L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha publicat una guia sobre protecció de dades i relacions laborals. El document encara qüestions com la consulta de l’empleador a les xarxes socials, els sistemes interns de denuncies (whistleblowing), el registre de la jornada laboral, la protecció de dades de les víctimes d’assetjament a la feina, els de les dones supervivents a la violència de gènere o l’ús de tecnologia wearable com element de control.
La protecció de dades en l’àmbit laboral sempre ha estat envoltada de polèmica. Fins fa poc, però, es mantenia en la col·lisió dels drets fonamentals del treballador respecte a la seva intimitat amb l’ús – i moltes vegades abús- de la tecnologia per part de la direcció empresarial. L’accés indegut a les comunicacions electròniques del treballador (cas Barbulescu) o la utilització indiscriminada de les càmeres de vigilància són dos dels exemples més coneguts.
L’Agència aborda ara temes de molta actualitat. Per exemple, l’ús de les xarxes socials per part dels departaments de selecció de personal que no tenen permís per indagar en els perfils dels candidats, ni durant el procés de selecció ni durant l’execució del contracte, encara que el perfil sigui d’accés públic. L’empresa, fins i tot, no està legitimada per sol·licitar “amistat” als candidats perquè proporcionin accés a continguts dels seus perfils.
Pel que fa als sistemes interns de denuncies, s’admeten denuncies anònimes i, quan no ho sigui, la confidencialitat de la informació i del denunciat han de preservar-se. Només es podran accedir aquestes dades en cas de procediments disciplinaris i notificacions a les autoritats de fet constitutius d’il·lícit penal o administratiu.
Respecte el registre de jornada laboral, l’AEPD recomana que aquest sigui el menys invasiu possible, sense que sigui d’accés públic ni visible per tots. I aquesta informació no es pot fer servir per finalitats diferents com, per exemple, geolocalitzar al treballador.
L’Agència s’ocupa també de les víctimes d’assetjament a la feina i de la violència de gènere, atorgant amb caràcter general la consideració de categoria especial de les dades personals, considerant-los dades sensibles que requereixen una protecció reforçada.
L’Agència recorda que l’única base jurídica que legitima el tractament de les dades és l’execució d’un contracte de treball (a més del imperatiu legal o per un conveni col·lectiu). I cal facilitar la informació corresponent, explicar els drets que assisteixen als treballadors en aquesta matèria i com exercir-los.
Són tots temes rellevants en l’àmbit laboral que, empresaris i treballadors han de tenir molt present en el dia a dia.
Cuideu-vos!
