La recent Sentència núm. 370/2025 del Jutjat social núm. 3 de la Corunya ha reobert el debat sobre la legalitat del registre de jornada mitjançant sistemes biomètrics en l’entorn laboral. En un context marcat per la cautela de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i la tendència empresarial a abandonar aquests sistemes, la fallada avala la utilització de l’empremta digital com a mecanisme de control horari en un hospital públic, qualificant-la de «poc invasiva» i «proporcionada».
Un cas amb implicacions més enllà de l’hospital
El conflicte enfrontava al comitè d’empresa i a la Confederació Intersindical Galega enfront de l’Institut Policlínic Santa Teresa S.A. Els representants sindicals al·legaven vulneració dels drets fonamentals a la intimitat, la salut i la llibertat sindical per l’ús obligatori d’un sistema de fitxatge mitjançant empremta dactilar.
El tribunal, no obstant això, va desestimar íntegrament la demanda i va considerar que el sistema biomètric empleat—basat en plantilles no identificatives i amb mesures de seguretat avançades—respectava els principis del RGPD i la LOPDGDD, resultant idoni per a garantir el registre horari exigit per l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors.
Un argument jurídic polèmic
El punt més controvertit radica en la base jurídica triada pel jutjat per a legitimar el tractament de dades biomètriques: l’excepció de l’article 9.2.i) del RGPD, relativa al tractament necessari per raons d’interès públic en l’àmbit de la salut pública.
Aplicar aquesta excepció—concebuda per a amenaces sanitàries o seguretat assistencial—al simple registre de jornada laboral resulta, com menys, discutible. El tribunal justifica la seva decisió en considerar l’hospital una infraestructura crítica (Llei 8/2011), on la verificació biomètrica contribuiria a la seguretat de pacients, medicaments i personal. No obstant això, aquest raonament confon dos tractaments distints: el control d’accés (més defensable des de la perspectiva de la seguretat) i el registre horari, la finalitat del qual és purament laboral.
Falta de doctrina unificada
El cas reflecteix l’absència d’una doctrina consolidada entorn del fitxatge biomètric.
Mentre que l’AEPD, en la seva Guia sobre ús de dades biomètriques (novembre de 2023), insisteix que aquests sistemes són altament intrusius i d’ús excepcional, alguns tribunals i organismes tècnics—com el CNPIC o el Consell Espanyol per al Registre de Jornada—mantenen posicions més permissives, especialment en contextos de seguretat reforçada.
El resultat és un panorama fragmentat en el que la mateixa pràctica pot considerar-se il·lícita o proporcional segons que la valori.
Una sentència que convida a la reflexió
El Jutjat de la Corunya ha anat més enllà de la postura majoritària en qualificar l’empremta digital com menys intrusiva que alternatives com les apps amb geolocalització o els lectors de targetes NFC.
Aquesta valoració, no obstant això, sembla minimitzar la naturalesa sensible de les dades biomètriques i el risc inherent al seu tractament. Més que un pas cap a la modernització tecnològica, la fallada pot interpretar-se com un retrocés en la cultura de protecció de dades laborals.
En definitiva, aquesta sentència ens convida a una reflexió urgent: Estem davant un canvi de tendència judicial o davant un excés d’interpretació que desdibuixa els límits del RGPD? La veritat és que, avui dia, la seguretat jurídica en matèria de fitxatge biomètric segueix tan difusa com les empremtes que pretén registrar.
Com sempre, cuideu les dades i cuideu-vos!
Per consultar la resolució, feu clic aquí.
