Quatre recursos per evitar la publicitat no desitjada i com exercir els nostres drets

Vivim en l’era de les dades. Tenim accés a tota mena d’informació, i, no obstant això, moltes vegades estem desinformats. La veracitat del que llegim en internet sovint és qüestionable. També vivim un bombardeig constant de comunicacions no desitjades que pretenen “informar-nos” sobre algun producte o servei. Aquestes comunicacions solen fer-se a través de correus electrònics, missatges de text i trucades al telèfon mòbil.

En el post d’avui us facilitarem quatre recursos per a evitar la publicitat no desitjada:

  • Evita donar el teu consentiment. Aquest es pot donar de moltes maneres. La majoria de les vegades ens presenten una oferta o descompte a manera d’ham i per a poder gaudir-ho hem de marcar una casella on ens sol·liciten el consentiment per a enviar-nos publicitat. Ja està, ja hem picat.
  • Inscriu-te en una llista d’exclusió publicitària. A Espanya només existeix una oficial, que és la Llista Robinson. És un servei gratuït per als ciutadans, en el qual només has d’inscriure’t i indicar per quins mitjans no vols rebre publicitat: telèfon, correu postal, correu electrònic o SMS. Un cop inscrit, només podran enviar-te publicitat les empreses a les quals hagis donat el teu consentiment. Malgrat inscriure’ns en la llista, podem continuar rebent comunicacions publicitàries d’empreses a les quals hàgim donat el nostre consentiment anteriorment. Recordeu que podem revocar en qualsevol moment el consentiment exercint els nostres drets.
  • És necessari crear un perfil d’usuari? Tots ens descarreguem apps cada mes. Moltes vegades ens les descarreguem, ens creem un perfil cedint part de les nostres dades, i després ens oblidem d’aquesta app o fins i tot l’esborrem. Tot i així, el nostre usuari segueix actiu amb les nostres dades personals i amb les comunicacions comercials actives.
  • Exerceix el teu dret d’oposició i de supressió. El Reglament diu que “Si no desitges que una determinada empresa tracti les teves dades amb finalitats publicitàries, pots exercir el teu dret d’oposició davant el responsable perquè t’exclogui de les campanyes publicitàries que realitzi”. De la mateixa manera, pots exercir el teu dret de supressió. Si ets client de l’entitat que t’envia publicitat, és preferible que exerceixis el dret d’oposició, ja que la finalitat última del dret de supressió és l’eliminació de les dades en l’entitat.

Per a exercir els vostres drets podeu consultar-nos a nosaltres o bé podeu utilitzar els models en castellà facilitats per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) o bé en català, facilitats per la Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

Com sempre, cuideu-vos!

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades no s’en va de vacances

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) no s’en va de vacances. Només el mes de juliol ha iniciat 20 procediments sancionadors que sumen un total de 2.719.000 €, destacant dos en particular, un a Mercadona i l’altre a Podemos. I en el que portem d’agost ja ha imposat una sanció a un Club Nàutic.

Concretament al Club Nàutic el Estació, i li han posat 3.000 € de multa perquè “l’entitat ha publicat en el seu web la convocatòria i l’Acta de la Junta Ordinària del Club, exposant dades personals sense restriccions d’accés”. Hem de vigilar amb aquesta mena de publicacions, ja que probablement són pràctiques que portem temps fent, però que amb la nova normativa europea (ja no tan nova) ara poden incórrer en delicte. És recomanable revisar tots aquests tipus de procediments per tal d’adaptar-los a la normativa.

Una altra sanció molt comuna és la que li han posat recentment a la Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA). Un total de 3.000 € per enviar un correu publicitari a una persona que havia sol·licitat prèviament la supressió i oposició al tractament de totes les seves dades per part de UDIMA. És important revisar els procediments interns de l’empresa de manera que, si un tercer fa una petició per a suprimir el tractament de les seves dades, s’activin tots els mecanismes necessaris perquè es compleixi aquesta petició.

D’altra banda, els que sembla ser que no aprenen són Telefònica i CaixaBank, que tornen a ser sancionats aquest mes de juliol. Com ja vam comentar en un altre post, l’AEPD és l’òrgan europeu que més sancions ha posat. No obstant això, els seus homòlegs europeus, encara que han obert menys expedients sancionadors, els imports de les multes són majors.

La palma se l’emporta Luxemburg. La Comissió Nacional de Protecció de Dades de Luxemburg (CNPD) ha imposat una sanció de 746 milions d’euros a Amazon Europe Core en considerar que el tractament de dades per part de la multinacional no complia amb la normativa sobre protecció de dades de la UE. Les lleis europees de protecció de dades contemplen la possibilitat de multar fins amb el 4% dels ingressos anuals a les companyies que vulnerin les normes.

Per tant, no podem baixar la guàrdia, encara que sigui estiu, ja que l’AEPD no ho fa tampoc. Vigilem el que publiquem en el nostre lloc web i revisem els procediments interns respecte a les sol·licituds de baixa de tractament de dades per part d’un tercer. Demanem ajuda si fa falta a un expert en protecció de dades, ja que a la llarga ens sortirà més barat que pagar la sanció, tant a nivell econòmic com a nivell reputacional.

Com sempre, cuideu-vos!

Possiblement la broma telefònica més cara del mòn

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades va publicar dimarts passat la Memòria anual de l’exercici 2020. Durant aquest exercici, es van presentar un total de 10.324 reclamacions a l’organisme.

Les reclamacions plantejades amb major freqüència el passat 2020 fan referència a:

– Serveis d’internet (16%)
– Inserció indeguda en fitxers de morositat (15%)
– Videovigilància (12%)
– Recepció de publicitat (7%)
– Reclamació de deutes (6%)

Veiem com les reclamacions relacionades amb serveis d’internet encapçalen la llista, amb un increment del 5% respecte a l’any passat.

Un exemple a destacar és el procediment instruït a Miraclia per “la utilització de les dades personals del reclamant per a fer-li una broma mitjançant una trucada telefònica al seu mòbil, servint-se per a això d’una app”. La trucada va ser gravada i difosa a tercers sense el consentiment de l’afectat. Doncs bé, la broma va costar a Miraclia dues sancions de 20.000 € cadascuna, és a dir 40.000 € en total. Afegint-li el mal reputacional a la marca, possiblement és la broma telefònica més cara del món. A més, Miraclia va haver d’adequar els seus tractaments a la normativa de protecció de dades.

Finalment, el passat 2020 l’Agència ha dictat 393 resolucions sancionadores, la qual cosa suposa un increment del 16% respecte a l’any anterior. En aquest cas, les àrees més freqüents amb expedients sancionadors són videovigilància seguida de serveis d’internet. No obstant això, els sectors que s’enduen la palma quant a import de sancions són el sector bancari i el de telecomunicacions, que només aquest 2020 entre els dos aconsegueixen els 8 milions d’euros en sancions, un increment del 27% respecte al 2019.

Veiem doncs que, malgrat la pandèmia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades continua actuant amb fermesa, i no li tremola el pols a l’hora de sancionar. I tot apunta al fet que aquesta tendència continuï creixent.

Cuideu-vos.

Revisió Texts legals web