Publicitat

Realitat Virtual i Augmentada en publicitat: oportunitats i reptes legals

per

La integració de la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA) en l’àmbit publicitari està revolucionant la forma en què les marques interactuen amb els consumidors. Aquestes tecnologies immersives ofereixen experiències úniques i personalitzades, però també plantegen nous desafiaments legals que requereixen una atenció acurada.

Transformació del panorama publicitari

La RV i la RA estan redefinint les estratègies publicitàries tradicionals. Les marques ara poden crear entorns virtuals complets o superposar elements digitals en el món real, la qual cosa permet als consumidors interactuar amb productes i serveis de maneres abans inimaginables.

Per exemple, IKEA utilitza la RA per permetre als clients visualitzar mobles a les seves pròpies llars abans de comprar-los, mentre que Volvo ha implementat experiències de RV per simular proves de conducció dels seus vehicles.

Desafiaments legals emergents

Si bé aquestes tecnologies ofereixen nombrosos avantatges per a les marques, com engagement millorat, major retenció de marca, personalització avançada i innovació i diferenciació, l’ús de RV i RA en publicitat també presenta diversos reptes legals.

Propietat intel·lectual

La creació d’entorns virtuals i elements de RA planteja qüestions sobre la propietat intel·lectual. Qui posseeix els drets dels elements creats en aquests espais virtuals? Com es protegeixen les marques registrades en entorns de RV? Aquestes preguntes requereixen una revisió de les lleis de propietat intel·lectual existents i possiblement la creació de noves normatives que s’adaptin a aquest nou context.

Privacitat i protecció de dades

Una cosa comuna amb aquestes tecnologies és la recopilació de dades biomètriques i de comportament dels usuaris. Això planteja serioses preocupacions sobre la privacitat i el compliment de regulacions com el RGPD a Europa. Les empreses han de ser transparents sobre quines dades recopilen i com les utilitzen, a més d’obtenir el consentiment explícit dels usuaris.

Seguretat del consumidor

Si bé no és una cosa en què es pensi de primeres, l’ús de RV i RA pot arribar a presentar riscos físics per als usuaris, com desorientació o accidents. Per això, les marques haurien de considerar la seva responsabilitat legal en cas de lesions relacionades amb l’ ús de les seves aplicacions de RV o RA.

Publicitat enganyosa

La naturalesa immersiva d’ aquestes tecnologies pot fer que sigui més difícil per als consumidors distingir entre la realitat i la publicitat. Això planteja preocupacions sobre la publicitat enganyosa i la necessitat d’una divulgació clara de contingut publicitari en entorns de RV i RA.

Conclusions

La RV i la RA ofereixen oportunitats emocionants per a la publicitat, permetent experiències immersives i personalitzades que poden enfortir significativament la connexió entre marques i consumidors. No obstant això, aquestes tecnologies també presenten desafiaments legals complexos que requereixen una acurada consideració i regulació. A mesura que aquestes tecnologies continuen evolucionant, és crucial que les marques, els legisladors i els consumidors treballin junts per desenvolupar un marc legal que fomenti la innovació mentre protegeix els drets i la seguretat dels usuaris. El futur de la publicitat en RV i RA promet ser emocionant, però requerirà un equilibri acurat entre creativitat, ètica i compliment legal.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

La protecció de dades personals i la publicitat dirigida: la decisió del TJUE contra Meta

per

El passat 4 d’octubre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fallar a favor de l’activista austríac Max Schrems en la seva disputa legal actual contra Meta Platforms, la companyia de Facebook (Assumpte C-446/21, Schrems v. Meta). Schrems havia interposat una demanda en un tribunal d’Àustria, argumentant que Meta havia dirigit anuncis basats en la seva orientació sexual a través de publicitat personalitzada, processant així les seves dades personals.

Aquest dictamen resulta rellevant quant als límits del tractament de dades personals per part de les xarxes socials, específicament en l’ àmbit de la publicitat personalitzada. Aquest veredicte no només reforça la importància de la protecció de la privacitat en l’entorn digital, sinó que també delimita clarament com les plataformes han de gestionar les dades dels seus usuaris.

Si bé és cert que Schrems mostra de forma pública la seva orientació sexual, això no legitima a Facebook l’utilitzar aquesta informació, juntament amb altres dades, per dirigir-li anuncis personalitzats. És important que reflexionem sobre els límits d’ús de les nostres dades. En aquesta era de digitalització, les dades—les nostres dades—circulen a velocitat vertiginosa. Tot i ser una cosa intangible, no podem oblidar que la seva transportabilitat és una característica ideal perquè les empreses comercialitzin amb ells. Evidentment, hem d’establir límits clars per protegir la nostra intimitat.

