Publicitat

ChatGPT ja competeix amb Google com a cercador: un canvi estructural en com es descobreix la informació

per

Durant més de 20 anys, parlar de cerca en línia ha estat sinònim de Google. Aquest paradigma acaba de trencar-se. Segons dades de First Page Sage (Q4 2025), ChatGPT ja concentra el 17% de les cerques globals, enfront del 78% de Google. És la primera vegada en dues dècades que un actor diferent aconsegueix una quota de doble dígit.

Per a posar-ho en context: en 2024, ChatGPT no arribava ni a l'1%.

No estem davant una moda. Estem davant un canvi de comportament de l'usuari.

De «buscar» a «preguntar»

El creixement de ChatGPT no respon a una millora incremental, sinó a una nova manera d'interactuar amb la informació. Els usuaris ja no escriuen paraules clau: formulen preguntes completes i esperen respostes directes, contextualitzades i accionables.

Exemples quotidians:

  • «Compara'm dues eines d'analítica i digues-me quin em convé segons els meus objectius»
  • «Quina eina em recomanes per a X?»
  • «Compara'm dues solucions i digues-me quin té més sentit segons el meu cas»

Aquestes cerques, tradicionalment informacionals o exploratòries, estan migrant massivament als models de llenguatge.

Les dades ho confirmen:

  • ChatGPT té menys usuaris que Google, però una durada mitjana de sessió més del doble (13 minuts enfront de 6).
  • Domina clarament les cerques generatives i creatives (64% de quota).
  • El seu ús és especialment fort en desktop i entre perfils professionals.

El problema per a les marques: si no et cita, no existeixes

Aquí està el punt crític per a màrqueting.

Quan un usuari pregunta a ChatGPT per una eina, una solució o un proveïdor, no rep una llista de deu enllaços. Rep una resposta. I en aquesta resposta, unes marques apareixen… i altres no.

Per a aquest 17% de cerques, si la teva marca no és esmentada, no hi ha clic possible, no hi ha impressió, no hi ha awareness.

I aquest percentatge no deixa de créixer.

No és casual que:

  • el 60% de les cerques en Google ja siguin «zero-clic»,
  • el 97% dels marketers reportin impacte positiu del GEO/AEO,
  • i el 94% planegin augmentar inversió en 2026.

Ha perdut Google la batalla?

Encara no. Google continua sent dominant, especialment en:

  • cerques transaccionals (90%),
  • mòbil,
  • usuaris de major edat.

Però fins i tot aquí el model està canviant: respostes generades, resums amb IA i menys trànsit directe a les webs.

L'estratègia ja no és SEO o IA

La conclusió és clara: 2026 no va de triar, sinó d'estar en tots dos ecosistemes.

  1. SEO tradicional continua sent imprescindible.
  2. GEO / AEO per a LLMs és ja una necessitat estratègica.
  3. La visibilitat ha de mesurar-se més enllà de Google.

La pregunta ja no és si ChatGPT és un cercador. La pregunta és si la teva marca està preparada per a ser trobada quan ja no es busca, sinó que es pregunta.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

Per veure l’estudi en detall, fes clic aquí.

Email marketing ≠ publicitat en xarxes socials: la sanció de 3’5 M€ que tot equip de màrqueting hauria de conèixer

per

L'autoritat francesa de protecció de dades (CNIL) ha imposat una sanció administrativa de 3,5 milions d'euros a una empresa per múltiples incompliments del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). El cas és especialment rellevant perquè gira entorn d'una infracció tan habitual com perillosa: utilitzar dades personals per a una finalitat distinta d'aquella per a la qual van ser recollides.

La decisió, adoptada el 30 de desembre de 2025 en cooperació amb 16 autoritats europees, afecta a més de 10’5 milions de persones i ha estat publicada amb finalitats exemplaritzants, donada l'extensió d'aquestes pràctiques en el mercat.

Què va ocórrer?

Des de febrer de 2018, l'empresa transmetia adreces de correu electrònic i números de telèfon dels membres del seu programa de fidelització a una xarxa social, amb l'objectiu de mostrar-los publicitat personalitzada mitjançant tècniques de custom audiences o CRM matching.

L'empresa va al·legar comptar amb el consentiment dels usuaris. No obstant això, aquest consentiment s'havia recaptat únicament per a l'enviament de comunicacions comercials per SMS i correu electrònic, no per a la comunicació de dades a un tercer ni per a la segmentació publicitària en xarxes socials.

El problema clau: el consentiment no era vàlid

El tractament mancava de base legal vàlida (art. 6 RGPD) perquè:

  • En el formulari d'adhesió al programa de fidelització no s'informava de la cessió de dades a una xarxa social.
  • La política de privacitat era confusa, incompleta o directament errònia, i no permetia comprendre la finalitat real del tractament.
  • No existia un consentiment específic, informat i inequívoc, com hauria estat, per exemple, una casella separada que esmentés expressament la publicitat personalitzada en xarxes socials.

