Recentment, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha sancionat a un advocat que va llençar documents amb dades personals de diversos clients al costat d’un contenidor d’escombraries. Entre els papers es trobaven escriptures, poders notarials, sentències d’òrgans judicials, fotocòpies de DNIs de clients, testaments i altres documents amb dades personals.
L’Agència considera que l’advocat ha infringit l’article 32.1 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) que fa referència a la Seguretat del tractament i tipificada en l’article 83.4.a. Tot i això, l’Agència només imposa un simple amonestació perquè considera que la multa administrativa que podria correspondre per la infracció seria desproporcionada per el reclamat. Només cal recordar que la sanció establerta per el RGPD en aquest article pot arribar als 10.000.000€ o, en el cas d’empresa, una quantia equivalent al 2% del volum total de negoci anual global de l’exercici financer anterior, optant per la de major quantia. No és cap broma.
Segons l’AEPD, la responsabilitat del lletrat ve deriva de la fallida de seguretat en el tractament de les dades personal sota la seva responsabilitat. I això té molt a veure amb no haver implantat de forma efectiva les mesures de seguretat –legals, tècniques i organitzatives– adequades per garantir el nivell de seguretat apropiat. Així es podria haver assegurat la confidencialitat de les dades en cas d’un incident com és el cas.
Aquest incident es podria haver evitat si el despatx hagués disposat d’una Política d’Eliminació de la documentació i els protocols corresponents. Així, per a la destrucció de paper es pot fer, des de utilitzar una simple destructora amb les característiques adequades fins a la contractació del servei a una empresa especialitzada en la destrucció de documentació, homologada (Norma UNE EN-15713) que certifiqui el procés. Una mesura de seguretat senzilla, a l’abast de tothom que ens pot estalviar un disgust.
El Reglament no té un llistat de mesures a aplicar sinó que, en el marc de la responsabilitat proactiva del responsable, aquest haurà d’aplicar aquelles mesures que siguin proporcionades i adequades al risc assignat al tractament en qüestió. I aquestes mesures tenen que tenir en compte diversos factors com són els costos d’implementació, l’estat de la tècnica, al context, l’abast, les finalitats del tractament, entre altres.
En fi. Un advocat no pot tirar els seus papers a les escombraries. Tu tampoc!
Cuideu-vos!