En el cas de Schrems, Meta s’ha justificat al·legant que els usuaris comparteixen informació sobre si mateixos en diverses plataformes i que això permet a l’empresa generar perfils detallats per oferir publicitat més rellevant. No obstant, Schrems mai havia compartit directament dades sobre la seva orientació sexual a Facebook, per la qual cosa els anuncis que rebia no estaven basats en informació publicada explícitament en el seu perfil, sinó en l ‘anàlisi dels seus interessos. Aquí és important destacar que Meta recull les dades personals dels usuaris de Facebook referides a les seves activitats tant en aquesta xarxa social com fora d’ella, com pàgines d’Internet i d’aplicacions de tercers.

Els límits del tractament de dades

Cal recordar que, segons el principi de minimització de dades, el tractament de les dades personals dels usuaris ha de ser mínim (art. 5.1.c) RGPD). L’ aplicació d’ aquest principi, per tant, hauria de restringir l’ ús de dades personals per oferir publicitat personalitzada. Tanmateix, Meta i moltes altres empreses es limiten a ignorar aquest precepte… ¿Vol dir això que les nostres dades personals es poden utilitzar de forma indefinida amb finalitats publicitàries? Després d’aquesta sentència, només una part de les dades emmagatzemades per les empreses podran utilitzar-se amb finalitats publicitàries, fins i tot quan els usuaris donin el seu consentiment.

El Tribunal ha subratllat la necessitat de les empreses de diferenciar entre els diferents tipus de dades i respectar la sensibilitat i el consentiment dels usuaris en tractar informació personal.

Amb aquesta sentència, el TJUE reafirma el seu compromís amb la protecció dels drets dels ciutadans europeus davant els gegants tecnològics, en particular amb relació a la publicitat dirigida. Les plataformes digitals hauran de reconsiderar com manegen l’agregació de dades dels usuaris, i com aquestes dades poden ser utilitzades per personalitzar els anuncis sense violar els drets de privacitat.

Conclusió

La sentència del TJUE contra Meta és una fita en la defensa de la privacitat de les dades en el món digital. En un entorn on cada vegada més informació personal és recopilada i processada, aquesta decisió destaca la necessitat de garantir que les empreses tecnològiques respectin els drets dels usuaris, fins i tot quan aquestes comparteixen certes dades públicament. Les xarxes socials i altres plataformes s’ han d’ alinear amb els principis establerts pel RGPD i assegurar-se que el tractament de dades sigui transparent, proporcionat i, sobretot, respectuós amb els drets fonamentals de les persones.

Com sempre, cuideu les dades i ¡cuideu-vos!

Cookies: el que tota PIME ha de saber per no quedar-se enrere

per

En un món digital en constant evolució, la gestió de cookies s’ha convertit en un repte important per a totes les empreses, en especial per a les PIMES que han d’afrontar una regulació aclaparadora. Amb la implementació de noves regulacions en l’àmbit de la protecció de dades, és imperatiu comprendre i adaptar-se a aquestes normatives per garantir un ús adequat de les cookies als seus llocs web i plataformes online.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment guies actualitzades, com la “Guia de Cookies” i la “Guia sobre l’Ús de Cookies per a Eines de Mesurament d’Audiència“, que serveixen com a referència essencial.

Aquí volem proporcionar una visió clara i accessible sobre la nova regulació de cookies, destacant com les empreses poden complir amb la normativa, sense perdre de vista la importància de l’experiència de l’usuari, i seguir generant informació valuosa per a l’empresa.

Conceptes bàsics sobre cookies

Les cookies, petits arxius de text emmagatzemats en els dispositius dels usuaris en visitar llocs web, són fonamentals en l’entorn digital actual. El seu propòsit varia des de funcions bàsiques, com recordar les preferències d’ idioma d’ un usuari, fins a rols més complexos en la publicitat i anàlisi de dades. Vegem els principals tipus que existeixen:

Cookies Tècniques: Són aquelles necessàries per al funcionament del lloc web. Inclouen cookies que permeten als usuaris navegar a través de la pàgina i utilitzar les seves diferents opcions o serveis.

Cookies de Personalització: Permeten al lloc recordar informació que canvia la forma en què es comporta o es mostra el lloc, com l’idioma preferit o la regió en la qual es troba l’usuari.

