La IA en selecció de personal, sota la lupa legal

En la cerca d’eficiència i objectivitat, moltes empreses estan incorporant eines d’Intel·ligència Artificial (IA) en els seus processos de selecció de personal. Des del sedàs automatitzat de currículums fins a entrevistes per vídeo analitzades per algorismes, la tecnologia ja és part habitual de l’àrea de recursos humans.

No obstant això, hem de recordar que aquest avanç ha d’anar acompanyat d’un compliment normatiu rigorós. El Reglament d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, aprovat l’any passat (2024), classifica els sistemes de IA utilitzats per a prendre decisions sobre contractació com a sistemes de «alt risc» (art. 6.2). Això implica una sèrie d’obligacions legals estrictes per a empreses que els utilitzin.

Entre les principals exigències, destaquen:

  • Avaluacions de risc i conformitat prèvies al desplegament.
  • Supervisió humana significativa en tot el procés.
  • Mecanismes de transparència: el candidat ha de ser informat si és avaluat per una IA.
  • Prevenció de biaixos i discriminacions algorítmiques.
  • Registre de decisions i traçabilitat del sistema.

L’incompliment pot comportar multes de fins a 35 milions d’euros o el 7% del volum de negoci global, la qual cosa col·loca a la contractació automatitzada en el focus dels reguladors (art. 99.3).

A més, quan la IA tracta dades personals de candidats, també s’ha de tenir en compte el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), especialment, el dret de l’interessat a no ser objecte de decisions automatitzades sense intervenció humana (art. 22 RGPD).

En aquest nou marc, les empreses han de revisar els seus processos i eines de selecció per a garantir que no sols són eficaces, sinó també ètics, transparents i legals. La transformació digital de la selecció del talent ha d’anar de la mà de la confiança i el compliment normatiu.

Conclusió

Incorporar Intel·ligència Artificial en els processos de selecció pot aportar eficiència, agilitat i reducció de biaixos humans, però no elimina les obligacions legals. Molt al contrari: en tractar-se de sistemes d’alt impacte sobre els drets de les persones, el nou marc normatiu europeu exigeix a les organitzacions major control, transparència i diligència.

Si la teva empresa utilitza—o està valorant utilitzar—solucions basades en IA per a garbellar, avaluar o prendre decisions sobre candidats, és imprescindible que tingui en compte les previsions establertes en el Reglament d’IA.

Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!

Espanya, un pas endavant en la supervisió de la Intel·ligència Artificial

En efecte, l’Agència Espanyola d’Intel·ligència Artificial (AESIA) començarà a funcionar en un termini màxim de tres mesos. A finals d’agost, el Consell de Ministres va aprovar l’Estatut d’aquest organisme, que s’adscriu al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Espanya es converteix així en el primer país europeu en tenir un òrgan d’aquestes característiques. Però comencen per el principi.

Què és la intel·ligència artificial?

La intel·ligència artificial (IA) és un subcamp de la informàtica que busca crear sistemes capaços de realitzar tasques que requereixen intel·ligència humana. Aquestes tasques poden incloure, però no es limiten a, la comprensió del llenguatge natural, la percepció visual, la presa de decisions, la resolució de problemes i l’aprenentatge a partir de dades o experiències anteriors.

La IA es basa en diferents tècniques i teories, incloent-hi els algoritmes de cerca, la lògica, el reconeixement de patrons, l’aprenentatge automàtic, les xarxes neuronals, la robòtica, entre d’altres.

Què és la intel·ligència artificial generativa?

I com tot avança a tota velocitat, ara ja disposem de IA generativa. La intel·ligència artificial generativa es refereix a sistemes d’IA que poden generar contingut nou que no ha estat prèviament vist. En lloc de simplement analitzar dades i extreure’n informació (com ho faria un sistema d’IA “discriminatiu”), els sistemes generatius poden crear dades que semblen noves i originals.

Això fa que els problemes que planteja la IA és multipliquin.

Perquè necessitem regular la IA?

Les raons són múltiples. Podem citar-ne unes quantes com conductes d’ètica dubtosa que afectin a la privacitat dels individus, raons de seguretat si la IA es fa servir per atacar sistemes de ciberseguretat, opacitat dels algoritmes que amaga com es prenen les decisions, biaix en la presa de decisions que afecti a la igualtat de les persones, responsabilitat en cas de decisions errònies preses per la IA, estimular la innovació cap a direccions positives per la societat, fer aportacions decisives en el camp econòmic i laboral si la IA està ben orientada, protegir el consumidor o, per últim, per coordinar la nostra regulació amb la d’altres països, a la manera, per exemple, com s’ha fet amb la protecció de dades a Europa.

La clau és trobar un equilibri entre protegir la societat i els drets individuals sense frenar la innovació i el desenvolupament tecnològic.

Quin pas ha donat Espanya?

El Govern ha explicat que aquesta estratègia inclou diferents plans estratègics, entre ells l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (ENIA) , que té com a objectiu donar un marc de referència per al desenvolupament d’una intel·ligència artificial “inclusiva, sostenible i centrada en la ciutadania”.

L’Estratègia forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) , que pretén situar Espanya com a país capdavanter en intel·ligència artificial (IA). L’AESIA s’adscriu al Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital mitjançant la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.

Amb la creació d’aquesta agència, Espanya es converteix en el primer país europeu que té un òrgan d’aquestes característiques i s’anticipa a l’entrada en vigor del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.

La figura del DPD en la aplicació de la IA

El Delegat de Protecció de Dades, professional que revisa el compliment de la normativa de privacitat a les empreses i organismes, és la figura idònia per supervisar la utilització de la IA. Com diu l’AEPD, “el DPD, fins i tot en els casos que no sigui obligatori, pot ser de gran utilitat en aquelles entitats que empren solucions basades en IA i que tracten dades personals, o  que desenvolupen solucions d’IA que fan ús de dades personals per a l’entrenament dels models. A tenir-ho present.

Conclusions

El món de la IA, tant apassionant com ple de perills i incerteses, ha irromput amb força en la nostra societat. I encara només hem vist el principi. Si som capaços de fer-la nostra, tot minimitzant les desavantatges i potenciant les avantatges per tots, no per uns quants, estic convençut que estem davant del que els americans en diuen un ”game changer”.  Molt disruptiu, potser, fins i tot, superant l’eclosió d’Internet. Veruem.

 

Mentrestant, cuideu-vos!

No et quedis enrere!

Converteix la IA en la teva avantatge de Recursos Humans

Accedeix a continguts exclusius sobre Dret Digital Laboral i Intel·ligència Artificial a RRHH: alertes crítiques, guies pràctiques, checklists i més, que la teva empresa necessita avui per protegir-se i créixer.

Revisió Texts legals web