Altres incompliments sancionats

A més del problema de base legal, la CNIL va identificar múltiples infraccions addicionals:

  • Falta de transparència ( 12 i 13 RGPD): Les finalitats no es vinculaven clarament amb les seves bases jurídiques, faltava informació sobre terminis de conservació i es continuava esmentant el Privacy Shield, ja invalidat.
  • Deficiències en la seguretat ( 32 RGPD): Les polítiques de contrasenyes no eren prou robustes i s'utilitzava SHA-256 per a l'emmagatzematge de contrasenyes, un mètode que no es considera adequat enfront d'atacs de força bruta.
  • Absència d'anàlisi d'impacte (DPIA / AIPD) ( 35 RGPD). El tractament implicava:
    • grans volums de dades,
    • encreuament d'informació,
    • publicitat personalitzada en plataformes de tercers.

Tot això exigia una avaluació d'impacte prèvia, que mai es va realitzar.

Lliçons clau per a les empreses

Aquest cas deixa diversos missatges clars:

  • El consentiment no és reutilitzable: cada finalitat exigeix la seva pròpia base legal.
  • El CRM matching i la publicitat en xarxes socials no són extensions naturals de l'email o SMS màrqueting.
  • La transparència no és un tràmit formal, sinó un requisit material.
  • Si hi ha segmentació, encreuament de dades i gran escala, la DPIA no és opcional.
  • La seguretat tècnica (contrasenyes, hashing) continua sent un pilar essencial del compliment.

Conclusió

La sanció de la CNIL reforça un principi bàsic del RGPD: les dades poden utilitzar-se únicament per a les finalitats específiques, explícites i legítimes per a les quals van ser recollides.

En un context de màrqueting cada vegada més sofisticat i dependent de plataformes externes, aquest tipus de decisions recorden que el compliment en protecció de dades comença en el disseny del tractament, no quan arriba una inspecció.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

Per consultar la resolució, feu clic aquí.

Transparència 2.0: així canvia el nou Codi de Conducta d’Influencers a Espanya

per

Des de l'1 d'octubre de 2025, l'ecosistema digital espanyol fa un nou pas cap a la transparència publicitària. Ha entrat oficialment en vigor l'actualització del Codi de Conducta sobre l'ús d’influencers en la publicitat, promogut per AUTOCONTROL, l'Associació Espanyola d'Anunciants (AEA) i IAB Spain, amb el suport d'institucions públiques com el Ministeri de Consum i la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.

Aquest nou Codi, revisat per primera vegada des de la seva aprovació en 2021, reforça el paper de l'autoregulació en un entorn cada vegada més complex, en el qual la frontera entre el contingut orgànic i el publicitari és més difusa que mai. Amb prop de 1.000 entitats adherides—entre marques, agències, plataformes i creadors—, el text aspira a oferir major seguretat jurídica i a consolidar bones pràctiques en el màrqueting d'influència.

Què canvia respecte al Codi de 2021?

La versió de 2021 va ser pionera en exigir que els continguts patrocinats anessin clarament identificables mitjançant etiquetes o esments explícits («#publi», «#ad», «en col·laboració amb…»). No obstant això, la pràctica diària va demostrar que continuaven existint zones grises: col·laboracions no declarades, obsequis encoberts o esments ambigus que confonien a l'audiència.

El nou Codi 2025 avança precisament en aquesta direcció:

  • Introdueix una llista d'indicis que permet determinar quan un contingut pot considerar-se publicitari, fins i tot sense prova directa de l'acord comercial.
  • Amplia i actualitza l'annex de plataformes digitals, especificant com ha d'identificar-se la publicitat en cadascuna (YouTube, Instagram, TikTok, Twitch, etc.).
  • Afegeix previsions específiques sobre continguts generats amb intel·ligència artificial, la intervenció de menors d'edat i la responsabilitat de les diferents parts (marques, agències i influencers).

En resum: on abans hi havia recomanacions generals, ara hi ha criteris concrets i traçables.

Formació i professionalització de l‘influencer

Una altra de les grans novetats és el Certificat de Capacitació Bàsica per a Influencers sobre normativa publicitària, llançat per AUTOCONTROL dins del programa europeu AdEthics, impulsat per la European Advertising Standards Alliance (EASA). Més de 700 influencers ja estan inscrits en aquesta formació en línia que acredita el coneixement de les normes d'identificació de contingut publicitari.

Aquest pas és decisiu, ja que professionalitza un sector que fins fa poc es movia entre la intuïció i la improvisació, i reforça la responsabilitat compartida entre creadors, agències i anunciants.