Cookies d’Anàlisi: Recol·lecten informació sobre l’ús que es fa del lloc web. S’ utilitzen per mesurar l’ activitat del lloc i elaborar perfils de navegació dels usuaris, per tal d’ introduir millores.

Cookies Publicitàries: Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

És important entendre que l’ús de cookies no només facilita una experiència d’usuari més personalitzada i eficient, sinó que també implica responsabilitats significatives en termes de protecció de dades. La nova regulació de l’AEPD posa un èmfasi especial en la transparència, assegurant que els usuaris siguin plenament conscients de quines cookies estan sent utilitzades i amb quina finalitat.

Nova Regulació de Cookies i el seu Impacte en les empreses

La nova regulació de cookies, impulsada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), porta amb si una sèrie de canvis significatius que afecten directament les empreses. Aquests canvis estan centrats a garantir una major transparència i control per part dels usuaris sobre les seves dades personals. Vegem com impacta això a les empreses.

Consentiment Explícit

La normativa exigeix que les empreses obtinguin un consentiment clar i explícit dels usuaris abans d’instal·lar cookies en els seus dispositius, excepte en el cas de cookies estrictament necessàries. Això significa que les empreses han d’implementar sistemes que permetin als usuaris acceptar o rebutjar les cookies de manera senzilla i comprensible, detallant la finalitat de cadascuna.

Classificació i Explicació de Cookies

És essencial que les empreses classifiquin correctament les cookies que utilitzen i proporcionin informació detallada sobre el seu propòsit. Això inclou diferenciar entre cookies pròpies i de tercers, tècniques, de personalització, d’anàlisi i publicitàries. Una política de cookies clara i accessible és fonamental.

Registre del Consentiment

Les empreses han de ser capaces de demostrar que han obtingut el consentiment de l’ usuari. Això implica mantenir un registre de consentiments que pugui ser verificat en cas d’ inspecció per part de les autoritats reguladores.

Impacte en l’ Operativa de l’ empresa

Les empreses han de revisar i, en molts casos, modificar les seves pràctiques actuals en relació amb l’ús de cookies. Això pot implicar ajustos tècnics en els seus llocs web, així com la formació del personal sobre les noves normatives.

La nova regulació no només busca protegir les dades dels usuaris, sinó també fomentar una major confiança en els serveis digitals, una cosa essencial per a les empreses que busquen créixer i consolidar-se en el mercat digital. L’ adaptació a aquestes regulacions no és simplement una qüestió legal, sinó també una oportunitat per millorar la relació amb els clients i la reputació de l’ empresa.

Finalitat de les Cookies Publicitàries

Les cookies publicitàries juguen un paper crucial en l’ecosistema digital, especialment per a les empreses que busquen optimitzar les seves estratègies de màrqueting i publicitat en línia. Tanmateix, amb la nova regulació, és essencial comprendre la seva finalitat i com utilitzar-les de manera que respecti tant la normativa com els drets dels usuaris.

Què són les Cookies Publicitàries?

Les cookies publicitàries són utilitzades per recopilar informació sobre els hàbits de navegació dels usuaris. Aquesta informació permet a les empreses i anunciants mostrar publicitat personalitzada, basada en el perfil de l’ usuari. Aquestes cookies poden rastrejar els usuaris a través de diferents llocs web, creant un perfil detallat dels seus interessos i comportaments en línia.

Importància per a les empreses

Per a les empreses, les cookies publicitàries poden ser una eina valuosa per dirigir les campanyes de màrqueting de manera més efectiva. Permeten segmentar l’audiència, optimitzar la despesa publicitària i millorar la rellevància dels anuncis per als usuaris. No obstant això, aquest tipus de cookies requereix un consentiment explícit per part de l’usuari, a causa de la seva naturalesa intrusiva.

Compliment de la Normativa

Les empreses s’han d’assegurar que l’ús de cookies publicitàries estigui en plena conformitat amb les directrius de l’AEPD. Això inclou obtenir un consentiment clar i explícit, proporcionar informació detallada sobre quines dades es recullen i com s’ utilitzen, i oferir als usuaris la possibilitat de retirar el seu consentiment en qualsevol moment.

Consells per a un Ús Responsable

  1. Ser transparents sobre l’ús de cookies publicitàries i la seva finalitat.
  2. Oferir opcions clares per acceptar o rebutjar aquestes cookies.
  3. Utilitzar alternatives menys intrusives quan sigui possible.

