La pregunta és, Què distingeix a las violacions de la privacitat d’altres danys? Això és el que planteja un paper americà, “Distinguishing privacy law: a critique of privacy as social taxonomy”.
La tesis que sostenen els autors és que durant el segle XX els estudiosos de la privacitat van intentar definir el concepte il·lusori de la privacitat. No van tenir èxit. Amb el canvi de mil·lenni, va arribar un nou enfoc: una taxonomia de de problemes de privacitat basada en el reconeixement social. Hem convertit el concepte amb un catàleg de casos abandonant la definició del seu objecte central. I ja és hora de repensar el concepte de privacitat en un entorn de informació complex i per què, donat un problema social –de la discriminació a la desinformació–, val la pena estudiar-ho en un marc de privacitat.
Privacitat
I què entenem per Privacitat? Doncs no tenim una definició pacífica. Però podem definir-la com el dret que tenim a preservar la nostra vida íntima (dret a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge com recull la nostra Constitució) i que no sigui accessible a altres sense el nostre consentiment. I aquesta definició inclou el concepte Privacitat Digital que és el be jurídic que la normativa de protecció de dades vol salvaguardar.
I la Privacitat Digital és el dret dels usuaris a protegir les seves dades a Internet y decidir quina informació personal poden veure els demés. I quina informació poden utilitzar i per què. És una expectativa legítima que tenim com persones de poder administrar la nostra “empremta digital”. Ser, en definitiva, sobirans de les nostres dades. Ens hi juguem la nostra reputació digital, el nostre patrimoni intangible més important.
Privacitat sense límits?
La tecnologia evoluciona cada dia i planteja importants problemes de privacitat. Necessitem experiència per comprendre aquest problemes i trobar solucions imaginatives. Però la privacitat no hauria de prevaldre sobre qualsevol altre qüestió, de la mateixa manera que les altres qüestions no haurien de prevaldre automàticament sobre la privacitat. Ambdós interessos han de fer concessions i trobar un resultat equilibrat.
Nous reptes, noves solucions
Moltes tecnologies existents i gairebé totes les noves plantegen importants problemes de privacitat. Només cal veure, en aquest sentit, l’impacte que ha suposat ChatGPT i aplicacions similars. Ja hem vist respostes de tot tipus, des de prohibir-ne la seva utilització (per exemple, a Itàlia que ja han fet marxa enrere) fins a investigar-ne a fons com, per exemple, l’AEPD que ja va iniciar d’ofici actuacions d’investigació d’OpenAI, propietària de ChatGPT.
Davant els nous reptes, cal articular noves solucions. El RGPD promou la “privacitat per disseny”, es a dir, davant de qualsevol iniciativa considerar les implicacions de privacitat des del principi. Això ha de ser així sense convertir-se en guardians que impedeixin o menyscabin el desenvolupament empresarial.
Per què això no ha fet més que començar. Cal treballar plegats per trobar un equilibri entre el dret a la privacitat i la llibertat necessària perquè el món que coneixem no s’aturi amb una censura desbordada.
Cuideu-vos!
