La intel·ligència artificial s'ha incorporat amb rapidesa a assistents virtuals, eines de generació de contingut, xatbots i nombrosos processos empresarials. No obstant això, conforme augmenta la seva presència, també ho fa la necessitat que els usuaris sàpiguen quan estan interactuant amb una IA i quan un contingut ha estat generat o modificat mitjançant aquesta tecnologia.
Amb aquest objectiu, el passat 20 de juliol la Comissió Europea va publicar les directrius que desenvolupen les obligacions de transparència previstes en l'article 50 del Reglament d'Intel·ligència Artificial (AI Act/RIA), l'aplicació de la qual comença el 2 d'agost de 2026. Aquestes directrius pretenen facilitar a proveïdors i empreses usuàries la correcta interpretació de les seves noves obligacions.
La transparència pansa a ser un requisit de compliment
Les noves directrius busquen reduir el risc d'engany, manipulació i desinformació en un entorn on cada vegada resulta més difícil distingir el contingut generat per persones del creat per intel·ligència artificial.
Entre altres qüestions, aclareixen quan serà obligatori informar els usuaris que estan interactuant amb un sistema d'IA, quan han d'identificar-se els continguts generats o alterats mitjançant intel·ligència artificial i en quins supòsits serà necessari advertir sobre l'ús de deepfakes, sistemes de reconeixement d'emocions o categorització biomètrica.
En altres paraules, la transparència deixa de ser una bona pràctica per a convertir-se en una obligació legal.
Un impacte molt més ampli del que sembla
Moltes organitzacions consideren que aquestes obligacions afecten únicament els grans desenvolupadors d'IA. No obstant això, la realitat és diferent.
Les obligacions de l'article 50 també aconsegueixen a nombroses empreses que utilitzen eines d'IA en la seva activitat diària: xatbots d'atenció al client, assistents virtuals, generadors de contingut, aplicacions de màrqueting o solucions que incorporen funcionalitats d'intel·ligència artificial dins de productes i serveis.
Per això, no n'hi ha prou amb confiar que el proveïdor tecnològic compleix la normativa. Cada organització ha d'analitzar com utilitza la IA i quines obligacions li corresponen com desplegador (deployer) d'aquests sistemes.
La governança de la IA comença per conèixer què s'utilitza
L'entrada en aplicació d'aquestes obligacions posa de manifest un problema que moltes empreses encara no han abordat: desconeixen quantes eines d'IA utilitzen realment els seus empleats i per a quines finalitats.
Abans d'implantar avisos o polítiques de transparència, resulta imprescindible identificar els sistemes utilitzats, avaluar els riscos associats i definir procediments clars sobre la seva utilització.
Aquest exercici constitueix el primer pas cap a una estratègia sòlida de governança de la intel·ligència artificial.
Una oportunitat per a generar confiança
Més enllà del compliment normatiu, la transparència representa una oportunitat per a reforçar la confiança de clients, empleats i socis comercials.
Les organitzacions que integrin des d'ara polítiques d'ús responsable de la IA, revisin els seus processos i adaptin les seves eines a les noves exigències reguladores estaran més ben preparades per a afrontar un entorn on la innovació i el compliment hauran d'avançar de la mà.
Perquè el repte de veritat ja no consisteix únicament a incorporar intel·ligència artificial, sinó a demostrar que s'utilitza de manera transparent, responsable i conforme a la normativa aplicable.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