L’ús responsable i transparent de les cookies publicitàries no només assegura el compliment de la normativa, sinó que també contribueix a construir una relació de confiança amb els usuaris, element clau per a l’èxit a llarg termini de qualsevol empresa.

Cobrament per Rebutjar Cookies a les Pàgines Web

Un dels aspectes més novedosos i debatuts de la nova regulació de cookies és la disposició que permet el cobrament per rebutjar cookies a les pàgines web.

En pocs dies s’han fet famosos els coneguts com a “murs de pagament” en diaris i altres webs amb continguts de subscripció. La idea que subjau és que, si no puc monetitzar les teves dades, he de cobrar per continuar mantenint el mitjà en funcionament. Exemple clar del que hem dit moltes vegades: res és gratis i si no pagues amb diners, pagues amb dades. Aquesta màxima s’exposa ara amb tota cruesa.

Com que les condicions de l’última Guia eren molt restrictives perquè s’exigia el consentiment per acceptar les cookies (i, diguem-ho tot, la importantíssima caiguda de l’acceptació de cookies), l’AEPD ha decidit obrir un resquici legal per poder eximir del consentiment en determinades circumstàncies.

Aquesta oportunitat per a les empreses apareix recollida a la Guia sobre l’ús de les cookies, amb el següent literal: “Podran existir determinats supòsits en els quals la no acceptació de la utilització de cookies impedeixi l’accés al lloc web o la utilització total o parcial del servei, sempre que s’informi adequadament al respecte a l’usuari i s’ofereixi una alternativa,  no necessàriament gratuïta, d’accés al servei sense necessitat d’acceptar l’ús de cookies”.

La finalitat d’aquestes cookies ha d’estar estrictament limitada al mesurament exclusiu de l’audiència del lloc o de l’aplicació. Aquest tractament ha de ser realitzat en nom exclusiu de l’ editor i ser utilitzades per produir dades estadístiques anònimes únicament.

I l’ús està acotat per garanties que imposa la pròpia AEPD i que venen detallades a la Guia d’Ús de cookies per a eines de mesurament d’audiència.

Estratègies de Monetització i Consentiment

Les empreses han de buscar estratègies de monetització que no infringeixin els drets dels usuaris. Això inclou ser transparents sobre qualsevol tipus de benefici o servei addicional ofert a canvi del consentiment per usar cookies. Les tàctiques com els murs de pagament o els beneficis exclusius per a usuaris que accepten cookies han de ser manejats amb cura per assegurar que no es perceben com una penalització al rebuig de cookies.

Informació Clara i Accessible

És fonamental que les empreses proporcionin informació clara i accessible sobre com el consentiment (o la seva falta) per a l’ús de cookies afecta l’experiència de l’usuari al lloc. Aquesta comunicació ha de ser directa, evitant termes tècnics complexos, perquè tots els usuaris, independentment del seu nivell de coneixement tècnic, puguin entendre les implicacions de la seva elecció.

Implementació Pràctica

Per a les empreses, la implementació d’ aquestes directrius significa equilibrar les seves necessitats de negoci amb el respecte a la privacitat de l’ usuari. És aconsellable revisar les pràctiques actuals de consentiment de cookies i adaptar-les per complir amb la normativa, assegurant alhora que l’estratègia de monetització del lloc web continua sent viable i efectiva.

L’enfocament en la transparència i el respecte a l’elecció de l’usuari no només compleix amb la regulació, sinó que també pot enfortir la confiança i la lleialtat del client cap a la marca.

Alternatives a l’Ús de Cookies

Mentre les cookies continuen sent una eina comuna en la gestió de llocs web, les noves regulacions i la creixent preocupació per la privacitat de les dades han portat moltes empreses a buscar alternatives. Eines com Matomo o Fathom emergeixen com a opcions viables, oferint solucions d’anàlisi web que respecten la privacitat de l’usuari.

Avantatges d’ Aquestes Eines

Compliment de la Normativa: En no dependre de cookies que rastregen dades personals, aquestes eines ajuden les PIMES a complir amb les regulacions de protecció de dades.

Respecte a la Privacitat de l’Usuari: Ofereixen una alternativa més respectuosa amb la privacitat, la qual cosa és valorada per molts usuaris conscients de les seves dades.

Dades de Qualitat: Tot i que no recopilen dades a nivell individual, proporcionen informació valuosa sobre el comportament general al lloc web, la qual cosa és suficient per a moltes estratègies de màrqueting digital.