Un nou estàndard de transparència digital

Amb aquestes millores, el Codi 2025 té la intenció de no solament facilitar el compliment normatiu, sinó enfortir la confiança entre marques, consumidors i creadors. Les marques adherides podran demostrar el seu compromís amb l'ètica publicitària i evitar sancions o crisis reputacionals derivades d'una comunicació enganyosa.

En un entorn en què la intel·ligència artificial genera i distribueix continguts a una velocitat sense precedents, la transparència deixa de ser una opció: es converteix en un valor competitiu i en una exigència reguladora.

Conclusió

El nou Codi de Conducta no substitueix al de 2021, sinó que l'eleva al següent nivell. Passa de la simple autoregulació a un marc de corresponsabilitat, en el qual tots els actors—des de les grans marques fins als microinfluencers—comparteixen una mateixa meta: que la publicitat sigui clara, ètica i recognoscible.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

Per accedir al Codi de Conducta, feu clic aquí.

Màrqueting conversacional i chatbots impulsats per IA (aspectes legals)

per
Chatbot IA

El màrqueting conversacional, que inclou l’ús de chatbots impulsats per intel·ligència artificial (IA), està revolucionant la forma en què les empreses interactuen amb els seus clients. Tanmateix, aquest enfocament també planteja diversos desafiaments legals que han de ser abordats per assegurar el compliment de la normativa i la protecció dels drets dels consumidors.

Transparència i consentiment

Identificació de l’emissor

És fonamental identificar clarament l’ emissor del missatge o contingut. Les comunicacions comercials han de revelar qui és el remitent, està prohibit ocultar-ho.

Consentiment previ

Abans d’ enviar missatges promocionals, cal obtenir el consentiment previ i explícit dels usuaris. Això inclou demanar autorització formal i demostrar-la, així com evitar l’enviament de spam a usuaris que no han sol·licitat la informació.

Informació sobre la Naturalesa dels Chatbots

El Reglament d’IA a la UE exigeix que s’informi adequadament els usuaris quan interactuen amb un chatbot i no amb un ésser humà. S’ha de ser transparent sobre el fet que estan interactuant amb una màquina; d’aquesta manera, els permet prendre decisions informades.

Protecció de dades i privacitat

El tractament de dades personals recopilades a través de chatbots està subjecte al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Les empreses, doncs, s’han d’ assegurar d’ obtenir el consentiment explícit, implementar mesures de seguretat robustes i respectar els drets dels usuaris, com ara l‘accés, rectificació, supressió i portabilitat de les seves dades.

Així mateix, la recopilació i ús de dades personals per part dels chatbots impulsats per IA han de ser responsables i respectuosos amb la privacitat. Per això, les empreses han d’ avaluar l’ impacte en la protecció de dades abans d’ implementar qualsevol sistema d’ IA i garantir que es compleixin les obligacions de transparència i seguretat.

Normativa de consumidors i usuaris

D’ altra banda, les empreses que utilitzen chatbots han de complir amb la normativa comercial i de protecció del consumidor. Això inclou proporcionar informació clara i precisa sobre els productes i serveis, així com garantir que els usuaris no siguin enganyats per respostes generades per la IA.

A més, s’han de preveure i comunicar les limitacions dels chatbots i les circumstàncies en què es recomana cercar assessorament addicional. Per exemple, si un chatbot no pot resoldre una consulta complexa, ha de dirigir l’usuari a un assessor humà.

Conclusió

El màrqueting conversacional i l’ús de chatbots impulsats per IA ofereixen grans beneficis en termes d’interacció personalitzada i en temps real amb els clients. Tanmateix, és cabdal abordar els aspectes legals associats amb aquestes tecnologies per assegurar el compliment de les normatives i la protecció dels drets dels consumidors. La transparència, el consentiment previ, la protecció de dades i l’ emplenament de la normativa comercial i de consumidors són fonamentals. A més, la regulació de la IA i les obligacions específiques per a les aplicacions d’ alt risc han de ser acuradament considerades. En implementar aquestes mesures, les empreses poden aprofitar els beneficis del màrqueting conversacional i la IA mentre mantenen una pràctica responsable i respectuosa amb els drets dels usuaris.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

Realitat Virtual i Augmentada en publicitat: oportunitats i reptes legals

per

La integració de la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (RA) en l'àmbit publicitari està revolucionant la forma en què les marques interactuen amb els consumidors. Aquestes tecnologies immersives ofereixen experiències úniques i personalitzades, però també plantegen nous desafiaments legals que requereixen una atenció acurada.

Transformació del panorama publicitari

La RV i la RA estan redefinint les estratègies publicitàries tradicionals. Les marques ara poden crear entorns virtuals complets o superposar elements digitals en el món real, la qual cosa permet als consumidors interactuar amb productes i serveis de maneres abans inimaginables.

