A propòsit del ressò que el professor de la UOC César Córcoles es va fer recentment d’un Estudi de la Universitat de California (“Won’t Somebody Think of the Children?”) sobre les apps infantils, ens sembla oportú fer algunes consideracions.
I això perquè, com es obvi, els infants suposen el col·lectiu més vulnerable pel que fa a la privacitat a Internet. A la seva curta edat, –pocs coneixements, menys experiència i comportament grupal– se li afegeix el fet que els adults els hi proporcionem una eina –el mòbil– amb tantes virtuts com perills potencials.
Quines són les estadístiques de l’Estudi?
Perquè ens fem una idea, l’estudi citat assegura que un 19% de les aplicacions dirigides al públic infantil recopilen dades dels seus usuaris de manera il·legal. És a dir, recopilen informació personal, sovint a través de tercers, sense complir amb la normativa.
Els investigadors han examinat el compliment de la COPPA (Children’s Online Privacy Protection Rule), la normativa americana que imposa determinats requisits als operadors de llocs web o serveis en línea que recullen informació personal de nens menors de 13 anys. I la conclusió és que el 57% de les aplicacions infantils gratuïtes més populars dels Estats Units vulnera la privacitat del menors. Un panorama poc encoratjador.
Quina informació obtenen?
La informació més freqüent que les aplicacions obtenen dels seus usuaris es la ubicació, quan aquesta és innecessària tret que l’aplicació sigui de mapes o del temps. Això ho aprofita l’algoritme publicitari per fer recomanacions de productes i serveis a prop de l’usuari. També és habitual recollir l’identificador únic, es a dir, el compte de correu que s’ha fet servir per registrar-se en l’app. També poden tenir accés als contactes, fotos, càmera, micròfon i un llarg etcètera. Feu-ne la prova. Quedareu esparverats!
Què s’està fent per minimitzar-ho?
Però no està tot perdut. Assenyala el professor Córcoles que “afortunadament, tant Google con Android con Apple amb IOS s’han tornat més estrictes amb els permisos que podem donar a les aplicacions. Tot i això, continuen havent-hi vulneracions importants. I, si això é un problema per un adult, encara ho és més per els nens, que haurien de tenir més protecció”.
Mica en mica, també, apareixen noves normatives per tractar de minimitzar l’impacte en la privacitat dels menors. Així podem citar la California Age-Appropriate Design Code Act, la nova llei que California acaba d’aprovar per protegir els menors. Obligarà a les xarxes a garantir la seguretat dels usuaris més joves en matèria d’algoritmes i publicitat dirigida, entre altres. Les empreses no podran compartir o vendre qualsevol informació personal que no sigui necessària per el funcionament del servei.
Què diu el RGPD?
Diu que el consentiment només serà vàlid a partir del 16 anys. A Espanya, però, la LOPDGDD en virtut de la potestat que li atorga el RGPD, s’ha fixat l’edat en 14 anys. A la mateixa Llei, es planteja promoure una llei dirigida específicament a garantir els drets del menor davant l’impacte de Internet.
Recomanacions
La primera i més important és la supervisió parental. Hem d’entendre que els nens tenen mòbil a partir dels 10 anys (o abans). I que no tenen un telèfon sinó un smartphone. I la diferència és substancial perquè el smartphone els obre la porta a un món d’adults per el qual no estan encara preparats.
Activar els controls parentals, configurar el mòbil amb les opcions de privacitat adequades, revisar els permisos de les aplicacions, inhabilitar els identificadors són alguns altres que podem aplicar. Podeu trobar ajuda a is4k.
I diàleg. Un diàleg obert i sincer. Amb els nens, amb la família, amb els pares d’altres nens i amb l’escola. No parlar-ne no es una opció.
Com sempre, cuideu-vos i cuidem els més petits!