L’ús d’aquestes eines alternatives no només mostra un compromís amb la privacitat i el compliment normatiu, sinó que també pot millorar la percepció de la marca entre els usuaris preocupats per la seguretat de les seves dades.

Conclusions

En resum, la nova regulació de cookies representa un desafiament important, però també una oportunitat valuosa per a les PIMES. Adaptar-se a aquestes normatives no només és una qüestió de compliment legal, sinó també un pas cap a la construcció d’una relació més transparent i confiable amb els clients. És essencial que les PIMES comprenguin no només les obligacions que imposa la normativa, sinó també l’esperit que la guia: el respecte per la privacitat de l’usuari i la transparència en el tractament de dades.

Com sempre, siguem respectuós amb la normativa i cuideu-vos!

“Sentir el control”. Això és tot el que es demana.

per

Segons l’últim Informe que l’empresa d’investigació de mercats Ipsos ha fet per Google, “Privacitat des del disseny: els beneficis de donar el control a la gent”, les empreses que basen els seus negocis en l’explotació de les dades personals dels usuaris comencen a valorar l’aplicació de polítiques de protecció de dades que permeti als usuaris tenir la percepció que les seves dades personals seran tractades de forma adequada.

Els usuaris prefereixen veure anuncis rellevants i útils i estan oberts a compartir les seves dades amb les marques, però volen sentir el control de quan ho fan. Millorar la sensació de control que la gent té sobre les seves dades és una manera poderosa perquè les marques generin confiança, augmentin l’eficàcia del màrqueting i obtinguin millors resultats.

Principals conclusions del Informe

  1. Proporcionar una experiència de privadesa positiva pot augmentar la quota de preferències de marca en un 49%.
    Després d’una experiència de privadesa positiva amb la seva marca de segona elecció, el 49% de les persones van dir que canviarien de la seva marca preferida a la segona marca.
  1. Equivocar-se en l’experiència de privadesa té un impacte negatiu tant en la confiança com en les preferències de marca.
    Per a molts dels participants en l’estudi, les experiències de privadesa que no tenien transparència o que no proporcionaven coneixement i/o autonomia al client eren molt perjudicials, tant per a la confiança de la marca com per les preferències dels participants.
  1. Hi ha poderoses pràctiques de privacitat que les marques poden desplegar per augmentar les sensacions de control, i les combinacions més efectives tenen un impacte positiu notable en alguna cosa més que els sentiments de control.
    Per obtenir el impacte positiu més gran en les sensacions de control, les marques haurien de desplegar una combinació provada de pràctiques que creïn experiències de privadesa Significatives, Memorables i Manejables.

L’estudi suggereix que les marques que poden oferir aquestes experiències veuran, amb el pas del temps, un efecte bola de neu positiu: la gent sentirà que té el control, cosa que augmenta la confiança de la marca i augmenta les preferències de la marca. Les marques que descuidin la privadesa corren el risc de l’escenari contrari. El camí cap a l’èxit és clar: adoptar pràctiques basades en les tres característiques mencionades (Significatives, Memorables i Manejables)  per donar a les persones una sensació de control i millorar l’eficàcia del màrqueting.

“Sentir” el control

Per als usuaris, “sentir” el control és alguna cosa més que tenir el control. Les eines de privadesa que permeten a les persones canviar les seves preferències de cookies i donar-se de baixa del màrqueting per correu electrònic poden ajudar-los a mantenir control de les seves dades. Però aquestes eines no són suficients per proporcionar als clients la sensació més substancial de control que necessiten per confiar en una marca. Els clients també volen saber quan i per què comparteixen la seva informació i entendre els avantatges que rebran de fer-ho.

Per concloure, direm que les marques tenen que fer un esforç perquè el client tingui la percepció de que té el control sobre la seva privadesa i que, naturalment, el tingui. Si sabem quines dades compartim i com ens beneficia a nosaltres fer-ho, l’empresa té que ser lleial amb nosaltres. A canvi, tindrà la nostra confiança, el que es traduirà, a ben segur, en millors vendes.

I, com sempre, cuideu-vos!

No tot seran cookies

per

A més dels cookies o el píxel de Facebook, hi ha altres tècniques per intentar predir els interessos dels usuaris i fer que comprin el producte, que és el final el que interessa a les empreses. Entre aquestes tècniques apuntem avui l’anàlisi de comportament que té, cada dia més, un gran predicament en l’àrea de ciberseguretat, la salut i la seguretat de les persones i, com no, en el camp dels serveis i el màrqueting.