Per exemple, IKEA utilitza la RA per permetre als clients visualitzar mobles a les seves pròpies llars abans de comprar-los, mentre que Volvo ha implementat experiències de RV per simular proves de conducció dels seus vehicles.

Desafiaments legals emergents

Si bé aquestes tecnologies ofereixen nombrosos avantatges per a les marques, com engagement millorat, major retenció de marca, personalització avançada i innovació i diferenciació, l'ús de RV i RA en publicitat també presenta diversos reptes legals.

Propietat intel·lectual

La creació d'entorns virtuals i elements de RA planteja qüestions sobre la propietat intel·lectual. Qui posseeix els drets dels elements creats en aquests espais virtuals? Com es protegeixen les marques registrades en entorns de RV? Aquestes preguntes requereixen una revisió de les lleis de propietat intel·lectual existents i possiblement la creació de noves normatives que s'adaptin a aquest nou context.

Privacitat i protecció de dades

Una cosa comuna amb aquestes tecnologies és la recopilació de dades biomètriques i de comportament dels usuaris. Això planteja serioses preocupacions sobre la privacitat i el compliment de regulacions com el RGPD a Europa. Les empreses han de ser transparents sobre quines dades recopilen i com les utilitzen, a més d'obtenir el consentiment explícit dels usuaris.

Seguretat del consumidor

Si bé no és una cosa en què es pensi de primeres, l'ús de RV i RA pot arribar a presentar riscos físics per als usuaris, com desorientació o accidents. Per això, les marques haurien de considerar la seva responsabilitat legal en cas de lesions relacionades amb l' ús de les seves aplicacions de RV o RA.

Publicitat enganyosa

La naturalesa immersiva d' aquestes tecnologies pot fer que sigui més difícil per als consumidors distingir entre la realitat i la publicitat. Això planteja preocupacions sobre la publicitat enganyosa i la necessitat d'una divulgació clara de contingut publicitari en entorns de RV i RA.

Conclusions

La RV i la RA ofereixen oportunitats emocionants per a la publicitat, permetent experiències immersives i personalitzades que poden enfortir significativament la connexió entre marques i consumidors. No obstant això, aquestes tecnologies també presenten desafiaments legals complexos que requereixen una acurada consideració i regulació. A mesura que aquestes tecnologies continuen evolucionant, és crucial que les marques, els legisladors i els consumidors treballin junts per desenvolupar un marc legal que fomenti la innovació mentre protegeix els drets i la seguretat dels usuaris. El futur de la publicitat en RV i RA promet ser emocionant, però requerirà un equilibri acurat entre creativitat, ètica i compliment legal.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

La protecció de dades personals i la publicitat dirigida: la decisió del TJUE contra Meta

per

El passat 4 d’octubre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fallar a favor de l’activista austríac Max Schrems en la seva disputa legal actual contra Meta Platforms, la companyia de Facebook (Assumpte C-446/21, Schrems v. Meta). Schrems havia interposat una demanda en un tribunal d’Àustria, argumentant que Meta havia dirigit anuncis basats en la seva orientació sexual a través de publicitat personalitzada, processant així les seves dades personals.

Aquest dictamen resulta rellevant quant als límits del tractament de dades personals per part de les xarxes socials, específicament en l’ àmbit de la publicitat personalitzada. Aquest veredicte no només reforça la importància de la protecció de la privacitat en l’entorn digital, sinó que també delimita clarament com les plataformes han de gestionar les dades dels seus usuaris.

Si bé és cert que Schrems mostra de forma pública la seva orientació sexual, això no legitima a Facebook l’utilitzar aquesta informació, juntament amb altres dades, per dirigir-li anuncis personalitzats. És important que reflexionem sobre els límits d’ús de les nostres dades. En aquesta era de digitalització, les dades—les nostres dades—circulen a velocitat vertiginosa. Tot i ser una cosa intangible, no podem oblidar que la seva transportabilitat és una característica ideal perquè les empreses comercialitzin amb ells. Evidentment, hem d’establir límits clars per protegir la nostra intimitat.

En el cas de Schrems, Meta s’ha justificat al·legant que els usuaris comparteixen informació sobre si mateixos en diverses plataformes i que això permet a l’empresa generar perfils detallats per oferir publicitat més rellevant. No obstant, Schrems mai havia compartit directament dades sobre la seva orientació sexual a Facebook, per la qual cosa els anuncis que rebia no estaven basats en informació publicada explícitament en el seu perfil, sinó en l ‘anàlisi dels seus interessos. Aquí és important destacar que Meta recull les dades personals dels usuaris de Facebook referides a les seves activitats tant en aquesta xarxa social com fora d’ella, com pàgines d’Internet i d’aplicacions de tercers.

