El Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial (AI Act) continua avançant en el seu calendari d'aplicació i marca una nova fita per a les organitzacions que desenvolupen o utilitzen sistemes d'intel·ligència artificial. A partir del passat 2 d'agost de 2026, van començar a ser exigibles les obligacions de transparència previstes en l'article 50, la qual cosa suposa un canvi important en la forma en què les empreses han de desplegar aquestes tecnologies.
Fins ara, moltes organitzacions es preguntaven si utilitzaven intel·ligència artificial. A partir d'aquest moment, la pregunta canvia: estem informant adequadament les persones quan la IA intervé en les nostres interaccions, continguts o decisions?
La transparència deixa de ser una bona pràctica
Les noves obligacions afecten tant proveïdors com a empreses que utilitzen sistemes d'IA en la seva activitat diària.
Entre altres supòsits, serà necessari analitzar quan correspon informar que un usuari està interactuant amb un bot o un assistent virtual, quan han d'identificar-se continguts generats o modificats mitjançant IA, o quan resulta obligatori advertir sobre l'ús de tecnologies com els deepfakes, el reconeixement d'emocions o determinats sistemes de categorització biomètrica.
En definitiva, la transparència passa de ser una recomanació ètica a convertir-se en un requisit normatiu amb conseqüències jurídiques.
Un impacte molt més ampli del que sembla
Existeix la percepció que l'AI Act només afecta a grans companyies tecnològiques. No obstant això, la realitat és molt distinta.
Avui dia, nombroses empreses utilitzen eines d'intel·ligència artificial per a atenció al client, màrqueting, generació de contingut, recursos humans, anàlisi documental o automatització de processos. En molts casos, aquestes solucions incorporen funcionalitats d'IA de forma gairebé invisible per a l'usuari.
Precisament per això, resulta imprescindible identificar quins sistemes s'estan utilitzant, quin paper exerceix l'organització dins de la cadena de valor de la IA i quines són les obligacions que li corresponen.
El moment de revisar la governança de la IA
L'entrada en vigor d'aquestes obligacions ofereix una oportunitat perquè les empreses revisin la seva estratègia d'intel·ligència artificial des d'una perspectiva de compliment.
Això implica, entre altres qüestions:
- Inventariar les eines d'IA utilitzades en l'organització.
- Revisar avisos, etiquetes i comunicacions dirigides a usuaris.
- Actualitzar polítiques internes sobre l'ús d'IA.
- Revisar contractes amb proveïdors tecnològics.
- Definir responsabilitats i mecanismes de supervisió.
L'experiència demostra que moltes organitzacions ja utilitzen intel·ligència artificial sense comptar amb un marc de governança que permeti gestionar adequadament els riscos legals i reguladors.
Compliment i confiança han d'avançar junts
L'AI Act no pretén frenar la innovació, sinó fomentar un ús responsable i transparent de la intel·ligència artificial.
Les empreses que comencin ara a adaptar els seus processos no sols reduiran riscos d'incompliment, sinó que també reforçaran la confiança de clients, empleats i socis comercials.
En aquest nou escenari, disposar d'una estratègia de governança d'IA, polítiques internes adequades i una anàlisi de compliment adaptat a l'activitat de cada organització deixa de ser un avantatge competitiu per a convertir-se en una necessitat. Perquè la intel·ligència artificial continuarà evolucionant, però les empreses que generin major confiança seran aquelles capaces de demostrar que la utilitzen de manera transparent, segura i conforme al marc regulador europeu.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
