Temps enrere ja vam parlar de l’entrada en vigor del Codi de Conducta sobre l’Ús de Influencers en la Publicitat que recull un conjunt de regles que vinculen als anunciant adherits a AEA (Associació Espanyola d’Anunciants), a AUTOCONTROL, així com a qualsevol altre anunciant del sector i a Influencers que voluntàriament s’adhereixin al mateix.
Al marge d’aquesta iniciativa, de caràcter voluntari, la publicitat dels influencers a Espanya es mou en un marc legal encara per desenvolupar. I s’ha d’emprendre el camí, més aviat que tard, perquè el sector va moure el 2019 una facturació global de 8.000€ i la falta de regulació crea inseguretat jurídica que no beneficia, o no hauria de beneficiar, a ningú.
Segons un estudi de la Universitat de Compostela, el 68% dels usuaris espanyols de xarxes socials segueixen a influencers per la qual cosa les marques veuen un canal valuós per prescriure’s i guanyar consumidors. I el 93% de les publicacions publicitàries a Instagram realitzades per els 25 principals influencers espanyols del sector de la moda –alguns superen el milió de seguidors– oculten que són continguts patrocinats, és a dir, publicitat que podem qualificar com enganyosa.
En aquest sentit, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) proposa incloure l’activitat dels influencers en la futura Llei de Comunicació Audiovisual. La Comissió proposa incloure la definició dels “prestadors de serveis de comunicació audiovisual que es suporten en plataformes d’intercanvi de vídeos” que, comprendria als influencers els requisits per ser considerats prestadors de de serveis de comunicació audiovisual.
A més de la Llei de Comunicació Audiovisual, hi ha altres normatives en les que ens hem de fixar. Per exemple, la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) que en l’article 20.1 que exigeix que les comunicacions comercials fetes per via electrònica hauran de ser clarament identificables com a tals, y també la persona física o jurídica en nom de la que es fan, haurà de ser clarament identificable.
I ja per acabar, mencionar la Llei General de Publicitat a efectes de la qual, anunciant és la persona física o jurídica per compte del qual es realitza la publicitat. I davant d’una publicitat il·lícita, enganyosa o deslleial, les accions a dur a terme són les establertes amb caràcter general per les accions derivades de la competència deslleial, com recull l’article 18 de la Llei de Competència Deslleial (LCD).
En conseqüència, tant anunciants com influencers farien bé en anar acomodant les seves pràctiques professionals en la matèria d’acord amb aquestes previsions legals. Les relacions de les empreses amb els influencers i les d’aquests amb els seus seguidors s’han de forjar al llarg del temps perquè la seva base, com en tants altres casos, és la confiança.
Cuideu-vos!