Els límits del tractament de dades

Cal recordar que, segons el principi de minimització de dades, el tractament de les dades personals dels usuaris ha de ser mínim (art. 5.1.c) RGPD). L’ aplicació d’ aquest principi, per tant, hauria de restringir l’ ús de dades personals per oferir publicitat personalitzada. Tanmateix, Meta i moltes altres empreses es limiten a ignorar aquest precepte… ¿Vol dir això que les nostres dades personals es poden utilitzar de forma indefinida amb finalitats publicitàries? Després d’aquesta sentència, només una part de les dades emmagatzemades per les empreses podran utilitzar-se amb finalitats publicitàries, fins i tot quan els usuaris donin el seu consentiment.

El Tribunal ha subratllat la necessitat de les empreses de diferenciar entre els diferents tipus de dades i respectar la sensibilitat i el consentiment dels usuaris en tractar informació personal.

Amb aquesta sentència, el TJUE reafirma el seu compromís amb la protecció dels drets dels ciutadans europeus davant els gegants tecnològics, en particular amb relació a la publicitat dirigida. Les plataformes digitals hauran de reconsiderar com manegen l’agregació de dades dels usuaris, i com aquestes dades poden ser utilitzades per personalitzar els anuncis sense violar els drets de privacitat.

Conclusió

La sentència del TJUE contra Meta és una fita en la defensa de la privacitat de les dades en el món digital. En un entorn on cada vegada més informació personal és recopilada i processada, aquesta decisió destaca la necessitat de garantir que les empreses tecnològiques respectin els drets dels usuaris, fins i tot quan aquestes comparteixen certes dades públicament. Les xarxes socials i altres plataformes s’ han d’ alinear amb els principis establerts pel RGPD i assegurar-se que el tractament de dades sigui transparent, proporcionat i, sobretot, respectuós amb els drets fonamentals de les persones.

Com sempre, cuideu les dades i ¡cuideu-vos!

Cookies: el que tota PIME ha de saber per no quedar-se enrere

per

En un món digital en constant evolució, la gestió de cookies s'ha convertit en un repte important per a totes les empreses, en especial per a les PIMES que han d'afrontar una regulació aclaparadora. Amb la implementació de noves regulacions en l'àmbit de la protecció de dades, és imperatiu comprendre i adaptar-se a aquestes normatives per garantir un ús adequat de les cookies als seus llocs web i plataformes online.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat recentment guies actualitzades, com la "Guia de Cookies" i la "Guia sobre l'Ús de Cookies per a Eines de Mesurament d'Audiència", que serveixen com a referència essencial.

Aquí volem proporcionar una visió clara i accessible sobre la nova regulació de cookies, destacant com les empreses poden complir amb la normativa, sense perdre de vista la importància de l'experiència de l'usuari, i seguir generant informació valuosa per a l'empresa.

Conceptes bàsics sobre cookies

Les cookies, petits arxius de text emmagatzemats en els dispositius dels usuaris en visitar llocs web, són fonamentals en l'entorn digital actual. El seu propòsit varia des de funcions bàsiques, com recordar les preferències d' idioma d' un usuari, fins a rols més complexos en la publicitat i anàlisi de dades. Vegem els principals tipus que existeixen:

Cookies Tècniques: Són aquelles necessàries per al funcionament del lloc web. Inclouen cookies que permeten als usuaris navegar a través de la pàgina i utilitzar les seves diferents opcions o serveis.

Cookies de Personalització: Permeten al lloc recordar informació que canvia la forma en què es comporta o es mostra el lloc, com l'idioma preferit o la regió en la qual es troba l'usuari.

Cookies d'Anàlisi: Recol·lecten informació sobre l'ús que es fa del lloc web. S' utilitzen per mesurar l' activitat del lloc i elaborar perfils de navegació dels usuaris, per tal d' introduir millores.

Cookies Publicitàries: Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

És important entendre que l'ús de cookies no només facilita una experiència d'usuari més personalitzada i eficient, sinó que també implica responsabilitats significatives en termes de protecció de dades. La nova regulació de l'AEPD posa un èmfasi especial en la transparència, assegurant que els usuaris siguin plenament conscients de quines cookies estan sent utilitzades i amb quina finalitat.

Nova Regulació de Cookies i el seu Impacte en les empreses

La nova regulació de cookies, impulsada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), porta amb si una sèrie de canvis significatius que afecten directament les empreses. Aquests canvis estan centrats a garantir una major transparència i control per part dels usuaris sobre les seves dades personals. Vegem com impacta això a les empreses.

Consentiment Explícit

La normativa exigeix que les empreses obtinguin un consentiment clar i explícit dels usuaris abans d'instal·lar cookies en els seus dispositius, excepte en el cas de cookies estrictament necessàries. Això significa que les empreses han d'implementar sistemes que permetin als usuaris acceptar o rebutjar les cookies de manera senzilla i comprensible, detallant la finalitat de cadascuna.

