Quan pensem en dades personal, de seguida ens ve al cap el nom, el DNI, el rostre i tants d’altres, en particular aquells denominats de “categoria especial” com són els que es refereixen a la salut, a les nostres preferències polítiques o religioses, l’afiliació sindical, l’orientació sexual o les dades genètiques o biomètriques, per exemple. I hi ha dades personals que són menys evidents com pot ser la direcció IP (Internet Protocol), el ID de cookie, el ID dels dispositius o el IMEI dels telèfons.
I la que sempre s’oblida, tot sovint fins i tot en àmbits professionals, és la veu, dada de la que avui volem parlar.
I volem parlar de la veu arran d’una sanció que l’AEPD ha imposat recentment a Radio Televisión Madrid, SA (TeleMadrid) per difondre un àudio d’una declaració judicial. L’import ha estat de 50.000€ i la raó que la cadena de televisió va difondre la gravació, sense distorsionar, de la declaració judicial de la víctima d’una violació múltiple en diferents pàgines web i també a Twitter.
Els fets
Es presenta una reclamació perquè diversos mitjans de comunicació havien publicat en els seus portals digitals l’àudio per il·lustrar la noticia de la celebració d’un judici en un cas molt mediàtic. Els mitjans van retirar les publicacions però van quedar les realitzades en els perfils de Twitter. En aquestes publicacions es podia sentir la veu de la víctima sense el distorsionat de la veu sent, per tant, perfectament identificable.
La veu com a dada personal
Segons l’article 4.1 del RGPD, la veu d’una persona es una dada personal en tant la fa identificable i la seva protecció és, en conseqüència, objecte del Reglament.
La veu és un atribut personal propi i individual de cada persona física que es defineix per la seva alçada, intensitat i timbre.
Té trets distintius únics i singulars que la individualitzen de manera directa, associant-la a un individu concret, és modulada en parlar, podent conèixer, a través d’ella l’edat, el sexe, l’estat de salut del individu, la seva manera de ser, la seva cultura, el seu origen, el seu estat hormonal, emocional i psíquic. Elements de l’expressió, l’idiolecte o l’ entonació, també són dades de caràcter personal considerats conjuntament amb la veu.
Equilibri entre la protecció de dades i llibertat d’informació
Ambdós drets estan sempre en un equilibri precari. En aquest cas, però, l’AEPD considera que el tractament ha estat excessiu, al no existir un interès públic informatiu prevalent en la difusió de la veu de la víctima sense distorsionar que no aportava cap valor afegit.
L’Agència també a considerat la naturalesa especialment sensible de les dades personals i l’afectació a la intimitat de la víctima “que mereix més protecció l’interès de la titular del dret a la protecció de les seves dades personals”.
Segons la directora de la Institució, es tracta de “fer plenament compatibles els drets perquè quedin ambdós absolutament garantits”.
La sanció
L’AEPD qualifica la infracció de molt greu perquè comporta una pèrdua de disposició i control de les dades personals i, a més, al difondre’ls es condemna novament a la víctima a ser reconeguda per tercers, amb els greus danys i perjudicis que s’ocasionen.
No s’aprecia intencionalitat però si l’agreujant de negligència perquè distorsionar la veu es fa amb freqüència en els mitjans audiovisuals, màxim en circumstàncies tan sensibles.
Es considera que la infracció suposa un greu perjudici per l’afectada ja que el succés està vinculat a la seva vida sexual.
Dret a l’oblit
És oportú recordar aquí el dret al oblit que, emparats en el RGPD, tenim tots els ciutadans. És el dret a sol·licitar, sota determinades condicions, que els enllaços a les teves dades personals no figurin en els resultats d’una recerca a Internet realitzada pel teu nom. Si teniu algun dubte respecte a aquest dret, podeu fer-nos una consulta aquí, sense compromís.
Per acabar, no agreugem el patiment de les víctimes reenviant continguts lesius per les persones. La responsabilitat és nostra. Com sempre, cuideu-vos i cuidem als demés!