L’anàlisi de comportament d’usuaris (UEBA, per les seves sigles en anglès) que es fa servir en els serveis d’Internet recullen grans quantitats de dades d’usuaris o entitats, aplicant, gairebé sempre, tècniques de machine learning  (aprenentatge automàtic o d’Intel·ligència Artificial (IA) per generar models de comportament.

I aquesta tècnica també es pot aplicar en l’àmbit del màrqueting per entendre millor el comportament dels consumidors i millorar l’experiència de l’usuari al lloc web o l’aplicació mòbil. No obstant això, la implementació de UEBA en el màrqueting també planteja preocupacions sobre la privacitat i protecció de dades personals dels usuaris.

L’anàlisi de comportament d’usuaris en el màrqueting implica l’ús de dades de registre d’esdeveniments per entendre com els usuaris interactuen amb el lloc web o l’aplicació mòbil. A través de l’anàlisi d’aquestes dades, els especialistes en màrqueting poden identificar patrons de comportament dels usuaris, incloent com interactuen amb la pàgina, quins productes o serveis busquen, quins continguts els interessen, entre d’altres.

Aquestes dades poden ser extremadament valuoses per a les empreses, ja que els permeten personalitzar l’ experiència de l’ usuari i oferir contingut i ofertes que siguin més rellevants per a ells. Per exemple, un lloc web de comerç electrònic pot utilitzar l’anàlisi de comportament dels usuaris per identificar els productes que els usuaris estan buscant amb més freqüència i oferir ofertes especials en aquests productes.

No obstant això, l’ús d’UEBA en el màrqueting també planteja desafiaments significatius en termes de privacitat i protecció de dades personals. Les dades de registre d’esdeveniments utilitzats en l’anàlisi de comportament d’usuaris poden incloure informació personal i confidencial, com adreces IP, informació de navegació, informació de compres i altra informació relacionada amb l’activitat de l’usuari en el lloc web o l’aplicació mòbil.

Com sempre, dos cares de la moneda. Una avantatge tecnològica que té la creu en la privacitat de l’usuari. Recorda l’AEPD que els principis del RGPD són d’obligat compliment, incloent-hi el principi de transparència. I moltes vegades els usuaris no som informats degudament.

Cal que estiguem sempre alerta. Cuideu-vos!

Indústria publicitària: com afectarà el nou RD sobre publicitat d’aliments i begudes per a menors?

per

Aquesta setmana, el Ministeri de Consum ha presentat l’esborrany del Reial Decret que regularà l’emissió de publicitat d’aliments i begudes per a menors de 16  anys. El document, que estarà en tràmit d’audiència i informació pública fins el proper 29 de març, té com objectiu “garantir la protecció dels drets a la salut i el desenvolupament integral de la infància”.

Dos són els grans objectius del Reial Decret:

1) Definir un marc regulatori mínim per la protecció de la salut de la infància i l’adolescència.

2) Promocionar acords de corregulació i codis de conducta en l’àmbit de les comunicacions comercials sotmeses a la norma.

A fi de justificar el Reial Decret, el Ministeri fa una llarga exposició de motius, incloent nombroses referencies a estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i altres de caràcter nacional com el que assegura que a España, quatre de cada deu escolars entre 6 i 9 anys pateixen excés de pes, A més l’obesitat i el sobrepès afecta especialment a sectors vulnerables de la població.

La norma limita i redueix l’exposició del públic infantil i adolescent a la publicitat dels aliments i begudes considerats poc saludables. I va dirigida als menors de 16 anys amb accés a contingut publicitari a través de mitjans com televisió, premsa i revistes infantils, pàgines web o xarxes socials.

I quines són les principals restriccions i prohibicions? Per el que afecta a la indústria publicitària, destaquem:

  • Evitar l’ús de elements de fantasia com dibuixos animats.
  • No presentar els aliments i les begudes en quantitats excessives.
  • Prohibir comunicacions que suggereixin que la compra aportarà èxit social, popularitat o qualitats especials de qui apareix en els anuncis.
  • Prohibir comunicacions comercials que incitin als menors a demanar als familiars que els hi comprin el producte anunciat.

El RD també inclou prohibicions específiques de fer publicitat en 5 categories de productes:

  • Xocolata i productes de confiteria, barretes energètiques, cobertures de dolços i postres
  • Pastissos, galetes dolces i brioxeria i altres productes de pastisseria
  • Sucs
  • Begudes energètiques i
  • Gelats

Respecte els productes no afectats de forma específica, es podran publicitar sempre que no excedeixin determinades quantitats de sodi, sucre, edulcorants, greixos totals i saturats per cada 100 gr. de producte.

