Arriba el Black Friday, el 27 de novembre, i darrere seu, la campanya de Nadal. És temporada alta de sortejos a Instagram, correus amb descomptes i fotos de guanyadors somrient amb el premi. Tot plegat funciona molt bé per guanyar visibilitat, però una campanya mal plantejada pot acabar amb una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i una sanció que costi més que el premi.
Aquests són els cinc errors que veiem més sovint.
1. Fer el sorteig sense bases (o amagar-les)
La Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSI), ho diu clar a l'article 20.2: els concursos i jocs promocionals s'han d'identificar com a tals, i les condicions de participació han de ser fàcilment accessibles i expressades de manera clara i inequívoca.
Unes bases ben fetes han de dir, com a mínim, qui organitza, el termini, qui pot participar, la mecànica, el premi, com s'escull i es comunica el guanyador, què es fa amb les dades i si es publicarà la seva imatge.
I si el sorteig és a xarxes socials, compte amb les normes de la plataforma: Meta, per exemple, exigeix indicar que la promoció no està patrocinada ni associada a Instagram o Facebook.
2. Condicionar la participació a acceptar publicitat
Recollir dades per gestionar el sorteig no és el mateix que tenir permís per enviar publicitat. El Reglament general de protecció de dades (RGPD) exigeix que el consentiment sigui lliure (article 7.4). El criteri prudent és separar-ho: el sorteig, d'una banda, i una casella específica i no marcada prèviament per a qui vulgui rebre ofertes, de l'altra.
3. Aprofitar les dades per a la campanya de Black Friday
És la temptació més habitual: «ja que tenim els correus dels participants, els enviem les ofertes». L'article 21 de la LSSI prohibeix enviar comunicacions comercials per correu electrònic o mitjans equivalents si el destinatari no les ha sol·licitat o autoritzat expressament. L'única excepció és per a clients amb qui hi ha una relació contractual prèvia, sobre productes o serveis similars als que ja van contractar, i sempre amb una forma senzilla i gratuïta de donar-se de baixa a cada enviament.
Val també per a WhatsApp i SMS, i encara més per a les llistes comprades. L'AEPD ha sancionat amb 2.000 i 5.000 euros empreses que havien enviat publicitat no autoritzada, en alguns casos a una sola persona. En vam parlar fa poc a 46 segons que costen 10.000 €.
4. Publicar la foto del guanyador sense permís
La imatge d'una persona està protegida pel dret a la pròpia imatge (Llei orgànica 1/1982). Abans de penjar la foto del guanyador, cal el seu consentiment exprés, millor per escrit i concretant on es publicarà i durant quant de temps. Si és menor d'edat, ha de consentir-ho qui en tingui la representació legal. I si la foto es fa al local, vigileu que no hi surtin altres clients identificables.
5. Oblidar la fiscalitat del premi
El premi també té implicacions fiscals. Per al guanyador, és un guany patrimonial que ha de declarar. Per a l'empresa, quan el premi supera els 300 euros, hi ha l'obligació de practicar una retenció o un ingrés a compte de l'IRPF (article 75.3.f del Reglament de l'IRPF). Segons el tipus de sorteig, també hi pot haver obligacions relacionades amb la normativa de joc. Abans de llançar-lo, val la pena repassar-ho amb el vostre assessor fiscal.
Abans de prémer «publicar»
- Bases redactades i accessibles des de la mateixa publicació.
- Formulari amb informació sobre protecció de dades i casella separada per a la publicitat.
- Correus de Black Friday només a qui ho ha autoritzat o ja és client, amb enllaç de baixa.
- Consentiment per escrit per publicar la imatge del guanyador.
- Fiscalitat del premi revisada.
Si prepareu una campanya i voleu revisar les bases, el formulari o els textos dels correus abans de llançar-la, parlem-ne.
Cuideu les dades i cuideu-vos!

