ANÀLISIS
Hi ha obligacions que arriben fent soroll. I n’hi ha d’altres que entren discretament per la porta lateral, s’asseuen a la sala de reunions i, durant mesos, gairebé ningú les mira. L’alfabetització en intel·ligència artificial pertany a aquesta segona categoria.
Des del 2 de febrer de 2025, el Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial exigeix que les empreses que utilitzen o desenvolupen sistemes d’IA adoptin mesures per assegurar un nivell suficient d’alfabetització en IA de les persones que treballen amb aquests sistemes. No parlem només de grans tecnològiques, bancs o multinacionals. Parlem també de pimes que fan servir eines d’IA generativa per redactar continguts, analitzar informació, preparar ofertes, gestionar clients, donar suport a processos interns o prendre decisions organitzatives.
L’obligació ja hi és. L’elefant també.
L’obligació ja és vigent
Convé començar aclarint una idea important: l’alfabetització en IA no és una obligació futura. No depèn que l’empresa esperi una nova llei nacional ni que arribi una campanya inspectora concreta. L’article 4 del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial ja és aplicable des del 2 de febrer de 2025.
El que canvia a partir del 2 d’agost de 2026 és el context de supervisió i aplicació pràctica del Reglament: els Estats membres han de tenir designades les seves autoritats nacionals competents i el marc institucional de control comença a estar plenament operatiu. Dit d’una altra manera: l’obligació no neix ara, però cada vegada serà més difícil tractar-la com una qüestió secundària.
Això no vol dir que totes les empreses hagin de fer el mateix ni que existeixi un únic curs obligatori, estàndard i vàlid per a qualsevol organització. L’obligació s’ha d’adaptar al context, al nivell de risc, al coneixement previ de les persones i a l’ús concret que es faci de la IA. Però sí que vol dir que l’empresa ha de poder demostrar que ha actuat amb criteri i diligència.
El precedent de la Desconnexió Digital
La situació recorda, en part, el que va passar amb el Dret a la Desconnexió Digital. Des del desembre de 2018, les empreses a Espanya tenen l’obligació de comptar amb una Política interna de desconnexió i de dur a terme accions de implementació, formació i sensibilització. Tanmateix, durant anys moltes organitzacions ho van tractar com una qüestió secundària: una cosa important en teoria, però ajornable a la pràctica.
Només quan el tema va començar a guanyar presència pública, sindical, inspectora i reputacional, moltes empreses van descobrir que allò no era una recomanació de bones pràctiques, sinó una obligació real. Amb l’alfabetització en IA pot passar una cosa semblant. La diferència és que el ritme d’adopció de la intel·ligència artificial està sent molt més ràpid.
Moltes empreses ja utilitzen IA, encara que no sempre ho sàpiguen
Moltes empreses ja utilitzen IA, encara que no sempre ho tinguin identificat, ordenat o documentat. Un treballador que introdueix informació de clients en una eina externa, un equip de recursos humans que utilitza IA per filtrar candidatures, un departament comercial que automatitza comunicacions o una àrea financera que es recolza en sistemes predictius estan generant riscos jurídics, organitzatius i reputacionals. I aquests riscos no es resolen només amb “sentit comú”.
La qüestió no és si l’empresa utilitza una eina sofisticada o si ha comprat una solució expressament etiquetada com a intel·ligència artificial. El problema sovint es troba en usos quotidians, fragmentats i poc governats. La IA pot estar entrant a l’empresa per moltes portes petites abans d’aparèixer en una gran decisió estratègica.
Alfabetitzar no és convertir tothom en tècnic
Convé no enfocar l’alfabetització en IA des de la por. Per a una Pime, ben plantejada, pot ser un avantatge competitiu molt clar. Alfabetitzar no significa convertir tota la plantilla en experta tècnica.
Significa que les persones entenguin què és la IA, quines eines utilitza l’empresa, per a què es poden fer servir, quins límits existeixen, quines dades no s’hi han d’introduir, quan cal verificar un resultat, quan ha d’intervenir una persona, quins riscos existeixen per a clients, treballadors o tercers, i com documentar mínimament les decisions rellevants. L’alfabetització en IA ha de ser pràctica, proporcional i connectada amb la feina real de cada equip.
Menys risc i més rendiment
Des d’una perspectiva jurídica/organitzativa, l’alfabetització en IA compleix una doble funció. D’una banda, redueix riscos: protecció de dades, confidencialitat, errors per al·lucinacions, biaixos, decisions automatitzades mal enteses, ús indegut d’informació interna o dependència acrítica d’una eina. De l’altra, millora el rendiment: equips més segurs, criteris comuns, menys improvisació, més traçabilitat i millor aprofitament de la tecnologia.
Aquest punt és especialment rellevant per a les pimes. No necessiten estructures complexes ni departaments interns de compliance tecnològic. Necessiten una cosa més pràctica: identificar on s’utilitza la IA, establir unes regles clares, formar les persones segons el seu rol i deixar una evidència raonable que l’empresa ha actuat amb diligència. La clau no és fer més burocràcia, sinó generar control, seguretat i confiança.
Una peça bàsica de govern digital
L’alfabetització en IA no s’hauria de veure com “un altre curs obligatori”. Hauria de ser una peça bàsica de govern digital. Igual que una empresa no deixaria que cada treballador decidís pel seu compte com tractar dades personals, tampoc hauria de deixar que cada persona utilitzi eines d’IA sense criteris comuns.
Formar els equips ajuda a ordenar l’ús de la tecnologia, reduir errors, protegir informació sensible, evitar decisions opaques i millorar la qualitat dels resultats. També permet que la direcció tingui una visió més realista de com s’està utilitzant la IA dins de l’organització. Perquè no es pot governar bé allò que no es coneix.
Mirar l’elefant de cara
L’elefant a l’habitació no ha de fer por. Però convé mirar-lo de cara. Les empreses que formin els seus equips abans que aparegui el problema estaran més ben preparades per utilitzar la IA amb seguretat, confiança i criteri.
En un mercat on totes les empreses parlen d’intel·ligència artificial, la diferència no estarà només a utilitzar més eines, sinó a utilitzar-les millor. Amb més control, més transparència, més responsabilitat i més capacitat de defensa.
L’alfabetització en IA no és un fre a la innovació: és una condició per aprofitar-la de manera segura i sostenible.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