Classificació i Explicació de Cookies

És essencial que les empreses classifiquin correctament les cookies que utilitzen i proporcionin informació detallada sobre el seu propòsit. Això inclou diferenciar entre cookies pròpies i de tercers, tècniques, de personalització, d'anàlisi i publicitàries. Una política de cookies clara i accessible és fonamental.

Registre del Consentiment

Les empreses han de ser capaces de demostrar que han obtingut el consentiment de l' usuari. Això implica mantenir un registre de consentiments que pugui ser verificat en cas d' inspecció per part de les autoritats reguladores.

Impacte en l' Operativa de l' empresa

Les empreses han de revisar i, en molts casos, modificar les seves pràctiques actuals en relació amb l'ús de cookies. Això pot implicar ajustos tècnics en els seus llocs web, així com la formació del personal sobre les noves normatives.

La nova regulació no només busca protegir les dades dels usuaris, sinó també fomentar una major confiança en els serveis digitals, una cosa essencial per a les empreses que busquen créixer i consolidar-se en el mercat digital. L' adaptació a aquestes regulacions no és simplement una qüestió legal, sinó també una oportunitat per millorar la relació amb els clients i la reputació de l' empresa.

Finalitat de les Cookies Publicitàries

Les cookies publicitàries juguen un paper crucial en l'ecosistema digital, especialment per a les empreses que busquen optimitzar les seves estratègies de màrqueting i publicitat en línia. Tanmateix, amb la nova regulació, és essencial comprendre la seva finalitat i com utilitzar-les de manera que respecti tant la normativa com els drets dels usuaris.

Què són les Cookies Publicitàries?

Les cookies publicitàries són utilitzades per recopilar informació sobre els hàbits de navegació dels usuaris. Aquesta informació permet a les empreses i anunciants mostrar publicitat personalitzada, basada en el perfil de l' usuari. Aquestes cookies poden rastrejar els usuaris a través de diferents llocs web, creant un perfil detallat dels seus interessos i comportaments en línia.

Importància per a les empreses

Per a les empreses, les cookies publicitàries poden ser una eina valuosa per dirigir les campanyes de màrqueting de manera més efectiva. Permeten segmentar l'audiència, optimitzar la despesa publicitària i millorar la rellevància dels anuncis per als usuaris. No obstant això, aquest tipus de cookies requereix un consentiment explícit per part de l'usuari, a causa de la seva naturalesa intrusiva.

Compliment de la Normativa

Les empreses s'han d'assegurar que l'ús de cookies publicitàries estigui en plena conformitat amb les directrius de l'AEPD. Això inclou obtenir un consentiment clar i explícit, proporcionar informació detallada sobre quines dades es recullen i com s' utilitzen, i oferir als usuaris la possibilitat de retirar el seu consentiment en qualsevol moment.

Consells per a un Ús Responsable

  1. Ser transparents sobre l'ús de cookies publicitàries i la seva finalitat.
  2. Oferir opcions clares per acceptar o rebutjar aquestes cookies.
  3. Utilitzar alternatives menys intrusives quan sigui possible.

L'ús responsable i transparent de les cookies publicitàries no només assegura el compliment de la normativa, sinó que també contribueix a construir una relació de confiança amb els usuaris, element clau per a l'èxit a llarg termini de qualsevol empresa.

Cobrament per Rebutjar Cookies a les Pàgines Web

Un dels aspectes més novedosos i debatuts de la nova regulació de cookies és la disposició que permet el cobrament per rebutjar cookies a les pàgines web.

En pocs dies s'han fet famosos els coneguts com a "murs de pagament" en diaris i altres webs amb continguts de subscripció. La idea que subjau és que, si no puc monetitzar les teves dades, he de cobrar per continuar mantenint el mitjà en funcionament. Exemple clar del que hem dit moltes vegades: res és gratis i si no pagues amb diners, pagues amb dades. Aquesta màxima s'exposa ara amb tota cruesa.

Com que les condicions de l'última Guia eren molt restrictives perquè s'exigia el consentiment per acceptar les cookies (i, diguem-ho tot, la importantíssima caiguda de l'acceptació de cookies), l'AEPD ha decidit obrir un resquici legal per poder eximir del consentiment en determinades circumstàncies.

Aquesta oportunitat per a les empreses apareix recollida a la Guia sobre l'ús de les cookies, amb el següent literal: "Podran existir determinats supòsits en els quals la no acceptació de la utilització de cookies impedeixi l'accés al lloc web o la utilització total o parcial del servei, sempre que s'informi adequadament al respecte a l'usuari i s'ofereixi una alternativa,  no necessàriament gratuïta, d'accés al servei sense necessitat d'acceptar l'ús de cookies".