També s’inclouen prohibicions específiques pel que fa a les comunicacions comercials com que apareguin “mares o pares, educadors, docents, professionals de programes infantils, esportistes, artistes, influencers, persones o personatges de rellevància, notorietat pública o proximitat amb el públic infantil, sigui reals o de ficció, que per la seva trajectòria siguin susceptibles de constituir un model o exemple per les persones menors d’edat”.

També es prohibeix fer promocions dirigides al públic infantil que publicitin aliments que no respectin els límits mencionats.

Destacar, per últim, les restriccions sobre la publicitat a Internet dels productes limitats o prohibits. En els serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataformes o xarxes social, només es permetrà en plataformes que disposin de mecanismes eficaços per evitar que les comunicacions es dirigeixin al públic infantil i permetin el bloqueig d’anuncis emergents per part dels usuaris. La publicitat  en pàgines web i aplicacions també queda supeditada a que disposin de mecanismes similars.

Per últim, el règim sancionador remet a la Llei 17/2011, de 5 de juliol, sobre Seguretat Alimentària que preveu sancions fins a 600.000€ per les infraccions més greus en la matèria.

Caldrà seguir l’evolució del text legal durant l’exposició pública i veure com queda la norma definitiva. Però, prenem nota i comencem a preveure els possibles escenaris que es poden plantejar i a pensar en alternatives. La previsió és sempre bona consellera.

Com sempre, Cuideu-vos!

Influencers, la legislació que ve (perquè ve)

per

Temps enrere ja vam parlar de l’entrada en vigor del Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat que recull un conjunt de regles que vinculen als anunciant adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.

 Al marge d’aquesta iniciativa, de caràcter voluntari, la publicitat dels influencers a Espanya es mou en un marc legal encara per desenvolupar. I s’ha d’emprendre el camí, més aviat que tard, perquè el sector va moure el 2019 una facturació global de 8.000€ i la falta de regulació crea inseguretat jurídica que no beneficia, o no hauria de beneficiar, a ningú.

Segons un estudi de la Universitat de Compostela, el 68% dels usuaris espanyols de xarxes socials segueixen a influencers per la qual cosa les marques veuen un canal valuós per prescriure’s i guanyar consumidors.  I el 93% de les publicacions publicitàries a Instagram realitzades per els 25 principals influencers espanyols del sector de la moda –alguns superen el milió de seguidors– oculten que són continguts patrocinats, és a dir, publicitat que podem qualificar com enganyosa.

En aquest sentit, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) proposa incloure l’activitat dels influencers en la futura Llei  de Comunicació Audiovisual. La Comissió proposa incloure la definició dels “prestadors de serveis de comunicació audiovisual que es suporten en plataformes d’intercanvi de vídeos” que, comprendria als influencers els requisits per ser considerats prestadors de de serveis de comunicació audiovisual.

A més de la Llei de Comunicació Audiovisual, hi ha altres normatives en les que ens hem de fixar. Per exemple, la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) que en l’article 20.1 que exigeix que les comunicacions comercials fetes per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals, y també la persona física o jurídica en nom de la que es fan, haurà de ser clarament identificable.

I ja per acabar, mencionar la Llei General de Publicitat a efectes de la qual, anunciant és la persona física o jurídica per compte del qual es realitza la publicitat. I davant d’una publicitat il·lícita, enganyosa o deslleial, les accions a dur a terme són les establertes amb caràcter general per les accions derivades de la competència deslleial, com recull l’article 18 de la Llei de Competència Deslleial (LCD).

En conseqüència, tant anunciants com influencers farien bé en anar acomodant les seves pràctiques professionals en la matèria d’acord amb aquestes previsions legals. Les relacions de les empreses amb els influencers i les d’aquests amb els seus seguidors s’han de forjar al llarg del temps perquè la seva base, com en tants altres casos, és la confiança.

Cuideu-vos!

“Influencer”: aquí tens el teu Codi!

per
Influencer

El proper 1 de gener de 2021 entrarà en vigor el Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat, recollint un conjunt de regles que vincularan als anunciants adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.

Els influencers són , qui ho pot negar, un actor de creixent importància en el sector de la difusió publicitària en la, cada cop més tecnològica i comunicada, societat actual. I, com sigui que la regulació va sempre per darrera de les possibilitats que ens ofereix la tecnologia –internet sobretot–, la publicació del Codi és una bona noticia per al sector i per a tota la societat.

