Reputación digital

6.4.Social media: Aspectos jurídicos de las principales redes sociales.
6.5 Reputación digital: gestión jurídica y comunicativa de las crisis.
6.6 Identidad corporativa y Publicidad online.

Fotos i Xarxes socials, amistats perilloses

per

No cal recordar la implantació de les xarxes socials a la nostra societat, amb tasses de penetració entre els internautes superiors al 80% a Whatsapp o Facebook, i de la facilitat que ens ofereix la tecnologia per fer fotografies (o copiar-les) per pujar-les a les xarxes i distribuir-les en segons a milions d’usuaris. Lluny queda aquella fotografia analògica que potser tenia més “glamour” però, per descomptat, no tenia les avantatges de l’actual. Però aquestes avantatges, si no som curosos, ens poden complicar molt la vida.

I això ve a compte de l’alerta de la Fiscalia de Delictes Informàtics de Barcelona sobre l’augment, coincidint amb la pandèmia, de denúncies davant la policia per la captació de fotos que les adolescents, principalment noies entre 12 i 18 anys, pengen a les xarxes socials per utilitzar-les com reclam en portals pornogràfics de pagament a Internet.

Heu llegit bé. Les adolescents -des del 12 anys- pugen fotos lleugeres de roba o en bikini i en postures més o menys explícites, per atraure més seguidors. I les web pornogràfiques fan servir aquestes imatges per promocionar la seves pàgines, aprofitant-se fins i tot, de la popularitat que aquestes noies poden tenir com “influencers”.

Tot i ser cridanera aquesta utilització injusta de les fotografies com ham, no és ni de lluny l’única amistat perillosa que poden trobar en el binomi fotos i xarxes. Aquí en recollim alguns.

Menors. Els progenitors, independentment del seu estat civil, són els responsables de que es respectin el dret a la imatge, al honor i a la intimitat del menor. I són els que han d’autoritzar que es comparteixin imatges dels seus fills. A partir dels 14 anys però, segons la Llei Orgànica 3/2018 (LOPD), és el menor qui ha d’autoritzar la publicació.

Drets d’autor. Partint de la Llei de Propietat intel·lectual, hem de prendre precaucions per respectar els drets d’autor. Hem de recordar que els drets d’explotació de les fotografies pertanyen en exclusiva al seu autor. Per compartir fotografies a les xarxes socials, hem de comptar amb una autorització expressa de l’autor. Un altre dia aprofundirem més en aquest tema.

Àmbit laboral.  L’ús indegut en horari laboral pot ser un agreujant en cas d’acomiadament disciplinari. A tal d’exemple, fotografiar-se conduint el vehicle d’empresa en horari laboral sobrepassant el límit de velocitat o publicar una foto a Facebook, identificant-se com treballador de l’empresa, recomanant als seus seguidors no comprar en aquesta empresa.

Delictes. Pujar fotografies a la xarxa pot ser constitutiu de delicte en determinats casos. Els més coneguts són el Cyberbullying (assetjament), Stalking (persecució), Grooming (pederastes a Internet) o Sextorsión (xantatge sexual). Per part de les víctimes existeixen comportaments que, tot i ser innocents, posen en perill la seva intimitat i poden donar peu a ser atacats. Parlen de Oversharing (sobreexposició), Sharenting (sobrecompartició) o Sexting (enviar/rebre fotografies més o menys explícites).

Conseqüències de l’ús indegut. En funció de la naturalesa de la conducta, la gravetat i el seu encaix penal, ens podem trobar des d’una multa fins a una condemna a presó. Per això cal estar molt atent a aquestes “amistats perilloses.

Com sempre, cuideu-vos!

Possiblement la broma telefònica més cara del mòn

per

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades va publicar dimarts passat la Memòria anual de l’exercici 2020. Durant aquest exercici, es van presentar un total de 10.324 reclamacions a l’organisme.

Les reclamacions plantejades amb major freqüència el passat 2020 fan referència a:

– Serveis d’internet (16%)
– Inserció indeguda en fitxers de morositat (15%)
– Videovigilància (12%)
– Recepció de publicitat (7%)
– Reclamació de deutes (6%)

Veiem com les reclamacions relacionades amb serveis d’internet encapçalen la llista, amb un increment del 5% respecte a l’any passat.

Un exemple a destacar és el procediment instruït a Miraclia per “la utilització de les dades personals del reclamant per a fer-li una broma mitjançant una trucada telefònica al seu mòbil, servint-se per a això d’una app”. La trucada va ser gravada i difosa a tercers sense el consentiment de l’afectat. Doncs bé, la broma va costar a Miraclia dues sancions de 20.000 € cadascuna, és a dir 40.000 € en total. Afegint-li el mal reputacional a la marca, possiblement és la broma telefònica més cara del món. A més, Miraclia va haver d’adequar els seus tractaments a la normativa de protecció de dades.

Finalment, el passat 2020 l’Agència ha dictat 393 resolucions sancionadores, la qual cosa suposa un increment del 16% respecte a l’any anterior. En aquest cas, les àrees més freqüents amb expedients sancionadors són videovigilància seguida de serveis d’internet. No obstant això, els sectors que s’enduen la palma quant a import de sancions són el sector bancari i el de telecomunicacions, que només aquest 2020 entre els dos aconsegueixen els 8 milions d’euros en sancions, un increment del 27% respecte al 2019.

