquí
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!