El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que YouTube no és responsable de les infraccions de “copyright” dels seus usuaris. La plataforma de vídeo, propietat de Google, només vulnera els drets d’autor en determinats casos, com, per exemple, si contribueix a promocionar al públic l’accés a continguts protegits.
Diu el Tribunal que la plataforma no és responsable dels continguts protegits per drets d’autor posats a disposició del públic per els usuaris. Només seria responsable si contribueix activament a proporcionar accés al públic a aquests continguts o no pren mesures actives per eliminar-los.
La batalla entre la Indústria Cultural Europea i les plataformes digitals ve de lluny. La disrupció tecnològica provocada en la Indústria audiovisual per aquests operadors (YouTube, Spotify, Instagram, Uploaded, …) obliga necessàriament a canviar les regles del joc, i, fins i tot, el joc mateix.
I diem que ve de lluny perquè el fallo dona resposta a dos demandes plantejades a Alemanya. La primera, interposada per un productor musical el 2008, al·legava que s’havien pujat a la plataforma diversos fonogrames sobre els que tenia la titularitat de diferents drets. La segona, interposada per Elsevier a l’empresa Cyando (de intercanvi d’arxius) el 2013, per posar diferents obres a disposició dels usuaris, sense autorització.
En la sentència examinada, el TJUE entén que “els operadors de plataformes en línia no fan per si mateixos una comunicació al públic dels continguts protegits per drets d’autor posats il·legalment en línia pel seus usuaris”. Això sí, aquesta exempció de responsabilitat només és aplicable en els casos que les plataformes no contribueixin a facilitar l’accés a aquests continguts que infringeixen els drets d’autor o que, un cop informades de la seva existència, no preguin mesures actives per eliminar-los. La sentència segueix el criteri de responsabilitat prevista en la Directiva sobre Comerç Electrònic que entén que no hi ha responsabilitat si el paper de la plataforma és neutre, automàtic i passiu.
La sentència no és el final, més aviat és el principi d’una llarga batalla de la que té que donar com a resultat un equilibri just entre les parts en conflicte (plataformes vs. Indústries). S’ha de tenir en compte, a més, altres qüestions, com la que plantegen grups de drets civils preocupats per la possible censura de governs autoritaris i els riscos per la llibertat d’expressió amb propostes com la instal·lació de filtres a la plataformes per evitar que els usuaris pugin continguts amb drets d’autor (o altres que no interessin a determinats grups).
El tema no és baladí i cal seguir-lo amb atenció. Com sempre, ens hi juguem molt.
Cuideu-vos!
