Viatjar als Estats Units podria deixar de ser un tràmit relativament senzill per a milions de persones. L’Administració Trump ha anunciat una proposta que obligaria als viatgers que utilitzin el Visa Waiver Program (VWP) a declarar els identificadors de xarxes socials usats en els últims cinc anys com a part del procés d’autorització de viatge.
La mesura, publicada per la U.S. Customs and Border Protection (CBP), forma part d’una estratègia més àmplia destinada a reforçar el control migratori i «examinar als visitants al màxim nivell possible». Si s’aprova, entraria en vigor el 8 de febrer i afectaria ciutadans de 42 països, principalment europeus, a més d’Austràlia i altres socis tradicionals dels EE.UU
Més dades personals, més preguntes
El canvi no es limita a les xarxes socials. El formulari ESTA passaria a exigir també:
- Totes les adreces de correu electrònic utilitzades en els últims deu anys.
- Informació detallada sobre familiars directes (pares, germans, fills i cònjuges), incloent-hi noms, dates i llocs de naixement i domicilis.
Encara que l’avís es troba en fase de consulta pública durant 60 dies, l’abast de la informació sol·licitada ha generat inquietud immediata, tant dins com fora del país.
L’impacte en el turisme i els negocis
Des del sector turístic estatunidenc, les reaccions han estat cauteloses però preocupades. La U.S. Travel Association ha advertit que un procés d’entrada massa intrusiu pot provocar que els viatgers internacionals optin per altres destins.
Aquesta preocupació no és menor si es té en compte el context: els Estats Units serà un dels amfitrions del Mundial de Futbol de 2026, un esdeveniment que s’espera atregui a milions de visitants i contribueixi a revitalitzar el turisme internacional, que ha sofert un descens en els últims anys.
Les crítiques no s’han fet esperar. La senadora demòcrata Patty Murray ha ironitzat i indicat que «seria més fàcil prohibir directament el turisme». Des de l’àmbit acadèmic, alguns analistes han assenyalat que el nivell de control proposat resulta fins i tot més restrictiu que l’aplicat per països amb polítiques frontereres tradicionalment dures.
Aquestes comparacions han alimentat el debat sobre si la mesura és realment eficaç des del punt de vista de la seguretat o si, per contra, suposa un cost reputacional per als EE.UU.
Privacitat digital: el gran debat de fons
Des d’una perspectiva de dret digital, la proposta planteja qüestions clau sobre privacitat i tractament de dades personals. La recopilació massiva d’informació en línia i familiar contrasta amb principis com la minimització i la proporcionalitat, àmpliament consolidats en normatives com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a Europa.
Encara que aquestes normes no siguin directament aplicables als EUA, sí que influeixen en la percepció que ciutadans i empreses estrangeres tenen sobre la seguretat i l’ús de les seves dades.
Seguretat, diners i contradiccions
De manera paral·lela, l’Administració ha llançat programes com la denominada «gold card», que permetria obtenir la residència permanent als qui inverteixin un milió de dòlars, o una futura «platinum card» de cinc milions. Una dualitat que reforça la sensació que el control no s’aplica d’igual forma a tots els perfils.
En un món cada vegada més digital, les fronteres ja no sols es controlen amb passaports, sinó també amb dades. I la pregunta clau continua oberta: fins a on estem disposats a arribar en nom de la seguretat?
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