La finalitat d'aquestes cookies ha d'estar estrictament limitada al mesurament exclusiu de l'audiència del lloc o de l'aplicació. Aquest tractament ha de ser realitzat en nom exclusiu de l' editor i ser utilitzades per produir dades estadístiques anònimes únicament.

I l'ús està acotat per garanties que imposa la pròpia AEPD i que venen detallades a la Guia d'Ús de cookies per a eines de mesurament d'audiència.

Estratègies de Monetització i Consentiment

Les empreses han de buscar estratègies de monetització que no infringeixin els drets dels usuaris. Això inclou ser transparents sobre qualsevol tipus de benefici o servei addicional ofert a canvi del consentiment per usar cookies. Les tàctiques com els murs de pagament o els beneficis exclusius per a usuaris que accepten cookies han de ser manejats amb cura per assegurar que no es perceben com una penalització al rebuig de cookies.

Informació Clara i Accessible

És fonamental que les empreses proporcionin informació clara i accessible sobre com el consentiment (o la seva falta) per a l'ús de cookies afecta l'experiència de l'usuari al lloc. Aquesta comunicació ha de ser directa, evitant termes tècnics complexos, perquè tots els usuaris, independentment del seu nivell de coneixement tècnic, puguin entendre les implicacions de la seva elecció.

Implementació Pràctica

Per a les empreses, la implementació d' aquestes directrius significa equilibrar les seves necessitats de negoci amb el respecte a la privacitat de l' usuari. És aconsellable revisar les pràctiques actuals de consentiment de cookies i adaptar-les per complir amb la normativa, assegurant alhora que l'estratègia de monetització del lloc web continua sent viable i efectiva.

L'enfocament en la transparència i el respecte a l'elecció de l'usuari no només compleix amb la regulació, sinó que també pot enfortir la confiança i la lleialtat del client cap a la marca.

Alternatives a l'Ús de Cookies

Mentre les cookies continuen sent una eina comuna en la gestió de llocs web, les noves regulacions i la creixent preocupació per la privacitat de les dades han portat moltes empreses a buscar alternatives. Eines com Matomo o Fathom emergeixen com a opcions viables, oferint solucions d'anàlisi web que respecten la privacitat de l'usuari.

Avantatges d' Aquestes Eines

Compliment de la Normativa: En no dependre de cookies que rastregen dades personals, aquestes eines ajuden les PIMES a complir amb les regulacions de protecció de dades.

Respecte a la Privacitat de l'Usuari: Ofereixen una alternativa més respectuosa amb la privacitat, la qual cosa és valorada per molts usuaris conscients de les seves dades.

Dades de Qualitat: Tot i que no recopilen dades a nivell individual, proporcionen informació valuosa sobre el comportament general al lloc web, la qual cosa és suficient per a moltes estratègies de màrqueting digital.

L'ús d'aquestes eines alternatives no només mostra un compromís amb la privacitat i el compliment normatiu, sinó que també pot millorar la percepció de la marca entre els usuaris preocupats per la seguretat de les seves dades.

Conclusions

En resum, la nova regulació de cookies representa un desafiament important, però també una oportunitat valuosa per a les PIMES. Adaptar-se a aquestes normatives no només és una qüestió de compliment legal, sinó també un pas cap a la construcció d'una relació més transparent i confiable amb els clients. És essencial que les PIMES comprenguin no només les obligacions que imposa la normativa, sinó també l'esperit que la guia: el respecte per la privacitat de l'usuari i la transparència en el tractament de dades.

Com sempre, siguem respectuós amb la normativa i cuideu-vos!

“Sentir el control”. Això és tot el que es demana.

per

Segons l’últim Informe que l’empresa d’investigació de mercats Ipsos ha fet per Google, “Privacitat des del disseny: els beneficis de donar el control a la gent”, les empreses que basen els seus negocis en l’explotació de les dades personals dels usuaris comencen a valorar l’aplicació de polítiques de protecció de dades que permeti als usuaris tenir la percepció que les seves dades personals seran tractades de forma adequada.

Els usuaris prefereixen veure anuncis rellevants i útils i estan oberts a compartir les seves dades amb les marques, però volen sentir el control de quan ho fan. Millorar la sensació de control que la gent té sobre les seves dades és una manera poderosa perquè les marques generin confiança, augmentin l'eficàcia del màrqueting i obtinguin millors resultats.