Veiem doncs que, malgrat la pandèmia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades continua actuant amb fermesa, i no li tremola el pols a l’hora de sancionar. I tot apunta al fet que aquesta tendència continuï creixent.

Cuideu-vos.

Una visita al veterinari que va costar 35.000€

per

De vegades, ens podem complicar molt la vida per deixar-nos portar per els impulsos en comptes de tenir un comportament racional i ajustat a dret. I a la vida no val tot i a Internet, tampoc. Així que fem les coses bé i ens estalviarem disgustos.

En una sentència destacable pel que fa a l’assetjament online, el titular del Jutjat de Primera Instància nº7 de Santander ha estimat la demanda presentada per una clínica veterinària contra un client que els va amenaçar amb que els “aixafaria” a les xarxes socials, va complir l’amenaça i va orquestrar, de manera intencionada, una campanya de descrèdit de la clínica.

La sentència entén que aquesta acció va més enllà del que es podria considerar una lícita critica a la perícia professional dels demandants. L’assumpte, per via penal, ja va acabar amb condemna com autor d’un delicte lleu de amenaces.

Ara se’l condemna “a que cessi en la intromissió il·legítima de el dret a l’honor dels demandants”, a que “doni les instruccions precises i, si escau, l’autorització a Google a retirar les afirmacions amb continguts injuriosos, calumniosos i amenaçadors “proferides pel demandat, els seus familiars, amics i companys de treball a la pàgina web de la clínica, i al pagament d’una indemnització que ascendeix a 34.895,83 euros.

I els fets? Doncs com explica la sentència, una parella va portar el gos a la clínica a on li van fer un examen general, li van prendre la temperatura i van proposar fer més proves de diagnòstic. El mateix dia, el demandat va portar a l’animal a un altre clínica que va diagnosticar una infecció d’orina. El demandat va tornar a la primera clínica, va omplir el full de reclamacions i va demanar la devolució dels 55€ que li havien cobrat per la visita. Davant la negativa a la devolució, va proferir les amenaces. Dies després, va escriure una ressenya negativa  a la pàgina My Business de Google de la clínica. A partir d’aquí, van començar a aparèixer ressenyes negatives de la clínica per part de familiars i amics del demandat que, per descomptat, no tenien cap fonament.

Considera el jutge d’instància que aquesta acció està dirigida exclusivament a afectar negativament al prestigi professional públic de la clínica i els seus professionals, constituint una extralimitació del legítim exercici del dret a la llibertat d’expressió.

Manifestar una opinió o una crítica legal per els serveis rebuts és perfectament legítim. No ho és, però, fer servir les xarxes socials per finalitats espúries com pot ser la d’atacar directament el prestigi professional.

En definitiva, una visita al veterinari que va acabar molt malament per no tenir un comportament racional i ajustat  a dret. Condemna, indemnització, estrès per tots els implicats, … un verdader despropòsit. Fem les coses bé que sempre és més fàcil i costa menys.

Cuideu-vos!

Twitter, on vas?

per

Hem conegut aquest setmana, dimecres, que Twitter, la xarxa social dels missatges curts, ha estat hackejada. Els comptes de Jeff Bezos, Musk, Obama o Gates s’han vist decididament compromesos. Això, junt amb la resposta de la companyia a l’incident, ha disparat totes les alarmes.

En els Estats Units ja ho han qualificat de “tweet-tastrophe”. I no és per menys. La bretxa de seguretat ha afectat a unes 130 comptes de persones rellevants. I els hackers, segons les primeres informacions, han pogut tenir accés total a un nombre indeterminat d’aquests comptes.

Twitter pot tenir actualment uns 400 milions d’usuaris i és la forma més ràpida de comunicació de masses. Cap altre mitjà hi pot competir. I tot el que té de bo ho té de pervers en situacions com aquesta. I perversitat en dos vessants: la gravíssima situació creada d’una banda i, de l’altre, la irresponsabilitat de la companyia i la seva decebedora resposta a l’incident.

Respecte a la primera, ara hem tingut evidència del risc que suposa que els líders mundials facin servir un producte comercial que no ha estat verificat per les autoritats de seguretat i que està en mans d’una empresa privada. Imaginem, per un moment, la importància que pot tenir per la cotització de Tesla a borsa un tweet malintencionat tuitat, suposadament, per Elon Musk. O per a les economies mundials si el tweet procedeix d’un Bill Gates impostat. I que dir d’un tweet fake de Trump quan els verdaders ja ens posen els cabells de punta. Des de l’enfonsament d’una companyia a un terrabastall econòmic, o ves a saber si sanitari si el tuit es refereix al COVID-10, fins a posar en perill la seguretat mundial amb tuits falsos creuats entre Trump i Putin, per exemple.

Respecte a la responsabilitat de la companyia val a dir que és màxima. És clar que tot sistema és susceptible de ser hackejat però per això les empreses, i més quan són així de rellevants, han de tenir plans de contingència que permetin minimitzar sinó evitar els possibles danys. I en qualsevol cas, si els comptes són atacats, mai hauria d’existir la possibilitat que algú prengués el control del compte d’un usuari quan aquest ha seguit totes les normes i ha aplicat les seves mesures de seguretat. La irresponsabilitat de Twitter és estratosfèrica i absolutament imperdonable.

 I la resposta a l’incident has estat absolutament insuficient. Sense comunicació, sense informació, sense explicacions, sense disculpes. Silenci total. Descontrol total. I aquest no és el camí. Per això preguntem, Twitter, on vas?

Imatge Pixabay

Revisió Texts legals web