Les xarxes socials han esdevingut un fòrum públic amb gran presència en la nostra societat, en el qual freqüentment es produeixen intromissions que poden vulnerar el dret a l’ honor d’ individus i organitzacions. Aquest escenari planteja un desafiament legal i ètic en l’era digital, en què l’equilibri entre la llibertat d’expressió i la protecció de la reputació es torna cada vegada més complex.
El dret a l’honor està protegit a Espanya per la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Aquesta llei defineix la intromissió il·legítima com aquella que afecta la reputació, fama o estimació social d’una persona, considerant la gravetat del dany produït i la difusió o potencial audiència del mitjà emprat.
En el context de les xarxes socials, la vulneració del dret a l’ honor pot ocórrer a través de publicacions difamatòries. No obstant això, no qualsevol contingut és considerat una vulneració; ha de tenir un impacte quantificable en termes de visualitzacions, «m’agrada» o compartits.
La jurisprudència ha establert criteris per avaluar aquestes situacions. El Tribunal Suprem, en la seva Sentència nº 476/2018, de 20 de juliol, va ponderar el dret a la llibertat d’expressió davant el dret a l’honor. La sentència va establir la inexistència d’intromissió il·legítima en el dret a l’honor quan es tracta d‘opinions i comentaris sarcàstics sobre fets veraços que presenten un cert interès general, sempre que no s’emprin expressions insultants o vexatòries.
No obstant això, la mateixa sentència va reconèixer que pot existir una intromissió il·legítima en el dret a la intimitat quan es difon informació sobre situacions personals, com una baixa laboral, especialment si aquesta informació s’obté a través de l’activitat professional.
És important destacar que el Tribunal Suprem ha descartat l’admissió del «dret a l’insult», excloent les expressions vexatòries i les crítiques excessivament ofensives. Això estableix un límit clar a la llibertat d’expressió a les xarxes socials.
D’altra banda, la Sentència nº747/2022, del 3 de novembre de 2022, va subratllar que les expressions han de ser valorades en el seu context, no de forma aïllada. Si bé aquest criteri contradiu les resolucions d’instàncies inferiors, el Tribunal Suprem va concloure que hi ha situacions en què, una vegada analitzades en la seva totalitat, no s’aprecia intromissió il·legítima a l’honor realment.
En el cas de les persones jurídiques, també es reconeix el seu dret a l’ honor en l’ ordenament jurídic espanyol. La via civil es considera la més efectiva per a la seva protecció, ja que el dret penal en aquest àmbit s’ aplica com a última ràtio.
Així mateix, la responsabilitat de les plataformes de xarxes socials en la protecció del dret a l’ honor és un tema de creixent importància. La Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI) i la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea (DSA) aborden la responsabilitat dels intermediaris en aquests casos.
En conclusió, la protecció del dret a l’ honor a les xarxes socials requereix una acurada ponderació entre la llibertat d’ expressió i el dret a la reputació. Els tribunals han establert criteris per avaluar cada cas, considerant factors com la veracitat de la informació, l’ interès públic i l’ absència d’ expressions insultants.
Tant individus com organitzacions han de ser conscients d’ aquests límits en expressar-se a les xarxes socials, mentre que les plataformes tenen una creixent responsabilitat en la moderació de continguts potencialment difamatoris.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!