Albània ha fet un pas històric —i polèmic—: s’ha convertit en el primer país del món a nomenar una intel·ligència artificial com a ministra. El seu nom és Diella, inspirat en la paraula «diell» (sol, en albanès), com a símbol de transparència.
La nova «ministra» s’encarregarà d’avaluar licitacions públiques, detectar irregularitats i assistir en tràmits electrònics. La seva creació respon a un objectiu polític molt concret: convèncer a Brussel·les de la voluntat d’Albània de lluitar contra la corrupció de cara a la seva adhesió a la Unió Europea en 2030.
La posada en escena no ha pogut ser més simbòlica: en les presentacions oficials, la Diella apareix com una jove somrient, amb vestit típic albanès, saludant des de la pantalla. No obstant això, després del gest de modernitat, sorgeixen moltes incògnites.
Llums i ombres de la iniciativa
El govern albanès pretén mostrar un compromís amb la transparència en un país marcat per sospites de corrupció, favoritisme i blanqueig de capitals en les adjudicacions públiques. Però el moviment desperta més dubtes que certeses.
Delegar un càrrec ministerial en una IA podria ser problemàtic per diversos motius:
- No s’ha aclarit si hi haurà algun tipus de supervisió humana sobre les decisions de la Diella.
- No han informat sobre quin ha estat l’algorisme utilitzat, les dades d’entrenament i els mecanismes de validació dels seus resultats.
- Com qualsevol IA, existeix un risc elevat de biaixos en les adjudicacions i de falta de traçabilitat en els processos.
-
S’obren vulnerabilitats de ciberseguretat en un context geopolític delicat.
A aquestes crítiques se suma un altre factor: la viabilitat. Segons estudis del MIT, el 95% dels projectes d’IA a gran escala fracassen per falta de retorn o per costos excessius. Està Albània preparada per a gestionar un sistema tan complex i delicat?
El risc de substituir en lloc de complementar
La IA pot ser un aliada poderosa per a reforçar la transparència administrativa, però la seva funció hauria de ser acompanyar i millorar el treball humà, no reemplaçar-lo. La substitució completa d’un rol polític d’alt nivell planteja un escenari inèdit i amb implicacions democràtiques profundes: qui assumeix la responsabilitat última de les decisions?
Altres països ja experimenten amb IA en l’administració: Ucraïna té un avatar portaveu, Mèxic una assistent virtual judicial, i el Brasil avança en aquesta línia. Però el cas albanès va més enllà: no és un assistent, sinó una «ministra».
Conclusió
Albània busca amb la Diella enviar un missatge clar a la Unió Europea: compromís amb la transparència i voluntat de modernització. Però l’experiment planteja seriosos dubtes de legitimitat, control i seguretat.
La innovació tecnològica és benvinguda, sempre que no substitueixi el judici crític humà ni posi en risc la confiança en les institucions. La pregunta continua oberta: la Diella és un raig de llum contra la corrupció o un salt massa arriscat en la política digital?
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