Fins ara, la línia entre la publicitat legal i la publicitat il·lícita era molt fina i sovint es traspassava, fins i tot per desconeixement, provocant una inseguretat jurídica en el sector i una conducta inapropiada envers els consumidors. El Codi ve a perfilar l’ús dels Influencers en la publicitat, introduint novetats interessants a l’hora de fer servir persones influents a les xarxes socials per promocionar tot tipus de productes i serveis. Tot amb l’objectiu d’acabar amb pràctiques prohibides per la nostra legislació com la publicitat encoberta.

L’objectiu del Codi és que els continguts digitals o mencions realitzades per els Influencers que tinguin naturalesa publicitària siguin clarament identificables per els usuaris que els segueixen. Així es recomana[i] que les mencions o els continguts publicitaris divulgats siguin:

  • Explícits i clars, fent servir indicacions com “Publicitat”, “Patrocinat per”, Regal de (marca), …
  • També quan es comparteix, la indicació s’ha de mantenir o afegir-se quan es comparteix o “reposteja” el contingut a altres plataformes.
  • Adequades al medi i al missatge, per escrit o verbal segons les circumstàncies
  • Visibles, directament visible, sense necessitat d’accions per part del usuari. Preferiblement al inici del missatge, de forma que es percebin clarament.

Lo important és que els seguidors han de saber que el missatge que reben és publicitat.

I les empreses i els Influencers disposen de poc més de dos mesos per adaptar-se a la nova regulació. A partir de l’any que ve, veurem el grau de compliment que assolim en la reducció de la publicitat encoberta en les xarxes i altres mitjans digitals.

[i] Aquí podeu trobar la infografia publicada al respecte.

Imatge freepik

Ryanair, publicitat enganyosa?

per

Recentment hem llegit la noticia de que l’Associació de Consumidors Facua ha presentat una denúncia per una campanya de Ryanair en la qual la companyia es publicita com “l’aerolínia més ecològica d’Europa”. El 2019 ja va tenir que retirar una campanya similar en el Regne Unit per considerar que difonien un missatge fals sobre les seves emissions de C02.

Entenem per publicitat enganyosa aquella que, de qualsevol forma, pot induir a error als seus destinataris i/o afectar el seu comportament econòmic. L’objectiu és generar confusió en el públic i alterar el seu comportament com consumidor. Es tracta de que aquest es formi una idea del be o servei que no es correspon amb la realitat.

La normativa encarregada de regular la publicitat és la Llei 34/1988, de 11 de novembre, General de Publicitat (LGP) juntament amb la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris (LGDCU). L’article 3 de la LGP ​​defineix aquells supòsits en què la publicitat es considera il·lícita, entre els quals inclou en el seu apartat 1 i): “La publicitat enganyosa, la publicitat deslleial i la publicitat agressiva, que tindran el caràcter d’actes de competència deslleial en els termes previstos en la Llei de competència deslleial (LCD). ” I en aquest sentit, la LCD diu en el seu article 5 que “es considera deslleial per enganyosa qualsevol conducta que contingui informació falsa o informació que, tot i ser veraç, pel seu contingut o presentació indueixi o pugui induir a error als destinataris, sent susceptible d’alterar el seu comportament econòmic”, sempre atenen a la naturalesa i característiques del bé o servei.

Una portaveu de Ryanair defensa que “la mitjana d’emissions de l’empresa és de 66 grams per passatger i quilòmetre, el que suposa un percentatge significativament menor a el de les altres grans aerolínies europees”.

Sense altre ànim que obrir una reflexió sobre la qüestió, sembla que l’empresa ha agafat una dada (que donem per certa) sobre les seves emissions i a partir d’aquí ha creat un eslògan amb una clara intencionalitat de transmetre al consumidor la percepció de que té uns valors importants en el moment actual com són els ecològics. I potser la publicitat no es sosté si només es fonamenta en la dada de les emissions per passatger i quilòmetre perquè, com és evident, hi ha molts altres paràmetres per determinar l’ecologia d’una empresa.

CCN – Consultoria de Compliment Normatiu
CDT – Consultoria de Dret Tecnològic
PJT – Perícia Judicial Tecnològica
LBD – Legal Business Development
ICL – Intel·ligència Competitiva Legal

Contacte

Serveis

Twitter

© 2024 Tots els drets reservats

Revisió Texts legals web