Principals conclusions del Informe

  1. Proporcionar una experiència de privadesa positiva pot augmentar la quota de preferències de marca en un 49%.
    Després d'una experiència de privadesa positiva amb la seva marca de segona elecció, el 49% de les persones van dir que canviarien de la seva marca preferida a la segona marca.
  1. Equivocar-se en l'experiència de privadesa té un impacte negatiu tant en la confiança com en les preferències de marca.
    Per a molts dels participants en l’estudi, les experiències de privadesa que no tenien transparència o que no proporcionaven coneixement i/o autonomia al client eren molt perjudicials, tant per a la confiança de la marca com per les preferències dels participants.
  1. Hi ha poderoses pràctiques de privacitat que les marques poden desplegar per augmentar les sensacions de control, i les combinacions més efectives tenen un impacte positiu notable en alguna cosa més que els sentiments de control.
    Per obtenir el impacte positiu més gran en les sensacions de control, les marques haurien de desplegar una combinació provada de pràctiques que creïn experiències de privadesa Significatives, Memorables i Manejables.

L’estudi suggereix que les marques que poden oferir aquestes experiències veuran, amb el pas del temps, un efecte bola de neu positiu: la gent sentirà que té el control, cosa que augmenta la confiança de la marca i augmenta les preferències de la marca. Les marques que descuidin la privadesa corren el risc de l'escenari contrari. El camí cap a l'èxit és clar: adoptar pràctiques basades en les tres característiques mencionades (Significatives, Memorables i Manejables)  per donar a les persones una sensació de control i millorar l'eficàcia del màrqueting.

“Sentir” el control

Per als usuaris, "sentir" el control és alguna cosa més que tenir el control. Les eines de privadesa que permeten a les persones canviar les seves preferències de cookies i donar-se de baixa del màrqueting per correu electrònic poden ajudar-los a mantenir control de les seves dades. Però aquestes eines no són suficients per proporcionar als clients la sensació més substancial de control que necessiten per confiar en una marca. Els clients també volen saber quan i per què comparteixen la seva informació i entendre els avantatges que rebran de fer-ho.

Per concloure, direm que les marques tenen que fer un esforç perquè el client tingui la percepció de que té el control sobre la seva privadesa i que, naturalment, el tingui. Si sabem quines dades compartim i com ens beneficia a nosaltres fer-ho, l’empresa té que ser lleial amb nosaltres. A canvi, tindrà la nostra confiança, el que es traduirà, a ben segur, en millors vendes.

I, com sempre, cuideu-vos!

No tot seran cookies

per

A més dels cookies o el píxel de Facebook, hi ha altres tècniques per intentar predir els interessos dels usuaris i fer que comprin el producte, que és el final el que interessa a les empreses. Entre aquestes tècniques apuntem avui l’anàlisi de comportament que té, cada dia més, un gran predicament en l’àrea de ciberseguretat, la salut i la seguretat de les persones i, com no, en el camp dels serveis i el màrqueting.

L'anàlisi de comportament d'usuaris (UEBA, per les seves sigles en anglès) que es fa servir en els serveis d’Internet recullen grans quantitats de dades d’usuaris o entitats, aplicant, gairebé sempre, tècniques de machine learning  (aprenentatge automàtic o d’Intel·ligència Artificial (IA) per generar models de comportament.

I aquesta tècnica també es pot aplicar en l'àmbit del màrqueting per entendre millor el comportament dels consumidors i millorar l'experiència de l'usuari al lloc web o l'aplicació mòbil. No obstant això, la implementació de UEBA en el màrqueting també planteja preocupacions sobre la privacitat i protecció de dades personals dels usuaris.

L'anàlisi de comportament d'usuaris en el màrqueting implica l'ús de dades de registre d'esdeveniments per entendre com els usuaris interactuen amb el lloc web o l'aplicació mòbil. A través de l'anàlisi d'aquestes dades, els especialistes en màrqueting poden identificar patrons de comportament dels usuaris, incloent com interactuen amb la pàgina, quins productes o serveis busquen, quins continguts els interessen, entre d'altres.

Aquestes dades poden ser extremadament valuoses per a les empreses, ja que els permeten personalitzar l' experiència de l' usuari i oferir contingut i ofertes que siguin més rellevants per a ells. Per exemple, un lloc web de comerç electrònic pot utilitzar l'anàlisi de comportament dels usuaris per identificar els productes que els usuaris estan buscant amb més freqüència i oferir ofertes especials en aquests productes.

No obstant això, l'ús d'UEBA en el màrqueting també planteja desafiaments significatius en termes de privacitat i protecció de dades personals. Les dades de registre d'esdeveniments utilitzats en l'anàlisi de comportament d'usuaris poden incloure informació personal i confidencial, com adreces IP, informació de navegació, informació de compres i altra informació relacionada amb l'activitat de l'usuari en el lloc web o l'aplicació mòbil.

Com sempre, dos cares de la moneda. Una avantatge tecnològica que té la creu en la privacitat de l’usuari. Recorda l’AEPD que els principis del RGPD són d’obligat compliment, incloent-hi el principi de transparència. I moltes vegades els usuaris no som informats degudament.

Cal que estiguem sempre alerta. Cuideu-vos!

Revisió Texts legals web