Quid Pro Quo és una expressió llatina, d’ús molt freqüent en l’àmbit jurídic, que podríem traduir com “una cosa per una altre”. Es refereix al que es dona a canvi d’una altre cosa.
Aprofitant el joc de paraules, l’empresa Shackleton ha presentat Data Pro Quo, la primera màquina vending en la que es paga amb dades. Sí, els productes no es paguen amb diners sinó amb les nostres dades. Partint del concepte que les dades són la nova moneda, l’empresa ho ha dut a la pràctica de forma literal.
Ja estem acostumats a canviar dades per serveis, encara que fins ara ho fèiem de forma implícita. Ho fem cada dia dotzenes de vegades: quan volem entrar en una pàgina web (recordem les cookies), quan volem baixar un document o un ebook, quan ens instal·lem una app i tants altres exemples.
Ja fa temps que vam perdre la innocència. Al principi pensàvem que els productes i serveis on line eren gratuïts. Omplíem formularis a tort i a dret, baixàvem qualsevol mena de infoproducte com si no hi hagués un demà i, per descomptat, instal·làvem apps diàriament (heu comptat quantes apps teniu instal·lades en el mòbil?). Per no parlar de les xarxes socials que són verdaderes ionquis de les dades.
Perquè tot aquest cabdal de dades que corre per Internet requereix una colossal infraestructura formada, entre altres, per centenar de milers de servidors, milions de kilòmetres de fibra òptica i una gestió brutal de l’energia necessària per que nosaltres puguem enviar un whastapp. I això té un cost molt elevat.
Amb Data Prop Quo ens trobem amb la primera proposta honesta de intercanvi de dades per producte. El funcionament és el mateix que qualsevol màquina de vending en la que l’usuari tria el producte que vol comprar. I per pagar, en comptes de diners o targeta (no s’admet altre forma de pagament), ha de respondre a una sèrie de preguntes començant per el càrrec (la màquina està destinada a entorns corporatius) i, en funció del perfil, apareixen diferents qüestions que, un cop contestades, donen accés al producte desitjat.
A més d’honesta i creativa, la proposta és intel·ligent en el sentit que considera a l’usuari com una persona formada, que valora la seva privacitat i a qui, de forma oberta, se li pot proposar l’intercanvi de dades per producte.
Com sempre, haurem d’estar atents a la gestió de les dades, un cop recollides, des del punt de vista de la privacitat i el control que faci l’empresa sobre el risc d’una eventual fuita de dades del servidor intern. Però això serà tema d’un altre post.
Cuideu-vos!
