Una tendència viral que sembla inofensiva
En les últimes setmanes, moltes persones han demanat a ChatGPT la generació d'una caricatura que els representi i, especialment, la seva professió. El resultat: imatges divertides, virals i perfectament dissenyades per a circular en xarxes socials. A simple vista, sembla un joc innocent.
No obstant això, darrere d'aquesta tendència s'amaga una realitat molt més complexa que mereix una reflexió pausada, especialment des del punt de vista de la protecció de dades i l'estratègia digital.
Quines dades estem lliurant realment
En pujar una fotografia personal a una plataforma de IA, no es comparteix únicament una imatge. S'estan lliurant dades biomètriques, considerats pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) com una categoria especial de dades personals. A això se suma el context que envolta a la imatge: professió, interessos, entorn social o xarxa de contactes, especialment quan la caricatura es comparteix en perfils professionals.
A més, les imatges contenen metadades que poden revelar informació sobre el dispositiu utilitzat, la ubicació aproximada o el moment en què va ser presa la fotografia. El valor del conjunt no està en una dada aïllada, sinó en la seva capacitat de ser correlacionat.
El veritable mecanisme: ego, validació i màrqueting
OpenAI—com moltes altres empreses tecnològiques—no ha necessitat demanar explícitament aquestes dades. Els usuaris els han lliurat voluntàriament, impulsats per un mecanisme molt ben conegut en el màrqueting digital: la validació social. Likes, comentaris i visibilitat funcionen com una piràmide de dopamina perfectament dissenyada. L'estratègia no consisteix a demanar dades, sinó a aconseguir que els usuaris els lliurin amb entusiasme.
Aquest enfocament elimina la fricció legal i emocional. No hi ha sensació de cessió de dades, sinó de participació en una experiència compartida. Des del punt de vista estratègic, és una jugada especialment eficaç.
Entrenament de models i riscos emergents
Cada caricatura generada contribueix a l'entrenament de models d'intel·ligència artificial cada vegada més precisos per a associar rostres amb contextos específics. Avui s'utilitza per a crear il·lustracions; demà, per a generar deepfakes hiperpersonalitzats, suplantacions d'identitat o fraus en entorns professionals, com a videotrucades o processos de verificació.
No parlem d'un escenari hipotètic. Aquests riscos ja existeixen i estan sent explotats, la qual cosa planteja desafiaments rellevants en matèria de ciberseguretat, protecció de dades i responsabilitat empresarial.
Dades: el veritable actiu en l'economia de la IA
La pregunta incòmoda és evident: per què una empresa amb una valoració de centenars de milers de milions necessita que milions de persones lliurin gratuïtament la seva imatge i el seu context professional? Perquè, en l'economia digital, les dades són l'actiu estratègic per excel·lència.
En aquest model, el producte visible—la caricatura—és només l'ham. El veritable valor resideix en la informació que permet millorar algoritmes, crear noves aplicacions i consolidar avantatges competitius.
Conclusió: d'usuaris passius a decisions informades
La intel·ligència artificial no és el problema. El problema és la falta de consciència sobre el valor de les dades personals i l'impacte del seu ús massiu. En l'era de la IA, el veritable producte rares vegades és el servei gratuït que s'ofereix, sinó les persones que l'utilitzen.
Com a professionals, empreses i ciutadans digitals, el repte no és deixar de participar en tendències, sinó entendre què estem lliurant i amb quines conseqüències. La pròxima vegada que una moda viral ens convidi a «jugar», convé fer-se una pregunta clau: estic guanyant només una imatge… o estic pagant amb una cosa molt més valuosa?
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
