El Tribunal Constitucional reconeix el dret d’un comerciant que va demanar eliminar dades desqualificatòries. I ho ha fet declarant inconstitucionals les sentències que van anul·lar la decisió de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) d’atendre la petició.
Però bé, comencem per el principi. Què és el dret a l’oblit?
De forma resumida, podem dir que és el dret a sol·licitar, sota determinades condicions, que els enllaços a les teves dades personals no figurin en els resultats d’una recerca a Internet realitzada pel teu nom.
Aquest dret, d’origen jurisprudencial, es troba recollit en el RGPD i en la LOPDGDD i no s’ha de confondre amb el Dret de Supressió (veurem les diferències més endavant).
L’assumpte ve de lluny, només cal recordar aquí la coneguda com “Sentència Google Spain”, pionera en la matèria.
Repassem els principals trets d’aquest dret.
Característiques
El Dret a l’oblit es pot exercir davant dels buscadors i dels editors de les pàgines web perquè són responsables del tractament de dades personals. Preval sobre l’interès econòmic del buscador i del interès públic per garantir el dret a la privacitat. El dret apareix quan el nom d’una persona està enllaçat a publicacions que contenen informació personal. No hi ha termini per exercir-lo, sempre que hi hagin raons legítimes per fer-ho.
Requisits per exercir-lo
La norma enumera diferents supòsits que avalen l’exercici quan, per exemple, els resultats obtinguts després d’una cerca realitzada a partir del nom de la persona, els enllaços publicats amb informació de la persona fossin inadequats, inexactes, no pertinents, no actualitzats o excessius o haguessin esdevingut com a tals pel transcurs del temps.
També es podrà sol·licitar si s’evidenciés la prevalença dels drets de l’afectat sobre el manteniment dels enllaços per el servei de cerca a Internet.
El dret subsistirà encara que sigui lícita la conservació de la informació publicada en el lloc web i no es procedís al seu esborrat previ o simultani.
És important destacar que l’exercici del dret no impedirà l’accés a la informació publicada en el lloc web si s’hi accedeix fent servir altres criteris diferents al nom de qui exerceix el dret.
Limitacions
El Ple del TC ha precisat els límits del dret a l’oblit, entre els quals ha destacat el factor de la importància pública de la notícia i el de la seva antiguitat; així com la responsabilitat de les entitats que operen motors de recerca d’ Internet de respectar el dret a la supressió d’ aquests enllaços quan infringeixin la normativa de la Unió Europea i espanyola en la matèria.
Apuntar, per part nostra, altres límits que recull el RGPD com són la llibertat d’expressió i informació, el compliment d’un obligació legal, per raons d’interès públic en l’àmbit de la salut pública, quan hi hagin finalitats d’arxiu d’interès públic, investigació científica o històrica i per la defensa de reclamacions.
Procediment per l’exercici del dret a l’oblit
La normativa estableix que per exercir el dret de supressió (i, per tant, el dret a l’oblit) es imprescindible que l’afectat es dirigeixi personalment a l’entitat que tracta les seves dades (buscador o web).
Si l’entitat no respon a la petició realitzada o la resposta rebuda no es considera adequada, l’afectat pot interposar una reclamació davant l’AEPD que determinarà si l’estima o no. La decisió de l’Agència és recurrible davant els Tribunals.
Diferències entre el dret a l’oblit i el dret de supressió
Tot i que sovint es confonen el Dret a l’Oblit i el Dret de Supressió, no són exactament el mateix. Podem veure el dret a l’oblit com la manifestació del dret de supressió aplicat als buscadors d’Internet. Fa referència a la possibilitar de impedir la difusió de informació personal a través de Internet quan la seva publicació bo compleix els requisits d’adequació i pertinença previstos en la normativa..
El primer, citat en el RGPD, està desenvolupat en l’article 93 LOPDGDD pel que fa a les cerques a Internet i en l’article 94 de la mateixa Llei pel que fa als serveis de xarxes socials i similars.
El Dret de Supressió es recull el RGPD, en l’article 17 que confereix a l’interessat el dret a obtenir, sense dilació indeguda, del responsable del tractament la supressió de les dades personals que li concerneixin, el qual estarà obligat a suprimir les dades personals quan concorri alguna de les circumstàncies que es detallen.
Resumint
El Dret a l’oblit és l’aplicació del Dret de supressió en l’entorn dels buscadors de Internet. Recentment, el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que referma aquest dret a Internet.
El Dret a l’oblit permet a l’afectat demanar, en certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no figurin en els resultats d’una recerca a Internet realitzada en el seu nom.
El Dret el pot exercir el propi afectat davant dels responsables dels buscadors o, si no obté resposta adequada, davant l’AEPD.
A Tecnolawyer, com consultora especialista en Dret Digital i Protecció de Dades, podem determinar la informació personal vostra que circula per Internet i exercir en el vostre nom el dret a l’oblit. De forma segura i confidencial. Podeu fer-nos una consulta aquí.
Com sempre, cuideu-vos, també a Internet!
Post relacionat: Google no oblida. L’AEPD tampoc …
